[title]
El tema de la sequera ens té a tots inquietats. Fins i tot després d’un cap de setmana passat per aigua, si no tornem a tenir pluges aviat Barcelona es trobarà en una situació límit mai vista. El Periódico ha avançat que el Govern i les operadores d’aigua s’estan preparant davant la possibilitat que l’aigua de l’aixeta superi alguns indicadors fixats pel reial decret 3/2023, pel qual s’estableixen els criteris tècnic-sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum, el seu control i subministrament. Si passa això, l’aigua no es podrà qualificar de potable.
Existeixen diferents motius pel qual l’estat d’aigua se'n pot veure greument afectat, però el principal és que, com que no hi ha precipitacions, els embassaments estan a nivells límits, per la qual cosa els contaminants es concentren en menys quantitat d’aigua. Quan això passa, bé sigui per l’alta presència de matèries orgàniques o per excés de substàncies que s’usen per a la desinfecció, afecta tant l’aigua dels embassaments com a l’aigua dels aqüífers. Ho explica la investigadora del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Miren López de Alda, al mitjà mencionat, i també ha afegit que, si bé es disposen de punt de tractament i sanejament d’última generació, pot ser que no s’aconsegueixi potabilitzar tota l’aigua.
Les principals fonts d’abastiment de Barcelona són el riu Llobregat i el riu Ter i, de moment, les seves potabilitzadores poden tractar l’aigua que ens arriba a casa, però si continua sense ploure, s'arribarà límit. Per això, el que passi en les pròximes setmanes marcarà en quin moment sortirem de la sequera, si és que en sortim.
D’on ve l’aigua de Barcelona?
L’aigua de què disposem a la ciutat té un origen superficial, però en els darrers anys s’ha incrementat la presència de recursos subterranis procedents del freàtic, l’aigua regenerada, la de mar dessalinitzada i les aigües pluvials. Però, que són tots aquests mitjans?
D’una banda, els recursos superficials (que proporcionen aigua potable) són aquells que procedeixen de les conques dels rius Ter i Llobregat i que es tracta a partir d’estacions de potabilització, que garanteixen la distribució i la qualitat final de l’aigua. De fet, com a dada addicional, a Catalunya hi ha més de 250 estacions de tractament d’aigua potable. D’entre elles, cinc formen part de la Xarxa bàsica d’abastament Ter-Llobregat amb tres operadores diferents; ATLL Concessionària, Aigües de Barcelona i Mina Pública d’Aigües de Terrassa.
D’altra banda, els recursos subterranis (proveïts d’aigua no potable) són aquells que s’obtenen dels aqüífers del Llobregat, del i del Pla de Barcelona, i que s’utilitzen per usos municipals d’aigua no potable, com el reg dels parcs i jardins (tot i que ara està limitat) i la neteja de carrers i clavegueram, entre altres.
