Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Patates braves
Foto: Shutterstock Patates braves

Les millors patates braves de Barcelona

El nostre rànquing de la tapa reina. Des de les més creatives a les clàssiques que mai fallen

Ricard Martín
Escrit per
Ricard Martín
i
Laura Conde
Publicitat

Ens atrevim a escollir les 22 millors racions de patates braves de Barcelona. Els puristes us decantareu per les receptes que passen de generació en generació als bars de tota la vida, mentre que molts altres descobrireu noves fórmules innovadores, però igual de delicioses. I si no us agraden les patates braves per allò del greix i el fregit, doncs escolta, aquí teniu les millors ensaladilles russes de Barcelona

NO T'HO PERDIS: Les millors tapes de Barcelona 

Creatives

  • Bars i pubs
  • Sant Antoni

Si el Sant Graal de la brava tradicional és al bar Tomás, l'alfa i omega de la contemporània és el Sant Antoni Gloriós, un bar d'alta tapa que feia falta al barri. El Fran G. Manduley, quan això era el Bohèmic, va aconseguir la fórmula secreta de les braves més copiades –mai igualades– dels darrers quinze anys a Barcelona: aquells exquisits daus fregits i confitats amb salsa secreta, on un allioli fumat difícil de definir s'agermana amb una salsa de tomàquet quasi carnosa i dolça, propera a la melmelada. Arreu corren imitacions prou bones: no les rebutgeu, però abans foteu-vos aquestes, i després compareu. 

  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Eixample
  • preu 3 de 4

Paradoxa: aquest exemple de creativitat culinària aplicada a la patata brava ja és tot un clàssic, paradigma de la brava moderna: cilindres del tubercle dauradets i cruixents per fora, amb un interior amorosit amb una salsa rosa suau però saborosa, coronada amb llavors de sèsam negre, porradell i sal de Maldon. Sis delícies que esclaten a la boca i que, segons explica el seu inventor, el xef Toni Simoes, “no hem modificat en set anys”. En aquest temps, el preu només ha pujat un euro, i cada setmana despatxen unes 250 racions.

Publicitat
  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • Sants
  • preu 1 de 4

Les millors idees a vegades surten de la necessitat: Carlos Ortiz, cuiner d’aquest petit bar restaurant d’intencions molt serioses, un dia havia de preparar un àpat per a 400 persones. La salvació va venir amb aquesta idea: una patata brava desfeta i en got, que es menja amb cullera. La cullera arrossega, del cul del gotet fins a la boca, una saborosa patata confitada cinc hores a 60 °C, que al final conflueix en una salsa d’all, bitxo i pebre vermell, muntada amb un xic de llet com si fos una maionesa sense ou. Petita gran

  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • El Putget i Farró
  • preu 2 de 4

L’Andrés Huarcaya (deu anys de cuiner al càtering d’elBulli) és un xef a qui s’ha de seguir. Bé sigui en aventures pròpies (El Pràctic) o com a capatàs de luxe. Quan mana ell, sempre dona alegries en el terreny popular. Ara, al Bocatelier, un bar d’entrepans que viatja d’Amèrica Llatina al sud-est asiàtic amb producte i maneres d’alta cuina (l’únic bar d’entrepans amb Roner?).

Els entrepans són brutals, i les seves braves no es queden curtes, directes al top 10. Huarcaya, nascut a Perú, aprofita el seu bagatge per posar a la taula unes fenomenals patates braves amb una salsa de dos 'rocotos', pebrots del Perú. El picant és moderat però amb matisos, i es conjuga amb un allioli extraordinari amb gust de brasa. De traca.

Publicitat
  • Restaurants
  • Bar d'entrepans
  • El Poble-sec
  • preu 2 de 4

Aquí tot és bo i fa patxoca: des del logo –un morro de porc frontal que el sintetitza al màxim, de Carles Murillo– fins als magnífics dibuixos de l’Olga Capdevila que acompanyen la carta, de la teca a la simpatia dels cambrers, del salat al dolç. A La Porca s’hi deixen la pell i es nota l’amor en cada detall: no ens ha d’estranyar, perquè un dels factòtums, en Rubén León, publicista reconvertit –via Hofmann– en taverner panarra: “Jo m’encarrego de la part creativa i la meva mare porta la cuina”, explica . El receptari són adaptacions de l’artesania materna, practicada durant anys en un bar de menú i un càtering.. Treballen amb producte de temporada de Cal Garrigosa, d’Abrera, que els proporciona, per exemple, el gustosíssim tomàquet que combinen amb una deliciosa burrata de Can Luc. I les seves brutals braves! 

Cada mes s’empesquen plats nous per afegir al seu fabulós entrepà de porc cuinat durant tres hores, la gran ensaladilla, el sorprenent tàrtar de fuet o l’entrepà de mandonguilles de pollastre. Feu via al Poble-sec!

  • Restaurants
  • Sarrià - Sant Gervasi
  • preu 3 de 4

Al Vivanda –restaurant a l’antic Sarrià de balsàmica terrassa– Jordi Vilà ha desenvolupat una patata brava molt diferent de les de la Moritz, que encara que no tingui un aspecte d’impactant modernitat, innova en el concepte. Som davant una patata més rostida que fregida –monalisa, queda una textura molt cremosa– on l’allioli es lliga amb un oli de sobrassada cuita. Al costat, un setrillet d’oli picant, perquè el ionqui de les braves es graduï el nivell de flamarada a la gola. És una senyora ració, generosa, que transmet la solidesa de la cuina de Vilà.

Publicitat
  • Restaurants
  • La Nova Esquerra de l'Eixample
  • preu 1 de 4

El Senyor Vermut és un local de barri, de l’Eixample Esquerre, per ser més exactes, un fet que no és banal. Ja ho diu la cançó escrita pel cantant més famós de Xàtiva, que “qui perd els orígens, perd la identitat”. Dirigit per la família Miralles, el Senyor Vermut té en el vermuteig la seva espina dorsal. Els que tenim una edat recordem els nostres avis preparant el vermutet de diumenge on no hi mancava mai el Martini Rosso, el sifó, els berberechos i els daus de formatge La Vache qui Rit.

El migdia que vaig tornar al Senyor Vermut, la beguda del dia era el Negroni i vaig començar per un còctel fet amb una part de ginebra, una de vermut vermell i una tercera de bíter, normalment Campari. Diuen que el Negroni desperta la gana, i així va ser. La carta de tapes i platillos del Senyor Vermut no és gaire diferent de la d'altres magnífics indrets de tapes i platillos, però al local de la família Miralles té tot el toc Miralles. Un gaspatxo de préssec, unes croquetetes –fantàstiques les de ceps–, un capipota amb el sabor dels menuts que preparava la meva àvia Josefina, unes braves interessants, no superlatives, i una broqueta moruna ben marinada amb oli i espècies. Recordant El sentit de la vida, aquella pel·lícula de Monty Phyton en què un client explotava, incapaç d’emmagatzemar una mínima porció més de carn, vaig acabar l’àpat amb un sorbet de llimona.

A la llista de futurs desitjos, hi escric la bomba de la Barceloneta sobre una base d’allioli i salsa picant, unes anxoves del Cantàbric, uns bunyols, unes mandonguilles amb sèpia, unes xips murcianes i una tapeta de formatge Payoyo. Hi arribaré en bicicleta per cremar calories.

  • Bars i pubs
  • Bars de vins
  • El Raval
  • preu 2 de 4

Recordeu el Bar Iposa? Aquell bar tan bonic del Raval que amb prou feines era una espitllera oberta a la paret i una terrassa fantàstica, just al patí de darrere de la Boqueria. Doncs la bona notícia és que el xef Stefano Mazza, propietari del Last Monkey de Sant Antoni l'ha reobert amb el nom de Superclàssic. El comentari sempre era: Agafes l'Iposa? Això és un superclàssic! Doncs mira, el nom m'agrada i s'ha quedat així", comenta Mazza. 

Val a dir que per la magnificència de la terrassa això rajaria sol, però Mazza hi ha disposat una oferta de menjar i beure de primera divisió en l'apartat aperitiu. Les tapes estan molt ben fetes: les braves (4'80 €) tenen salsa d'aquesta ben confitada, en la que s'intueix un sofregit de tomàquet que ha esdevingut melmelada (¿amb nyores? La carnositat així ho indica) i un allioli magnífic i suau. I això, amics, en una zona en on demanar unes braves és una pràctica sadomaso (la penúltima vegada, congelades, infames i a vuit eurassos) no té preu.

Publicitat
  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • La Nova Esquerra de l'Eixample
  • preu 1 de 4

El Senyor Vermut és un local de barri, de l’Eixample Esquerre, per ser més exactes, un fet que no és banal. Ja ho diu la cançó escrita pel cantant més famós de Xàtiva, que “qui perd els orígens, perd la identitat”. I ara que ha tancat el Bohèmic, aquí hi trobem unes braves hereves d'aquelles 'bohèmiques' mítiques, amb el punt dolcet que de ben segur deu ser de nyora.

  • 3 de 5 estrelles
  • Bars i pubs
  • Cerveseria
  • L'Antiga Esquerra de l'Eixample
  • preu 1 de 4

Hi ha molts motius que fan d’aquesta cerveseria un lloc de capçalera per als amants de la birra. Tenen 30 tiradors amb cerveses artesanes, marcianades com una cervesa de 60 graus, una carta de tapes, entrepans, hamburgueses i especialitats peruanes, i un cambrer (i soci) simpatiquíssim que es diu Manolo, que fa que només trepitjar el local t’entrin unes ganes boges de dir: “Manolo, una de braves”. Quadrades, simètriques, ben presentades, amb una salsa suau, són ideals per acompanyar, posem per cas... unes cerveses ZZ Naparbier.

Publicitat
  • Restaurants
  • El Poble-sec
  • preu 2 de 4

La història d’aquestes braves comença l’estiu de l’any 2010, quan Juan Carlos Iglesias, un dels propietaris del local, es va endur a casa unes patates al caliu que havien sobrat a la cuina. Li van agradar tant que va decidir posar-les a la carta acompanyades d’allioli i, ni més ni menys, de la salsa brava del seu soci Albert Adrià. Ara són la tapa estrella del local, sempre al número 1 del rànquing fet pels mateixos clients. Suaus, amables, gens excessives, aquestes són, sens dubte, les braves “diferents” d’aquesta llista. Ja que hi sou, no deixeu de tastar l’hamburguesa de cua de bou i vedella i les croquetes. Hi tornareu.

  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

L’Andorra és el típic bar amb encant, butaques d’escai i cambrers maquíssims, amb el plus que sempre són unes braves fetes així com cal. Romaní i aquell puntet picant, que us posen sempre amb el potet de picant a part. Les braves són una més d'una oferta de tapes no molt extensa però solvent. Si ajuntem això amb el seu carisma de pedra picada –va obrir el 1937 i ha resistit onades i onades de gentrificació!–  el bon vermut està garantit. 

Publicitat
El 58
  • 3 de 5 estrelles
  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • El Poblenou
  • preu 1 de 4

Aquest molt recomanable restaurant de tapes –amb un encant 'do it yourself' difícil d’explicar– pal·lia, en part, el dèficit de la tapa moderna al Poblenou. Amos Martínez ens parla de les braves bohèmiques, un homenatge al seu amic i company de classe Mandu Gimeno del Bohèmic. Hi tenen un aire, però són diferents. Me’n menjo una ració generosa recoberta per una salsa dual: maionesa feta d’all confitat, escalunya, ceba i pebre, i brava a base de tomàquet sec hidratat, pebre i clau. Un arc iris barroc i saborós, on, a més d’esperar la clatellada del picant, gaudeixo amb els matisos.

Clàssiques

  • Restaurants

Les seves braves s’han situat merescudament entre les millors, si no les millors, de la ciutat. S’acompanyen d’un allioli molt suau i cremós que et captiva sense saber per què fins que el Ramon, propietari i xef, t’explica que es fa amb all escalivat. Se serveix amb un punt just de salsa brava i un toc de pebre negre. L’ambient, sofisticat i 'trendy', en un local on conviuen la tapa clàssica (atenció a les croquetes de ceps) amb entrepans i tapes creatives.

  • Restaurants
  • Espanyola
  • Nou Barris
  • preu 1 de 4

Aquesta tasca aragonesa és un referent de la gastronomía popular de Nou Barris des de inicis dels anys setanta. No agafen reserves (cal agafar número i esperar una estona al carrer amb un lletreret que posa: “salica de espera” penjant d’un plataner). Cambrers genials. La fregiduria (chocos, morros fregits, calamars) té una justificada bona fama, els 'tigres' –musclos arrebossats– són la marca de la casa, i les seves patates braves, són d'allò més bones. I amb caixet: són braves a la madrilenya, aquelles de l'allioli amb oli picant. Mantenen la recepta des de l'obertura, o sigui que som davant d'unes de les més venerables de la ciutat.  

Publicitat
  • Restaurants
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
  • preu 2 de 4

Només entrar-hi ja ve de gust quedar-s’hi. Aquella barra de marbre plena de delicadeses és una meravella. Plats del dia, tapes i platets clàssics i de factura impecable són la màxima representació del local. És pecat no tastar les croquetes de calamar amb tinta, el caneló de la casa o el cruixent de cua de bou amb foie gras. Ara bé, entre tant de producte top no s'escapa un mai de la immersió en les seves supremes patates braves: amarades en un allioli dens i generós (els que us l'agafeu amb paper de fumar, demaneu la salsa a banda) que tot i el seu aspecte impúdic i làctic, té un sabor suau d'alls. La salsa de tomàquet sofregit dolceta (amb nyores?) és un matrimoni celestial. 

Fàbrica Moritz
  • Restaurants
  • Eixample
  • preu 2 de 4

Un consell de Jordi Vilà: ja teniu part de la batalla de la textura guanyada si la patata no passa per nevera, perquè si és així, el midó li canvia la textura. A la Moritz ha desenvolupat dues classes de tubercle calent: les d’aquí i les d’allà. Les primeres, a l’estil català, porten una salsa a base d’allioli i oli picantet estil allada. Les d’allà, madrilenyes, són les clàssiques amb maionesa i salsa de tomàquet picant. No és per ser xovinista, però guiant-me pel gust, em quedo amb la textura i el contrast suau de les nostres.

Publicitat
Bar Tomás
  • Restaurants
  • Sarrià - Sant Gervasi
  • preu 1 de 4

Són llegendàries però discutides, generen amors i odis, els seus fans retiren la paraula als detractors... Aquest és l’encant d’un local que durant anys ha tingut fama de fer les millors braves de Barcelona i que per justícia, per respecte al mite tot i la controvèrsia, no podem ignorar en la llista. Lluny de la brava contemporània, maca, que ha portat el plat a una nova dimensió, aquesta és asimètrica, tirant a oliosa, ideal per acompanyar un plat combinat d’aquest local d’indiscutible 'charme'.

  • 4 de 5 estrelles
  • Bars i pubs
  • Bars de tapes

La família Pujado Massana va obrir aquest bar el 1966, amb unes credencials que encara avui atrauen molts mandristes: unes braves vella escola que molts sibarites reivindiquen per sobre de les del Tomàs i un pollito arrebossat que només saben fer ells. Les carxofes fregides són també carta guanyadora, però les patates s’enduen tots els aplaudiments. Olioses, porques, ben cuites i estovades amb un allioli senyorial, aquestes braves es fan exclusivament en aquest bar, i em consta que molta gent peregrina fins als cims del pijerío només per cruspir-se-les. 

Publicitat
Malabar Café
  • 3 de 5 estrelles
  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • Camp d'en Grassot i Gràcia Nova
  • preu 1 de 4

Aquest entranyable bar de tapes, molt aconseguides, també amb un menú de migdia força recomanable, disposa d'unes patates braves excepcionals, amb una salsa dual plena de matissos. Per anar sucant d'un cantó a l'altre.

Bar Marín
  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • Sant Andreu
  • preu 1 de 4

Aquest clàssic de Sant Andreu porta 70 anys obert, amb més de tres dècades en les mans de la mateixa família. Tenen una carta inacabable de carn, peixos, torrades i amanides, i sobretot unes braves molt suaus, que són motiu de peregrinatge.

Publicitat
  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • El Congrés i els Indians
  • preu 1 de 4

La gamba és el paradigma de bar de tapes ancorat en el temps, un xic desballestat, amb una barra-nevera larguíssima en què ensenya tot un arsenal de tapes temptador. Les braves tenen una justa fama, així com també les seves tapes de marisc.

Altres tapes fetes amb patates

Patates d'Olot
  • 3 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • preu 1 de 4

El millor que li pot passar a una patata és que la converteixin en patata d’Olot: tallada fina, i arrebossada amb carn picada, una tapa excessiva i deliciosa que crea addicció. Juanjo Martínez, mag del platet, les fa excelses, exhibides de peu en una malla que “recorda el paisatge muntanyós de la Garrotxa”, diu, i amb un tomàquet confitat a l’oli de carbó per allò de la cuina volcànica olotina.

Bomba
  • Restaurants
  • La Barceloneta
  • preu 1 de 4

Sí, potser alguns ens poden criticar el fet que Barcelona no tingui gaires especialitats de tapes pròpies, però la bomba ens garanteix un lloc en la història de la ració. Aquesta mena de croqueta, farcida de patata i amb un cor de carn picant, es va originar a la Barceloneta i la podem trobar en la seva millor versió a La Cova Fumada, precisament el lloc on, diuen, es van inventar.

Publicitat
Kartofel Salad
  • Restaurants
  • Bar d'entrepans
  • Eixample
  • preu 1 de 4

Oblideu-vos de la sonsa amanida d’estiu amb patates fredes i tomàquet: la veritable amanida de patata és la que preparen a l’Alt Heidelberg: feta amb patata bullida sencera, tallada a trossos i amanida amb maionesa, vinagre, sal, ceba tendra i espècies. I si pot ser, ens ha d’arribar al plat encara tèbia. Sembla senzill, però és complicat aconseguir-ne el punt perfecte.

  • Restaurants
  • Bar d'entrepans
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
  • preu 1 de 4

En la seva versió més bàsica, estem parlant d’unes patates fetes a la cassola i amb ceba, fregides en abundant oli i empolvorades amb julivert. En la seva accepció més pantagruèlica, s’enriqueixen amb ou fregit i també cansalada. Precisament és així com les preparen al Restaurant-Bar Transatlàntic. Tot sovint apareixen en un menú de migdia a 10 euros fabulós, punt de reunió dels treballadors i jubilats del Born i del Gòtic, on és difícil trobar-se turistes.

Recomanat
    També t'agradarà
      Publicitat