[title]
Recentment, ha entrat en vigor la regulació dels preus del lloguer, i encara sort, perquè l’any passat les despeses relacionades amb l’habitatge (hipoteques o lloguers i factures) s’enduien, de mitjana, el 45% del pressupost de necessitats bàsiques dels barcelonins. Així ho ha apuntat un informe de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que anualment presenta l’estudi ‘Salari de referència metropolità’ amb l’objectiu de fer visible les variacions anuals dels preus dels béns i les necessitats bàsiques, i evidenciar com l’evolució de l’economia impacta en el cost de vida de la població.
En aquest sentit, els indicadors presentats han conclòs que el salari de referència de l’AMB és de 1.516 euros mensuals, és a dir, es considera que una persona ha de guanyar aquesta quantitat de diners per a viure dignament a Barcelona. Aquesta xifra de l’any 2023 suposa un increment del 4,76% respecte a l’any anterior, quan s’afirmava que el salari de vida digna era de 1.447 euros mensuals. De fet, és el vuitè any consecutiu que la xifra de la mitjana va a l’alça; l’any 2016, quan l’administració pública va presentar el primer informe d’aquest estudi, el salari de vida mitjà era de prop de 1.050 euros mensuals, un 44,6% menys que l’actual.
Un Salari de Referència per cada tipus de llar
El sou mitjà per viure dignament depèn de diferents factors, com el tipus de llar en què s’habita o si es tenen criatures o no. El 2023, la variació del Salari de Referència oscil·lava entre els 951,80 euros –per adult que vivia amb altres dos adults sense menors a càrrec– i els 2.628,07 euros –per adult sol amb infants dependents–.
L’informe de l’Àrea Metropolitana ha revelat també que la meitat de les llars de Barcelona no arriben al llindar mínim, encara que tinguin feina. Concretament, el 43% de les llars de l’AMB no arriba al pressupost mensual mitjà per cobrir les despeses bàsiques. A la ciutat de Barcelona, aquest percentatge puja al 45%. Les llars més afectades són aquelles en què viuen un adult sol amb infants a càrrec, seguit de les persones que viuen soles i les famílies amb dos o més fills dependents. Els col·lectius en què els percentatges es redueixen considerablement són les llars amb tres adults sense fills i les parelles sense criatures.
