[title]
Reprendre una rutina que ha saltat pels aires. Cada any, la gala Catalunya Aixeca el Teló funciona com a tret de sortida de la temporada teatral. A les portes d'un exercici ben incert, el sector necessita tota la pirotècnia possible per projectar la sensació de seguretat que ha de tornar a omplir els patis de butaques, i que la metxa es torni a encendre.
El Teatre Victòria del Paral·lel ha estat l'escenari escollit i el Mago Pop, el seu propietari, ha presentat el xou juntament amb l'actriu Sílvia Abril. La gala s'ha retransmès per TV3, o millor dit, un programa pensat per a TV3 s'ha enregistrat en directe des del teatre. El dinamisme televisiu i els explosius trucs d'il·lusionisme de l'amfitrió han aconseguit que la gala fos fàcil d'empassar, la perspectiva no ho és tant.
Al matí, com és tradicional, l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca) havia presentat les xifres d'una temporada tallada abruptament al març. El balanç: s'han deixat d'ingressar 30,5 milions d'euros només a Barcelona, 850.000 espectadors menys respecte de la temporada anterior, 510 obres cancel·lades. Un desastre.
Que no falti la crítica
Tal vegada perquè el sector ja no té molt més a perdre, la gala va mantenir el to crític més elevat del que és costum. En el monòleg inicial Sílvia Abril va colar entre un reguitzell d'acudits a l'engròs algun dard cap a la nova consellera de Cultura, Àngels Ponsa –“quin moment més adient per arribar al càrrec”–, i cap a l'alcaldessa Colau, per la publicitat dels teatres a la via pública.
Més brillant ha estat la intervenció de la companyia La Calòrica que, abillats amb vestuari de la peça 'Els ocells' i també fent gala de l'esperit crític de l'obra, han plantejat un memorial de greuges i precarietats de la professió teatral. L'esquetx ha acabat en un intent d'assemblea, no sense un punt irònic cap a la falta de consensos en el sector.
Diferents vídeos que imitaven formats televisius han servit també per denunciar la desaparició d'algunes sales de teatre i per reclamar que els pressupostos en cultura arribin al 2%. També s'han celebrat els dos balons d'oxigen que acaben d'arribar al sector: per una banda la declaració de la cultura com a bé essencial, de l’altra, l'ampliació dels aforaments de les sales. No tot havien de ser males notícies quan parlem d'una festa. Això sí, s'ha prescindit del còctel final i els protocol·laris contactes dels bons saraus s'han reduït a la mínima expressió emmascarada.
Premis a la trajectòria
No poden faltar en tota gala els premis i reconeixements. Els d'enguany cap a la companyia Ruta 40 (al projecte artístic singular), al Taller d'Escenografia Castells (trajectòria), la Planeta de Girona (millor sala) i, finalment, Maria Agustina Solé, fundadora del Teatre Regina per a tots els públics, que ha estat Premi Honorífic d'Adetca.
