[title]
Sí, vivim en campanya electoral perpètua: ara toquen la de les municipals i les europees. La temporada de campanya electoral té dos eixos: els insults entre partits i la regurgitació de promeses difícils d'acomplir. Ara bé, l'hemeroteca és l'espasa de la veritat, i més ara que la tenim a un cop de clic. Preneu-vos set minuts per recordar les promeses electorals més demencials que mai han planat pel futur de Barcelona. I una per imaginar el futur distòpic que ens cauria al damunt si aquestes propostes es fessin realitat a la vegada.
1. El Tibidabo al Fòrum. Aquesta és la meva favorita. L'any 2007, Jordi Portabella, el candidat d'ERC a l'alcaldia, va proposar traslladar a la zona del Fòrum el Parc d'atraccions del Tibidabo. El principal motiu per fer-ho era que el parc d'atraccions "té dificultats reals i conegudes per accedir-hi en transport públic". No és mal argument, però trontolla si tenim en compte que el carisma i l'encant del parc és la seva ubicació al Tibidabo. L'antic eslògan del Parc era Tibidabo, la Muntanya Màgica. Què en dirien, ara? El Fòrum, l'Esplanada de Ciment Màgica?
2. Una pista d'esquí a la Zona Franca. Aquest clàssic de l'era Trias està enterrada definitivament. I no és estrany; la hipotètica construcció d'una pista de neu artificial per donar suport a l'eterna candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d'hivern –vinculada a l'empresa holandesa Snow World– s'havia de fer on hi ha el Banc dels Aliments i La Mercè, l'institut amb mes oferta de formació de FP de Barcelona. Home, ja que hi som, millor a Pedralbes que fa més baixada per fer pistes negres!
3. Un monorail que recorri tot el litoral barceloní. Abans de les guerres electoralistes del tramvia per la Diagonal, l'arquitecte en cap per excel·lència del socialisme a Barcelona, Josep Antón Acebillo, tenia una obsessió: el 2001 volia un tren monorail que circularia elevat, i que uniria el Portal de la Pau amb Prim, amb ramals fins a Montjuïc, la bocana del port i la zona del Fòrum. Convertir tot el front litoral en una muntanya russa, vaja. No va passar; ara, sí que vam gaudir uns quants anys del tambor de rentadora al bell mig de Glòries, 'made in Acebillo'.
4. 300.00 pisos en una illa davant de Barcelona. L'empresari alemany Karl Jacobi –famós per demanar presó per als 'indepes' en un dinar al Círculo Equestre– més que una proposta electoral té un somni: construir 300.000 habitatges al mar davant de Barcelona. Rotllo Dubai, però en lloc de formar una palmera escriurien la paraula Barcelona (que aniria de la Barceloneta al Fòrum, i que seria el primer que veuria un OVNI o un avió que ens sobrevolés). Sense comentaris. Bé, sí, una pregunta. Serien habitatges de VPO o xalets a primera línia extrema de mar per a xeics àrabs? I, compte, que n'ha tornat a dir una de grossa: tot ciutadà que es compri un cotxe tindrà dret a fer una volta per Circuit de Montmeló!
5. Més metralletes, fusells i paracaigudistes. El candidat del PP a l'alcaldia, Josep Bou, no està parlant de la seva col·lecció de 'Geyperman', sinó de dotar la Guàrdia Urbana d'aquests elements "per enfrontar-se a situacions crítiques". Esclar que en un moment en què la contaminació no baixa ni resant a la Moreneta, ha proposat eliminar alguns carrils bici com el de Ganduxer "perquè no els puja ni Indurain". Jo vaig fer-ho un dia. I tampoc hi havia tanta pujada, però la recompensa van ser les mirades hostils dels veïns i una senyora que em donava botzina per anar per anar per un carril amb la icona de la bici pintada a terra.
6. Formació per poder exercir el sagnat lliure. Dit així sona fatal però només es tracta d'una formulació ambigua. La CUP de Manresa va voler millorar la salut sexual de les dones joves i va proposar tallers per explicar les alternatives de recollida del flux menstrual: copes menstruals, compreses de roba i esponges marines. Ara, l'enunciat recorda aquella vegada que Lou Reed va visitar una fan que s'havia intentat suïcidar i li va aconsellar, empàtic: "Les venes es tallen en vertical i no pas en horitzontal, maca".
7. Portar el Parlament de Catalunya a les Glòries. Una altra de bona. Si no tens cap proposta que es diferenciï del teu oponent ("Més seguretat! Més habitatge! Millor transport public!") mou les coses de lloc. Manuel Valls proposa que les Glòries siguin un dels eixos centrals de la ciutat, i que seria un indret ideal per ubicar-hi una nova seu del Parlament de Catalunya. Manuel, estàs de broma? Ara que després de 30 anys s'ha potinejat de totes les maneres... Deixa-ho estar! Esclar que tornar a recuperar el tambor de rentadora-búnquer i posar-hi el Parlament quedaria molt 'Mad Max 3'.
8. Encunyar una moneda municipal i virtual. Espera, això no va ser cap promesa, Ada Colau ho va fer realitat a finals del 2018! Ara, es va menjar tants pocs torrats que semblava que hagués sigut una promesa, però no. El rec –recurs econòmic ciutadà– és una moneda digital paritària amb l'euro, que s'ha fet servir en alguns comerços de l'àrea del Besós (perquè alguns ciutadans han rebut una quarta part de la renda municipal d'inclusió en recs). La darrera notícia és que 500 veïns del besós la fan servir, cosa que no és per tirar coets. El rec comtal recula?
9. Les frases de l'Alberto. D'acord, això no és cap proposta electoral, però ens entristeix molt que retirin Alberto Fernández Díaz de la primera línia de la política municipal. Valgui aquest petit recopilatori de grans frases per reivindicar-lo com a un dels grans humoristes de Barcelona (el Bou substitut la diu grossa però manca la subtilesa metafòrica del net del subinspector en cap de la Guàrdia Urbana de l'època franquista).
«Ada Colau ja és el Grinch de Barcelona»
«Ahir a la Barceloneta, barra lliure de Piña Colau»
«Barcelona és la ciutat del porro»
«De Can Vies a Can Tries»
«Fermesa 10, tolerància 0»
«Falcón Clos» (en referència al vi municipal i al cap de Parcs i Jardins, Antoni Falcón)
«Les empreses municipals haurien de passar a dir-se Clos i Associats»
«Hi ha carrers de la nostra ciutat que més de Barcelona son de 'Bachelona', estan farcits de sots i 'baches'»
