Les millors cocteleries de Barcelona

El nom no té res a veure amb la germana de Beyoncé, tampoc no està pensat perquè feu el clàssic joc de paraules Solange de Cabras: aquesta cocteleria prèmium deu la nomenclatura a una de les senyoretes més cool de James Bond. No és cap concessió gratuïta al rei del còctel, quan entreu al local tindreu la sensació de trepitjar un dels sumptuosos i elegantíssims bars que visitava Bond per carregar el tanc de combustible abans de seduir una dotzena de noies i matar una altra dotzena de terroristes. El Solange és un projecte dels Pernía, una família d’alquimistes de la copa que ja coneixíeu del sempre recomanable Tandem Cocktail Bar. Ara, tornen a la càrrega al mateix local on abans es trobava el Harry’s, però hi han canviat totalment la fisonomia, convertint-lo en un deliciós espai daurat on no us semblaria estrany trobar Scaramanga bevent un Old Fashioned o Vesper Lynd fent l’ullet al bàrman, després d’escanyar un espia al lavabo. Sofàs vintage, barra senyorial de fusta, materials de qualitat, or líquid com a color oficial i un gust exquisit en la decoració, aquests són els ingredients que acompanyen la superba cocteleria made in Pernía. Perquè al Solange es preparen còctels de debò. Els clàssics. Sense ornaments modernets. Sense flors exòtiques al got. Quin Bloody Mary, senyors. Quin Gin Fizz! Ah, i si esteu creatius, doneu quatre pistes al bàrman i ell s’encarregarà de parir un nou còctel només per a vosaltres.

Sant Antoni demanava a crits una cocteleria com el Bitter (amb permís del XIX Bar) i venir-nos al cap aquell “m’exalta el nou i m’enamora el vell”. I és que el Nacho, un dels tres propietaris, ve d’establiments com el Milano, el Caribbean i el Negroni, aquella vella escola coctelera l’esperit de la qual ha volgut mantenir al seu Bitter, sense oblidar que a ell, com passava a Foix, l’exalta una barbaritat el nou. Aquí no hi trobareu cocteleria molecular però sí herbes naturals (romaní, farigola, alfàbrega i lavanda són les seves preferides) en beuratges delicats i suggeridors, que s’allunyen de la cocteleria clàssica però en saben mantenir les arrels i un respecte profund al que representa. També hi ha còctels amb mescal, senyal inequívoc que el Bitter està atent a les modes, i una carta que diu “hola, com va?, voleu veure la carta o preferiu que parlem?”. I és que el Nacho té a dins seu un d’aquells cambrers de la vella escola que valen més pel que callen que pel que diuen, d’aquells que només t’han de mirar per saber, abans que tu, què vols.

Còctels i platets amb un grau de sofisticació molt superior al que fins ara ens havia ofert aquest maridatge a Barcelona. Cap local ha aconseguit conjugar ambdós elements amb aquesta elegància. Tanta que, quan entreu al Servicio Continuo, us sentireu com 'gentlemen'. L’espai té la solera dels clubs britànics més selectes i sedueix a base de calidesa, bon gust i classicisme: paràmetres estètics innegociables per gaudir d’una oferta de còctels i gastronomia selecta fins a altes hores de la matinada. Aquí l’alcohol es mima i la cocteleria esdevé un estat d’ànim. Clàssics propers a la perfecció, esquitxats amb algun recurs d’autor, sacsejats amb precisió quirúrgica i marques prèmium. Tastem un dels millors Bloody Mary de Barcelona i un Gimlet senyorial. El nivell de les copes és tan alt com el dels platets del xef Carles Yáñez: fiblades de cuina internacional amb aires creatius i esclats de sabor com els musclos amb curri verd, o les costelles de porc cantoneses. Tot deliciós. No puc imaginar millor combustible per regar-ho que els seus haikus en copa. Surto flotant, pensant que no hi ha res que s’assembli al Servicio Continuo a Barcelona: un local extret dels meus somnis. El maridatge definitiu. Si encara estic dormint, que ningú gosi despertar- me.

Recordeu la moda dels clandestins? En realitat n’hi havia només tres. A banda de la qualitat de la cuina, s’amagaven rere una façana irrellevant. Això no passa amb el Pastrami Bar. Obert fa cinc minuts (o cinc dies comptats, vaja) al Born, quan hi entres no ensopegues amb una botiga de flamenques de plàstic. La façana ‘no funciona com a’: és un bar d’entrepans que, de fet, representa el primer cop que Rooftop Smokehouse –col·lectiu gastronòmada encapçalat pel cuiner Buster Turner, que passeja peces de peix i carn fumades artesanalment en barrils de roure–  disposa d’un local estable obert al públic. L'oferta del Pastrami Bar és limitada però excel·lent: s’hi pot menjar l’entrepà de pastrami –l’únic produït artesanalment a Barcelona– i també coses com un entrepà de formatge artesà fumat i a la planxa amb escalunyes confitades. Els dijous hi pengen tot un porc rostit a la brasa i que s’anirà venent mos a mos. El fumador és un xef de principis: no hi ha cola ni vi, només cervesa artesana que fa el Buster cada setmana. I alerta, obre fins a les tres de la matinada. Estires una nevera de fusta -traïda per les frontisses- que ocupa mig pany de paret i s’obre una porta cap a una cocteleria. És un speakeasy de porta tova (només l’heu d’estirar) però no una cocteleria qualsevol: on abans hi havia el Coppelia –que era com un sofà Chester gegant– ara hi ha El Paradiso, una elegant cova delineada per lames de fusta on mana Giacomo Gianotti, millor cocteler d’Espanya el 2014. “Una coct

En ple barri del Raval. En Juanjo, el bàrman més carismàtic i apassionat de Ciutat Vella, ens farà i ens explicarà uns còctels que curen tots els mals dins aquell raconet de món que sembla una cabina de vaixell revestida en fusta i pòsters tropicals. La millor manera d’agafar el timó de la teva vida, de vegades, és començar o acabar el dia amb un dels còctels fets amb amor i granadina que hi serveixen.

Especialistes veritablesEl Bobby Gin és un bar modern, còmode i on es respira alta qualitat en tot els seus aspectes, fins i tot en la decoració, on la barra està feta d'antigues portes i la portes del bany és un armari. Són especialistes en gintònics i, per tant, tenen una selecció de marques premium nacionals i internacionals. Si sou principiants en aquest plaer etílic, deixeu-vos aconsellar pel Francesco Giardina, el Head Bartender, que sabrà escollir el gin tònic més adient segons els vostres gustosSi el món líquid del Bobby Gin us ha motivat, l'apartat del menjar us farà venir salibera. La carta ha estat dissenyada per Josep Barragàn i inclou mini coques de Llavaneres reinventades (de salmó, iogurt greg i mel trufada o de confitura de ceba, tomàquet, seitó i olivada negra); chips amb diferents condiments, croquetes i miniburguers.

Compte amb l'austeritat de l'entrada. Molts de vosaltres hi haureu passat per davant i mai no us hi haureu fixat, ni tan sols al curiós dibuix de dos homes muntats en un tàndem. Suposo que les cortinetes de la porta contribueixen a conferir a aquesta cocteleria un aire d'intimitat i de petit comitè que agrada molt als sibarites de la copa. Tandem és una cocteleria exquisida. Bàrmans joves vestits a l'antiga, col·lecció interminable de destil·lats i canells preparats per executar qualsevol recepta amb una punteria de franctirador. Compte amb el Gin Fizz: després del segon et caurà bé fins i tot la teva sogra.

Negroni té esperit clàssic, però gasta un look contemporani, en un elegantíssim negre, que s'allunya de la fusta envellida i les decoracions pre-Transició tan comunes a les cocteleries més canoses. No tenen carta, però només cal respondre a un parell de preguntes per tenir davant teu, a l'instant, una copa que et costarà oblidar. Preparen un Negroni que et posa els ulls en blanc i et posseeix com si fossis la nena de 'L'exorcista', i també també tenen la mà trencada amb el Moscow Mule i el Whisky Collins.