[title]
La polèmica teatral de l'estiu ha arribat a la seva fi. Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure, ha decidit renunciar als dos anys de pròrroga del seu contracte, origen de la polèmica, que l'hauria situat al capdavant de la institució fins al 2021. En una carta enviada al president del patronat del teatre, Ramon Gomis, Pasqual diu que no pot continuar endavant sense el suport del seu equip: "Fins ara, sempre en els Teatres que he dirigit, al Lliure també, he tingut el ple suport de l'equip, absolutament imprescindible, per tirar endavant un projecte, que en les condicions actuals em sento incapaç de liderar. No seria bo per a cap teatre, no ho seria pel Lliure, tampoc per a mi. Un teatre i un equip són un espai de trobada dialèctica, no un lloc de confrontació. I si jo soc el motiu d'aquesta confrontació el mínim que puc fer per respecte al teatre i a mi mateix és deixar-ho".
Pasqual fa referència a la denúncia de l'actriu Andrea Ros d'haver-la fet plorar i de ridiculitzar-la, l'esca que va encendre el foc, titllant-la de "calúmnia a les xarxes" que "ha contaminat l’equip humà del Lliure, i s’ha convertit en un debat intern".
El director no sols renuncia a portar la batuta del Lliure, sinó que també deixa enlaire les responsabilitats artístiques per a la temporada que comença, la 2018/2019, entre les quals hi ha 'El sueño de la vida', un Lorca que està previst per al març que ve.
Durant el mes de juliol, 200 personalitats del món del teatre van signar un manifest de suport a Pasqual. Aquest 14 de setembre estava prevista una reunió del patronat del Lliure, on hi ha les administracions, on s'havia d'abordar la polèmica. Ara hauran de decidir què fan. Estava previst organitzar un concurs públic per triar el relleu de Pasqual. El director s'havia compromès a redactar-ne les bases. La programació d'aquesta temporada està tancada. Però la 2019/2020, no. Al gener, com a molt tard, el Lliure hauria de tenir nou director per assegurar-ne el funcionament artístic.
Fundador del teatre el 1976, la relació entre Pasqual i la institució no ha estat un camí de roses. De molt jove, el 1983, va marxar a Madrid per encapçalar el nou projecte del Centro Dramático Nacional. Més tard, als anys 90, dirigiria l'Odéon parisenc. I a finals d'aquella dècada va ser l'encarregat de dissenyar el projecte de la Ciutat del Teatre, amb el Lliure de Montjuïc al capdavant. Allò va acabar com el rosari de l'aurora, amb Ferran Mascarell, aleshores regidor de Cultura de Barcelona, torpedinant totes i cadascuna de les propostes de Pasqual. El director va acabar fotent el camp. El 2011 va agafar el relleu d'Àlex Rigola, en plena crisi econòmica. Durant tots aquests anys el teatre ha registrat les millors xifres d'ocupació de la seva història.
