[title]
Barcelona s'ha establert com a epicentre d'alta cocteleria en l'àmbit mundial, i el Born –un barri que sempre ha liderat el glop fi a la ciutat– està guanyant embranzida davant dels dos altres pols del bon beure, que són l'Eixample Esquerra i el Raval. Ho confirma la recent obertura de la Florería Atlántico (Av. Marquès de l'Argentera, 19) de Tato Giovanonni, que amb la seva primera seu de Buenos Aires ocupa el número 18 a la llista dels World's Best Bars. I compte, que obre en associació amb un altre gran 'bartender': el seu soci en aquesta aventura és un altre argentí, Diego Cabrera, ànima mater de Salmon Guru a Madrid, que ocupa el número 15 a l'esmentada llista de bars mundials.
Aquest no és un bar qualsevol: la Florería es troba arrecerada sota un imponent restaurant argentí, Brasero Atlántico, amb aires de magatzem industrial i botiga de flors a l'entrada. "Resumint: això és un restaurant amb bar, i a sota hi ha una cocteleria amb menjar", m'explica el director del restaurant, Agustín Arizmendi. "I sí, és un restaurant argentí, però no és el que t'imagines", prossegueix.
La sobrietat de Brasero –ciment, maó, fusta– es correspon amb una cuina de brasa i graella argentina, però europeïtzada i amb personalitat. Per exemple, uns saborosos entrants d'embotits gurmet –botifarra blanca, negra i paté de foie, que casen de meravella amb vegetals adobats– i unes anques de granota a la Provençal suaus i delicades, que guanyen per tres salts al fregit que es menja al Delta. Cal tastar els lletons a la brasa: en una dimensió de sabor, cruixent/greix i cocció com mai no els havia menjat a Barcelona. I d'aquest minimalisme chic passem a l'excés abissal.
S'accedeix a la cocteleria de Florería Atlántico a través d'una escala amagada darrere d'una porta de frigorífic (què seria d'una cocteleria moderna sense entrada oculta?) i som en un bar subterrani presidit per un esquelet de monstre marí i llums blavosos i tènues, xarxes de pesca il·luminades, corall metàl·lic... Un univers barroc i excessiu que contrasta amb una cocteleria on l'única pirotècnia passa pel paladar: són glops elegants i creatius, plens de sentit, sense canvis d'estat físic ni espurnes i on la complexitat d'allò que beus evoluciona a la boca.
Jo em quedo amb un Transatlàntico Fizz: ginebra amb fulles de mat, Bushmills, Grand Marnier, palo cortado, mandarina, taronja, ou i soda, un clàssic de la casa que, com un viatge amb vaixell, comença suau i aviat et sacseja (però la sacsejada és plaent). A la cocteleria abissal, els còctels es poden acompanyar de plats centrats en productes marins, com el cru de llenguado, cítrics i oli d'anet o una empanada de cranc i gambeta.
NO T'HO PERDIS: Les millors cocteleries de Barcelona
Llegeix el número de juny de Time Out Barcelona, amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat.
