[category]
[title]
El matí de l’entrevista, el Mercat de Sant Antoni fa goig. Som en aquelles dates entre Nadal i Reis en què ningú sap quin dia de la setmana és i tothom camina per la ciutat fent compres d’última hora. El mercat, aquí, hi juga un paper especial: “la gent que durant l’any no compra cireres, ara em compra cireres”, explica la Marina. “Quan venen a la parada, molts em diuen la mateixa cosa: vull quedar bé amb els meus convidats!”. Ella acaba de fer vinc i cinc anys, però la parada que regenta en té més de 140. La va obrir la seva rebesàvia, i ella és la cinquena generació de la família que dedica amb cos i ànima al Mercat. Primer, era una parada d’intercanvi d’andròmines. Després, de patates i cebes. Ara ja fa anys que la Fruiteria Giró és un establiment de referència, però des que la Marina hi treballa, el negoci familiar també té presència a TikTok. La jove aprofita les xarxes divulgar coneixements sobre la fruita i verdura, explicar la vida al mercat i fer arribar la parada a nous públics.
Ha canviat molt, la parada, des dels seus inicis?
La meva àvia recorda el dia que va comprar kiwi per primera vegada. Cada generació s’adapta als canvis que arriben, canvien els hàbits alimentaris, però el que no canvia és que la gent sempre ha de menjar. Aquí venem un bé de primera necessitat!
Però ara el mercat té nous competidors més barats! Com se sobreviu, entre la competència?
El mercat és una mini-societat. Coneixes a tothom, saps a qui li compres el peix. I la gent també et coneix a tu: vegades no fa falta que diguis què vols, que el botiguer ja t’ha preparat la compra, perquè sap què demanaràs i a quina hora passaràs per la parada. És molta estima, molta tradició, i molt de mimo al client. I això potser quan ets estudiant, no ho valores tant, però quan comences a fer vida de barri, a tenir fills, és un factor clau per sentir-te còmoda al lloc on vius.
Et reforça el sentiment de pertinença.
Clar, Barcelona s’està homogeneïtzant. Les diferències entre barris s’esborren, a tot arreu hi ha les mateixes botigues! A vegades sembla una ciutat uniforme, sembla que el barri s’estigui perdent. La gent ve per això, però també per la qualitat. Per Nadal, molta gent que no ve durant l'any al mercat, hi arriba buscant aquesta qualitat. Aquí, si saps comprar et pot sortir barat, també! En comptes de pit laminat de pollastre, compres el pollastre sencer i la dependenta et diu com tallar-lo, et dona receptes… Quan entres al mercat, costa renunciar-hi. Però d’entrada, a la gent jove els fa mandra, o vergonya! Ara, jo els dic que entrin i després... no crec que canviïn d'opinió.
El mercat és una mini-societat
La teva família té parada al mercat des de fa més de 140 anys!
Quan la meva rebesàvia encara havia de néixer, la seva família li va comprar un número al mercat que s'anava a construir. Perquè tingués una parada i obrís un negoci. Primer feien de drapaires, intercanviaven trastos, però després la meva besàvia a vendre patates i cebes només i d’aquí es va passar a la fruiteria. De la besàvia a l’àvia, de l’àvia a la mare… i ara a mi.
De petita, t'imaginaves que acabaries treballant a la fruiteria?
Sí, sí, sí. Ho tenia molt present. És molt delicat aquest negoci, és un ofici, i els oficis s'estan perdent. Neixen noves feines, no hi ha tant de relleu.
Per tu, és un tema polític, treballar al mercat?
És política, sens dubte. Jo vaig estudiar Ciències Polítiques a la universitat, i m’ho prenc així. És una forma de cuidar el meu barri i l'essència que a poc a poc s'està perdent.
Les institucions haurien de posar més facilitats perquè la gent jove agafi el relleu de les parades
I pateixes, per aquest relleu generacional?
Veig com desapareixen negocis de tota la vida, i em fa pena. Entenc que la societat ha canviat, però les institucions també haurien de protegir alguns comerços. Al mercat hi ha gent que s’està a punt de jubilar i, si no traspassen la parada a un conegut, els costa trobar relleu. El mercat és una societat i no la vols veure empobrida, ni buida, ni fosca. Però Sant Antoni resisteix, hi ha altres barris on el mercat ha perdut ambient.
Què té el mercat de Sant Antoni, que funcioni millor que d'altres?
És un mercat molt viu: entre setmana és un mercat d’alimentació, però també hi ha els mercats de roba i els diumenges, el dominical de llibres. Es fa molta feina. Però les institucions haurien de posar més facilitats perquè la gent jove agafi parades. Aquí, la llicència et pot costar 20.000 euros; si et surt malament, perds molts diners. En canvi, si llogues un local al carrer i no et funciona, només deixes el lloguer. Calen ajudes perquè no es perdi aquest model.
Creus que s’ha de ser d’una pasta específica, per treballar al mercat?
Tothom hi pot treballar, però ajuda molt ser una persona dinàmica i sociable. Jo soc molt hiperactiva, m'encanta moure'm. Si ets una persona molt calmada, molt chill, potser no és el teu lloc. Al final, t'has de fer amic del client. Tinc moltes clientes que, encara que m'hagin "fet el salt" i vagin a una altra fruiteria, ens continuem trobant i parlem. L'important és que vinguin al mercat, encara que no em comprin a mi aquell dia.
Com va néixer el compte de TikTok del mercat? Per què vas creure necessari obrir-lo?
Jo tenia un canal de YouTube de petita, m'encantava gravar i editar. Vaig veure claríssim que era una oportunitat de negoci per expandir-nos. I funciona moltíssim, perquè hi ha molt desconeixement. La gent no sap com comprar al mercat ni què és de temporada. Em demanen préssecs a l'hivern! Al supermercat no t'ho expliquen, però aquí fem aquesta feina de divulgació: ensenyar que comprar de temporada és millor i més barat.
Has aconseguit que gent jove s’acosti a la parada gràcies a això?
Sí, fins i tot vaig fer unes samarretes amb un disseny xulo i venien noies joves, molt modernes, expressament a buscar-les. I de pas, s'emportaven la fruita. És una manera de fer que el mercat torni a estar a l'ull de la gent jove, que sigui un lloc on també es pot "fardar" de venir, de no portar les mateixes marques que tothom.
M'agradaria jubilar-me a la parada. Tinc ganes de fer-la créixer.
Què és el que més triomfa als vídeos?
Les "iaietes"! (riu). Funcionen moltíssim perquè són tendres i reals, no tenen guió. La realitat és que el nostre públic majoritari és gent gran. Quan aquesta gent ja no hi sigui, necessitarem que hi hagi relleu de clients. Però m'encanta veure aquesta barreja generacional: que si la teva mare t'ha portat al mercat de tota la vida, tu de gran vulguis continuar venint per no trencar aquest model de consum i identitat de barri.
Tens vint-i-cinc anys. Et veus tota la vida aquí?
Sí, m'agradaria jubilar-me a la parada. Tinc ganes de fer-la créixer. La meva mare va deixar el llistó molt alt introduint productes tropicals, i jo vull aportar la meva part, potser amb esdeveniments o modernitzant la imatge, com amb el tema de les samarretes o les xarxes. Soc optimista. S’ha de ser realista, perquè hi ha parades que tanquen, però crec que aquest mercat continuarà sent un gran protagonista de la ciutat.
