[category]
[title]
Sota la mirada poètica de Cristina Iglesias, una de les artistes més internacionals i respectades de l’escultura contemporània, La Pedrera es converteix en un bosc laberíntic de parets vegetals i llacs encantats. La nova exposició, organitzada per la Fundació Catalunya La Pedrera, segueix la tendència que ha unit les mostres d’aquest edifici de Gaudí els darrers mesos: la de convidar un creador a dialogar amb el geni modernista a través de nous llenguatges artístics. Aquesta vegada, Iglesias ha convertit els espais de Gaudí en un recorregut gairebé hipnòtic per materials, textures i ombres que juguen amb la idea d’habitar l’espai.
La mostra, que es podrà veure a La Pedrera fins al 25 de gener sota el nom de Cristina Iglesias. Passatges, reuneix una vintena d’obres que repassen més de tres dècades de trajectòria de l’artista, des de les seves primeres estructures de metall i formigó fins a les peces més recents. D’una banda, hi ha materials com l’aigua o la pedra i textures que recorden a la fusta o la molsa, i que ens transporten als entorns naturals.
De l’altra, l’ús del bronze o dels miralls remet a paisatges més aviats fantàstics, que ens conviden a imaginar un món de conte de fades.
Així, l’artista basca converteix l’arquitectura en un organisme viu i convida el públic a passejar-hi sense rumb, a inserir-se dins de l’art, fins a perdre’s en la matèria. Entre les instal·lacions més destacades hi ha algunes de les seves “habitacions vegetals”, laberints que juguen amb la il·lusió i la memòria, i també una sèrie de relleus monumentals que semblen emergir o fondre’s amb les parets. En paraules del comissari de la mostra, James Lingwood, “els espais interiors de La Pedrera s'eixamplen i s'angosten, s'acceleren i s'hi acceleren detenen, com un organisme arquitectònic amb els seus propis ritmes particulars”.
Iglesias, que ha exposat arreu del món —del Reina Sofía a la Tate Modern—, arriba a La Pedrera en un moment de plenitud creativa, consolidant el seu lloc com a referent absolut de l’escultura contemporània. La seva obra combina artesania, enginyeria i poesia visual, amb un llenguatge propi que converteix la matèria en arquitectura i l’arquitectura en experiència.
Per aquest motiu, la Pedrera esdevé un escenari ideal per acollir les creacions de l’artista: cada columna torna, cada corba i cada raig de llum que penetra pels finestrals que donen a Passeig de Gràcia emfatitza els punts de trobada entre Gaudí i aquesta creadora del segle XXI. Ambdós tenen la natura com a germen del seu art i comparteixen una obsessió: fer parlar els materials.