[title]
L'any 2019 hi haurà un obertura important de restaurant: el restaurant Capritx de Terrassa, d'Artur Martínez reobrirà a Barcelona. De fet no és del tot exacte: Martínez obrirà un nou restaurant a Barcelona, amb ambicions de Michelin, però no es dirà Capritx. I ho farà a principis del 2019: «No es dirà així per un motiu molt senzill. El Capritx no s'entén fora de Terrassa i fora de les seves limitacions».
Aquest és tot un tema, de fet. Martínez, que ha obert fa poc la Taverna del Ciri a Terrassa –una casa de menjars on s'hi menja per 15 euros– reivindica la història del Capritx, una estrella Michelin que va tancar l'agost del 2017: «Era el restaurant Michelin més petit d'Europa. Tenia quatre taules i un màxim de dotze comensals, un local que va aguantar durant quinze anys amb unes condicions amb les que segurament mai ningú aconseguirà una altra estrella de nou», valora el cuiner.
La història de Capritx mereix un llibre, i m'hi jugo un menú degustació que el tindrà. Els avis de Martínez van obrir un bar a la perifèria de Terrassa l'any 1952. Els seus pares en van agafar les regnes a meitats dels setanta, i adossada al bar hi van posar una rostisseria: pollastres a l'ast, croquetes i tot el repertori habitual de menjar per emportar.
L'Artur i el seu germà, el Juanjo van estudiar hostaleria i van transformar el bar patern en el Capritx l'any 2002. Dit així perquè mentre feien feines de professors de cuina i assessoria, només obrien de dijous a dissabte nit amb un menú degustació. «L'any 2005 ens hi vam dedicar al cent per cent. I l'èxit que va aconseguir només s'entén amb el punt de frikisme que té un sonat com jo i la meva família», riu.
Capritx va merèixer la Michelin el 2010. I ho van aconseguir mantenir-la fins al 2017, «aguantant 15 anys amb tres focs, sense magatzem, sense vestuari, sense rentavaixelles, sense planxa, sense gratinadors, sense càmera...», rememora. Aquest dèficit d'infraestructures s'explica perquè «el Capritx compartia cuina amb la rostisseria dels pares». A la mateixa cuina preparaven i emplataven menús degustació d'alta cuina alhora que enllestien patates braves i paelles per emportar!
Aquest duplicitat es va mantenir fins que el Capritx va tancar. I agafa visos de surrealisme quan el cuiner recorda que «el telefon del Michelin era el mateix que el de la rostisseria i el de casa dels pares. I, esclar, es produïen situacions realment gracioses».
Del nou restaurant Martínez prefereix dir-ne poca cosa fins que «no sigui al blat i ben lligat. Tindrà unes vint places, i esclar, no hi hauran unes limitacions tant bèsties». Parla d'un «projecte guapo, reivindicatiu i personal, que donarà molt a parlar», amb un tiquet al voltant dels cent euros. «He fet una gastronomia engarjolada i necessito espai per a fer-la com vull, lliure», reflexiona.
