[title]
La Pepita s'ho ha passat millor que tu i que jo; no pas pel divertimento que hagi pogut acumular durant 103 anys -que també-, sinó perquè s'ha dedicat a fer "trampetes" que l'han portat a dies i nits memorables. Fa anys que els seus peus segueixen el compàs de la pista de La Paloma. Hi va anar, per primer cop, amb 17 anys. Nosaltres en diem "colar-se a la discoteca", però res fa tanta gràcia com dir-ne "fer trampetes". És el que feia ella: "Era una noieta de 17 anys i tenia prohibit sortir a ballar, així que ho fèiem d'amagat. Dèiem que teníem alguna cosa a l'escola i que vindríem una mica més tard". Amb una espurna de rebel·lió adolescent, però amb llavis pintats i conseqüent aparença mínimament adulta, la Pepita i les seves amigues desitjaven trobar-se a un porter simpàtic que les deixés entrar. I va ser així com va començar a sortir a La Paloma. La història seria llarga com les nits (i encara segueix), amb ressaques i cançons inoblidables, i també amb 16 anys de pausa i insistència: La Paloma va tancar el 2007, i fins que no ha reobert aquest any, la Pepita ha anat trucant per saber si obririen. "Anava passant el temps i deia: Alabat sia Déu. Però en Pau, el propietari, em deia que no patís, que l'obririen. I que jo ho veuria".
Balls de saló i un homenatge
La Pepita va començar el 2023 a La Paloma. "La nit de Cap d'Any vaig tancar jo el local, fins que em van treure!" Des d'aquest passat diumenge, la sala de ball ha recuperat les nits de balls de saló, i la Pepita no podia faltar-hi. No estava pas nerviosa, només volia veure les amigues i que algun senyor la tragués a ballar. "A veure si hi ha sort, perquè ara ja no n'hi ha, que en sàpiguen!", exclama divertida. Per ella seria una nit més (memorable) i una estona de sentir-se com a casa. Per la resta, aquelles hores passarien al TOP 3 de records entranyables.
Per l'ocasió, estrenava una brusa blanca i un mocador que havia comprat davant de casa, per si feia fresca. Les sabates, còmodes. "Ara ja no porto talons com abans, ja no cal i a més no està de moda. I jo vull anar a la moda!" Sempre porta les ungles platejades, però avui la seva neboda, que és perruquera i també l'havia pentinada, els hi havia pintat daurades. Les arracades són de feia temps, i el collaret, de quan era "quasi jove", és a dir, quan tenia 70 o 80 anys. El millor de tot, segurament, el rellotge: "me'l va regalar la meva família quan vaig fer 90 anys, i no li cal ni corda ni pila. Va amb el pols". Amb tot plegat, feia goig. Ballar li agrada molt, però sortir més -i es nota-.
Quan va baixar del taxi, l'esperaven les seves amigues. Abraçades efusives. "Aquestes no són les amigues amb les quals anava a La Paloma quan era jove, sinó amigues noves, encara que de fa anys. De les primeres, no en queda cap", m'havia confessat al taxi. De tota la vida que la Pepita té la tribuna número 17, però avui no hi han pogut seure. No hi cabien. Acumula anys i també amics.
Mentre comença a tocar la banda Tigres del Raval, que hi serà cada diumenge, ella brinda amb les seves amigues, saluda a aquell i a l'altre, surt a ballar un parell de cops espontàniament. Fa voltes sota el braç, ferma i delicada, conscient del moviment, amb un somriure que es mou al ritme. Al cap d'una estona, la cantant demana un aplaudiment per ella. La Paloma vibra diferent. Es fa un cercle al mig i ella balla amb coneguts que van sortint. Li porten un ram de flors. "La Pepita és una persona molt especial perquè fa molt de temps que balla a La Paloma", diu. D'aquí a dues setmanes en fa 104. "De moment encara en tinc 103, no fem broma!", exclama rient. Imagineu-vos la festa.
NO T'HO PERDIS: Tornen els balls de saló a la Paloma després de 16 anys
Llegeix el número de juliol i agost de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat
