[title]
L'Antic Teatre ha estat l'escenari de la presentació del comunicat sobre l'emergència de la Cultura de Base (CdB) a Barcelona, un manifest que signen més d'una quarantena d'entitats, persones i propostes relacionades amb l'art, l'educació i la cultura per denunciar el punt en què es troben: com a projectes independents i autogestionats pateixen "la precarietat, la disminució de subvencions, la pujada dels lloguers i la dificultat per accedir a llocs de treball", avança el document.
El manifest destaca la cultura com a element de primera necessitat, qüestiona el pressupost de cultura de l'Ajuntament de Barcelona, que s'eleva fins 200 milions d'euros en l'exercici 2019 (4,2 M es destinen a projectes de ciutat), i lamenta els mecanismes de l'administració per desarticular projectes i estructures creades per la cultura de base.
A les grades els diferents col·lectius han fet una petita 'perfomance' com si fossin desferres per rebre la premsa: els Nyamnyam, la llibreria Calders, la Nau Bostik, els espais d'art Cordova i The Green Parrot, l'Antic Teatre, el Projecte Vaca, La Bonne, La Poderosa... Alguns estan afectats per les deslocalitzacions forçoses (els Nyamnyam no tenen seu física a Barcelona, La Poderosa afronta el segon trasllat en poc temps, INCA està afectada pel replantejament de Can Seixanta al Raval) i altres esperen que es reeditin els convenis amb les administracions per seguir funcionant (La Bonne, per exemple). Les intervencions també han coincidit en la necessitat de treballar en xarxa per garantir la supervivència de la cultura de base, i en la dificultat de fer-ho en una ciutat com Barcelona.
Elaborar un mapa local i transdisciplinari que visualitzi els diferents col·lectius presents a la ciutat és una de les prioritats del moviment Cultura de Base. La resta d'accions previstes són més a llarg termini i connecten amb el ParlaMent Ciutadà de Cultura de Barcelona, que té previst celebrar el tercer ple a l'inici de la tardor. Itziar González, ex regidora de Ciutat Vella i vinculada al PMCCB, indica que "vol ser un contrapoder per construir l'observatori ciutadà de la cultura, un lobby de pressió per posar sobre la taula què cal fer, com invertir els diners en cultura".
En aquesta línia diferents col·lectius han exigit la transparència de l'administració a l'hora d'atorgar ajudes junt amb la necessitat que s'imposin nous criteris d'avaluació dels projectes, més qualitatius que numèrics, com suggeria el dramaturg i coreògraf Pere Faura.
NO T'HO PERDIS: les biblioteques més maques de Barcelona
