[title]
Cignes, ànecs, oques i altres aus i peixos conviuen amb els passejants en un dels indrets més bonics de la Cerdanya. Es tracta del llac de Puigcerdà, un estany artificial que existeix des del segle XIII i al voltant del qual es va construir el parc Schierbeck l'any 1884. El paisatge respira un aroma de principis del segle XX, de l'època en què la burgesia de Barcelona hi va començar a estiuejar i es van començar a construir xalets de luxe també als voltants.
Les oques han après a picar les finestres de la caseta de fusta que hi ha en un extrem del llac, per demanar menjar. "Potser la persona que hi havia abans els en donava", suposa el Toni Alfonso, que és qui ha convertit, juntament amb la Michiko Todome, aquest espai tan pintoresc en el Miyagi. Per fora, les generoses vistes a l'estany i al parc; per dins un viatge a una autèntica izakaya japonesa, aquests establiments tan populars i emblemàtics del Japó.
Tot plegat és una feliç troballa, perquè no hi ha gaires llocs on puguis demanar veritable menjar asiàtic, a la Cerdanya. Hi ha un coreà a Sallagosa –Au Matin Calme–, i el ramen japonès que regenta la Michiko a la Guingueta d'Ix (Bourg-Madame) –el Ramen Miyagi–, tots dos a la Cerdanya francesa. Quan van arribar a Puigcerdà, atrets per l'aire pur i cansats de l'estrés de Barcelona, ella va trobar a faltar menjar calent de la seva terra i en aquell moment era impossible trobar una bona sopa de ramen a la Cerdanya.
Del ramen a la caseta del llac
Van obrir el Ramen Miyagi tres anys enrere, però a l'abril del 2025 –ara farà un any– van decidir atrevir-se amb la caseta del llac. Ara la Michiko fa ramen a Bourg-Madame i el Toni, que és cuiner i ha treballat cinc anys al Japó, porta la izakaya Puigcerdà. La seva història també és curiosa: es van conèixer a 10.000 metres d'altitud, en un vol de Narita a Roma, on ella treballava d'hostessa. "Havia sigut una cafeteria i una creperia –explica el Toni sobre la caseta de fusta– però mai tenia èxit". Amb la seva proposta de menjar popular japonès sembla que s'han girat les tornes, perquè el boca-orella ha popularitzat el Miyagi.
Passió i coneixement de causa
Una izakaya ve a ser "un bar de tapes japonès", explica. Hi ha brotxetes, udon, okonomiyaki, takoyaki, tempura... té força opcions veganes i ara hi introduirà el sushi, "perquè encara hi ha molta gent que relaciona el menjar japonès només amb el sushi", diu. Els plats del Miyagi són bons, senzills i econòmics, i es nota que estan fets amb passió i coneixement de causa.
L'ambientació encara el fa més atractiu. A banda de l'interior de fusta i els finestrals que donen al llac, el tenen decorat amb objectes que porten cada estiu del Japó, i no només comprats, explica el Toni: "quan vaig a un bar o un restaurant i m'agrada alguna cosa, ho dic i moltes vegades m'ho regalen". Els fanalets de paper, les banderoles, les teles, els utensilis de cuina i els productes que porten del Japó acaben de fer del Miyagi un lloc tan autèntic que sorprèn trobar-lo en un indret de postal en ple Pirineu.
