[category]
[title]
"El cargol ja no treu banya, ja no puja la muntanya. El cargol ja no treu vi, l'ha aixafat un marroquí". Aquest és només un exemple del que ha fet Naim SK amb el cançoner tradicional infantil català: empeltar-lo d'un missatge antiracista humorístic i dur-lo a la pista de ball. Ara, després de petar-ho a TikTok, ha publicat a les plataformes En Joan petit ja no balla (amb Kelly Isaiah), El cargol ja no treu banya, En Mohamed ha matat el Patufet, Plou i fa sol, les bruixes ballen dembow i Som joves catalans. A més, les presentarà en directe el 10 de març de 2027 a la Sala Apolo.
Al principi feies contingut en castellà. Quan canvies al català és quan notes que té molta més tracció i més bona acollida?
Teníem força públic en castellà, però vam decidir fer també alguna cosa pel públic català. Com que entre els col·legues sempre parlàvem català vam dir: "Per què no intentem fer aquestes cançons, els donem la volta i arribem al públic català? Potser és una cagada, però potser és una cosa bona". I ha acabat sent bastant bo.
Vas notar un canvi molt gran pel que fa a acollida?
Sí, es nota molt, hi ha força diferència. No vull dir que el públic que escolta música en castellà sigui mal públic, però el públic català és molt més familiar, està molt més per tu, et dona suport, t'anima a treure les cançons i a fer contingut.
Els catalans sempre estem molt contents que algú faci contingut en català.
Sí, jo penso que la gent està contenta d'escoltar-me, perquè no és el que es veu cada dia. [El que faig] és molt original, no ho ha fet ningú que jo hagi vist, i venint d'una persona d'origen marroquí, crida molt més l'atenció.
Et passa, que se't dirigeixin en castellà, encara que tu la teva llengua sigui el català?
Sí, la meva feina és de vigilant de seguretat. Jo sempre parlo en català quan treballo i més a la zona de Vic, on tot és català, però m'han vingut a parlar en castellà i se'ls notava l'accent català. Jo els parlava en català, però ells no... com si no ho acceptessin. Hi havia gent que sí, òbviament, però hi havia gent que no. I com que seguien parlant en castellà, jo pensava: "Bé, doncs jo et contesto en català i si vols contestar bé i si no també".
Som col·legues de tota la vida i són cançons de la nostra infància, són les cançons amb què hem crescut
Què diries a aquesta gent que parla en castellà perquè creu que la persona que s'està dirigint és d'un altre país?
Jo penso que és el costum, el que els han ficat al cap. Jo sempre m'intento dirigir de la forma que li sembli més còmoda a l'altra persona. A la meva mare, per exemple, li és més còmode en castellà, perquè va venir d'Andalusia i s'identifica amb el castellà. Però ella li parles català i ho entén perfectament. Jo li parlo català, ella em contesta en castellà i ens entenem perfectament.
D'on va venir la idea d'adaptar cançons infantils catalanes?
Pensa que aquestes cançons també són la nostra infància. Amb els del cotxe, els que fan les cançons amb mi, hem crescut tots junts. Som col·legues de tota la vida i són cançons de la nostra infància, des de la llar d'infants. Són les cançons amb què hem crescut i vam decidir donar-los aquest gir.
Les heu convertit en hits, potser perquè ja ho eren? Si han perdurat tants anys deu ser per alguna cosa.
Pensa que no són cançons ballables, són cançons que es poden fer servir inclús com a cançons de bressol. Vam decidir donar-los un altre ritme i un altre so; de manera que podien agradar molt o bé podia haver-hi gent que digués que els estic arruïnant la infància. Però si us arruïno la infància, també és la meva infància, no hi ha gaire diferència.
Com es respon a un comentari d'odi? Si el respons amb humor la persona es queda sense paraules
Hi ha hagut gent que s'ho ha pres malament?
Sí, hi ha gent que s'ho pren molt malament. El típic comentari és "ens estàs arruïnant la infància" i sobretot em diuen "no et fiquis amb la nostra cultura, fes-ho amb la teva cultura", saps? I jo dic: "Però també estic tocant gent de la meva cultura, per exemple, en Mohamed ha matat en Patufet". Ja estic anomenant una persona marroquina, musulmana o el que sigui, estic barrejant cultures. Aquesta és la gràcia: hi ha gent que s'ho pren bé i hi ha gent que no.
I a més ho fas amb autoparòdia, oi? Te'n rius dels estereotips que veus al carrer i de les percepcions esbiaixades de la gent.
Jo faig humor del racisme, la idea és fer riure la gent. Com es respon a un comentari d'odi? Si el respons amb humor la persona es queda sense paraules, però si respons de la mateixa manera, baixes al seu nivell. Respondre amb humor és el que et fa diferent de tothom.
Et sents més humorista o cantant?
He de confessar que, de petit, quan quedàvem amb els col·legues a la biblioteca, ens posàvem en rotllana i jo començava a fer una mica de teatre. L'humor sempre m'ha encantat, vaig començar fent vídeos d'humor, una mica fent el boig. Però la música sempre l'he portat a la sang, és una cosa que posaria per sobre de tot, la veritat.
Et podríem veure fent stand-up o prefereixes cantar?
Mai se sap, m'encantaria combinar les dues coses, perquè m'encanta riure, sempre estic rient. I combinar aquestes dues coses seria molt xulo. Ara mateix, el meu objectiu és seguir fent cançons humorístiques i també treure temes seriosos per arribar a un altre públic que li agradi la música.
Déu n'hi do la Sala Apolo per començar, oi?
L'Àngel, que és el propietari d'una discoteca de Vic, em va ajudar molt quan encara no havia fet cap concert. Vaig cantar dos caps de setmana allà. Al principi que no volia ni sortir, estava molt nerviós. Hi havia com 800, quasi 1.000 persones. Vaig sortir sol, em vaig dir: "Ho faig, ho he de fer ara perquè és el moment. Si no ho faig ara, mai ho faré". I ara, tancar la Sala Apolo el 10 de març és increïble és un somni que no està a l'abast de tothom.
View this post on Instagram
Abans parlaves en plural, entenc que et refereixes als amics amb qui fas música, amb els que feu continguts al cotxe.
Hi ha molta gent que em diu: "Ara només surts tu sol, a les entrevistes surts tu sol, on són els teus col·legues que han estat amb tu?". I els meus col·legues sempre els porto amb mi. Vagi on vagi, els porto amb mi. Avui no han pogut venir perquè estan treballant, no els puc treure de la feina per venir. Tampoc és el seu objectiu pujar a un escenari, sortir a la tele... ells tenen el seu somni, tenen els seus objectius i estan supercontents amb mi. Quan vaig anar al Canet Rock me'ls vaig emportar, al Cabró Rock també me'ls vaig emportar i vagi on vagi, ells sempre estaran amb mi. I sempre hauran format part del procés.
El concert de l'Apolo com ens l'hem d'imaginar?
Estem muntant un equip amb dos ballarins, un bateria i el productor. I sobre la marxa anirem veient què podem afegir i què no. Si els col·legues s'animen a sortir seria superguai. Molaria veure'ls també amb un micròfon fent els cors.
