Què fer a Barcelona al gener

Fins al 5 de gener, grans i petits podeu passar pel Parc de la Màgia d'Orient, la gran instal·lació al Parc del Fòrum on descobrireu de ben a prop detalls de la cavalcada de Reis, que aquest any no es podrà celebrar. Una oportunitat màgica per no perdre l'esperit nadalenc.

De l'1 al 5 de gener s'inaugurarà el nou espai del Moll de Mestral, on es realitzaran activitats relacionades amb el mar. Les propostes giraran al voltant de conceptes com el medi ambient, l'economia sostenible i el coneixement del mar. Per això es duran a terme tres activitats diferents: una exposició d'escultures dinàmiques, en què els assistents podran passejar entre la fauna marina; un espectacle de titelles gegants, amb una balena de 5 metres de llargada; i un espectacle sonor mentre es narra una història sobre els mites lligats a la navegació.

Entre el 28 de novembre i el 2 de febrer, el pati del museu Frederic Marès reunirà l'esperit nadalenc en la seva màxima expressió. Enguany, el tradicional pessebre de la ciutat ha tornat a ser dissenyat per l'Associació de Pessebristes de Barcelona. L'obra d'aquest particular 2020 representa el paisatge d'una vila costanera de la Mediterrània, amb la intenció d'establir paral·lelismes entre les migracions actuals i les de fa dos mil anys.

Si la dècada de 1980 va representar a Europa un retorn a l’ordre, a la reivindicació d’una certa formalitat en l’art, als formats convencionals de la pintura i l’escultura àmpliament acceptats pel mercat, la de 1990 va reprendre bona part de les experiències conceptuals dels anys 60 i 70. Es van recuperar pràctiques relacionades amb el cos humà que conjuntament anomenem art d’acció; sovint s'expressava en forma de performances que acostumaven a circular en àmbits molt restringits, en festivals o trobades. 

La Filmoteca de Catalunya acull l'exposició 'Marilyn Monroe by Milton H. Greene. The 50 sessions', on es mostrarà una selecció de 84 fotografies icòniques de l'actriu nord-americana fetes pel fotògraf Milton Green entre els anys 1953 i 1957. En aquesta exposició es mostraran imatges quotidianes d'una Marilyn Monroe en 50 escenaris diferents: descansant després d'un rodatge, a casa seva, al casament amb Arthur Miller o fins i tot posant amb amics com Marlon Brandon i amb el mateix fotògraf Green.

Últim mes per veure aquesta exposició dedicada al mite del vampir en tots els seus àmbits. Una gran oportunitat per submergir-se en el seu món i conèixer les relacions entre les diferents facetes del vampir, a partir de diferents pràctiques artístiques, d’una manera que captiva l’espectador. 

“No hi ha art sense mandra”, diu l’artista croat Mladen Stilinović a Praise of laziness. Sota premisses com aquesta i les idees de Georges Bataille sobre la despesa i el malbaratament, neix una mostra que aplega pintura, fotografia, instal·lació, vídeo i escultura d’artistes com ara Priscila Fernandes, Ángela Ferreira, Alberto Gil Cásedas, Sharon Lockhart, Agnes Martin, Aernout Mik, Agustín Parejo School i Xavier Ribas, entre d’altres.

La Filmoteca arrenca el nou amb la independència irrenunciable de John Cassavetes, la descoberta d'un autor imprescindible de la cinematografia índia, Mani Kaul, el cicle 'Dies curts', que posa en primer pla els treballs de joves cineastes locals, la recuperació dels treballs com a directora d'Emma Cohen restaurats al 2CR i la dolça mossegada de les vampiresses del cinema mut. Sense oblidar-nos de la programació familiar i altres cites importants, com la visita de Jordi Casanovas aprofitant el pas pels escenaris catalans de 'Jauría', obra inspirada en el cas de La Manada. L'autor parlarà dels paral·lelismes que va trobar a Marty (Delbert Mann, 1955).

La companyia Els Pirates Teatre presenten 'Boira a les orelles', un espectacle on es planteja què vol dir ser sord i que està basat en l'experiència viscuda en primera persona d'un membre de la companyia, l'escenògraf Enric Romaní. El projecte parteix de les seves experiències vitals, però també de les vivències de la companyia amb ell.

Els dies 15, 16, 24 i 28 de gener i 3 de febrer, la funció tindrà sobretítols.

Primera de les peces del cicle que la Sala Beckett dedica a Lluïsa Cunillé, una de les grans dramaturgues del país. Aquí, sota la direcció d'Albert Arribas i amb Màrcia Cisteró i Antònia Jaume, Cunillé ens explica la trobada entre una antiga jardinera municipal i una assistenta social. Una topada explosiva que remourà els fonaments d'Europa.

La companyia La Ruta 40 produeix aquest text de Lluïsa Cunillé dirigit per Lurdes Barba que ens parla de quatre personatges que es troben de manera clandestina a la cabina de projecció d’un cinema decadent, a punt de tancar per sempre les portes. Amb un to de cinema negre i una aparent trama de corrupció, l’obra ens parla de mons irrecuperables.

Anna Maria Ricart ha escrit una obra que ens parla de la violència sexual que van patir moltes dones durant les guerres dels Balcans dels anys 90, on entre 25.000 i 50.000 nenes i dones van ser violades com a estratègia de neteja ètnica. Joan Arqué dirigeix un càsting excepcional format per Montse Esteve, Judit Farrés, Ariadna Gil, Erol Ileri, Òscar Muñoz, Pep Pascual i Magda Puig.

La història de dues germanes. Una reescriptura d’Helena de Tròia i Clitemnestra feta des d’una perspectiva contemporània i de gènere, convertint-les en protagonistes del seu propi relat. Com mites fundacionals de la nostra cultura es fa preguntes sobre la violència, les cures, la bellesa, les agressions sexuals o la sororitat. 

Els Sixto Paz recuperen un dels seus grans èxits a l'Escenari Brossa, amb Pau Roca i Letícia Dolera que s'alternaran per donar cos a un monòleg que ens parla de totes les raons que tenim per viure quan sembla que no n'hi ha cap. Una peça del britànic Duncan Macmillan, de qui els Sixto Paz ja van fer 'Pulmons'. Sortireu del teatre canviats.

Pau Carrió torna a reclutar Laura Aubert i Pol López per fer-nos capbussar en les històries del fotoperiodista sud-africà Kevin Carter i la corresponsal de guerra Marie Colvin. Relats tràgics sobre el nostre món, que Carrió ha convertit en un díptic de dos poemes dramàtics entorn de la informació sobre les zones en guerra i les seves conseqüències.

És la gran òpera de Jacques Offenbach i ara torna a l'escenari del Gran Teatre del Liceu en un interessant muntatge de Laurent Pelly, coproduït pel teatre de la Rambla i els teatres d'òpera de Lió i San Francisco. En total seran una desena de representacions, en un doble repartiment encapçalet per les veus de John Osborn, Ermolena Jaho, Carol Garcia i Alexander Vinogradov. La direcció musical és de Riccardo Frizza.

La gran diva russa torna al Gran Teatre del Liceu per oferir-hi aquesta vegada un recital en solitari. Acompanyada pel pianista Pavel Nebolsin, interpretarà un programa que inclou cançons, lieder i melodies de Rakhmàninov, Rimski-Kórsakov, Txaikovski, Bridge, Debussy, Dvořák, Fauré, Leoncavallo i Strauss. També hi haurà lloc per a l'òpera, i així cantarà àries de Charpentier, Offenbach i Txaikovski.

El Museu de la Música proposa una experiència kinètica per tal de donar via lliure al director d’orquestra que porteu dins. Qui no ha volgut mai agafar la batuta i provar de dirigir una orquestra? Doncs ara no només ho podreu fer, sinó que, a més, us posareu al capdavant de dues formacions de pes: l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i la Banda Municipal de Barcelona. I les obres que podreu fer sonar són dues de les peces clàssiques preferides pel gran públic: la ‘Novena Simfonia’ de Beethoven (el conegut ‘Himne de l’Alegria’) i el Preludi de l’òpera ‘Carmen’ de Bizet. El resultat és tot un espectacle que, a més, ha comptat durant els enregistraments amb la participació dels cors Lieder Càmera i del Cor Madrigal. Us sentireu uns veritables professionals de la música!

'Carmen // Shakespeare: la Total' es presenta dins de la Constel·lació que el Mercat de les Flors dedica a la CIA HORS CHAMP / FUERA DE CAMPO, formada per la coreògrafa i artista visual Olga Mesa i l’artista multimèdia Francisco Ruiz de Infante, que comparteixen l’autoria. Un tàndem que ha presentat obres en centres d'art com el MACBA, el Reina Sofía de Madrid o el Théâtre de la Ville de París i que conforma una de les trajectòries creatives més originals de les últimes dècades en els contextos mixtes de la dansa i de la performance, així com de les arts plàstiques i visuals. 
Aquest espectacle busca crear un objecte escènic fora de format amb la reunió de tres peces dins d’un projecte temàtic de llarg recorregut (2013-2019). La fusió del mite de la ‘Carmen’ de Bizet i dels ‘Sonets d’amor’ de Shakespeare permet construir noves relacions en un món dominat per la tecnologia: seducció, conflicte, por, desig, complicitat, gelosia, passió... L’escenari es transforma en una metàfora del desordre de les relacions humanes, en un camp minat per les trampes del desig. 
L’obra té una durada de 4 h, amb entreacte de 30 minuts, i és tota una oportunitat per endinsar-se en l’univers compartit d’aquests dos creadors. No us la perdeu!

Lluïsa Cunillé és una de les figures més originals i innovadores de la literatura dramàtica catalana contemporània, amb obres que proposen mons d’una estranyesa desconcertant i al mateix temps fascinadora, que ens situen fora d’allò considerat normal i que plantegen moltes més preguntes que respostes. Per aprofundir en la seva mirada, la Beckett li dedica un cicle que arrenca amb ‘El Jardí’, amb producció de Centaure Produccions, companyia resident de la temporada 2020-21.
El punt de partida d’aquesta obra és la trobada de dues funcionàries, una jardinera del parc municipal i una assistenta social, emmarcades en un pis no habitable amb un jardí abandonat i ple d’ombres. Dues dones que, amb una delicada simplicitat i una intensitat abassegadora, s’abocaran als abismes del malestar de la memòria europea, tot recordant velles utopies comunitàries. Una història que us fascinarà, no us la perdeu!

Fa 17 anys, l’obra del dramaturg i guionista Jordi Galceran va revolucionar l’humor i es va convertir en tot un fenomen, que va arribar a recórrer el món, fent temporada a grans sales de Londres, Shanghai, Buenos Aires, Rio de Janeiro o Los Ángeles, entre altres ciutats. Els riures dels milions d’espectadors que l’han vist s’han pogut sentir a quasi qualsevol part del món, fins i tot a Corea i Islàndia! Ara, ‘El mètode Grönholm’ torna al Teatre Poliorama de Barcelona amb l’estrena de la cinquena temporada, fins al 28 de febrer, i sota una mirada molt exigent. Tornarà a despertar els nostres riures i, a més a més, emocionar-nos fins a fer-nos caure la llagrimeta?
Sergi Belbel signa de nou la direcció d’aquest muntatge que té, com a gran novetat, un repartiment actualitzat i de luxe. Mar Ulldemolins, David Verdaguer, Marc Rodríguez i Enric Cambray seran aquest cop els protagonistes d’aquesta història ocurrent i divertida, en la qual donen vida a quatre executius en cerca de feina. I com ho aconsegueixen? Haureu de descobrir-ho vosaltres mateixos entre riures al Poliorama. 
Si voleu gaudir amb aquest espectacle que ja forma part de la història del teatre contemporani català (ja sigui per primer cop, per segon o fins i tot per tercer!), no us perdeu, a més, els descomptes i les ofertes especials que trobareu al web del Teatre Poliorama.

Dins del Cicle Lluïsa Cunillé, la Sala Beckett presenta ‘Els subornats’, obra que la dramaturga ha escrit expressament per a La Ruta 40, la companyia que la porta a escena amb direcció de Lurdes Barba i amb la incorporació de l’actriu Àurea Màrquez, i que es va estrenar al passat festival Temporada Alta. 
En aquest muntatge, quatre personatges es troben de manera clandestina a la cabina de projecció d’un cinema decadent, a punt de tancar per sempre les portes. Amb un to de cinema negre i una aparent trama de corrupció, l’obra ens parla de mons irrecuperables i d’aquelles decisions que posen en perill el nostre benestar. Tota una oportunitat per retrobar-se amb una autora i una directora que han treballat plegades en nombroses ocasions i que ara tornen a creuar universos i sensibilitats, amb la complicitat dels actors de La Ruta 40. Gaudiu-la!