[title]
Us apassionen les patates braves? Sou dels que llepeu fins i tot la salsa incrustada al plat? ¿O us semblen una elaboració carrinclona i repetitiva, el Luis Perales de les tapes? Sigui com sigui, sapigueu que segons la macroenquesta Time Out Index –que aquest 2020 va preguntar a més de 35.000 persones de tot el món què els apassiona de la seva ciutat– les patates braves són el plat preferit dels barcelonins. Els segueixen el pa amb tomàquet, la paella, els calçots, els canelons i l'escudella i carn d'olla.
A Barcelona les braves són una cosa molt seriosa. I quan es tracta de coses serioses, sempre hi ha un món de desacords entre Madrid i Barcelona. Les patates braves es van originar a principis dels seixanta als bars de Madrid (val, els donem crèdit per això) i la recepta no ha canviat des de llavors: les braves a la madrilenya consisteixen en daus de patates fregides, amanides amb una salsa picant amb base d'oli, farina, all, pebre vermell dolç i bitxo.
La resposta catalana va ser, per descomptat, complicar i condimentar una mica les coses: les braves de Barcelona estaven -encara estan- definides per una salsa amb sofregit de tomàquet (Detectes quètxup? Has caigut en una trampa per a turistes!) I / o allioli. S'hi pot afegir tota mena de pebre i diversos graus de picant i amaniments, però no ou, si us plau: estaríem entrant en el depriment terreny d'aquestes patates blanques i fredes, que momificades en maionesa poblaven les cutres neveres de barra d'infaust record. Les braves són un plaer bàsic, i bé les prefereixis en versió moderna o clàssica i simple, són un complement imprescindible amb la teva canyeta a la terrasa.
