[category]
[title]
José Luis Barquero té només vint-i-vuit anys i les seves pintures ocupen llocs privilegiats. Alguns són virals, com les parets de la casa dels Javis, i d’altres el relacionen amb noms amb catxet, com Carmen Thyssen o Palomo Spain. Són obres d’art i inquietants plenes de figures que es troben a la intersecció entre la humanitat i la fantasmagoria, i que ens fan pensar que qui se les ha posat al menjador ho ha fet per algun motiu altre que el simple fet de trobar-les boniques.
Ara, Barquero inaugura una mostra ‘exprés’ a la Galeria Mayoral, que s’acaba el dimecres 10 de setembre: és una oportunitat breu que s’ha d’aprofitar per topar amb la potència cromàtica que desprenen les seves pintures. Totes elles, per cert, creades des del seu estudi-habitatge de 200 metres quadrats de l’Hospitalet de Llobregat.
Nascut a Barcelona, Barquero es va formar entre la seva ciutat natal i Londres. Als seus quadres de gran format, la llista d’influències que s’hi poden assenyalar són infinites: des de les textures de Tàpies, el blau de Klein o l’assalvatgement de Barceló, passem a la teatralitat de Kiefer, a la genialitat de Zurbaràn i la profunditat de Goya. En els traços, però, també s’hi veu la mirada jove d’algú que va créixer entre còmics i llibres fantàstics, que ha jugat a videojocs i que ha saciat la seva set d’imatges a les profunditats d’internet.
El títol de l’exposició, Muladar, fa referència al femer, el lloc on van a parar els residus que rebutgem. I passejant per la sala d’art contemporani de la Mayoral, veiem patiment, rebuig i visceralitat, però també una mostra d’esperança i de compassió que, com apunta Gabriel Ventura en el text de sala, es fa visible en les mans enormes i esteses de les figures que pinta Barquero.