Les millors coses per fer a Barcelona al gener

Hi ha obres que tenen un heroi amagat, algú que només surt a saludar el dia de l'estrena i que, si la peça funciona, és en gran part mèrit seu. Pot ser el dissenyador de so, l'escenògrafa... Sí, cal que els intèrprets que són sobre l'escenari excel·leixin, que hagin tingut un bon guia en el director, però la base ve de fora, d'algú que no hi serà cada funció. I en el cas d''Un matrimoni de Boston' lluu per tots els costats la feina que ha portat a terme Joan Sellent traduint un text molt trapella de David Mamet.

D'entrada, perquè ha de fer que en català sonin perfectament bé els tres registres de les tres dones que té al teatre: l'Anne (Emma Vilarasau), una dona madura amb aires de refinament burgès; la Claire (Marta Marco), que podria representar la classe mitjana; i la Catherine (Emma Arquillué), la criada immigrant que pateix alguns problemes amb l'idioma. Bona part dels gags són lingüístics i la mecànica de l'obra depèn de què ens empassem el punt de partida inicial. Les actrius s'ajusten al paper i tot flueix de manera meravellosa.

A 'Oncle Vània', Txékhov ens presenta un xoc descarnat entre els que viuen capcots fent possibles les il·lusions dels altres i els posseïdors de la terra, entre els que surten cada dia de casa per treballar i els que s'hi queden a pensar. David Mamet, a 'Glengarry Glen Ross' va fer una operació semblant, més urbana, més occidental, tot situant el conflicte en una agència immobiliària on, seguint les noves maneres d'impuls neoliberal, els seus treballadors s'enfronten al repte d'haver de vendre el màxim possible: el guanyador rebrà un BMW, els dos últims de la llista seran acomiadats.

Rigola ha agafat aquest Mamet magnífic dels anys 80 com si fes Txékhov, com si tornés a dirigir aquell meravellós 'Vania' de 2017-2018, on tenia cinc actors que, sense gairebé bellugar-se, desplegaven un drama existencial de primera magnitud entre els guanyadors i els perdedors de sempre. Al final de la funció, l'únic que volies era abraçar Luis Bermejo i Irene Escolar. Aquí hi ha poca metafísica (no hi ha un personatge com Àstrov, el metge amant dels arbres), però molta contemporaneïtat.

"S'humilia sense contemplacions, es menteix sense manies, s'insulta i es demonitza"

Se'n diuen de gruixudes: s'humilia sense contemplacions, es menteix sense manies, s'insulta i es demonitza. En un combat dialèctic de primera magnitud que els intèrprets assumeixen com si fossin ells mateixos, i no cap personatge, els que estiguessin exhibint el gran mapa de la maldat quotidiana. Perquè 'Glengarry Glen Ross' ens mostra això: què estem disposats a fer per guanyar un maleït cotxe i perquè no ens despatxin d'una feina fastigosa.

Té molts moments que fan aturar el temps, el Mamet de Rigola. Però ens podríem quedar amb el relat de Francesc Garrido quan torna a l'oficina després de vendre “sis unitats” d'una tacada. Hi ha rebombori, perquè la nit anterior han entrat a robar. Ell, aliè a tot, intenta narrar la seva gesta. Porta una mala ratxa i està eufòric. La seva cap, Miranda Gas, se'l mira per sobre de l'espatlla, mentre el seu antic deixeble, Pep Ambròs, l'observa amb un posat de falsa admiració. Garrido no es deixa ni un detall. Està feliç. Però és un perdedor i Mamet s'hi acarnissarà.

"De vegades, una mirada pot ferir més que l'insult més groller"

Tots els actors i les actrius d'aquest muntatge tenen el seu moment de glòria, sovint entomant els atacs furibunds dels altres, com Gas, que ni Mike Tyson tombaria. A un cantó o l'altre del ring, es fan miques. No els cal cridar gaire. De vegades, una mirada pot ferir més que l'insult més groller. I en aquest teatre es veu tot, i tot compta.

Rigola, que ja va dirigir el mateix Mamet fa vint anys al Lliure amb tota la parafernàlia d'aleshores, ha retrobat el camí contemporani d'aquell 'Vania', tot treient-se de sobre quilos de nostàlgia. Els venedors sèniors, a 'Glengarry Glen Ross', no es cansen de dir que abans tot era millor. No sé si s'ho acaben de creure.

No és fàcil trencar la quarta paret en un teatre i fer, per exemple, que els espectadors estiguin temptats d'abandonar la butaca per sortir a manifestar-se al Paral·lel. I aquesta versió d''Els miserables' amb què Miquel Mas Fiol tanca la 'Trilogia de la Condició Milennial', aconsegueix moltes d'aquestes coses tan complexes que sovint passen per fer entrar al carrer a l'escenari. Aquesta, però, no és la seva única virtut.

D'entrada, agafa 'Els miserables' de Victor Hugo de manera gairebé literal, tot i que amb els mitjans d'una sala de proximitat de Barcelona. És a dir, amb un únic intèrpret disposat a fer tots els papers del musical i és un goig veure Gerard Franch passant de Jean Valjean a Cosette, entre molts d'altres, mentre res no li funciona. Al cap de poc comencen les sorpreses i cada vegada que sembla que l'espectacle és a punt d'estimbar-se, un gir, una frase, un gest, fan que torni a enlairar-se.

El primer acte de 'La gavina' és un dels inicis més impactants de la història del teatre. L'engeguen dos personatges secundaris, un dels quals, Maixa (Clara de Ramon), ja ens dona el to de l'obra: el món és un lloc on és impossible ser feliç. Acte seguit, entrarà en escena el protagonista, Kóstia (Nil Cardoner), i el seu oncle Àlex (Sorin, en l'original, David Selvas). El jove Konstantin Treplev està nerviós perquè la seva actriu, Nina (Daniela Brown), no arriba. N'està bojament enamorat i estan a punt de representar davant la família una obra que ha escrit ell i que fuig de les convencions de l'època.

En diu pestes, del teatre del moment, en Kóstia. Ell, jove, coratjós, rabiós com un 'angry young man', vol canviar-ho tot, com un Hamlet que ha vist el fantasma del seu pare i decideix passar a l'acció. Diu, per exemple, que s'ha de representar la vida no com és, ni com hauria de ser, sinó com “apareix als nostres somnis”. Tota una declaració d'intencions provinent d'un muntatge capitanejat per un home, Julio Manrique, que s'estrena amb 'La gavina' com a director del Teatre Lliure.

'Ànima' podia haver-se desenvolupat com tots els musicals d'època, amb prínceps blaus, belles dorments, un biaix de gènere pudent i tot el sucre que vulguin. I, de fet, el musical que ha estrenat el TNC, ambientat als anys 30 del segle passat, als EUA, sembla que ha d'anar per aquí. Perquè tenim la nostra protagonista, la Greta (Paula Malia), que marxa del seu poble per provar sort a Hollywood, i deixar enrere la pobresa i una vida planificada. La salvarà un home caritatiu? No, una història creada el 2024 no pot ser com 'Cantant sota la pluja'.

I això que tenim tot l'univers Disney al davant, el del naixement de l'imperi, el de la creació de 'Blancaneu', el primer llargmetratge animat i en color de la història. El somni de la Greta és treballar per al gran Walter (Oriol Burés). No ho aconseguirà a la primera, com ja podíem esperar. L'argument, tanmateix, anirà agafant tocs de comèdia d'embolics, més enllà de la història de formació i superació d'una dona que ho té tot en contra. I fins i tot riurem. En aquesta complexitat hi ha el punt a favor d''Ànima'. I una direcció escènica de Gara Roda que sap treure suc a un giratori capaç de transformar l'escena en pocs instants.

Les portes donen molt de joc, al teatre. Fins al punt que hi ha una subespècie de comèdia que basa tot el seu mecanisme en això, en portes que s'obren i es tanquen, amb la sorpresa de qui hi ha darrere. A 'Turisme rural', Jordi Galceran esprem el gènere amb un afegit paranormal que fa que la seva peça tingui més capes, a banda de confrontar dos urbanites que van al camp a contemplar un paisatge sense preocupar-se de res més i una família local que odia profundament els de ciutat.

Però no hi ha comèdia sense còmics. I en calen de molt bons perquè aquí no es tracta només de fer-nos petar de riure, sinó també de crear una certa angoixa, un cert misteri, perquè tot d'una que la Laura (Mireia Portas) i el Roger (Ivan Labanda) arriben al turisme rural per passar un cap de setmana romàntic per 'encarregar' un nen, ja comencen a passar coses estranyes. La mestressa, l'Anna (Anna Güell), apareix per la porta fumejant del menjador desbaratada, com si fos una bruixa de pa sucat amb oli, per donar pas al Pere (Lluís Villanueva), equipat amb una serra elèctrica estil 'La matança de Texas'.

Quan Rousseau (Pep Planas) li acaba de confessar a Voltaire (Josep Maria Flotats) que, efectivament, va abandonar els seus cinc fills, Flotats mira el públic, fa una pausa i s'asseu. Són cinc segons que fan que el que acaba de dir Rousseau no caigui en sac buit, perquè el públic copsi la gravetat del moment. És un dels clímaxs de la funció. Un petit detall, potser minúscul, la pausa, el moviment, que fa volar molt amunt aquesta versió de 'La disputa' de Jean-François Prévand que tenim al Romea.

En altres mans, el retrobament entre Voltaire i Rousseau, entre mestre i deixeble, podria haver estat un pal fenomenal. Però en braços de Flotats esdevé una lliçó magistral de com es pot fer teatre popular a partir de les idees. Perquè aquí es parla de rivalitat, de veritat i de mentida, d'ètica, de moral, de religió, i no hi ha ni un segon en què els espectadors mirin el sostre o badallin.

Cada dècada, com a mínim, hauria de tenir la seva versió de 'Tirant lo Blanc', almenys per veure on érem i on som. Perquè és impossible sortir del Romea després de la versió del clàssic de Joanot Martorell que ha ordit Joan Arqué sense comparar-la amb la que va muntar Calixto Bieito el 2008. Són dos espectacles radicalment diferents. L'un, un esgraó més per a un director que avança amb pas ferm. L'altre, obra d'un geni. L'un, amb Judit Neddermann a l'escenari i llibret de Màrius Serra. L'altre, amb música de Carles Santos i lletra de Marc Rosich. Dos universos divergents centrats en la mateixa obra.

Per començar, Bieito va col·locar una passarel·la a la platea, comptava amb catorze intèrprets sobre l'escenari i tot tenia un aire operístic. Arqué fa l'obra a la italiana, té vuit actors i actrius i el muntatge té flaire folk. En tots dos casos, s'han pres riscos i s'ha decantat l'obra cap a una banda o cap a l'altra. Bieito posava més èmfasi en el caire sexual de la novel·la mentre que Arqué dubta entre si decantar-se per aquí o buscar més el xoc de civilitzacions, entre cristianisme i Islam. El 'Tirant' de Bieito era una festassa carnal, bèl·lica. El d'Arqué matisa molt bé que vivim un altre temps i que, potser, cal matisar els clàssics.

La Calòrica no té sostre. A cada nou espectacle pugen un esglaó. Apunten molt amunt. I, com aquells atletes que es posen pedres a la motxilla per córrer més, han decidit aixecar un espectacle d'hora i mitja en francès, amb espurnes de rus, anglès i alemany (amb subtítols en català). Té la seva lògica: parlen del Congrés de Viena del 1814 on, després de la primera derrota de Napoleó, les potències europees es van reunir per repartir-se el continent i aleshores la llengua franca era el francès. L'únic que no en sap, ehem, és l'ambaixador espanyol, a qui, òbviament, despatxen aviat perquè faci un inútil cens dels rius navegables.

L'obra, per sobre de tot, parla del liberalisme i de l'aparent immutabilitat de les coses

Si es dediquessin a les trilogies, 'Le congrès ne marche pas' podria ser la tercera part d'una mena de compendi sobre l'origen del món d'avui, engegat amb la versió d'Aristòfanes d''Els ocells' (la democràcia, 2019), continuat amb 'De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda' (el canvi climàtic, 2021) i rematat amb l'obra actual, que, per sobre de tot, parla del liberalisme i de l'aparent immutabilitat de les coses. Perquè els assistents al conclave de Viena, 25 anys després de la Revolució Francesa i del pas per la guillotina de Lluís XVI, encara creien que el món no havia canviat, encara creien que eren allà per la gràcia de Déu, i que el poble havia d'aguantar els seus excessos.

'Ànima' podia haver-se desenvolupat com tots els musicals d'època, amb prínceps blaus, belles dorments, un biaix de gènere pudent i tot el sucre que vulguin. I, de fet, el musical que ha estrenat el TNC, ambientat als anys 30 del segle passat, als EUA, sembla que ha d'anar per aquí. Perquè tenim la nostra protagonista, la Greta (Paula Malia), que marxa del seu poble per provar sort a Hollywood, i deixar enrere la pobresa i una vida planificada. La salvarà un home caritatiu? No, una història creada el 2024 no pot ser com 'Cantant sota la pluja'.

I això que tenim tot l'univers Disney al davant, el del naixement de l'imperi, el de la creació de 'Blancaneu', el primer llargmetratge animat i en color de la història. El somni de la Greta és treballar per al gran Walter (Oriol Burés). No ho aconseguirà a la primera, com ja podíem esperar. L'argument, tanmateix, anirà agafant tocs de comèdia d'embolics, més enllà de la història de formació i superació d'una dona que ho té tot en contra. I fins i tot riurem. En aquesta complexitat hi ha el punt a favor d''Ànima'. I una direcció escènica de Gara Roda que sap treure suc a un giratori capaç de transformar l'escena en pocs instants.

'Priscilla, reina del desierto. El musical' torna a Barcelona amb una nova producció per celebrar el 30è aniversari de la pel·lícula i els 18 anys de l'estrena mundial del musical a Sydney. A partir de l'1 d'octubre i durant deu setmanes, al Teatre Tívoli, reviurem aquesta història aclamada, basada en la pel·lícula guardonada amb un Oscar i reconeguda amb els premis Tony i més de 65 altres premis internacionals.

La història ens porta a seguir el viatge de tres artistes drag que han rebut una invitació per actuar en un resort. Per arribar-hi, han d'enfrontar-se al desert australià a bord de l'autobús anomenat Priscilla. Aquest viatge no només és una cerca d'amor i amistat, sinó que les posa en situacions inversemblants, incloent-hi moments d'homofòbia.

Gràcia Territori Sonor torna a activar el dispositiu LEM del 4 al 26 d'octubre amb la 29a edició del festival internacional de músiques experimentals. Seran una trentena de concerts en onze espais de Gràcia i d'altres districtes com el C.A.T., el Museu de la Música, el Centre Cívic La Sedeta, l'Espai Jove La Fontana i el Convent de San Agustí, entre d’altres. Destaca la presentació del primer àlbum en 25 anys dels mítics Superelvis (12/10); la del segon treball que fan junts els veterans de l'escena experimental Pelayo Arrizabalaga i Eli Gras (4/10), i la del nou àlbum de Tiger Menja Zebra (11/10).

Hi haurà, també, perles com l'intercanvi amb el festival Signal de Sardenya que ens porta al Convent de Sant Agustí el percussionista Giacomo Salis i el músic electrònic Stefano Manconi, el mateix dia que també actua l'artista de Porto Dullmea (18/10). El Col·lectiu Free't presenta el seu primer àlbum 'Sotabosc' (2024), música de cambra experimental que explora el regne que s'amaga sota els arbres al C.C. Cotxeres Borrell (19/10).

Ull a la rabiüda llegenda 'underground' que ens visita: The Black Halos és una banda de punk-rock canadenc que a mitjan anys noranta va sacsejar l'escena de Vancouver. La seva aproximació sorollosa i cruixent al punk dels 70 aviat els va fer destacar en l'onada de la marea grunge fins a cridar l'atenció del segell Sub Pop, que no va trigar a signar-los després de presenciar una de les seves incendiàries actuacions. Aviat van editar el seu debut i un any més tard, gravarien 'The Violent Years' (2001), que els va posar definitivament al mapa, un dels discos de referència del punk rock de la primera dècada del segle XXI i avui clàssic de culte.

El festival gratuït de música electrònica Ameba Parkfest estrena ubicació: al Parc de la Gran Via de l'Hospitalet de Llobregat. Un cop més, l'Associació de Música Electrònica de Barcelona (Ameba), entitat sense afany de lucre que té per objectiu de crear vincles entre la comunitat de l'escena electrònica de la ciutat, ofereix dotze hores de música gratuïta. Serà el dissabte 26 d'octubre de les 12 a les 00 h. 

Aquesta vegada hi haurà les actuacions en directe del productor Dive Dibosso, membre fundador dels pioners del hip-hop a Catalunya 7 Notas 7 Colores, i de la cantant, compositora d'afrobeat, soul i electrònica Marga Mbande, fundadora del col·lectiu Afrolab Basement. Croyale, Janux, La Sofy, Toni Morales, Uroz i Just Claudia són els DJ i artistes de l'escena local que conformen un cartell eclèctic, on hi haurà lloc pel house, per la bass music, pel twerk i els ritmes més diversos.

Nick Cave & the Bad Seeds actuaran per fi al Palau Sant Jordi. Aquesta serà la seva estrena al recinte olímpic, ja que l'anterior intent va ser posposat i finalment cancel·lat per culpa de la pandèmia. Sí que vam poder tornar a veure'ls en directe al Primavera Sound 2022, on l'australià va tornar a oficiar una nit èpica, però veure'l al Sant Jordi serà tota una novetat.

Es tracta de la gira del seu nou treball, 'Wild God', que es publica el 30 d'agost. "Espero que l'àlbum tingui l'efecte [en el públic] que ha tingut en mi", diu Cave sobre l'àlbum. "Surt de l'altaveu i jo deixo que m'elevi. És un disc complicat, però també profund i alegrement contagiós. No hi ha mai un pla mestre quan fem un disc. Els discos reflecteixen millor l'estat emocional dels escriptors i músics que els han interpretat. Escoltant això, no ho sé, sembla que som feliços", afegeix l'australià.

Ginestà no és el primer duo de germans artistes que triomfa. Els joves andreuencs Júlia i Pau Serrasolsas, acompanyats de la guitarrista Andrea Puig i el bateria i productor Xicu, porten uns anys enfilats sobre l'imparable tren del pop català, amb lletres que connecten les coses d'estar per casa amb el Tot, com amb 'De tot el món', i reivindicacions casolanes; 'L'Eva i la Jana', una història d'amor homosexual, o 'La meva sort', que posa per sobre de tot l'estima per a un mateix. La poesia es barreja entre melodies més 'mainstream', creant temes que enganxen.

Després d'estrenar disc, 'Vida meva', i fer la volta per diversos festivals al llarg d'aquest 2024 (com Strenes, Cruïlla o Canet Rock), paren pel Time Out Market el divendres 25 d'octubre de 20h a 21h, un concert que us sortirà de franc. A banda, al Market també hi trobareu una gastronomia de deu sota el mateix sostre i vistes per treure l'alè.

El Mas i Mas Festival va néixer per omplir de música l'agost a Barcelona, un mes en què gairebé ningú més s'atrevia a programar concerts. 20 anys més tard, creix per convertir-se en una temporada de sis mesos, en la qual, del 4 de maig al 27 de novembre es podran veure 24 actuacions d'artistes d'aquí i internacionals a sales com les sales Jamboree 1 i 3, Paral·lel 62, la Sala Apolo i La Paloma.

Ja sabem com costen els dilluns, per això és important tenir un pla emocionant que ens ajudi a completar el primer dia de la setmana. Sabent que cada dilluns, a les 19 h, podeu gaudir d'una sessió de jazz, acompanyada d'un bon mos i una bona beguda, afrontareu el dia amb molta més il·lusió. Apunteu a l'agenda les Jazz Nights by Família Torres de cada dilluns, dins la programació cultural gratuïta del Time Out Market Barcelona.

El 9 de setembre tindrem The Summer Lovers, amb un repertori que va del blues al swing, passant pel jazz i el boogaloo; el 16 serà el torn del trio de la vocalista Diana Palau; el 23, de la cantant Sandra Murga, també en format trio; i, el 30, de Marina Sen, amb un repertori de R&B, house, neo soul i disco.

La programació continua durant els dilluns d'octubre i novembre amb The Summer Lovers (7/10 i 4/11), April Gallo (14/10 i 18/11), Sandra Murga (21/10), Marina Sen (28/10 i 11/11). 

Aprofiteu per fer un mos i una copa, abans i després del concert: al Market trobareu el millor del menjar i beure de Barcelona sota un mateix sostre (i amb unes vistes espectaculars)!

La soprano nord-americana i el tenor polonès protagonitzen els dos concerts amb què el Gran Teatre del Liceu commemora el centenari de la mort de Giacomo Puccini, un dels noms imprescindibles de la història de l'òpera. Es tracta d'un recital que inclou algunes pàgines inoblidables del músic de Lucca, que acompanyarà els músics de la Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigits en aquesta ocasió per Keri-Lynn Wilson.

És una de les batutes espanyoles més sol·licitades del panorama internacional i per sort de tant en tant el podem veure dirigir a Barcelona. Aquesta vegada és al Palau de la Música Catalana, amb una orquestra belga. El programa que ofereixen inclou el cicle de cançons 'Rückert Lieder' de Mahler, amb la mezzosoprano Sarah Connolly com a solista, i la 'Tercera Simfonia' d'Anton Bruckner, en l'any del bicentenari del naixement d'aquest compositor.

El Palau de la Música Catalana recupera feliçment aquesta temporada el Concert de Halloween, protagonitzat per l'organista Juan de la Rubia. El músic de la Vall d'Uxó improvisarà amb l'orgue Walcker del Palau, durant l'hora i quart que dura el film 'El gabinet del Dr. Caligari', de Robert Wiene. Una pel·lícula muda de l'any 1920.

La música de Giuseppe Verdi torna a l'escenari del Gran Teatre del Liceu amb l'òpera que va compondre a partir del drama Don Álvaro o la fuerza del destino d’Ángel de Saavedra, duc de Rivas. Seran un total de 8 funcions, que tindran direcció musical de Nicola Luisotti i escènica de Jean-Claude Auvray. Entre els rols principals, hi trobem les veus de Maria Agresta, Saioa Hernández, Artur Rucinski o Brian Jadge, entre d'altres.

L'Església de Sant Felip Neri, una de les esglésies amb més encant de la ciutat, acull des de ja fa uns quants anys, una petita temporada de concerts a càrrec de l'Orquestra Barroca Catalana, un conjunt de música antiga amb una llarga trajectòria a les seves espatlles. El programa que presenten aquesta vegada l'han titulat 'Obertures i concerts', i inclou obres de Bach, Vivaldi i Telemann. 

La prestigiosa directora francesa Laurence Equilbey és la batuta convidada en aquesta ocasió a la temporada de la Franz Schubert Filharmonia. El programa està dedicat a la música de compositors francesos o que van dur a terme bona part de la seva carrera en aquell país.  Així, s'hi podran sentir, per aquest ordre, una obertura de Cherubini, una simfonia de la compositora Louise Farrenc i l'immortal 'Rèquiem' de Gabriel Fauré. Núria Rial i José Antonio López seran els solistes, mentre que les parts corals aniran a càrrec del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.

Quan es parla de la producció religiosa de Ludwig van Beethoven, s'esmenta sobretot la seva impressionant 'Missa Solemnis' però sovint s'oblida l'altra missa que va compondre. Una obra que val la pena de descobrir, i si pot ser en directe millor. Philippe Herreweghe la dirigeix al  Palau, al capdavant del Collegium Vocale Gent i l'Orchestre des Champs Élysées, en una vetllada que inclou també l'audició del 'Concert per a piano i orquestra núm. 4' del geni de Bonn, amb Kristian Bezuidenhout com a solista de piano.  

La mezzosoprano de Riga (Letònia), una de les millors cantants líriques del món torna a l'escenari del Gran Teatre del Liceu, on va debutar-hi l'any 2006. Garanča al Liceu ha actuat fins ara en òperes escenificades com 'La clemenza di Tito' de Mozart o 'Anna Bolena' de Donizetti. Aquesta vegada, però, oferirà un recital, acompanyada del pianista Malcolm Martineau. 

El quartet de saxos integrat per Pere Méndez (saxo soprano), Víctor Serra (saxo alt), Robert Seara (saxo tenor) i Daniel Miguel (saxo baríton), celebren 10 anys de la seva creació amb un concert especial a l'escenari del Palau, on l'any 2016 van guanyar el concurs El Primer Palau. Des d'aleshores no han deixat de créixer, consolidant-se com un dels conjunts de cambra més actius i atractius de l'actualitat al nostre país. El programa que presenten a la sala modernista inclou obres de Rameau, Urquiza, Ravel i Mezquida.

L'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida aquesta vegada per Simone Menezes, i amb la soprano Camila Provenzale com a solista, ofereix un concert que fusiona música i imatge. Així, més de 200 fotografies del prestigiós artista brasiler Sebastião Salgado il·lustraran les músiques d'Heitor Villa-Lobos i Philip Glass inspirades en l'Amazones.

Després de l'exitosa 'Joker', que ho va petar en taquilla i va convertir el ball baixant escales del seu protagonista en tota una icona antisistema, arriba una seqüela que arrenca allà on acabava la primera: amb el protagonista esperant judici pels seus crims. La gran particularitat d'aquesta segona part és que agafa la forma de musical. I, en aquest sentit, no és capriciosa l'elecció de Lady Gaga per posar-se la disfressa de Harley Quinn, el personatge que fins ara coneixíem en pantalla amb el rostre de Margot Robbie. L'actriu i cantant interpreta l'interès romàntic d'un Joker enamorat per primera vegada a la seva vida, i ens regala un grapat de cançons. També Joaquin Phoenix, recordem-lo guanyador de l'Oscar pel film original, s'atreveix a cantar, amb veu cavernosa, temes com el 'For once in my life' d'Stevie Wonder i el 'Ne me quitte pas' de Jacques Brel. Rebuda amb disparitat d'opinions al passat Festival de Venècia, Joker: Folie à Deux es sosté en el seu virtuosisme estètic i visual, en números musicals magníficament filmats i en el carisma de la seva parella protagonista.

Dir.: Todd Phillips (EUA, 2024). 138 min. Estrena: 4 d'octubre

Explica Pilar Palomero que amb la seva nova pel·lícula ha tractat de trobar la bellesa en quelcom tan dur com és el dol i la pèrdua. Adaptació de la novel·la 'Un corazón demasiado grande', d'Eider Rodríguez, el tercer llargmetratge de la cineasta aragonesa (després de les aplaudides i premiades 'Les nenes' i 'La maternal') mira de cara a la mort, a partir de la història d'una dona que, per petició de la seva filla adolescent, torna a acostar-se al seu exmarit, ajudant-lo en el dia a dia de la seva malaltia terminal. La saviesa davant de la càmera de Patricia López Arnaiz ('20.000 especies de abejas') i Antonio de la Torre, i la llum de la debutant Marina Guerola, llueixen en aquest relat delicat i emocionant, que confirma Palomero com una de les cineastes més rellevants de l'actual cinema espanyol.

Dir.: Pilar Palomero (Espanya, 2024). 101 min. Estrena: 4 d'octubre

Si no heu vist 'Bottoms' (un disbarat que capgira com un mitjó les clàssiques comèdies d'institut i que trobareu a Prime Video amb el títol 'El club de las luchadoras'), feu-ho, i us veureu conquerits per una de les millors comèdies de l'any passat, que unia tres dels talents que estan revolucionant l'escena còmica nord-americana: la cineasta Emma Seligman i les actrius Ayo Edebiri (coneguda per la sèrie 'The Bear') i Rachel Sennott, parella de fet al show de Comedy Central Ayo and Rachel Are Single. Seligman també havia comptat amb la segona en un altre film imperdible, 'Shiva Baby' (disponible a Filmin). Tot aquest context, al qual hem de sumar-li la feina humorística a les xarxes sociales que havia col·locat en el mapa a Rachel Sennott, serveix per fer valdre l'ascens d'aquesta nova musa de l'indie. Ella és la protagonista, per fi, d'aquest 'Antes era divertido', dramedy on amplia els seus registres, afegint tons dramàtics al seu personatge, una comediant que arrodoneix la seva nòmina fent de cangur.

Dir.: Ally Pankiw (EUA, 2023). 105 min. Estrena: 4 d'octubre

El mateix dia que es compleixen els 20 anys de la mort de Christopher Reeve s'estrena un commovedor documental que posa el focus en dos moments clau: l'elecció que el va portar a protagonitzar 'Superman' (1978) i l'accident d'equitació que el va paralitzar de coll cap avall i el va deixar condemnat a una cadira de rodes. Evitant el relat cronològic, el film es planteja, quasi, com un diàleg entre l'home d'abans i el de després de la caiguda. Així, ens parla de com un alumne de Juilliard (on va coincidir amb el que seria el seu amic de l'ànima, Robin Williams) és escollit per vestir la capa i l'S gegant del fill de Kripton, convertint-se en una estrella internacional de la nit al dia. Reflexiona sobre la frustració provocada per una indústria que el va encasellar. I no evita zones fosques en aspectes relatius a la seva paternitat, per exemple. I, ja després de l'accident, veurem com Reeve fa servir la tragèdia per fer sentir la seva veu, exercint d'activista i aconseguint notables millores en la qualitat de vida de tots aquells que han patit lesions medul·lars. Prepareu els mocadors!

Dir.: Ian Bonhôte & Peter Ettedgui (EUA, 2024). 106 min. Estrena: 10 d'octubre

Carolina Yuste ens reconfirma que és una de les millors actrius del país posant-se a la pell de l'única dona policia que es va infiltrar en la banda terrorista ETA. La seva història, en mans de la cineasta Arantxa Echevarría ('Carmen y Lola'), es converteix en un trepidant thriller que parla del sacrifici personal d'algú que ho va deixar tot enrere per mirar d'aconseguir informació que ajudés a destruir el Comando Donosti, convivint amb el terror a ser descoberta durant els vuit anys que va passar fent-se passar per algú altre. Yuste brilla amb llum pròpia en un retrat d'aquella Euskadi complexa que, fins fa no gaire, patia atemptats dia sí i dia també. Al repartiment, també hi són Luis Tosar, Nausicaa Bonín i Victor Clavijo.

Dir.: Arantxa Echevarría (Espanya, 2024). 118 min. Estrena: 11 d'octubre

Demi Moore torna al cinema per la porta gran amb la qual va ser guanyadora del premi a Millor Guió al passat Festival de Canes. A les ordres de la cineasta francesa Colarie Fargeat (recupereu 'Revenge', la seva òpera prima), Moore posa tota la carn a la graella en aquesta faula gore, a estones repugnant, sempre divertida, que parla del pànic al pas del temps. I més quan la protagonista pateix insuportables pressions i maltractaments pel simple fet de bufar espelmes. Com el seu personatge a la ficció, una famosíssima actriu que ha acabat com a conductora d'un programa televisiu de fitness per senyores, també Demi Moore ha patit els efectes de fer-se gran en una indústria que penalitza fonamentalment les dones que passen dels 40. Amb tones de sang i d'humor negríssim, 'La sustancia' proposa una mena de variació femenina i feminista d''El retrat de Dorian Gray', mostrant els perills de buscar, com es diu al film, “la millor versió de tu mateixa”. Margaret Qualley (la filla d'Andie MacDowell, a la que hem vist a 'Érase una vez... en Hollywood' o a 'Kinds of Kindness') dona una magnífica rèplica a Moore en una pel·lícula tant provocadora com eficaç en el seu potent missatge.

Dir.: Coralie Fargeat (EUA, 2023). 140 min. Estrena: 11 d'octubre

“Aquesta brossa és pura ficció que sensacionalitza mentides desacreditades des de fa molt de temps. Com els judicis il·legals de Biden, la pel·lícula és pura difamació i una interferència electoral per part de les elits de Hollywood”, deia el portaveu de la campanya de Donald Trump poc després que 'The apprentice' fos projectada al Festival de Canes, anunciant mesures en forma de demanda judicial. És probable que aquestes paraules facin una millor promoció que mil anuncis i portin encara més públic als cinemes, per veure aquest retrat de la joventut de l'ara aspirant a la reelecció a la presidència dels Estats Units. Dirigit per l'iranià nacionalitzat danès Ali Abassi ('Holy spider'), el film se centra en la relació de Trump amb el seu mentor, el corrupte i manipulador advocat Roy Cohn. Sebastian Stan (el Soldat d'Hivern de la Marvel) es posa a la pell de Trump, i Jeremy Strong (el Kendall Roy de la sèrie 'Succession') ho fa a la de Cohn.

Dir.: Ali Abbasi (EUA, 2024). 120 min. Estrena: 11 d'octubre

Guanyadora del Lleó d'Or al darrer Festival de Venècia, i posicionada ja com a una de les favorites a acumular nominacions als pròxims Oscar, la darrera pel·lícula de Pedro Almodóvar, la primera que roda en anglès (després dels seus curtmetratges 'La voz humana' i 'Extraña forma de vida'), ens submergeix en una història de reactivada amistat femenina i mort imminent. El cineasta manxec adapta la novel·la de Sigrid Nuñez 'Cuál es tu tormento', i fa un exercici d'austeritat formal i sobrietat en el to, per resseguir els darrers dies de vida d'una dona amb un càncer terminal que li demana a una amiga que l'acompanyi en la seva decisió d'aplicar-se l'eutanàsia. “És una pel·lícula sobre una dona que agonitza en un món que també està agonitzant”, explicava el director. I, amb la complicitat de dues enormes actrius com Tilda Swinton i Julianne Moore, 'La habitación de al lado' penetra en racons incòmodes per, d'alguna manera, oferir llum al final del túnel.

Dir.: Pedro Almodóvar (Espanya, 2024). 107 min. Estrena: 18 d'octubre

Quin començament, el de la carrera de la nova pel·lícula de Mar Coll, amb presència al palmarès del prestigiós Festival de Locarno. La cineasta catalana, que va enlluernar amb el seu debut amb 'Tres dies amb la família' (2009), i que no signava un llarg des de 'Tots volem el millor per a ella' (2013), torna ara amb una mirada insòlita i radical a la maternitat, posant el focus en el penediment i rebuig després de tenir un fill. Sobre el llibre de Katixa Agirre 'Les mares no', Coll i la seva coguionista habitual Valentina Viso mostren el retrat d'una escriptora que acaba de tenir un nadó i, obsessionada amb un cas real d'infanticidi, comença a fantasejar-hi com a possibilitat. Entre el drama i el terror, 'Salve María' presenta el primer rol protagonista al cinema de Laura Weissmahr (membre del col·lectiu teatral VVAA), acompanyada d'Oriol Pla.

Dir.: Mar Coll (Espanya, 2024). 111 min. Estrena: 31 d'octubre

Amb la complicitat de Martin Scorsese en categoria de productor, Rodrigo Cortés ('Buried', 'El amor en su lugar') torna a rodar en castellà per adaptar la inadaptable novel·la homònima d'Enrique Rubio. “Escriu com no s'escriu, i pensa com no es pensa, que és el què fan els veritables escriptors... 'Escape' no s'assembla a res (bravo) i rebenta qualsevol cotilla. És 'El comte de Montecristo' a l'inrevés, 'Papillon' a l'inrevés, 'La fuga de Alcatraz' a l'inrevés”, escrivia el cineasta sobre un llibre que ara porta a la pantalla. La proposta és tan hipnòtica com desconcertant, perquè ens condueix al fons de la ment d'un jove amb un trastorn mental i una voluntat després de viure un trauma: baixar del món. Mario Casas trenca prejudicis amb un personatge complicadíssim, que, des de la primera escena, només desitja que la justícia el fiqui a la presó i llenci la clau ben lluny. En aquest singular viatge, Cortés compta amb un repartiment de luxe: Anna Castillo, José Garcia, Albert Pla, Guillermo Toledo, Blanca Portillo, José Sacristán...

Dir.: Rodrigo Cortés (Espanya, 2024). 120 min. Estrena: 31 d'octubre

La dissenyadora María de la Orden arriba per primera vegada a Barcelona amb el seu esperat pop-up, després d’haver enamorat ciutats com Londres, Nova York, Miami i Palm Beach. Del 22 al 27 d'octubre, podreu descobrir el seu univers de moda en un espai exclusiu a Casa Rius, amb entrada pròpia des del carrer Rosselló 195.

Aquest pop-up presenta la nova col·lecció de tardor/hivern, creada en edició limitada per María de la Orden. Les peces més destacades estan confeccionades en vellut, pana i denim, un teixit nou en les seves col·leccions, i venen acompanyades d'una paleta de colors i estampats únics: quadres, ratlles i els delicats motius 'liberty' característics de la dissenyadora. Aquestes peces no només parlen de l'estil chic parisenc que caracteritza a María de la Orden, sinó també del seu enfocament artístic, on el retro i el modern es fusionen de manera elegant.

María de la Orden ha aconseguit consolidar-se com una de les marques més desitjades del moment, gràcies a la seva capacitat per oferir peces amb personalitat, elegància i un toc de fantasia. Les seves col·leccions, sempre plenes de detalls, han estat un èxit entre dones que busquen peces úniques i amb caràcter, que destaquen tant pel seu disseny com per la qualitat dels materials utilitzats.

No us perdeu aquesta oportunitat d’aconseguir les seves darreres creacions i descobrir una col·lecció que us farà viatjar a través dels seus colors i textures. Un esdeveniment únic per a qualsevol amant de l'estil chic i les peces de luxe que saben marcar la diferència!

- Pop-up de María de la Orden. Del 22 al 27 d'octubre, d'11 a 20 h.
Casa Rius de la Fundació ACICACC. Entrada per carrer del Rosselló, 195.

Arriba la 31a edició de Ciutat Flamenco, un festival que porta l’essència del flamenc als escenaris de Barcelona del 17 al 27 d'octubre. Amb el lema «Ciutat amb compàs, Pensa Flamenco», el Taller de Músics ens convida a viure l’art del flamenc més enllà de la música i el ball, amb noms consagrats i noves promeses que faran vibrar la ciutat.
Aquest any, a més, el festival acull el II Certamen Internacional de Guitarra Flamenca Miguel Borrull i el VI Congrés Internacional de Flamencologia i Pedagogia Flamenca, oferint espai per a la reflexió i la creació. Una cita imprescindible per gaudir d’un art viu, profund, universal i ple d’emocions!

Si sou fans de l'òpera clàssica, no us perdeu l'adaptació d'aquesta obra romàntica italiana, 'La Forza del Destino', al Gran Teatre del Liceu. Una òpera popular de Verdi, que es va estrenar per primera vegada el 1835, ambientada en l'Espanya i la Itàlia dels anys de govern de la corona Espanyola a Sud-Amèrica. La trama barreja dos dels temes més enigmàtics de la història –la bellesa i la mort–, i té com a fil conductor el romanç de Don Álvaro i Leonora, que volen fugir per gaudir del seu amor, tot i que el pare de la jove els descobreix. L'infortuni els perseguirà quan Don Álvaro llança les seves pistoles a terra i una d'elles es dispara involuntàriament, matant el pare.

L'obra teatral castellana original de la qual parteix la reinterpreació del Liceu s'anomena 'Don Álvaro o la fuerza del sino', un drama en prosa i vers d'Ángel María de Saavedra i Ramírez de Baquedano que va pujar-se, per primer cop, sobre els escenaris del Teatro del Príncipe de Madrid. Un melodrama que compleix amb tots els tòpics de l'escola romàntica espanyola transformada a la italiana a mans de Verdi. Aquest compositor, en un moment d'obertura i fascinació per altres mons, va voler indagar en els misteris de la cultura tradicional espanyola amb aquesta obra plena d'alts i baixos i emocions. S’estrena el 9 de novembre i hi haurà funcions només fins al 19 de novembre, així que feu-vos amb les vostres entrades abans que s'esgotin i deixeu-vos seduir per la seva força!

El 7 de novembre, prepareu-vos per submergir-vos en un viatge sonor que promet trasbalsar-vos des de la primera nota. Blaumut, una de les bandes més reconegudes del pop català presenta el seu nou disc, 'ABISME', i ho fa en un escenari que és pura història: La Paloma de Barcelona. La banda us convida a un directe que explorarà les profunditats de l’ànima, els límits de la realitat i els misteris que s’amaguen en l’horitzó de la mateixa curiositat. Si estimeu la música que us emociona i us fa pensar, aquest concert és per a vosaltres!

Amb la seva capacitat única per fusionar pop, música clàssica i tocs contemporanis, Blaumut us convida a explorar allò desconegut. 'ABISME' és molt més que un disc; és una reflexió sobre el salt a l'incert, sobre enigmes que fascinen i espanten alhora. Sentireu les emocions a flor de pell amb cançons que us envolten com una abraçada i us transportaran a llocs insospitats.

A l'escenari, com sempre, Xavi de la Iglesia porta la veu cantant i la guitarra, mentre Toni Pagès marca el ritme amb una bateria que us farà vibrar. Però si hi ha alguna cosa que fa únic el so de Blaumut és la seva secció de cordes: d’una banda, el violí de Vassil Lambrinov que aporta la sensibilitat necessària i, de l’altra, el violoncel d’Oriol Aymat i el contrabaix de Manuel Krapovickas, que afegeixen profunditat. Aquesta combinació fa que la música de Blaumut tingui un nivell incomparable.

Aquesta cita promet ser un directe potent on descobrireu temes nous com 'Amateur', 'Soroll Blanc' i, per descomptat, la peça que dona nom al disc, 'Abisme'. I si sou dels que viviu amb nostàlgia les seves grans cançons, no us preocupeu! Els himnes de sempre com 'Pa amb oli i sal' i 'Bicicletes' també estaran presents. 

Aquest concert donarà el tret de sortida a una gira que portarà Blaumut per escenaris de tot Catalunya. Un inici d'aventura musical que no us voldreu perdre! Les entrades volaran, així que no us ho penseu dues vegades! Feu-vos amb la vostra (per 28 €) i prepareu-vos per viure una experiència que us remourà per dins i per fora. Blaumut us espera a l’ABISME. Esteu preparats per saltar?

El mar, immens i ple de vida, ha estat sempre una font de misteris i llegendes. Però ara, més que mai, és també el protagonista d’un dels grans reptes del nostre temps: com podem viure en harmonia amb els seus ecosistemes? L’exposició ‘L’oceà parla. Noves ecologies i economies del mar’, que es pot veure al DHub, obre la porta a repensar el nostre vincle amb l’oceà, a través de l’arquitectura, l’urbanisme i el disseny, disciplines que ens ajuden a imaginar un futur més sostenible.

A través de cinc àmbits, us submergireu en un recorregut que us farà qüestionar l’impacte de l’acció humana sobre el mar i descobrireu com es poden dissenyar solucions creatives per protegir-lo. Des de la necessitat de regenerar les costes fins a noves formes de convivència amb la fauna marina, cada espai de l’exposició us plantejarà una nova manera de mirar l’oceà: no com un recurs a explotar, sinó com un aliat essencial per al futur.

Voleu conèixer com es poden crear nous materials a partir d’algues o com la investigació amb espècies marines pot donar lloc a aliments i medicaments del futur? Aquesta exposició us mostrarà com els experts estan treballant en projectes revolucionaris que podrien transformar la nostra relació amb el mar. Tot plegat, amb un toc d’optimisme i innovació que us farà sortir amb una nova mirada sobre el món que ens envolta.

I si voleu aprofundir en aquests temes, la mostra també inclou activitats paral·leles com un club de lectura que explora els usos i abusos del mar, que es du a terme quasi tots els últims dimecres de cada mes. No us perdeu aquesta oportunitat única de descobrir com Barcelona pot liderar aquest canvi de paradigma, del 10 d’octubre al 23 de febrer al DHub. Us atreviu a escoltar el que l’oceà té per dir-vos?

Prepareu-vos per a una experiència única que només es viu un cop cada 200 anys. The Macallan, juntament amb ILUZIONE Diagonal, us conviden a formar part d'una sèrie d'esdeveniments mensuals que celebraran el llegat d'una de les marques de whisky més llegendàries del món. Cada mes fins a l'abril, aquesta cita us portarà a recórrer els primers 50 anys d'història de The Macallan, amb sabors i aromes del whisky escocès més prestigiós, acompanyat amb menús dissenyats a mida per a l'ocasió.

En cada esdeveniment us esperen coses úniques: una edició limitada i secreta de The Macallan es revelarà al final de la nit, convertint cada vetllada en un descobriment tant per als apassionats del whisky com per a aquells que us esteu endinsant en aquest món. A més, podreu gaudir de còctels i plats pensats per ressaltar les notes d'aquest icònic destil·lat.

Submergiu-vos en una atmosfera captivadora, on l'art del whisky i l'alta cuina s'uneixen per crear una experiència única. Cada trobada serà una oportunitat per gaudir i aprendre més sobre aquesta beguda excepcional, garantint que sortireu amb nous records inoblidables.

No us voleu perdre ni un minut de la 37a America's Cup de Louis Vuitton? Doncs a Badalona s'ha instal·lat un punt clau des d'on ho podeu fer: el Village al Marina Port de Badalona, que retransmet totes les regates de la competició de vela de forma gratuïta durant els mesos de setembre, octubre i fins al 3 de novembre (l'últim dia de retransmissió). Un espai que porta l'esperit de la competició a les venes, enfront del mar i amb els vaixells en filera, i on mai us avorrireu perquè a més hi ha foodtrucks i s'hi organitzen activitats i tallers, música en directe, 'tardeigs' i vespres i nits temàtiques (tots els espectacles i les activitats musicals són de franc!). I si voleu fer una parada per descansar, arrecereu-vos a tota la zona de restauració, entre cadires i taules còmodes, i deixeu anar el paladar amb unes quantes alternatives gastronòmiques, que van des de coses per picar fins a burgers, i una llista de begudes extensa.

Els infants també hi són benvinguts! Hi ha diferents activitats dirigides per a ells, com tallers artístics familiars o un per fer pizzes. Amb aquestes propostes, a vosaltres també us venen ganes de fer-ne? Doncs no patiu, perquè podreu fer un artístic dirigit a adults per explorar la papiroflèxia, el vitrall i la pintura; classes de salsa, bachata i altres balls amb ritme; i, fins i tot, tallers per aprendre a elaborar 'cheescakes', Spritz o còctels. O simplement podeu apuntar-vos a algun tast, i saltar-vos tota la preparació, n'hi ha de vins i formatges, entre d'altres. A banda de les sessions de música en directe, també s'hi organitzaran festes llatines, disco, dels anys vuitanta, i una pila de sessions de DJ. Tota una festa al port! Consulteu la programació i decidiu quan voleu anar-hi.

Esteu preparats per a una aventura que captivarà grans i petits? El Monestir de Pedralbes amaga molts secrets i ara teniu l’oportunitat d’explorar-los amb una missió molt especial: ajudar la germana Maria i la seva inseparable gata Lluna a resoldre un misteri que us farà voltar per tots els racons del monestir! Un pla de diumenge que combina diversió i aprenentatge, perfecte per gaudir amb els petits de la casa, especialment si tenen més de 6 anys.

L'activitat comença amb una història plena de misteri que us portarà a explorar espais com la fresquera, el refetor i fins i tot l'hort! Cada pista us aproparà a resoldre el gran enigma, mentre viviu l’encant medieval d’aquest lloc històric. 

A les 11.30 h, per només 3 € (sí, heu llegit bé, 3 €!), tindreu l'oportunitat de viure els diumenges més intrigants de la temporada, tota una experiència única en família. No deixeu escapar aquesta ganga i convertiu-vos en detectius per un dia al Monestir de Pedralbes!

Si sou amants de la comèdia, els monòlegs i el riure sense frens, no us podeu perdre la novena edició dels monòlegs de Casino Barcelona Comedy. El Casino de la Ciutat Comtal ha convidat tretze dels millors monologuistes del país per fer-nos riure pels descosits a la sala Cotton Club. Els dijous, fins al 21 de novembre, a partir de les 21h, es poden gaudir dels còmics més reconeguts a nivell nacional, com Charlie Pee, Txabi Franquesa o David Fernández. Encara us queden més d'un parell de mesos per gaudir-los!
Patricia Espejo, Daniel Fez, Santi Rodríguez i 'Calladitas estáis más guapes', entre d’altres, ja han passat pel cicle de comèdia i humor de Casino Barcelona. I encara queden alguns dels monologuistes més aclamats per pujar-se a l'escenari; noms que han triomfat en teatres i programes com el Club de la Comèdia o Paramount Comedy. Txabi Franquesa ens explicarà histories quotidianes convertides en espectacle; David Fernández, es tira a la piscina amb 'No estoy bien'; mentre Alex O'Dogherty demostrarà com de polifacètic pot arribar a ser. Fran Pati ens compartirà 'Moder-no. Del pueblo a la ciudad'; i Charlie Pee ens presentarà el seu primer espectacle en solitari. Un repertori per flipar, oi? A més, els tindreu ben a prop, perquè tots els espectacles tindran aforament reduït a 250 persones, un petit comitè privilegiat! Per això, si no us voleu perdre l'oportunitat d'estar molt a prop dels vostres còmics preferits, ja podeu córrer a comprar les entrades, amb preus a partir dels 12€. I ja us avancem el darrer secret: qui compri les entrades, podrà gaudir, el mateix dia de l'actuació, d'un 10% de descompte per sopar als restaurants Bet Bar o La Vinoteca, a l'interior de Casino Barcelona. Aprofiteu l'oportunitat!

Robbie Williams ha estat tota la seva vida utilitzant l'art com a catalitzador de les pressions de la vida en el focus públic, però no només a través de la música, com ja molts coneixem, també en forma de pintura i arts visuals. Voleu descobrir el revers pintor del cantant? El 20 de juny es va inaugurar l'exposició al Moco Museum, que va comptar amb la presència del mateix autor per explicar les diferents obres, i estarà disponible fins a finals de novembre. 'Confessions Of A Crowded Mind' és un compendi de 16 obres que des d'una ment abarrotada descendeixen al llenç i a la matèria, es tracta de les últimes peces de l'artista que pretenen inspirar els espectadors a abraçar col·lectivament cada part de si mateixos i animar la gent a transformar les seves pors i ansietats en creativitat.

No és la primera exposició de l'icona britànica, el Moco Museum d'Amsterdam ja va acollir amb molt èxit una exposició seva, 'Pride and self-prejudice', on més de 100.000 persones van visitar el seu primer capítol de l'exposició. Robbie és un dels artistes més condecorats del món de la música, amb sis dels 100 àlbums més venuts de la història britànica, 80 milions d'àlbums venuts arreu del món, 14 singles número 1 i un rècord de 18 premis BRIT, més que cap altre artista. No us perdeu aquest artistàs, aconseguiu les vostres entrades aquí.

'El clan de hierro', de Sean Durkin, explica la increïble història dels germans Von Erich, que van fer història al món de la lluita lliure professional a principis dels 80. Entrenats pel seu propi pare, els va instruir amb un lema molt clar: cal ser fort per protegir la família. Lluitar es converteix, doncs, en un requisit perquè l'amor perduri i no es trenqui. I a la pel·lícula descobrireu com aquesta màxima recorre els universos d'aquests quatre germans que, entre tragèdies i triomfs, es van enfrontant als diferents reptes que la vida els ofereix dins i fora del ring. Una pel·lícula plena d'emocions que ha aconseguit un gran èxit de taquilla als Estats Units i crítiques enlluernadores, amb una de les millors interpretacions de Zac Efron al paper protagonista acompanyat de l'actor de moda, Jeremy Allen White ('The Bear'). Tots dos han transformat els seus cossos per a la pel·lícula, fins aconseguir el físic propi de les estrelles de la lluita. La resta del repartiment és espectacular, amb Harris Dickinson ('El triangle de la tristesa') i Lily James ('Baby Driver'). Preparats per al combat?

Si sou amants de la comèdia, els monòlegs i el riure sense frens, no us podeu perdre la novena edició dels monòlegs de Casino Barcelona Comedy. El Casino de la Ciutat Comtal ha convidat tretze dels millors monologuistes del país per fer-nos riure pels descosits a la sala Cotton Club. Cada dijous, des del 15 de febrer fins al 21 de novembre, a partir de les 21h, podreu gaudir dels còmics més reconeguts a nivell nacional, com Daniel Fez, Dario Orsi o Calladitas esteu més guapes.
Se us acut millor nom que Patricia Espejo per obrir l'edició el proper 15 de febrer? A nosaltres no! A més, també passaran per l'escenari noms que han triomfat en teatres i programes com el Club de la Comèdia o Paramount Comedy, com ara Andreu Casanova, Santi Rodríguez, Adri Romero, David Amor, Txabi Franquesa, David Fernández, Alex O'Dogherty, Fran Pati i Charlie Pee. Un repertori per flipar, oi? A més, els tindreu ben a prop, perquè tots els espectacles tindran aforament reduït a 250 persones, un petit comitè privilegiat! Per això, si no us voleu perdre l'oportunitat d'estar molt a prop dels vostres còmics preferits, ja podeu córrer a comprar les entrades, amb preus a partir dels 12€. I ja us avancem el darrer secret: qui compri les entrades, podrà gaudir, el mateix dia de l'actuació, d'un 10% de descompte per sopar als restaurants Bet Bar o La Vinoteca, a l'interior de Casino Barcelona. Aprofiteu l'oportunitat!

Un dels efectes que més busquem quan contemplem alguna obra d’art és que ens travessi l’ànima com una fletxa. Que ens bategui el cor o el cervell a mil! Aquesta és una de les intencions principals de ‘Temporals’, un cicle d’exposicions organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona que té l’objectiu de crear accions i experiències artístiques que interpel·lin la ciutadania i hi dialoguin. 

Us faran qüestionar interrogants tant necessaris com el futur de la humanitat, les obres en creació comunitària o experimentar com l’obra també és creada pel públic i evoluciona en funció de la seva mirada. I, a més de la peça expositiva, hi haurà un seguit d’activitats i experiències on la participació de col·lectius, entitats i ciutadania és imprescindible.

Hi trobareu set exposicions repartides per 12 Centres Cívics de la ciutat. ‘De pedra’ és una instal·lació visual amb una base d’imatges d’arxiu que muta en presència de cada visitant, que imita el procés de construcció dels records. ‘El cielo las estrellas’ us convidarà a relacionar el que és tangible amb el que és intangible i el cos amb l’esperit des de l’art. 'El Dissens' parteix d’una pràctica assembleària amb estudiants que va donar com a resultat un guió per a una obra audiovisual. 'Orientar-se en la foscor més absoluta' presenta de forma audiovisual la paradoxal situació resultant d'un hipotètic col·lapse mediambiental: les solucions des de la tecnologia són, en part, les que amenacen la sostenibilitat de la Terra. A 'The Opposite Sea' es convida a qüestionar la mirada que es té del mar Mediterrani que pot ser sinònim de contemplació, llibertat, però també de lloc de fronteres i conflicte. La proposta audiovisual i performativa 'Vinader: un viaje interplanetario' convida a obrir-se al desconegut per explorar el present a través de la imaginació, inspirat en les muntanyes de Montserrat. I, finalment, 'Fem festa – més enllà de la tradició': una obra compartida que qüestiona el sentit de les celebracions i actes similars.

Us apunteu a gaudir de totes aquestes obres experiencials? Consulteu la programació i localitzacions al seu web!