Les millors cocteleries de Barcelona

Ha plogut molt d'ençà que va obrir el Paradiso al Born, rere la façana protectora del Pastrami bar. Allò que va començar com a una cocteleria creativa 'clandestina', amb tragos d'alta inventiva que no et costaven un ull de la cara, avui és una de les millors barres del món: de fet, la llista dels World's Best Bars considera que aquest és el millor bar del món!

Sips reuneix Marc Álvarez (ex-cap de cocteleria d'Albert Adrià) i Simone Caporale, quatre vegades millor cocteler del món a The Artesian de Londres: dos dels millors 'bartenders' del món obren una cocteleria sense barra. Els uneix el respecte a les normes de la cocteleria clàssica i al mateix temps a les noves tendències. Això s'ha traduït en una carta amb una part de creació pròpia, i una reinterpretació de clàssics. Tragos d'aquells que us deixaran bocabadats.

Aquest és una cocteleria especial. Especial i especiada! Un dels socis és l’Antonio Naranjo –millor ‘bartender’ d’Espanya 2019!–, conegut arreu per les seves meravelles quasi alquímiques al Dr. Stravinsky. I tan bon punt hi entrem –un acollidor passadís de bronze i fusta on abans hi havia el bar més llardós del Born, i que evoca una botiga d’espècies– saps que no és una altra cocteleria amb fum i ‘torrijas’ damunt un got ‘highball’. Primer, perquè t’assalta la visió de sis tiradors a la paret, un per còctel. Segon, perquè tots els licors dels tragos que no són de barril porten una espècie (o d’altres coses) incorporada artesanalment, per mitjà, per exemple, d’infusió, maceració o ‘fat-wash’, una tècnica que extreu el sabor d’un aliment greixós. I així poden fer... Bourbon amb croissant!

Nuts Indulgence Club, on hi hagué la cocteleria Derby, combina el millor de la modernitat líquida coctelera i el classicisme. No és qualsevol cosa: és el bar que han muntat en Josep Maria Morera –dissenyador de l'ampolla de Font Vella, per exemple– i l'interiorista Lázaro Rosa-Violan (que us agradarà o no, però ha determinat l'estètica del restaurant barceloní). "En Lázaro i jo no vivim d'això", explica Morera. "Però això no significa que sigui un divertiment. Nuts és la nostra manera de demostrar que es poden fer les coses de manera diferent, però buscant l'excel·lència", valora el dissenyador. 

Han refet l'antic bar amb elements de la seva col·lecció personal, plena d'art i antiguitats: unes cariàtides de fusta d'Amsterdam, vidrieres d'un castell de Carcassona, vitrines d'un bar de Milà, fusta noble de Venècia... una làmpada del castell de Púbol! L'espai és petit, però tot està pensat al mil·límetre, des de la proporció d'alçada entre tauleta i sofà fins al teixit art decó dels sofàs: tot és original i valuós. Com les elaboracions de la barra, amb alcohol d'alta gamma i mà fina que reversiona clàssics del bon beure sense desvirtuar-los, com per exemple un Moscow Mule amb extracte de gingebre. També hi trobareu versions de jazz els caps de setmana per la nit a càrrec de solvents duets, i sopars de delicadeses per encàrrec.  

Racó càlid, envoltat de fusta mil·lenària i clients amb corbata i frondosos bigotis... El grandiós Josep Maria Gotarda és un autèntic graduat en l'art del còctel. Desmembra les ampolles, dissecciona la coctelera, fa el que sigui perquè la copa ens arribi perfecta, amb l'allure dels beuratges fets amb les entranyes. Aquí Gotarda i els seus deixebles cuinen uns gintònics d'alta volada i fan miracles amb les receptes de sempre. De fet, el seu Cosmopolitan obligaria James Bond a canviar de religió, a abandonar la litúrgia del Martini sec i a sortir de festa amb les dones de 'Sexe a Nova York'.

Aquesta és la primera cocteleria que utilitza impressió 3D i tècniques de ceramista per crear cadascun dels seus còctels d’autor. Tot ho fan de manera 100% artesanal: els licors, els macerats i adobs que fan cada dia amb productes frescos i, fins i tot, la vaixella. Entrar-hi és tota una experiència. Un espai que s’inspira en la novel·la Marina de Carlos Ruiz Zafón i recrea un ambient de fantasia i misteri i on, rere el bar, s’obre un taller de ceràmica on també fan masterclass. Cada còctel està mimat fins a la punta del vas! Tasteu, per exemple, un Malson a Sarrià, elaborat amb rom d’elaboració pròpia, menta, cua de cavall, pera fresca, suc de llimona i melassa.

En Luca Corradini, propietari i 'bartender' de Mariposa Negra, i la seva parella, la Teresa Sáez, a càrrec del màrqueting i les xarxes, l'estiu del 2024 van obrir la cocteleria Bestiari al carrer Rec, on hi hagué aquell clàssic de la bona barra anomenat Borneo. Corradini, talentós 'mixòleg' italià que fou un dels caps de l'American Bar del Savoy, ha aplicat la mateixa filosofia que al Mariposa Negra: artesania radical tant en els líquids com en els sòlids. Fa bona part dels licors i fabrica tots els gots!

I si al Mariposa Negra la cosa anava de retre homenatge a l'univers de Ruiz Zafón amb gots de ceràmica artesana feta pel mateix cocteler, el Bestiari connecta el magisteri alcohòlic de  Corradini amb el bestiari medieval de Barcelona. Gots fets de coure i estany –els fabrica a la rerabotiga del bar!– i receptes de creació pròpia on molts dels licors –bé siguin d'ametlla o taronja– són també casolans. Alerta, que tots estan dedicats a un animaló –o fera ferotge– del bestiari barceloní. A mi m'enamora l'Estarrufadet, el trago dedicat al dragó bebè de Poblenou, amb limoncello casolà, melmelada de gerds, llimona, boldo –herba silvestre medicinal– suc de taronja i essència de pi. Pertany a una secció de tragos d'autor refrescants –que es poden demanar tots sense alcohol– i una segona part de còctels curts i forts que et poden posar cap per avall. Com diu la Teresa, "hi ha feres que són simpàtiques i protectores, però d'altres són fosques i malignes". 

Negroni té esperit clàssic, però gasta un look contemporani, en un elegantíssim negre, que s'allunya de la fusta envellida i les decoracions pre-Transició tan comunes a les cocteleries més canoses. No tenen carta, però només cal respondre a un parell de preguntes per tenir davant teu, a l'instant, una copa que et costarà oblidar. Preparen un Negroni que et posa els ulls en blanc i et posseeix com si fossis la nena de 'L'exorcista', i també també tenen la mà trencada amb el Moscow Mule i el Whisky Collins. Van ser els iniciadors de la nova onada de cocteleries, i el carisma que desprèn el local en fan un clàssic total.

Aquest fascinant cau que sembla estar aturat en el temps encara conserva molta brillantor del passat i ofereix un servei de cocteleria espectacular. I si teniu dubtes sobre l'atractiu del Boadas, repasseu els quadres que hi ha a la paret i comprovareu la quantitat indecent d'actors, pintors, escriptors i altres bèsties de la bohèmia que han remullat el fetge al llarg dels anys d'aquest bar. 

Si Mortadelo i Filemón obrissin una cocteleria, seria quelcom similar al Bareto Olímpic: L'Edir Malpartida i l'Adal Màrquez (ex Boadas) i l'Antonio Naranjo (Dr Stravinsky, Especiarium) s'han fet càrrec del Bar Olímpic: una barra de tota la vida d'aires 'carajilleros' –de les de fotre's un 'sols y sombra' i pujar a la bastida– refundada com a Bareto Olímpic. Si existeix el retrofuturisme, això és 'futurocarajillisme': el trio de mixòlegs han volgut retre homenatge al bareto popular, als combinats amb brandy, pomada i Licor 43, amb un regust d'humor Bruguera. 

En ple barri del Raval. En Juanjo, el bàrman més carismàtic i apassionat de Ciutat Vella, ens farà i ens explicarà uns còctels que curen tots els mals dins aquell raconet de món que sembla una cabina de vaixell revestida en fusta i pòsters tropicals. La millor manera d’agafar el timó de la teva vida, de vegades, és començar o acabar el dia amb un dels còctels fets amb amor i granadina que hi serveixen. El millor del mestratge del Juanjo és que agafa tots aquells clàssics maltractats i te'ls fa amb tant d'afecte que guanyen valor automàticament. Has pres mai un bon daiquiri?

Una lluor misteriosa et crida des d’una cantonada recòndita del Born. Al costat de l’entrada, un líquid ambarí cau, gota a gota, en un procés hipnòtic d’infusió freda. És un dels molts procediments que utilitzen al Dr. Stravinsky per fer les begudes que serveixen. És una mena de catau alquímic amb molta gràcia i ple de sorpreses: el 70 % del líquid és produït per ells! La carta és un prodigi d’imaginació del cocteler Antonio Naranjo: el Camp Nou, amb xarop d’anet, farigola i coriandre, gin destil·lat de la casa, llima i mançanilla és d’una frescor i gust insòlits. El Suculent, a base de tequila i mescal infusionats amb coriandre, xarop de pebrots i llima, és espaterrant. Visca els invents del Dr. Stravinsky!

Amb l'intrèpid bàrman Javier de las Muelas no s'hi juga. Ni tampoc amb la llegendària barra d'aquesta cocteleria reconeguda internacionalment com una de les millors del planeta. Se les saben totes. La barra és l'escenari de les coreografies més complicades. Aquí  es venera el còctel. No goseu sortir sense haver provat el Dry Martini –sense competència a Barcelona– i alguna de les creacions magistrals de De Las Muelas. La gran virtut d'aquesta barra senyorial és que compagina les creacions de cocteleria d'avantguarda i creativa amb una atenció de la vella escola.

Local de referència del barri del Congrés i els Indians, des del 1987 que la Torre Rosa endolceix les nits dels veïns. Considerada una de les millors cocteleries de la ciutat –amb una cinquantena de referències de còctels–, ocupa l’edifici i el jardí de Villa Jazmines, una imponent casa indiana de començaments del segle XX, gairebé un escenari de pel·lícula de Fellini. L’interior és curiós i bucòlic, però la seva terrassa, ubicada en un jardí de pedres i envoltada de vegetació, és una delícia de silenci. Una nit d’estiu amb un gintònic de cítric de la casa, i ja es pot acabar el món. Un oasi enmig de la ciutat.

La cocteleria Monk, del Grup La Confiteria, és rere un 'colmado' pakistanès i dins una finca de finals del segle XVIII: una façana realista a prova de bombes que amaga un bar únic en la seva categoria. No us direm on hi ha la porta d'entrada a la cocteleria, perquè això ja seria treure part de la diversió. Però un cop a dins, et trobes en un bar que combina arcs i voltes gòtics amb instal·lacions immersives d'art lumínic. L'espai és impressionant: tot un estudi de les varietats del rosa en un bar sobri i senyorial. Al vàter hi sona música minimalista i un sistema lumínic trastoca com veieu els colors. 

El nom no té res a veure amb la germana de Beyoncé: aquesta cocteleria prèmium deu la nomenclatura a una de les senyoretes més 'cool' de James Bond. El Solange és un projecte dels Pernía, una família d’alquimistes de la copa que ja coneixíeu del sempre recomanable Tandem Cocktail Bar. Ara, tornen a la càrrega al mateix local on abans es trobava el Harry’s, però hi han canviat totalment la fisonomia, convertint-lo en un deliciós espai daurat on no us semblaria estrany trobar Scaramanga bevent un Old Fashioned o Vesper Lynd fent l’ullet al bàrman, després d’escanyar un espia al lavabo. Els clàssics. Sense ornaments modernets. Sense flors exòtiques al got.

El nom té molt de sentit. Impulsat pel xef Sergi Palacín i el bar mànager Ignacio Ussia, aquest nou espai conjuga restaurant i cocteleria sense imposar fronteres. Pots demanar menjar de la carta a la barra i pots beure còctels mentre sopes. Ens interessa la barra, ens hi quedem i ens deixem endur per una carta de begudes que és un calidoscopi hipnotitzant. El White Truffle Pisco Sour, amb mel de tòfona blanca, pisco, llimona, bíter i xocolata blanca és una meravella. Cada còctel és pura fantasia, i l’acompanyem amb els snacks de la casa: mochis de capipota i ostres amb cansalada!

És la cocteleria creada per dues celebrities locals: el cantant de Mishima, David Carabén, i la seva dona, Flora Saura, presentadora de televisió. El nom ve d’una cançó de Serge Gainsbourg, que la va escriure com si fes servir l’argot javanès que utilitzaven putes i macarres, i que consistia a afegir el vocable ‘va’ davant de cada síl·laba. Tot va començar quan en David va ensopegar amb en Pablo, peruà i cocteler de raça. Serveix autèntiques meravelles, receptes pròpies i d’altres caçades pel David al temple dels temples del còctel, el Suffolk Arms de NYC. Algunes joies de la casa són el Dispara i Apunta (amb mescal) i el Crosta (amb brandi), però, com a totes les bones cocteleries, el millor és que us deixeu aconsellar pel mestre de cerimònies de darrere la barra.

La llegendària cocteleria Gimlet ha reviscut per reivindicar una altra forma de beure: una filosofia aliena als bars de cartró pedra per a guiris del barri. La seva carta viatja en el temps i els còctels són d’una altra galàxia. Preparen el gimlet que bevia Marlowe, però ens decantem pels exemplars d’autor: antològics, delicats, perfectament equilibrats i imaginatius. El més curiós és La Mirada de Marlowe: explica-li al bartender com ets, i et preparà un glop adequat a la teva personalitat. Millor que el psicòleg.

Punch Room és la sofisticada cocteleria de l’hotel The Barcelona EDITION. S’hi accedeix per una espectacular escala de cargol, llum càlida i vellutada, sofàs senyorials, butaques confortables, billar i ambient de speakeasy. De l’elegant barra amb tons ambarins en brolla el mannà de la casa: el ponx, beguda britànica d’origen colonial indi. I te’l pots beure en format còctel o demanar recipients per a dues o més persones. També fan tragos clàssics i, si hi ha gana, ofereixen platets. A ningú sorprèn ja que el Punch Room sigui un habitual dels rànquings dels millors bars del món.Cocteleria de guàrdia: obre cada dia.

El Bobby Gin és un bar modern, còmode i on es respira alta qualitat en tots els seus aspectes, fins i tot en la decoració, on la barra està feta d'antigues portes i la portes del bany és un armari. Són especialistes en gintònics i, per tant, tenen una selecció de marques premium nacionals i internacionals. Si sou principiants en aquest plaer etílic, deixeu-vos aconsellar pel Francesco Giardina, el Head Bartender, que sabrà escollir el gintònic més adient segons els vostres gustos. Si el món líquid del Bobby Gin us ha motivat, l'apartat del menjar us farà venir salivera.