Les millors cocteleries de Barcelona

La cocteleria: Darrere del sublim bar d’entrepans El Paradiso, hi trobem el Paradiso, un speakeasy de porta dissimulada, però no pas una cocteleria qualsevol. Allà on abans hi havia el Coppelia —que semblava un sofà Chester gegant— ara hi ha el Paradiso: una elegant cova dibuixada amb làmines de fusta on manen Giacomo Gianotti, millor cocteler d’Espanya el 2014 i propietari del Galileo Bar, i Borja Goikoetxea, també guardonat com a millor cocteler el 2019. “Una cocteleria d’autor a preus assequibles, no entrem en el joc de la cocteleria jet-set”, asseguren.

Els còctels: Aquí es permeten autèntiques barbaritats creatives, com un whisky redestil·lat: separen la part envellida del whisky, amb gust de fusta, i en fan un sorbet amb te. El beus, i a mesura que es fon amb la part alcohòlica, augmenta l’anyada del whisky. Una experiència que sembla màgia líquida.

La cocteleria: Focacha és una cocteleria retrofuturista amagada darrere d’una focacceria al barri de Sarrià. Com passa sovint amb els locals de La Confiteria, aquí tot juga a diferents capes de lectura: és un homenatge a la gauche divine i al Bocaccio d’Oriol Regàs, però també al geni del disseny i l’arquitectura Verner Panton, que va convertir el plàstic i el metacrilat en art. La seva instal·lació Visiona II s’ha transformat en un espai físic permanent, un prodigi de disseny que es completa amb una sala de DJ més íntima i fosca, amb sofàs sinuosos i una cúpula al sostre. L’últim pas abans d’arribar-hi? Un passadís de miralls i llum, pur art òptic. I la focacceria de l’entrada, amagada rere una nevera falsa, no és només decorat: ofereix una carta de panini italians catalanitzats de la mà de Víctor Ferrer.

Els còctels: Aquí van de cara a barraca: còctels creatius, elegants i potents. Un bon exemple és el Dolly Parton, amb tequila, soda de síndria i bitter de xipotle. Picant, afruitat i cítric: una delícia que no fa fum ni et deixa KO. Ara bé, si en prens massa, potser acabes amb ganes de fondre’t amb les corbes aterciopelades de la catifa de les parets, que ja està dissenyada perquè resulti tan simpàtica com orgànica.

La cocteleria: Sips és el punt de trobada de dos dels millors ‘bartenders’ del món: Marc Álvarez (excap de cocteleria d’Albert Adrià) i Simone Caporale, quatre vegades millor cocteler del món al The Artesian de Londres. Junts dirigeixen aquesta cocteleria sense barra, a l’estil de la mítica Boadas. El que veus són illes de treball on el barman es mou dins i fora, mentre els clients s’asseuen a taules. L’espai és fosc, fresc, còmode i elegant, tal com ha de ser una gran cocteleria.

Els còctels: Aquí es combina el respecte per les normes de la cocteleria clàssica amb les tendències més noves. La carta inclou creacions pròpies i reinterpretacions de clàssics. Còctels que et deixen amb la boca oberta, com el Crypto, que es beu a través d’una cambra olfactiva semblant a un ou obert: mentre prens una base de ginebra, kiwi clarificat i Armanyac Calvados, tens fulles d’estragó, farigola i llorer a la cambra, a prop del nas. Beus el que olfes!

La cocteleria: Aquesta és una cocteleria especial. Especial i espèciada! Un dels socis és Antonio Naranjo —millor ‘bartender’ d’Espanya 2019—, conegut per les seves meravelles gairebé alquímiques a Dr. Stravinsky. I tan bon punt hi entres —un acollidor passadís de bronze i fusta on abans hi havia el bar més cutre del Born, i que evoca una botiga d’espècies— ja saps que no és una cocteleria més amb fum i torrades sobre un got highball.

Els còctels: Et criden l’atenció sis tiradors a la paret, un per cada còctel. Tragos d’alta qualitat, que barregen cada dia i guarden al seu barril. I tots els licors dels còctels que no són de barril porten una espècia (o altres ingredients) incorporada artesanalment, mitjançant processos d’infusió, maceració o fat-wash, una tècnica que extreu el sabor d’un aliment gras. Així poden crear… bourbon amb croissant! O un còctel espectacular de tagín, amb dàtil i ras el hanout.

La cocteleria: Nuts Indulgence Club, on abans hi havia la cocteleria Derby, combina el millor de la modernitat líquida coctelera amb el clàssic. No és qualsevol cosa: és el bar que han muntat Josep Maria Morera —dissenyador, entre altres, de l’ampolla de Font Vella— i l’interiorista Lázaro Rosa-Violan (Boca Grande). Han reinventat l’antic local amb elements de la seva col·lecció personal, plena d’art i antiguitats: cariàtides de fusta d’Amsterdam, vitralls d’un castell de Carcassona, vitrines d’un bar de Milà, fusta noble de Venècia… i fins i tot una làmpada del dalinià castell de Púbol!

Els còctels: S’elaboren amb alcohol d’alta gamma i mà fina que reinterpreta clàssics sense desvirtuar-los, com un Moscow Mule amb extracte de gingebre. Els caps de setmana a la nit trobareu versions de jazz a càrrec de duet solvent, i també es poden demanar sopars delicatessen per encàrrec.

La cocteleria: Racó càlid, envoltat de fusta mil·lenària i clients amb corbata i bigotis frondosos… El grandiós Josep Maria Gotarda és un autèntic graduat en l’art del còctel. Desmembra les ampolles, dissecciona la coctelera i fa tot el necessari perquè la copa ens arribi perfecta, amb l’aura dels brebatges fets amb totes les entranyes.

Els còctels: Aquí Gotarda i els seus deixebles cuinen gintònics d’alts vols i fan miracles amb les receptes de sempre. De fet, el seu Cosmopolitan faria que fins i tot James Bond canviés de religió, abandonés la litúrgia del Martini sec i sortís de festa amb les dones de Sexe a Nova York.

La cocteleria: Un espai inspirat en la novel·la Marina de Carlos Ruiz Zafón, que recrea un ambient de fantasia i misteri. Darrere del bar, s’obre un taller de ceràmica on també organitzen masterclass.

Els còctels: Escollida al top 5 dels bars més cool del món, és la primera cocteleria que utilitza impressió 3D i tècniques de ceramista per crear cada còctel d’autor. Tot és 100% artesanal: els licors, els macerats i els abonaments que preparen cada dia amb productes frescos, fins i tot la vaixella. Cada còctel està mimat fins a l’últim detall! Prova, per exemple, la Pesadilla en Sarrià, amb rom d’elaboració pròpia, menta, cua de cavall, pera fresca, suc de llimona i melassa.

La cocteleria: Luca Corradini, propietari i bartender de Mariposa Negra, i la seva parella, Teresa Sáez, responsable de màrqueting i xarxes, van obrir a l’estiu de 2024 la cocteleria Bestiari al carrer Rec, on abans hi havia el clàssic de bona barra Borneo. Corradini, talentós mixòleg italià i excap de l’American Bar del Savoy, aplica la mateixa filosofia que a Mariposa Negra: artesania radical tant en els líquids com en els sòlids. Fa bona part dels licors i fins i tot fabrica tots els vasos! Bestiari connecta el magisteri alcohòlic de Corradini amb el bestiari medieval de Barcelona. Vasos de coure i estany, fets a la trastienda del bar!

Els còctels: Receptes pròpies en què molts dels licors —d’ametlla o de taronja— també són casolans. Atenció: tots estan dedicats a un animalet —o fiera feroç— del bestiari barceloní. Destaquem l’Estarrufadet, el còctel dedicat al dracó nadó de Poblenou, amb limoncello casolà, melmelada de gerds, llimona, boldo (herba silvestre medicinal), suc de taronja i essència de pi. Forma part d’una secció de tragos d’autor refrescants, tots disponibles sense alcohol, i d’una segona part de còctels curts i potents que poden deixar-te boca avall.

La cocteleria: Negroni té esperit clàssic, però lluu un look contemporani, en un elegantíssim negre, que s’allunya de la fusta envellida i les decoracions pretransició tan comunes a les cocteleries més canoses.

Els còctels: No tenen carta, però només cal respondre un parell de preguntes per tenir davant teu, a l’instant, una copa que et costarà oblidar. Preparan un Negroni que et posa els ulls en blanc i et posseix com si fossis la nena d’El exorcista, i també dominen amb mà experta el Moscow Mule i el Whisky Collins.

La cocteleria: Inaugurat el 1933, aquest emblemàtic refugi sembla aturat en el temps, mantenint intacte el brillantor del seu passat i oferint encara un servei de cocteleria excepcional. Només cal recórrer les parets per descobrir retrats i records d’actors, pintors, escriptors i altres figures de la bohèmia que, al llarg dels anys, van fer del Boadas un refugi inoblidable. Avui, a mans de Simone Caporale i Marc Álvarez —propietaris de la reconeguda Sips—, l’objectiu és clar: conservar-ne l’essència tal com ha estat sempre.

Els còctels: La carta combina la cocteleria clàssica internacional —daikiri, tequila sunrise, cosmopolitan, martini— amb els icònics còctels de la casa, com el Sofia Loren (dedicat a l’actriu en la seva breu visita), el Picasso o l’Hotel Nacional. A més, s’hi sumen propostes més recents d’autor, entre elles el Brown Derby.

La cocteleria: Si Mortadelo i Filemón obrissin una cocteleria, seria alguna cosa semblant al Bareto Olímpic: Edir Malpartida i Adal Márquez (ex-Boadas) i Antonio Naranjo (Dr Stravinsky, Especiarium) s’han fet càrrec del Bar Olímpic: una barra de tota la vida d’aires “carajillers” —de les de prendre un “sol i ombra” i pujar a l’andami— refundada com a Bareto Olímpic.

Els còctels: Si existeix el retrofuturisme, això és 'futurocarajillisme': el trio de mixòlegs ha volgut retre homenatge al bareto popular, als combinats amb brandi, pomada i Licor 43, amb un toc d’humor Bruguera.

La cocteleria: Camuflada enmig del Raval més nocturn, trobem aquesta cocteleria que recorda la cabina d’un vaixell de fusta. Passa desapercebuda en una carrer que no és de les més transitades de la ruta de bars, i per això és un bon refugi quan necessites clavar-li un ganivet a les penes.

Els còctels: Et tornen l’alegria, preparats amb tot el cuidat i els mim que necessites. Si els clàssics de sempre no us convencen o ja us han avorrit, acudeix a la barra. El barman actua com a conseller: explica-li què necessites per remuntar l’esperit, i ell traurà de la màniga la poció màgica que et canviarà l’ànim i et farà somriure de nou.

La cocteleria: Un brillant misteriós et crida des d’una cantonada amagada del Born. Al costat de l’entrada, un líquid ambarí cau, gota a gota, en un procés hipnòtic d’infusió freda. És un dels molts procediments que utilitzen a Dr. Stravinsky per elaborar les begudes que serveixen (el 70 % del que beus aquí el fan ells mateixos!).

Els còctels: La carta és un prodigiós exercici d’imaginació del cocteler Antonio Naranjo: el Camp Nou, amb xarop d’anet, farigola i coriandre, ginebra destil·lada a casa, llima i camamilla, ofereix una frescor i un sabor insòlits. El Suculent, a base de tequila i mescal infusionats amb coriandre, xarop de pebres i llima, és despampanant. Visca els invents del Dr. Stravinsky!

La cocteleria: Amb l’intrèpid barman Javier de las Muelas no s’hi juga. Tampoc amb la legendària barra d’aquesta cocteleria reconeguda internacionalment com una de les millors del planeta. Són molt llestos. La barra és l’escenari de les coreografies més complicades. Aquí es venera el còctel.

Els còctels: No sortiu sense provar el Dry Martini –sense competència a Barcelona– i alguna de les creacions magistrals de De Las Muelas. Malgrat la seva popularitat i el 'punch' mediàtic del seu barman, el Dry Martini continua sent una referència ineludible. I és que, senyors, això no és una cocteleria, és una església.

La cocteleria: Local de referència del barri del Congrés i els Indians, des de 1987 que la Torre Rosa endolceix les nits dels veïns. Considerada una de les millors cocteleries de la ciutat –amb una cinquantena de referències de còctels–, ocupa l’edifici i el jardí de Villa Jazmines, una imponent casa índiana de principis del segle XX, gairebé un escenari de pel·lícula de Fellini. El seu interior és curiós i bucòlic, però la seva terrassa, ubicada en un jardí de pedres i envoltada de vegetació, és una delícia de silenci.

Els còctels: Una nit d’estiu amb un gin-tònic de cítric de la casa, i ja es pot acabar el món. Un oasi enmig de la ciutat.

La cocteleria: Res a veure amb la germana de Beyoncé: aquesta cocteleria premium pren el seu nom d’una de les dones més carismàtiques de l’univers James Bond. Solange és el projecte de la família Pernía —mestres del got que ja ens van donar l’imprescindible Tandem Cocktail Bar— juntament amb Adriana Chía, cap de barra que, amb només 23 anys, va ser coronada com la millor bartender d’Espanya a la World Class Competition. El resultat és un elegant espai daurat en què no sorprendria veure a Scaramanga gaudint d’un Old Fashioned o a Vesper Lynd llançant un gest còmplice al bartender després d’atendre un espia al lavabo.

Els còctels: Aquí es serveixen còctels de debò. Els clàssics de tota la vida. Sense floritures innecessàries. Amb una personalitat tan marcada que converteixen la copa en pura gastronomia líquida. Quin Bloody Mary, senyors! Quin Gin Fizz!

La cocteleria: Posen un còctel que és un reclau per a instagramers. Es diu Sra. Potts i el Petit Chip i porta ginebra infusionada amb te, xarop de roses, litxi i hibisc. El millor és que arriba amb la tassa i la tetera fumegant de La Bella i la Bèstia… Sentit de l’humor, tècnica i creativitat a dojo: acabo de descobrir The Alchemix i m’agrada. El nom té molt de sentit. Impulsat pel xef Sergi Palacín i el bar manager Ignacio Ussia, aquest nou espai combina restaurant i cocteleria sense imposar fronteres.

Els còctels: El White Truffle Pisco Sour, amb mel de tòfona blanca, pisco, llimona, bitter i xocolata blanca, és una meravella. Cada còctel és pura fantasia, i el podem acompanyar amb els snacks de la casa: mochis de capipota i ostres de panceta.

La cocteleria: Dirigida per dues celebritats locals: el cantant de Mishima, David Carabén, i la seva dona, Flora Saura, presentadora de televisió. El nom prové d’una cançó de Serge Gainsbourg, que la va escriure com si utilitzés la jerga javanaesa que feien servir prostitutes i maleants, consistent a afegir el vocable “va” davant de cada síl·laba. Tot va començar quan David va topar amb en Pablo, peruà i cocteler de raça.

Els còctels: Serveixen autèntiques meravelles, receptes pròpies i d’altres capturades per David al temple dels temples del còctel, el Suffolk Arms de NYC. Algunes joies de la casa són el Dispara i Apunta (amb mezcal) i el Costra (amb brandy), però, com en totes les bones cocteleries, el millor és deixar-se aconsellar pel mestre de cerimònies darrere la barra.

La cocteleria: Al carrer del Rec, un dels símbols del Born, la llegendària cocteleria Gimlet, amb gairebé 40 anys d’història, ha ressuscitat per reivindicar una altra manera de beure; una filosofia allunyada dels bars de cartró pedra per turistes que inunden la zona.

Els còctels: Són d’una altra galàxia. Preparan el gimlet que bebia Marlowe, és clar, però nosaltres ens decantem pels exemplars d’autor: antològics, delicats, perfectament equilibrats, imaginatius i en copa Martini gelada. El Sol i Sombra, amb alfàbrega, bergamota, pisco i Italicus, és orfebreria pura. Però el més curiós és La Mirada de Marlowe: li expliques al bartender com ets, i ell et prepara un còctel adequat a la teva personalitat. Molt millor que anar al psicòleg, tu.

La cocteleria: Sofisticació coctelera a l’hotel The Barcelona EDITION. S’hi accedeix per una espectacular escala de cargol, llum càlida i aterciopelada, sofàs senyorials, butaques confortables, billar i un ambient de ‘speakeasy’.

Els còctels: De la elegant barra amb tons ambarins brolla el manà de la casa: el ponche, beguda britànica d’origen colonial indi. Es pot prendre en format còctel o en recipients per a dues o més persones. També preparen tragos clàssics i, si hi ha gana, ofereixen platets. No sorprèn que el Punch Room sigui habitual als rankings dels millors bars del món. Cocteleria de guàrdia: oberta tots els dies.