Coses per fer a Barcelona a l'abril

És la festa de la cultura catalana per excel·lència, i aquest 23 d'abril es recuperen les Rambles i s'amplia la superilla literària. Què fer a Barcelona per Sant Jordi? Sortirem al carrer, ens regalarem llibres i roses, els autors i autores signaran les seves novetats i als diversos barris de Barcelona s'organitzen un munt d'activitats. Preneu nota!

El desembre de l’any passat, l’Ajuntament inaugurava el nou Hivernacle de la Ciutadella com a primer pas del projecte 'La Ciutadella del Coneixement', un treball que pretén transformar el parc en un entorn dedicat al coneixement. Ara, mesos més tard, l’espai emblemàtic de la ciutat es convertirà durant uns dies en l’escenari de quatre concerts de cambra amb membres de l’Orquestra i el Cor del Liceu. 

A partir d’aquest mes i fins a finals d’octubre, els parcs i espais naturals de la Diputació de Barcelona es tornen a omplir de música gràcies al cicle 'Parcs en concert', un repertori de propostes artístiques gratuïtes a l’aire lliure en espais naturals protegits. Des de la música d’autor, al folk, passant també pel pop, la cançó mediterrània i recitals poètics, la programació d’enguany proposa una oferta molt variada. 

La catorzena edició del D'A Film Festival Barcelona presentarà les estrenes de pel·lícules d'autor més destacades de l'àmbit internacional i nacional del 4 al 14 d'abril. Quatre sales de la ciutat projectaran 139 pel·lícules, entre elles curtmetratges i llargmetratges. Hi haurà diferents seccions dins el festival i cadascuna s’especialitzarà en un tipus de film. El CCCB, Aribau Multicines, la Filmoteca de Catalunya, la sala Zumzeig i la Casa Montjuïc seran els espais que acolliran el festival.

Jean Paul Gaultier és més que un dissenyador de roba, és un artista. I Barcelona tindrà el plaer de rebre (en exclusiva a l’Estat espanyol) una de les seves creacions més extraordinàries: el 'Fashion freak show'. Del 4 al 21 d’abril el Teatre Coliseum acull aquest espectacle en què revista, concert pop i desfilada de moda es barregen per retre homenatge als darrers 50 anys de la cultura pop en un format tipus cabaret, però també comèdia musical.

Nedar entremig de centenars de bombolles deu ser molt i molt plaent. O no. Ens hi juguem alguna cosa? El resultat el tindrem a partir del 19 d’abril quan l’experiència immersiva 'Bubble planet' arribi a la ciutat. Es tracta d’una activitat sensorial plena de colors pastels i fantasia que, a partir de la realitat virtual i la constant interacció amb el públic, genera onze entorns temàtics diferents per despertar el nen que tenim dins. I sí, un d’aquests entorns és una enorme piscina de bombolles.

Igual que Amsterdam, Londres i Madrid, Barcelona també està a la llista de les ciutats amb una gran oferta de botigues i esdeveniments on els articles vintage són els protagonistes. Fa uns dies, l'Estació del Nord va acollir la tercera edició del Gran Flea, un dels mercats de segona mà més grans de la ciutat, amb més de 120 parades. A més dels efímers, Barcelona acull cada cap de setmana un seguit de mercats on podeu trobar autèntics tresors que esperen una segona vida. Ara, a aquesta llista també s'afegirà, no només un mercat, sinó un circuit de quatre espais vintage que podreu visitar el primer diumenge de cada mes.

Bé sigui una passejada a la platja, un aperitiu a la terrassa d’un bar o una volta per un mercat d’artesania, amb l’arribada de la primavera i el bon temps a tots ens agrada gaudir d’estones a cel obert. Les activitats a l’exterior passen a ser les més buscades i, conseqüentment, sorgeixen noves ofertes d’oci a l’aire lliure. Un exemple és Locked Outdoor, una festa de música electrònica que ha triat el parc del Tibidabo com a seu per aquesta temporada primaveral. Així doncs, la plaça dels somnis del parc d’atraccions es convertirà en una discoteca 'open air', només durant tres dies: els divendres 22 de març, 19 d’abril i 10 de maig. La festa comptarà amb artistes com Âme, Worakls, Michael Mayer, Gerard Bauza i Andrea Castells, entre molts d’altres.

Ja ens hem apuntat a l'agenda les sis noves rutes gratuïtes a la Rambla d'aquest mes de març, i ara també tindrem l'agenda ocupada el mes vinent: l’Ajuntament ja ha publicat quines són les pròximes visites guiades gratis a diferents patrimonis de la ciutat que se celebraran durant tot l'abril. Per participar-hi, cal reservar entrades a la pàgina web de la ruta que més us agradi, tot i que haureu de ser ràpids perquè són limitades i se solen esgotar de seguida. Per tant, si us interessa, no badeu: serà el dijous 14 de març a les 12 h quan s’obri el procediment de registre per a cada visita. 

El festival Catalonia a Sacra celebra dotze anys i prepara més d'una trentena d'activitats des del divendres 1 de març fins al 30 de novembre, a 22 comarques de Catalunya, 1 del País Valencià i per primer cop a Andorra. Aquesta iniciativa es va crear per 10 bisbats l’any 2012 i vol donar a conèixer el patrimoni cultural de l'Església dialogant amb la generació actual a través de visites, itineraris i conferències.

Social, per al barri, ple de veïns i curiosos que volen comprar o vendre a preus raonables... Aquesta és la filosofia del Fleadonia, el mercat de segona mà que organitza la gent de Freedonia. A més de parades hi haurà música, animació i vermut per fer el diumenge agradable al Raval.

Ladilla Rusa, que acaben de publicar la hilarant 'Madre mía el asco que me das', inauguren el 24 de febrer la 12a edició del Curtcircuit, el cicle de concerts de l'ASACC que reivindica la música en directe en la proximitat de les sales de concerts. De moment, hi ha 32 artistes confirmats que faran una quarantena llarga de concerts a 30 sales de Catalunya, Menorca, València i el País Basc, durant la primavera i la tardor del 2024.

El Mercat dels Encants acull des del 1928 tota mena de productes per als més curiosos que busquin sortir de la normalitat dels mercats. Abans es trobava al carrer Dos de Maig i ara l'acull la Meridiana sobre un edifici lluent de Fermín Vázquez. 

No hi ha cap dramaturg al món amb la saviesa de Wajdi Mouawad, cap que hagi sabut interpretar com ell la tragèdia, més hereu d'Èsquil que de Shakespeare, cap que hagi sabut capbussar-se de manera tan profunda en la zona zero del drama contemporani, és a dir, el Pròxim Orient. I 'Tots ocells' n'és la prova més palpable. Estrenada el 2017, avui ens ressona més que mai.

Tot comença amb un jove jueu, l'Eitan (Guillem Balart), estudiant de genètica, que topa amb una noia d'origen àrab, la Wahida (Míriam Moukhles), antropològa, en una biblioteca de Nova York. Fa dos anys que troba sobre les taules de lectura un llibre de Hassan Muhàmmad al-Wazzan, diplomàtic marroquí convertit a la força al cristianisme, al segle XVI. L'ha vist gairebé cada dia a diferents taules, però mai qui el llegia. Fins a aquell dia, una tarda que canviarà la vida de tots dos i la de tothom que els envolta. Un dia en què acabaran en un local anomenat The End, fatal premonició.

La Paula (Raquel Ferri) està asseguda en una butaca del menjador. Som a primera hora del matí i en una casa al bosc, lluny de la ciutat. L'Isaac (Ernest Villegas) es lleva. Li pregunta com és que no ha anat al llit i ella li diu que no el volia molestar. Està nerviosa perquè ha començat els assajos per al rodatge de la seva primera pel·lícula com a directora. Però té altres motius per manifestar la seva inquietud: ha de despatxar la seva parella del projecte, l'Isaac, que és actor.

Així comença 'Les mans', potser el drama aparentment més senzill que ha escrit Llàtzer Garcia, després de peces tan rodones com 'Al final, les visions', 'La pols' i 'Els nens desagraïts'. Aquí posa cara a cara dos personatges que treballen i viuen junts, en una feina (el cine) on l'ego pot destruir-ho tot. I fan com és del teatre anglosaxó, a voltes em sembla que estem veient un Albee ('Qui té por de Virginia Woolf') o un Pinter ('Traïció'), o una barreja de tots, amb el segell propi d'un autor que, millor que ningú, sap tensar situacions fins al límit i treure tot el suc a la psicologia profunda dels personatges.

“Com va la vida?”. En Pau (Nao Albet) acaba de descobrir la seva cosina Júlia (Anna Alarcón) estirada al costat d'una olivera del seu camp. Ve de córrer, va suat i no l'esperava. Ella fa uns anys que no trepitja el tros, els mateixos que porta sense veure el cosí. Hi ha anat arran d'un atac de lucidesa, un somni. I vol acabar amb tot allò que no li deixa dormir.

La pregunta d'en Pau a na Júlia sembla anodina, però quan han passat coses a la teva família que vols oblidar, no ho és tant. Perquè darrere hi ha una història i el que podria ser un formalisme és, realment, una metxa que, sense saber-ho, saps que pot provocar un incendi. Els dos cosins tenen moltes coses a dir-se. Ella no hi va ser, el dia del funeral del pare d'en Pau, el seu oncle. Ell no es va adonar del que passava en aquella casa quan hi dinaven tots, tres generacions, cada diumenge. Ella és una dona. Ell, un home.

Tothom coneix la història de Rodríguez, aquell músic nord-americà caigut en desgràcia que un documental, 'Searching for Sugar Man', va treure de l'anonimat. Però potser ningú no sap qui va ser Camil Clot, un home que presumptament es va fer un nom en l'underground barceloní del tombant del segle passat i que el dramaturg Marc de la Varga ha decidit recuperar a través d'una obra documental en què ell mateix, transfigurat en l'actor Pau Vinyals, estira els fils de la seva vida.

'Em dic Josep' és el resultat de la investigació i del seu artifici. A Vinyals l'acompanyen Mont Plans i Daniel Higiénico, una actriu superba (no ens cansarem de repetir-ho) i un músic que va conèixer l'ambient del qual ens parla el dramaturg. Tots tres aconsegueixen que una obra que ja per ella mateixa té molt valor, pugi molts graons en l'escala artística.

El jove a qui interpreta Alejandro Bordanove és un bon noi. Té 25 anys, cada matí va a casa de l'avi per ajudar-lo a llevar-se i fer-li l'esmorzar, repara bicicletes al taller d'un amic, escolta la lletania de la mare sobre la necessitat de llaurar-se un futur i aguanta el germà gran. És, fins i tot, massa bon noi.

Bordanove ens lliura el cos. La lletra és de Lluïsa Cunillé. I la posada en escena, de Xavier Albertí. Un trio extraordinari que fan que aquest 'L'ultim dia' vessi excel·lència per tots els cantons, amb l'afegit de l'andante sostenuto de la 'Sonata en si bemoll' de Schubert, un fragment musical que no està col·locat perquè sí, sinó que afegeix context al mateix títol de la peça: va ser l'última composició del músic austríac.

Cada dècada, com a mínim, hauria de tenir la seva versió de 'Tirant lo blanc', almenys per veure on érem i on som. Perquè és impossible sortir del Romea després de la versió del clàssic de Joanot Martorell que ha ordit Joan Arqué sense comparar-la amb la que va muntar Calixto Bieito el 2008. Són dos espectacles radicalment diferents. L'un, un esgraó més per a un director que avança amb pas ferm. L'altre, obra d'un geni. L'un, amb Judit Neddermann a l'escenari i llibret de Màrius Serra. L'altre, amb música de Carles Santos i lletra de Marc Rosich. Dos universos divergents centrats en la mateixa obra.

Per començar, Bieito va col·locar una passarel·la a la platea, comptava amb catorze intèrprets sobre l'escenari i tot tenia un aire operístic. Arqué fa l'obra a la italiana, té vuit actors i actrius i el muntatge té flaire folk. En tots dos casos, s'han pres riscos i s'ha decantat l'obra cap a una banda o cap a l'altra. Bieito posava més èmfasi en el caire sexual de la novel·la mentre que Arqué dubta entre si decantar-se per aquí o buscar més el xoc de civilitzacions, entre cristianisme i Islam. El 'Tirant' de Bieito era una festassa carnal, bèl·lica. El d'Arqué matisa molt bé que vivim un altre temps i que, potser, cal matisar els clàssics.

Arrenca la cinquena edició de la Sala Barcelona - Música al Castell de Montjuïc, que va néixer quan no ens deixaven ballar i que s'ha acabat consolidant com una cita habitual al calendari musical estiuenc de la ciutat, aquesta vegada amb sis concerts repartits entre l'1 d'agost al 16 de setembre. Inaugura el cicle l'1 d'agost Clara Peya, que presenta el seu nou treball 'Corsé', i seguiran Joe Crepúsculo (9 d'agost), Ketekalles (23 d'agost) i VVV [Trippin'you] + Tetas Frías (30 d'agost).

Ja al setembre, el dia 5, arribarà el torn dels Mishima i tancarà l'edició d'enguany, el dia 13, la Soul Party amb l'Orchestral Soul Society, la festa que dirigeix Lalo López (Fundación Tony Manero) amb la Barcelona Rock Strings i les veus de Alex Dee, Brigitte Emaga, Paquito Sex Machine, Jonathan Herrero, Yasmina Azlor i altres convidades.

Els amants de ballar música electrònica esteu d'enhorabona. El Brunch Electronik torna a celebrar el seu festival en tres jornades del 9 a l'11 d'agost, dues al Parc del Fòrum i una als Jardins Joan Brossa de Montjuïc. I ho fa amb noms tan sonats com John Talabot, Modeselektor (DJ), Nightmares on Wax, Röyksopp, The Blaze, Fatboy Slim, Junior Boys i Soulwax, que encapçalen un cartell amb desenes d'artistes pensat per ballar des de les 3 de la tarda fins a les 3 de la matinada.  

El diumenge hi haurà una jornada amb Black Coffee a Montjuïc, que es desenvoluparà des de les 13 h a la una de la matinada, i els més valents podran gaudir dels 'after parties' de divendres i dissabte al Nitsa de la sala Apolo.

No pot haver-hi revival soul perquè el soul és una música més que atemporal, eterna. El que hi ha, de tant en tant, és un interès renovat de la indústria, però tots els amants del gènere saben que no hi ha trencament sinó continuïtat entre Aretha Franklin, Sharon Jones i Amy Winehouse, entre Otis Redding, Charles Bradley i Lee Fields, i entre Bill Withers i Curtis Harding.  

El cantant de Michigan, amb tres àlbums d'estudi, l'últim dels quals és 'If words were flowers' (2021), és un dels grans renovadors d'un estil que ens fa ballar i ens eleva alhora, sense que renovar vulgui dir trencar, sinó més aviat seguir la línia de punts que han marcat els seus antecessors tal com fa des del Regne Unit el nostre admirat Michael Kiwanuka. Un luxe que puguem tornar a tenir Harding en directe, aquest 25 d'agost, a Barcelona.   

Junts van fer història. Fusionant la capacitat per escriure cançons memorables amb allò que es va anomenar electrònica intel·ligent, Ben Gibbard (Death Cab for Cutie) i Jimmy Tamborello (Dntel) van redefinir el que havia de ser el pop al segle XXI. L'obra mestra es va dir 'Give up' (2003), l'únic àlbum que van fer junts, i els vint anys de la seva aparició ja mereixia una gira com Déu mana.

Però és que a més el 'Transatlanticism' dels de Gibbard també feia vint anys. Doncs "vinga, som-hi", devien dir, i nosaltres vam resar perquè passés per Barcelona. El tour, que va esgotar les entrades en actuacions consecutives al Madison Square Garden de Nova York i al Hollywood Bowl de Los Ángeles, arriba finalment a la nostra ciutat, aquest 27 d'agost al Poble Espanyol. Serà una gran celebració per tots els que van viure el canvi de mil·lenni amb dos discos inoblidables gravats amb un pressupost de riure per l'època (20.000 dòlars).

Malgrat haver fet algunes de les cançons més boniques de finals dels 90 i principis dels 2000, els guardians de la puresa de l'indie –permanentment enfadats– no els van acabar d'acceptar mai. Una pena, perquè tornades tan lluminoses (anava a dir 'assolellades', però també parlen de la pluja) com les de 'Sing' i 'Why it always rain on me' no necessitaven cap coartada intel·lectual per fer-se un lloc als nostres cors. Des d'aleshores, els escocesos Travis no han deixat de fer discos de pop tranquil i cristal·lí i, com passa a tots aquells que segueixen el seu camí sense fer cas a les modes, ara sonen perfectament atemporals (i a qui li importen les modes de fa més de vint anys?).

Ara, Fran Healy (veu i guitarra), Andy Dunlop (guitarra), Dougie Payne (baix) i Neil Primrose (bateria) tornen a Barcelona amb nou disc, el desè, 'L.A. Times' (2024) i els rebrem amb moltes ganes de cantar a ple pulmó melodies tan pures com les de 'Side', 'Flowers in the window', 'Driftwood' i tants petits himnes que el públic amb menys prejudicis va abraçar amb gran alegria quan es van publicar. Que són una mica sentimentals? I què, nosaltres també.

El Poble Espanyol se convertirá por una noche en ese 'endless summer' en el que todos los surfistas sueñan. Con un cartel encabezado por Xavier Rudd, la plaza mayor del recinto se teñirá del folk tranquilo que evoca lánguidas puestas de sol, el tacto del océano en la piel y, en definitiva, conexión con la naturaleza y el aire libre.

También de Australia llega el dúo Hollow Coves, que acaba de publicar el álbum 'Nothing to lose' (2024) y, de mucho más cerca, el querido Ramon Mirabet, poseedor de una voz imponente capaz de atacar al folk, el pop, el soul y todo lo que le pongan delante (como la canción que acaba de publicar con Bely Basarte, 'Ahora y aquí').

Menos conocida, pero con una propuesta interesantísima, es la estadounidense Hayley Reardon, que graba sus canciones con Pau Figueres y Aniol Bestit, y que en 2023 publicó una canción preciosa, medio en inglés y medio en catalán, con Judit Neddermann: 'Changes'.

El Mas i Mas Festival va néixer per omplir de música l'agost a Barcelona, un mes en què gairebé ningú més s'atrevia a programar concerts. 20 anys més tard, creix per convertir-se en una temporada de sis mesos, en la qual, del 4 de maig al 27 de novembre es podran veure 24 actuacions d'artistes d'aquí i internacionals a sales com les sales Jamboree 1 i 3, Paral·lel 62, la Sala Apolo i La Paloma.

Enguany el Grec s'inaugura amb concert. Es tracta de l'espectacle 'Circular', de Sílvia Pérez Cruz (26, 27 i 28/6) amb convidats de l'alçada de Damien Rice, Carmen Linares, Salvador Sobral, Rita Payés, Nico Roig, Carme Canela, Judit Neddermann, Juan Quintero, Carles Dénia i Celeste Alías. També al Teatre Grec, hi haurà els concerts de Pau Vallvé (8/7), Rita Payés (17/7), Antònia Font (18 i 19/7), El Pot Petit amb la Black Music Big Band (20/7) i Barcelona Mestissa, amb artistes com Alizzz, Macaco, Queralt Lahoz i Nakany Kanté, entre d'altres (22/7). Apunteu-vos també els concerts de Kae Tempest + Clara Aguilar al Paral·lel 62, i la Sant Andreu Reunion Band amb Joan Chamorro i Elsa Armengou (Jamboree, 18 i 19/7).

Grec Festival. Del 26 de juny al 27 de juliol.     

De què va? Les parets del MACBA, sempre d’un blanc immaculat gairebé quirúrgic, s’han tenyit de blau marí i taronja per l’ocasió. L’exposició dedicada a Mari Chordà, una icona del feminisme i l’art de casa nostra, per fi honora la trajectòria que aquesta gran artista sempre ha merescut. 

Per què hi heu d'anar? Per divagar entre obres plenes de color i símbols sobre el plaer, el desig, la sexualitat i la maternitat. Hi descobrireu l'empenta d'una creadora avançada al seu temps que va participar en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, va fundar una editorial feminista i va obrir un bar amb les amigues en la grisor del franquisme i la transició. En les vagines, secrecions i cossos gestants hi sentireu vibrar el caràcter sincer i combatiu de la Mari Chordà, que també hem intentat plasmar en aquesta entrevista. 

De què va? El CCCB homenatja a una de les figures més importants de la història del cinema. Agnès Varda, fotògrafa, artista, cineasta i pionera de la Nouvelle Vague és estimada i reconeguda arreu de França com una figura maternal i inspiradora. Però la coneixem, els catalans?

Per què hi heu d'anar? Per endinsar-vos en la vida, l’obra i les històries fascinants d’aquesta creadora lliure, moderna i compromesa amb el seu entorn polític que, fins i tot abans que Truffaut o Godard, Varda va obrir el camí del moviment cinematogràfic de la Nouvelle Vague, trencant normes i clixés en les més de quaranta pel·lícules que va filmar entre llargmetratges, curtmetratges, ficcions i documentals. 

De què va? La gran exposició de l’Any Tàpies arriba a Barcelona després de ser presentada al Bozar de Brussel·les i al Reina Sofia, a Madrid. S'hi agrupen més de cent obres procedents d’arreu del món, algunes de les quals es presenten a Barcelona per primera vegada. 

Per què hi heu d'anar? Per explorar en profunditat la figura de Tàpies, tot fent un recorregut del 1943 al 2011 que no se centra en la vida de l'artista, sinó en com Tàpies anava situant-se al món, relacionant-se amb l’art i amb ell mateix al llarg de la seva trajectòria. Les obres permeten conèixer les investigacions plàstiques que van obsessionar a l’artista durant tota la vida i que el van dur a experimentar amb tota mena de suports, tècniques i materials: hi ha dibuixos, collages, pintures, objectes i escultures de paper, cartó, fusta, pols de marbre, bronze o vernís. 

De què va? Suzanne Valadon va ser pintora, dibuixant i gravadora al Montmartre bohemi d’inicis del segle XX. Ara, el MNAC ofereix un viatge per la seva trajectòria artística trepidant que es plasma entre línies sinuoses, una empremta cromàtica intensíssima i unes pintures plenes a vessar d’objectes i figures. 

Per què hi heu d'anar? La mostra t’acompanya a poc a poc per la transició de musa a artista única en el Montmartre de les avantguardes per la seva mirada singular als temes de moda. Els retrats a les prostitutes de París o els nus femenins demostren que va retratar amb cura un món que coneixia de prop i que no volia tractar ni amb distància ni amb condescendència. La mostra també dedica un espai a la relació de sis mesos que Valadon va tenir amb el compositor Erik Satie, després que ella trenqués amb Miquel Utrillo, i de la qual n’han quedat un retrat que ella va fer d’ell i un dibuix que ell va fer de la pintora, amb un traç infantil, sobre una partitura. 

De què va? Tuan Andrew Nguyen és el guanyador de la vuitena edició del Premi Joan Miró, un reconeixement que destaca artistes que mantenen el llegat de Joan Miró i els seus ideals. Nascut a Saigon i criat com a refugiat als Estats Units un cop acabada la guerra, aquest artista utilitza la seva experiència personal i la història del seu país com a fil conductor de la seva obra. Així, d’entrada, pot semblar sorprenent que un artista vietnamita faci art que s’assembli al que Miró va cultivar al llarg de la seva trajectòria. Però els seus mòbils metàl·lics (més grans o més petits, alguns daurats i d’altres platejats, inspirats en l'obra de Calder) tenen una essència mironiana innegable. 

Per què hi heu d'anar? Els mòbils de Nguyen estan fets amb fragments de bombes i projectils que es van utilitzar durant la Guerra del Vietnam. Ens parlen de la violència d'aquest conflicte mortífer, però també tenen el seu costat sanador: són peces sonores, afinades per tal d’emetre freqüències amb propietats guaridores, similars a les d’un gong. Així, l’obra de Nguyen ens convida fer un camí del trauma bèl·lic a la sanació col·lectiva. 

De què va? Partint de la idea que el “paisatge” és un invent de l’art, aquesta exposició reuneix obres de la Col·lecció d’Art Contemporani Fundació ”la Caixa” i d’altres procedències per abordar la natura des de la cultura.  

Per què hi heu d'anar? Per descobrir com el paisatgisme ha influït en la nostra percepció de la natura i la nostra capacitat d’emoció davant dels fenòmens naturals. A través d’obres d’artistes com Tacita Dean, Patricia Dauder, Miquel Barceló, Joan Fontcuberta, Bleda & Rosa, Cristina Lucas, Perejaume, Andreas Gursky o Rémy Zaugg, podem recórrer les diferents maneres que hi ha hagut, al llarg de la història, d’enquadrar la mirada i representar l’entorn, una pulsió humana que ha existit des que hem sigut conscients de la immensitat del món. 

De què va? El Museu Antoni Tàpies ha convidat un artista a cobrir la seva façana amb tessel·les de plàstic groc. Són 123 metres quadrats d’un gran tapís que vol ser un recordatori del nostre passat colonial i esclavista i que duen la signatura de Serge Attukwei Clottey.

Per què hi heu d'anar? Per decobrir l'obra d'aquest creador de Ghana, 1985) converteix bidons de plàstic i altres materials de rebuig que els països rics abandonen al seu país en tapissos de colors, una pràctica que ha batejat amb el nom d’afrobidonisme i que vol assenyalar la història geopolítica i el present neocolonial d’Àfrica.

De què va? La galeria Ana Mas Projects presenta la primera exposició en solitari de l’artista emergent Rita Sala Treig, a través de pintures a l’oli de gran format, explora com els humans ens relacionem amb l’espai i com els llocs que ocupem donen sentit a les nostres vides.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir aquesta artista que genera imatges que creen combinacions ullprenedores de colors i figures, on el moviment i el dibuix hi juguen un paper important, que no deixen de ser creacions de paisatges. Les imatges surten també de familiaritzar-se amb una zona rural específica, a Fulleda, Lleida. A través de caminades, observacions del paisatge i reflexions sobre la relació entre l’espai temps, Sala construeix ambients captivadors que conviden el visitant a la contemplació conscient. 

De què va? 170 persones que es troben a la presó han participat en aquesta mostra del Santa Mònica. Durant deu mesos, l’artista Antoni Hervàs ha visitat diversos centres penitenciaris i ha anat teixint relacions creatives i afectives amb els interns; el resultat és aquesta mostra que ens convida a reflexionar sobre la percepció del temps a la presó. 

Per què hi heu d'anar? Per caminar entre peces d’una expressivitat innegable, gairebé visceral que parlen de la situació de tancament, la vulnerabilitat acumulada i la sensació d’un pas del temps al marge del curs de la societat normativa. Amb la tècnica del “dibuix expandit”, cada peça integra dibuixos, pintures, ceràmiques i altres creacions en forma de tòtems que permeten conèixer com s’experimenta el passat, el present i el futur a la presó de la mà de les persones que millor ho poden explicar.

De què va? Per primera vegada, les capsetes, joiers i cofrets d’Adolf Fargnoli s’exposen a Barcelona. L'exposició reuneix l’obra d’aquest ebenista i orfebre d’origen italià, que va formar part del cercle d’artistes i artesans que es van donar a conèixer a Girona al voltant de la figura de l’arquitecte Rafael Masó. 

Per què hi heu d'anar? Es diu de Fargnoli que va ser un gran mite de la Girona noucentista, que va dedicar la seva vida a perfeccionar la tècnica de la talla de fusta. Les seves arquetes de fusta tallada amb aplicacions metàl·liques i interiors folrats de seda van generar l’admiració de crítics, artistes i intel·lectuals i el van dur a participar en cinquanta exposicions nacionals i internacionals entre 1918 i 1933. Pilar Vélez, la comissària de la mostra, s’ha dedicat a treure a la llum nombroses peces desconegudes de l’artista i alguns dels seus imitadors, fins al punt de recopilar-ne 90 (especialment capsetes i creus de fusta tallada amb aplicacions ceràmiques) que ara llueixen a les sales del MNAC. L’exposició també descobreix la vida i la trajectòria de l’artista gràcies al llegat de la seva família i altres testimonis, així com la seva altra faceta, la de grafista. 

De què va? Alfons Flores és un dels nostres millors escenògrafs. Al llarg de la seva trajectòria s’ha dedicat a la construcció de llocs imaginaris en teatres i espais escènics. Des dels seus inicis a la companyia de teatre independent Grup d’Acció Teatral fins als teatres d’òpera més prestigiosos del món, Flores ha construït espais imaginaris per a prop de dos-cents projectes teatrals i operístics.

Per què hi heu d'anar? Perquè el centre d’art Tecla Sala converteix aquestes escenografies en material expositiu, transformant els telons, objectes i maquinàries que coronaven els escenaris en materials de museu, tot mantenint l’essència del treball d’aquest escenògraf contemporani. 

De què va? La comissària Mei Huang reflexiona sobre les fronteres en el món actual en una mostra que reuneix vuit obres d’art contemporani, en el marc del programa Suport a la Creació’22. Comisart impulsat per la Fundació ”la Caixa”.

Per què hi heu d'anar? L'exposició ofereix una experiència visual que qüestiona qualsevol forma d’exclusió o estandardització, partint de la idea de frontera com aquests límits on les cultures es barregen, però on també hi poden haver enfrontaments d’ètnies i nacions, tot convidant el visitant a valorar la diversitat i la complexitat del món actual.

De què va? Fernande Olivier va ser una model i artista francesa, coneguda principalment pel fet de ser la primera parella de Picasso. Ara, el Museu Picasso la reivindica com la cronista del naixement del cubisme que va ser gràcies a les memòries que va deixar escrites.

Per què hi heu d'anar? L’exposició il·lustra la vida d’Olivier per ordre cronològic perquè la coneguem i l’ubiquem en un lloc i un moment clau per l’esclat de les avantguardes. Documents i fotografies inèdites, testimonis audiovisuals i diversos retrats signats pel cercle d’amics de Fernande Olivier són les obres principals que conformen aquesta mostra única.

De què va? Jordi Colomer és un artista barceloní reconegut pel seu treball en el món de l'escenografia, la fotografia i la videoinstal·lació. Les seves obres ens conviden a pensar, a través de l'humor i l'imaginari popular, conceptes com la perifèria, el nomadisme, la comunitat, la provisionalitat, la ficció i la utopia. Ara el MACBA li dedica una exposició amb un ambient "profundament nòmada".

Per què hi heu d'anar? Per passejar entre el desplegament de 50 obres (escultures, collages, instal·lacions, fotografies, vídeos i accions en viu que l'artista ha anat creant des dels anys 80) que el comissari Martí Peran ha desplegat en un recorregut sense una entrada i sortida definida, que ofereix rutes diferents. 

De què va? El Museu d’Arqueologia de Catalunya és un d’aquests espais que els barcelonins tenim oblidats i en els quals només pensem quan ens els topem de cara si sortim a fer una volta per Montjuïc. Però el MAC fa uns anys que treballa per recuperar l’esplendor de l’edifici del 1929, i ara han renovat la seva exposició permanent fent-la brillar al màxim per convertir-se en un museu de visita obligada. 

Per què hi heu d'anar? Per veure més de dos-cents objectes (alguns dels quals constitueixen veritables tresors de l'arqueologia nacional i de la península Ibèrica) en un espai de 1.000 m², que ens mostren l’Imperi Romà com la primera societat globalitzada d'Occident 

De què va? Una casa unifamiliar de propietat, envoltada de gespa, amb piscina al jardí del darrere i un parell de cotxes dormint al garatge. Segurament aquesta és la idea que aflora al cap de la majoria quan sent l’expressió “somni americà”. El CCCB dedica una mostra als reptes de la ciutat agafant d’excusa aquest model urbanístic suburbial.

Per què hi heu d'anar? Des de l’inici dels suburbis amb la revolució industrial, passant per l’auge de la vida en urbanitzacions perifèriques després de la Segona Guerra Mundial, l’exposició explora també la part fosca de la vida residencial i els futurs postsuburbials que ens esperen.

De què va? La Fundació Mapfre presenta una exposició que presenta la trajectòria de Louis Stettner, l'aclamat fotògraf que a través de les seves representacions va promoure el canvi social i la celebració de la vida.

Per què hi heu d'anar? Les seves fotografies evoquen molts temes alhora: escenes del metro i el trànsit de Nova York, el seguiment dels obrers i treballadors i fins i tot paisatges de les muntanyes franceses d'Alpilles.

Convertit quasi en un mem per culpa d'una carrera que sembla dissenyada pel seu pitjor enemic, Nicolas Cage ha anat construint-se una filmografia que no té cap explicació. Però entre tantes desastroses pel·lícules que han fet oblidar el talent de qui un dia va guanyar l'Oscar per 'Leaving Las Vegas' (1995), n'ha estrenat dues de bones seguides. De fet, dues de molt bones. La primera, 'Dream scenario', va arribar fa uns mesos. I ara ho fa aquesta 'Longlegs', en la que dona vida a un assassí en sèrie, controlant els seus habituals excessos malgrat un maquillatge extrem que en un altre context convidaria a passar-se de voltes. La pel·lícula, inesperat èxit de públic als Estats Units, beu del cinema de David Fincher i, sobretot, d''El silenci dels anyells', proposant una asfixiant trama basada en la singular relació entre el criminal i una agent de l'FBI (Maika Monroe) amb una intuïció sobrenatural. Atmosfèrica i sorprenent, 'Longlegs' hauria de tornar el bo d'en Nicolas al camí que mai hauria d'haver abandonat.

Dir.: Oz Perkins (EUA, 2024). 101 min. Estrena: 2 d'agost

L'ampli ventall de thrillers del francès Luc Besson (de 'Nikita' a 'Lucy', passant per aquell 'El professional' que va descobrir-nos Natalie Portman) es renova amb el més emocional i commovedor dels seus violents films, i aquest també ho és. 'Dogman' té com a protagonista un noi traumatitzat per una vida marginal, que només troba consol i una possible redempció en la seva relació amb els gossos. Caleb Landry Jones (Millor Actor al Festival de Canes amb 'Nitram') és l'inspiradíssim protagonista d'una pel·lícula insòlita que manté les voluntats estètiques d'un Besson que, en tant que creador, va marcar el gènere als anys 80 i 90 i va saber exportar el cinema francès d'acció fins als Estats Units.

Dir.: Luc Besson (França, 2023). 115 min. Estrena: 2 d'agost

Els èxits a França de les dues recents adaptacions d''Els tres mosqueters' ha portat a la productora Pathé a tornar a confiar en els seus guionistes per tornar a la literatura d'Alexandre Dumas i portar a la pantalla un altre dels seus clàssics. També en tasques de direcció, La Patellière i Delaporte entreguen un èpic relat de revenges i duels a espasa que, tot i les seves quasi tres hores de durada, passa com una exhalació. Adaptant el gènere d'aventures per un públic contemporani, 'El conde de Montecristo' ofereix luxe i entreteniment, i, per als fanàtics del cinema francès, una desfilada d'estrelles del país veí, amb Pierre Niney ('Yves Saint-Laurent') i Anaïs Demoustier ('Los consejos de Alice') encapçalant el repartiment.

Dir.: Alexandre de La Patellière i Mathieu Delaporte (França, 2024). 178 min. Estrena: 9 d'agost

Històries de famílies en situacions extraordinàries. La carrera del cineasta M. Night Shyamalan ha navegat sempre en el thriller o el terror, però aplicant les constants d'aquests gèneres a les relacions entre pares i fills. Així passava a 'El sisè sentit', a 'El protegido', a 'Señales' o a la recent 'Llaman a la puerta'. I torna a passar a aquesta 'La trampa', on un home (Josh Hartnett) acompanya la seva filla adolescent (Ariel Donoghue) al concert d'una superestrella pop (que interpreta Salaka Shyamalan, filla del director). Enmig d'un enorme recinte esportiu reconvertit en escenari musical, i mentre una gentada de por gaudeix de la música, un assassí en sèrie s'amaga de la policia camuflat entre els espectadors.

Dir.: M. Night Shyamalan (EUA, 2024). 105 min. Estrena: 9 d'agost

La pedrera de l'ESCAC sembla infinita, i aquí en tenim una nova mostra. Després de ser una de les directores del projecte col·lectiu que fou 'La filla d'algú' (2019), la cornellanenca Celia Giraldo presenta la seva òpera prima en solitari. 'Un lugar común' explica la crisi d'identitat d'una dona madura que, després de perdre la feina de forma inesperada, busca recolzar-se en una família que li fa molt poc cas. Rebel·lar-se contra l'injust rol adquirit de mare servidora, d'aquelles que ho donen absolutament tot sense esperar res a canvi, serà l'única manera de fer-se escoltar. Eva Llorach (Goya a Millor Actriu Revelació per '¿Quién te cantará?') és la magnífica protagonista d'aquesta història que ens posa un mirall al davant per entendre que mai agraïm ni valorem prou l'entrega incondicional de les nostres mares.

Dir.: Celia Giraldo (Espanya, 2023). 82 min. Estrena: 14 d'agost

Tornen els nostres alienígenes favorits, responsables d'alguns dels pitjors malsons que ens ha provocat el cinema. Situada cronològicament entre 'Alien, el vuitè passatger' (1979), la primera, l'original, la de Ridley Scott, i 'Aliens' (1986), la segona, la de James Cameron, 'Alien: Romulus' proposa nova aventura que porta un grup de joves colonitzadors fins a una estació espacial abandonada on, òbviament, es trobaran amb una desagradable sorpresa. Bona decisió, la dels responsables de la saga, donant els comandaments a l'uruguaià Fede Álvarez, especialista a donar vida i estil a altres franquícies en films com 'Posesión infernal' (2013) o 'Millennium: Lo que no te mata te hace más fuerte' (2018). Terror del bo que compta com a protagonista, a més, amb Cailee Spaeny, la Priscilla de Sofia Coppola, i ambiciosa periodista a 'Civil War'.

Dir.: Fede Álvarez (EUA, 2024). 119 min. Estrena: 15 d'agost

Després de 'La casa del diablo' (2009) i 'Los huéspedes' (2011), el cineasta Ti West ha revolucionat el cinema de terror amb una trilogia que uneix els ensurts i la sang amb un profund amor pel cinema. I és que cadascuna de les tres pel·lícules que la componen s'emmirallen en èpoques i formes cinematogràfiques diferents. La primera, 'X' (2022), se situava als anys 70 i homenatjava 'slashers' com 'La matanza de Texas' oferint el sanguinari malson que pateix l'equip de rodatge d'una pel·lícula porno. Concebuda com a preqüela, amb la segona, 'Pearl' (2022), viatjàvem als anys 50 per conèixer el passat d'un personatge clau del film original, hibridant terror i drama estil Douglas Sirk. I ara arriba la cloenda (si més no, així s'havia anunciat, tot i que West ha obert la porta a continuar): 'MaXXXine' segueix la peripècia de la protagonista al Hollywood de mitjans dels 80. Entestada a triomfar a la indústria del cinema, la Maxine creuarà les seves passes amb les d'un assassí en sèrie. Un festival pels amats del gènere amb nova exhibició de Mia Goth, cap de cartell dels tres films.

Dir.: Ti West (EUA, 2024). 103 min. Estrena: 23 d'agost

Si no heu vist 'Bottoms' (un disbarat que capgira com un mitjó les clàssiques comèdies d'institut i que trobareu a Prime Video amb el títol 'El club de las luchadoras'), feu-ho, i us veureu conquerits per una de les millors comèdies de l'any passat, que unia tres dels talents que estan revolucionant l'escena còmica nord-americana: la cineasta Emma Seligman i les actrius Ayo Edebiri (coneguda per la sèrie 'The Bear') i Rachel Sennott, parella de fet al show de Comedy Central 'Ayo and Rachel are single'. Seligman també havia comptat amb la segona en un altre film imperdible, 'Shiva baby' (disponible a Filmin). Tot aquest context, al qual hem de sumar-li la feina humorística a les xarxes socials que havia col·locat al mapa a Rachel Sennott, serveix per fer valer l'ascens d'aquesta nova musa de l'indie. Ella és la protagonista, per fi, d'aquest 'Antes era divertido', una dramèdia on amplia els seus registres, afegint tons dramàtics al seu personatge, una comediant que arrodoneix la nòmina fent de cangur de nens.

Dir.: Ally Pankiw (EUA, 2023). 105 min. Estrena: 23 d'agost

Explica Fernando Trueba que la seva nova pel·lícula comença com una d'Éric Rohmer per convertir-se en una d'Alfred Hitchcock. És una bona forma d'entendre el viatge que proposa el director de 'Belle Époque'. La trama, situada en  l'any 2001, ens presenta una jove que arriba a una illa grega per treballar en un restaurant. El propietari és un nord-americà de passat misteriós amb qui s'acabarà despertant una insospitada química. Matt Dillon i Aida Folch (a qui Trueba va descobrir quan era una adolescent a 'El embrujo de Shanghai' i a qui va tornar a dirigir a 'El artista y la modelo') formen la parella protagonista d'aquest relat a ritme de jazz que hibrida la 'joie de vivre' i el suspens més clàssic, i que fa ganes d'anar a passar l'estiu a alguna illa de la Mediterrània.

Dir.: Fernando Trueba (Espanya, 2024). 128 min. Estrena: 23 d'agost

Jonás Trueba, el fill de Fernando i nebot de David, fa una dècada que dirigeix pel·lícules, sempre en els marges de la indústria, rodant al seu aire, escrivint en col·laboració amb els seus actors habituals, funcionant gairebé com una companyia teatral. Després de 'Los ilusos', 'Los exiliados románticos' i 'La virgen de agosto', ara torna a comptar amb Itsaso Arana i Vito Sanz per explicar la història d'una parella que, després de quinze anys de relació, decideix deixar-ho córrer. Fins aquí tot normal. No ho és tant fer una festa de celebració de la ruptura. A 'Volveréis' trobareu les constants del cinema del petit dels Trueba, diàlegs molt ben escrits, passejos per Madrid, personatges perfectament definits, picades d'ull metacinematogràfiques, i influències del cinema d'Éric Rohmer, i en aquest cas també de Woody Allen. Sumeu-hi un homenatge preciós al seu pare, Fernando, actor robaescenes, i tindreu un còctel saborós i ple d'encant.

Dir.: Jonás Trueba (Espanya, 2024). 114 min. Estrena: 30 d'agost

És una cita musical ineludible de l'estiu a la ciutat. Enguany tornen a ser sis concerts, repartits entre dos caps de setmana consecutius, al juliol. Recitals d'una hora, aproximadament, al vespre, que permetran gaudir de músiques molt variades, interpretades amb l'instrument del Palau de la Generalitat, un carilló de 49 campanes. Aquesta vegada ens visiten carillonistes provinents de França, Austràlia, Portugal, Bèlgica, Països Baixos i Catalunya. L'entrada és lliure però cal fer la inscripció prèviament a través de la pàgina web del carilló del Palau (https://presidencia.gencat.cat/carillo), o trucant al 012.

El Palau de la Música Catalana s'han convertit aquests últims anys en un escenari operístic. No és gens estrany trobar-hi òpera a la seva programació, en versió de concert i també semi-escenificada. És el cas d'aquesta proposta de l'òpera Carmen, de George Bizet, a càrrec de la companyia NovAria. Seixanta artistes sobre l'escenari, en una producció amb direcció artística de Sergi Giménez i musical d'Adolf Gassol. A més, inclou subtítols en tres idiomes: català, castellà i anglès. 

El pianista de Cardedeu és un dels convidats d'aquest estiu al cicle de concerts organitzats per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana. El programa que presenta, inclou  els 'Tres Intermezzi', de Johannes Brahms, el 'Preludi, coral i fuga', de César Franck, i la 'Sonata núm. 32', l'última de les sonates de piano de Ludwig van Beethoven.

L'adaptació lliure que Henry Purcell va fer en clau operística del 'Somni d'una nit d'estiu' de William Shakespeare és un dels grans atractius del Festival de Torroella de Montgrí d'enguany. William Christie dirigeix el conjunt, format per les veus de Le Jardin des Voix i els músics de Les Arts Florissants, en un muntatge semiescenificat, que té la direcció d'escena de Mourad Merzouki i en el qual hi participen també ballarins de la Compagnie Käfig. 

Són diverses les propostes dedicades al piano que trobem aquest mes d'agost a la programació del Palau de la Música Catalana. Una de les més atractives és sens dubte la que presenta aquesta pianista d'origen armeni. Es tracta d'un programa que gira al voltant de la figura del pianista Ricard Viñes, un dels grans intèrprets d'aquest instrument de començament de segle XX. S'hi podran escoltar peces seves, i també de Ravel, Séverac i Granados.

Una de les cites ineludibles de l'estiu, pel que fa als festivals de música a casa nostra, és la del pianista Joaquín Achúcarro (Bilbao, 1932), que des de fa més de 30 anys actua cada mes d'agost al Festival de Torrella de Montgrí. Enguany, no estarà sol, ja que compartirà escenari amb la Simfònica del Vallès, dirigida en aquesta ocasió per Virginia Martínez. El programa inclou obres de Toldrà, Ravel i Grieg.

El baríton alemany és considerat des de ja fa temps un dels millors intèrprets de lied —cançó alemanya— de l'actualitat. És també un dels artistes habituals de la Schubertíada de Vilabertran, on hi actua tot sovint. Enguany ho farà acompanyat al piano per Alexander Schmalcz. El repertori que interpreten inclou músiques de Robert Schumann i Johannes Brahms.

És una de les orquestres barroques més destacades del panorama internacional i aquest estiu tenim la sort de poder-la gaudir en directe al Festival de Torroella de Montgrí. Serà amb un programa dedicat a la música de Mozart, que inclou també una simfonia del seu admirat Johann Christian Bach. Simfonies i concerts per a piano mozartians, doncs, amb Kristian Bezuidenhout al fortepiano, i Gottfried von der Goltz, des del violí, a la direcció.

Una schubertíada a la Schubertíada... de Vilabertran. Així podríem resumir aquesta atractiva proposta que el Cor de Cambra del Palau ja va presentar fa uns mesos al Palau de la Música Catalana, i que ara s'ofereix en el festival que té la música i la figura de Franz Schubert, com el motiu principal de la seva existència. Música de Schubert, doncs, i també d'altres autors, en les veus del cor, amb Jordi Armengol al piano, i sota la direcció de Xavier Puig. La dramatúrgia és de Bernat Cot, que actua també com a actor, mentre la direcció d'escena és a càrrec d'Anna Romaní.

Per sort al Quartet Casals el podem veure habitualment a Barcelona, però també a l'estiu a la Schubertíada de Vilabertran, on actua de manera regular. Enguany, aquest fantàstic conjunt integrat per Vera Martínez Mehner i Abel Tomàs (violins), Jonathan Brown (viola) i Arnau Tomàs (violoncel), ofereix un programa a la Canònica de Santa Maria, que inclou quartets de Mozart i Beethoven.

La música us eriça tant la pell que teniu ànsies per conèixer cadascun dels seus plecs? Doncs les Nits d’estiu al Museu d’Història de Catalunya us permetrà gaudir-la i també conèixer-la en profunditat tots els dimecres de juliol a partir del dia 10. L’entrada inclou un concert d’un artista de caixet (Rita Payés, Ferran Palau, Hidrogenesse i Habla de mí en presente) a la llum de les estrelles a la terrassa del Museu d’Història de Catalunya, al cor del Port de Barcelona i amb unes vistes privilegiades; a més d’una visita guiada prèvia, ‘La banda sonora de la història’, que es duu a terme al llarg i ample de l'exposició permanent ‘La memòria d'un país’. La visita us convidarà a fer un tour per les músiques de diferents èpoques. Una síntesi sobre la història de la música a Catalunya des de l'antiguitat fins a l’època contemporània. Tot un passeig musical sota els estels estiuencs que comença a l’interior del museu i acaba entre copes i melodies a la fresca! Quin dia us agradaria anar? Aquí trobareu tota la informació i la venda d’entrades.

El recinte històric del Poble Espanyol es converteix en un lloc màgic quan la història es troba amb la cultura i l’oci. Si teniu ganes de viure’l en aquesta freqüència, no us podeu perdre les 'Nits en viu', que enguany tornen amb més de 30 concertassos en directe de blues, rock, pop i rumba entre el 31 de juliol i l’1 de setembre.

Els quatre cicles que el Poble Espanyol ofereix aquest estiu per refrescar els vespres barcelonins són Blues On The Rocks (Cocktails & Music), Mahou Rock&Grill, The 90’s Queens’ Nights i Fritanga! (Tapeo i Rumba). Alguns dels convidats? New Old School, una nova banda formada per quatre membres que formen part del món de la música negra amb una llarga experiència a l’esquena o els originals sons de Sergi Estella, ‘One Man Band’, que es crea els seus propis instruments (com una guitarra feta de llaunes). La secció de Mahou i dels 90’s portarà un munt de bandes especialitzades en concerts tributs com d’AC/DC, de Black Sabbath, Queen o, fins i tot, Madonna. El cicle de rumba pujarà a l’escenari a algunes bandes amb els seus propis temes, com Vergüenza Ajena, i d’altres que faran les seves pròpies versions de hits ja coneguts, un d’ells, Piratas Rumbversions amb col·laboracions d’alçada, com amb la Sheila Quero de Maruja Limón.

Els concerts tindran lloc a un espai sorprenent a l’aire lliure, la Carpa, i després podreu sortir a la Village, on hi haurà opcions gastronòmiques de proximitat o còctels refrescants i sessions DJ abans i després de cada banda. Ja podeu aconseguir la vostra entrada!

La nit és sempre misteriosa i ens transporta cap al món oníric. Un moment ideal per escoltar històries i posar-se en la pell de les persones que vivien en altres temps, com les que us explicaran a les visites guiades i itineraris exclusius del BORN DE NIT, organitzat per El Born Centre de Cultura i Memòria.
A les 20h, el museu tanca les portes amb la caiguda del sol, el jaciment s’il·lumina i comença la funció: els participants en l’activitat inicien un viatge en el temps cap a la Barcelona del 1700. Cada dia la visita se centra en un tema diferent: dimarts, vivències dels antics habitants del Born ‘Gent del barri: històries humanes del Born’; dimecres, el descobriment del passat a partir de l’arqueologia, ‘Nit d’arqueologia’; dijous, la crònica negra, ‘Crònica negra al Born. Conflicte, violència i justícia al 1700’; i divendres, les bruixes i la seva persecució en època moderna, ‘Bruixes de Barcelona. Dones i persecució en època moderna’. Aquesta última és una novetat d’enguany, que us guiarà per tots aquells indrets on van succeir els processos d’acusació, persecució, condemna i càstig d’aquelles dones.
Aquest esdeveniment és ideal per conèixer tots els cantons del barri de la Ribera, a la vegada que resseguiu totes les petjades històriques de la regió, íntimament lligades al conjunt arqueològic i de l’antic mercat del Born. De fet, els dissabtes també hi ha planificades rutes vàries durant el vespre perquè descobriu algunes de les curiositats de la ciutat de fa 300 anys, com el subministrament d’aigua a la ciutat o la Barcelona en temps de Pesta, descobriu-les totes a la pàgina web! Preparats per a viatjar en el temps?

El Sea Jazz Estartit 2024 és una oda al gènere en un enclavament que li fa honor: a la vora de la Costa Brava, amb l'espectacular litoral de les Illes Medes de rerefons. Enguany, té planejats 16 concerts i torna carregat amb caps de cartell llegendaris, el saxofonista Charles Lloyd, el pianista Chucho Valdés, el trompetista i pianista Arturo Sandoval, i d'altres molt destacats dins de l'univers jazzístic, com el superquintet Artemis o la saxofonista Lakecia Benjamín. Altres novetats? El canvi de nom per ressaltar la seva identitat marítima, l’ampliació del festival, que passa de 4 a 5 dies amb tots els concerts front al mar, i un espai de creació per a joves emergents del jazz que desembocarà en varis concerts gratuïts per al públic (el 24 de juliol). Les propostes també s’obren a la fusió amb altres estils, com amb un concert singular en el qual la pianista catalana Elisabet Raspall i l’intèrpret de castanyoles i ballarina Belén Cabanes presentaran el seu treball conjunt Jazztanyoles; una festa de fusió i diversitat amb el grup femení Las Karamba, oferint una barreja de sons que fusiona música de diverses procedències; o el grup de Chucho Valdés & Arturo Sandoval Reunion Band en un homenatge al llegat del jazz afrocubà. Si voleu saber més, consulteu la programació amb tots els concerts.

Com cada any, no faltarà una acurada zona de restauració amb barra de bar i ‘food trucks’ i una terrassa de cara al Mediterrani amb una de les vistes més boniques de les Illes Medes. Per vibrar al so del jazz davant del mar!

Atenció estetes… si l’hedonisme també és la vostra màxima, Guitar&Wine serà el vostre nou afterwork preferit a mitja setmana. Us imagineu escoltar flamenc en viu mentre el paladar se us desfà amb un vi i aperitiu deliciosos entre vibracions elegants? Una experiència d’alta gamma que tindrà lloc cada dimecres a les 19h des del maig i fins al juliol a la terrassa del restaurant Sintonia, un oasi al mig del barri de l'Eixample. Unes llums càlides us portaran fins a aquest jardí màgic, on els músics tocaran a ritme de guitarra i flamenc versions actuals i 'hits' mítics. Us hi esperarà una selecció curada de vins i escumosos procedents de diferents Denominacions d'Origen, cadascun cuidadosament seleccionat, aparellat amb algún platet que elaborarà el restaurant a càrrec de l’aragonès Pablo Tomás, que ha passat per alguns dels millors restaurants de la Península (elBulli, Arzak, Drolma).

Quines creacions podreu tastar? El restaurant elabora aperitius com la interpretació del xef de la Gilda de bacallà, piparra i ceba vermella o l'ostra amb llet de tigre de trufa de la passió i ous de peix. El lloc convida a quedar-se després d’una tarda de sons; si decidiu sopar al Sintonia, us hi espera un àpat de luxe en un establiment especialitzat en la brasa i els guisats a foc lent, amb una cuina de tradició renovada, nascuda de la selecció del millor producte. Preparats per aquesta experiència sensorial?

Fins ara, era costum pagar una entrada assequible per visitar el complex del Monestir de Pedralbes - i a vegades, apuntar-se a alguna activitat per connectar millor amb l'espai-: l'església, el claustre i les sales annexes i exposicions. Diners ben invertits, perquè el Monestir de Pedralbes és una relíquia molt ben conservada que va ser fundada per la reina Elisenda de Montcada l'any 1327, amb el suport del seu espòs, el rei Jaume II. No fa gaire, fins i tot, van rehabilitar l'hort medieval per apropar-lo a la ciutadania amb rutes molt entretingudes. A l'estiu, però, podreu entrar al claustre de franc! I és que el monestir té la voluntat de difondre el patrimoni i mostrar-vos una de les joies gòtiques més grans del món que, si encara no l'heu visitat, aquesta és la vostra. Obriran les portes les tardes de dimarts i divendres d'estiu, des del dimarts 4 de juny al divendres 13 de setembre (des de les 18 h i fins a les 21 h) i les altres instal·lacions del complex romandran tancades.

Per què és tan especial aquest claustre? Seguint els corrents espirituals de l'època, el monestir del 1327 va passar a ser habitat des d'un inici per monges clarisses, la branca femenina de l'orde de Sant Francesc, que hi van residir de manera pràcticament ininterrompuda fins a l'any 1983. L'edifici constitueix un dels millors models del gòtic català, tant per l'església com pel claustre de tres plantes, un dels exemples més espaiosos i harmònics d'aquest estil. I al claustre tindreu l'oportunitat de visitar el sepulcre de la reina Elisenda, que es mostra com a vídua i penitent (en té un altre que dona a l'església, que ofereix l'altra cara de la reina: amb la seva imatge vestida com a sobirana). També, dins el monestir, i al voltant del claustre, s'hi pot veure un seguit de cel·les de dia, on les religioses es retiraven per al seu recolliment personal. A punt per gaudir de l'Hora Màgica al Monestir de Pedralbes?

Sabíeu que és possible ‘arrencar la pell’ de grans objectes: les seves parets, terres, sostres i façanes? Patricia Gómez i María Jesús González, artistes valencianes amb la voluntat de rescatar la memòria d’espais en processos de desaparició o abandó, han desenvolupat una tècnica a la qual anomenen ‘estampació per arrencada’, que barreja tècniques d’estampació i conservació, per tal d’arrencar ‘la pell’ de grans superfícies murals i traslladar-la a un suport de tela.

Això mateix han fet amb 10 habitatges abandonats del barri del Cabanyal de València, que es va veure afectat per un agressiu pla de reordenació urbana, i que han quedat immortalitzats en una tela de 340 m i 314 kg. La podreu veure a l’exposició ‘Arxiu Cabanyal. A la memòria del lloc’ del 18 de maig al 6 d’octubre del 2024, Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani, a cura de Joana Hurtado Matheu. El singular sistema d’arxiu físic i documental de Gómez i González es basa, també, en la investigació del context, l’anàlisi dels espais i el seu registre fotogràfic i audiovisual; una concentració de materials que també tindreu l’oportunitat de veure a la mostra. Una exposició que, d’alguna manera, narra tot el que dirien les parets si poguessin parlar. Per escoltar-les, adquiriu les entrades aquí.

El Disseny Hub Barcelona estrena un nou bar. No és un bar qualsevol: són les restes d’un antic bar que Martí Guixé va idear i imprimir íntegrament amb tecnologia 3D, durant gairebé 5 anys en un local del carrer Entença de Barcelona, i que va tancar a conseqüència del confinament.

Comissariat per Teresa Bastardes, cap de col·leccions del Museu del Disseny - DHub, ‘l'Ex-Designer Project Bar’ també mostra el procés de producció del bar (2015 - 2020), que estava obert al públic a la vegada que s’estava muntant, tota una acció performativa que va més enllà de la mera construcció. A banda, la instal·lació mostra com es va desmuntar l'establiment, i, sens dubte, les peces originals produïdes per al bar com rajoles, vaixella, gots, estris o mobiliari (tot en impressió 3D!).

"El fet de portar l'Ex-Designer Bar a un museu el converteix en un objecte, en una ruïna i un jaciment arqueològic del futur", reflexiona l’autor de l’obra. Un objecte exempt que obre interrogants al voltant de la democratització de la producció industrial i el rol de l'artesà, ja que gràcies a la tecnologia de la impressió 3D es culmina el somni de l'autosuficiència de la producció local, desvinculada dels grans sistemes de fabricació global. Guixé, iniciador del ‘food design’, és un dels dissenyadors barcelonins amb una trajectòria internacional més extensa i aquesta és la seva primera exposició individual en un museu a Barcelona. Us deixareu caure pel bar de Guixé al DHub?

Alguna vegada heu deixat de fer una fotografia o vídeo d’un moment molt especial i us n’heu penedit? Ara podreu rescatar-lo abans que caigui en l’oblit gràcies a l'Oficina Ciutadana de Memòries Sintètiques al Disseny Hub Barcelona (DHub), un espai al servei de la ciutadania disponible del 17 de maig i fins al 29 de setembre per reconstruir i recuperar visualment totes aquelles memòries que no van ser mai enregistrades. D’aquesta manera, es va creant un àlbum visual de memòries reconstruïdes amb IA que ajudin les generacions futures a entendre i preservar la història del seu passat. 

La repesca del passat per transformar-la en un material tangible té dues fases. Primer, us faran una entrevista on haureu d’explicar amb detall tot el que recordeu de l’escena que voleu que quedi inmortalitzada. Paral·lelament, es generen les imatges amb intel·ligència artificial a partir del testimoni personal i us les entregaran al final de la sessió. I si voleu, la vostra fotografia podrà formar part de l’exposició col·lectiva de l’Oficina amb els records generats durant els tres mesos en què estarà funcionant el projecte. 

El projecte està impulsat per l’estudi creatiu Domestic Data Streamers amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona. Preparats per viatjar al passat?

Imagineu-vos una ciutat idíl·lica vorejada pel mar, on es menja de meravella i, a més, s'escolta en directe la millor música del moment. Aquest lloc existeix, i no cal anar gaire lluny per poder-lo gaudir. El trobareu a Sant Sebastià, durant el festival Jazzaldia, el festival de Jazz de Sant Sebastià, que aquest any se celebra del 23 al 28 de juliol en una 59a edició carregada de blues, música urbana, rock, indie, tecno i pop. 

Aquest any, el festival agrupa veus llegendàries com la dels canadencs Diana Krall i Rufus Wainwright, la històrica compositora brasilera Marisa Monte, la catalana Silvia Pérez Cruz, l'icònic Gregory Porter o la coreana Youn Sun Nah; són alguns dels noms els directes dels quals podreu gaudir en els concerts de pagament programats a la plaça de la Trinitat, l'auditori del Kursaal, el Museu San Telmo i el teatre Victoria Eugenia. Destaquen també els dos cicles dedicats al Jazz contemporani al voltant del saxofonista John Zorn i el baixista William Parker, a qui poques vegades s'ha vist a Europa. Més concerts molt esperats són el del pianista Brad Mehldau en quartet amb el saxofonista Chris Potter, el baixista John Pattituci i el bateria Johnathan Blake, o els dels pianistes Marta Sanchez, Marco Mezquida i Júlio Resende.

Per la seva banda, la programació de l'escenari Keler Gunea a l'encantadora platja de Zurriola, inclou ni més ni menys que vuit concerts d'accés lliure que tindran lloc del 24 al 27 de gener, amb actuacions de la cantant guipuscoana Izaro, les recents guanyadores del Grammy a Millor Àlbum de Blues Contemporani Larkin Poe, els grups bascos Merina Gris i Shinova, les representants del nou pop africà Les Amazones d'Afrique, transgressors i importants grups pamplonesos com El Columpio Asesino i Chill Mafia i els americans North Mississippi Allstars, a mig camí entre el blues i el rock del sud. 

Les terrasses del Kursaal tenen confirmats quatre concerts gratuïts més el 24 de juliol a càrrec dels japonesos BIGYUKI i Tomoaki Baba, el pianista polonès Marcin Masecki, la saxofonista americana Lakecia Benjamin; el trompetista Eddie Henderson en quintet amb el trombonista Steve Davis, i, finalment, l'artista mexicana Carolina Katum. Encara falten per anunciar una trentena de concerts gratuïts que completaran l'oferta total al voltant de 80 concerts en aquest 59è Festival de Jazz de Sant Sebastià.  

Aquest any, a més, el festival celebrarà 5 concerts al museu Chillida Leku per commemorar els 100 anys de naixement de l'influent artista basc Eduardo Chillida. Allà podreu veure directes del pianista i compositor donostiarra Iñaki Salvador, la gran contrabaixista i compositora italiana Federica Michisanti, el grup de saxofonistes MAC Saxophone Quartet liderat per Rosario Giuliani, sense oblidar Noa & The Helldrinkers i Carole Alston. 

Recordeu: del 23 al 28 de juliol teniu una cita musical ineludible amb el Festival de Jazz de Sant Sebastià. Podeu accedir al programa complet del Jazzaldia, adquirir les entrades o abonaments seguint aquest enllaç o de manera presencial a taquilla.

'El clan de hierro', de Sean Durkin, explica la increïble història dels germans Von Erich, que van fer història al món de la lluita lliure professional a principis dels 80. Entrenats pel seu propi pare, els va instruir amb un lema molt clar: cal ser fort per protegir la família. Lluitar es converteix, doncs, en un requisit perquè l'amor perduri i no es trenqui. I a la pel·lícula descobrireu com aquesta màxima recorre els universos d'aquests quatre germans que, entre tragèdies i triomfs, es van enfrontant als diferents reptes que la vida els ofereix dins i fora del ring. Una pel·lícula plena d'emocions que ha aconseguit un gran èxit de taquilla als Estats Units i crítiques enlluernadores, amb una de les millors interpretacions de Zac Efron al paper protagonista acompanyat de l'actor de moda, Jeremy Allen White ('The Bear'). Tots dos han transformat els seus cossos per a la pel·lícula, fins aconseguir el físic propi de les estrelles de la lluita. La resta del repartiment és espectacular, amb Harris Dickinson ('El triangle de la tristesa') i Lily James ('Baby Driver'). Preparats per al combat?

‘Per què la guerra?’ és la pregunta que es van fer Sigmund Freud i Albert Einstein l’any 1932, i alhora és una pregunta que no ens queda gens lluny a dia d'avui. A vegades, però, és difícil obtenir resposta. Aquesta exposició, organitzada per El Born Centre de Cultura i Memòria i el Memorial Democràtic, convida a reflexionar sobre els conflictes armats i les ferides que deixen en les persones, els llocs i els paisatges, a través d’un recull d’obres d’artistes contemporanis. 
Entre tot el mar d’incerteses que representa una guerra, ‘Per què la guerra?’ pretén reflexionar sobre la seva omnipresència en el món actual i el lligam que té amb l’economia i la política que marquen l’ordre mundial. A més, la guerra deteriora la democràcia i la justícia, nodreix estructures com el patriarcat i obre escenaris devastants com les crisis humanitàries. De tots aquests aspectes en podreu reflexionar amb obres d’artistes internacionals com Francesc Abad, Isabel Banal, Juan Manuel Echavarría, Rula Halawani, Shirin Neshat i Francesc Torres, entre altres. 
La mostra ja està oberta al públic i la podeu veure a la Sala Casanova de l’antic Mercat del Born fins el 29 de setembre. I si us agrada, trobareu més programació cultural relacionada, com un club de lectura sobre la guerra civil, un seminari i una conferència de l’artista Alfredo Jaar o un cicle de xerrades en què experts d’història contemporània reflexionaran sobre l’existència de la guerra a dia d’avui. Si teniu ganes d’indagar en pensaments i espais sobre l’existència de la guerra, ja podeu fer-vos amb les entrades!

Si sou amants de la comèdia, els monòlegs i el riure sense frens, no us podeu perdre la novena edició dels monòlegs de Casino Barcelona Comedy. El Casino de la Ciutat Comtal ha convidat tretze dels millors monologuistes del país per fer-nos riure pels descosits a la sala Cotton Club. Cada dijous, des del 15 de febrer fins al 21 de novembre, a partir de les 21h, podreu gaudir dels còmics més reconeguts a nivell nacional, com Daniel Fez, Dario Orsi o Calladitas esteu més guapes.
Se us acut millor nom que Patricia Espejo per obrir l'edició el proper 15 de febrer? A nosaltres no! A més, també passaran per l'escenari noms que han triomfat en teatres i programes com el Club de la Comèdia o Paramount Comedy, com ara Andreu Casanova, Santi Rodríguez, Adri Romero, David Amor, Txabi Franquesa, David Fernández, Alex O'Dogherty, Fran Pati i Charlie Pee. Un repertori per flipar, oi? A més, els tindreu ben a prop, perquè tots els espectacles tindran aforament reduït a 250 persones, un petit comitè privilegiat! Per això, si no us voleu perdre l'oportunitat d'estar molt a prop dels vostres còmics preferits, ja podeu córrer a comprar les entrades, amb preus a partir dels 12€. I ja us avancem el darrer secret: qui compri les entrades, podrà gaudir, el mateix dia de l'actuació, d'un 10% de descompte per sopar als restaurants Bet Bar o La Vinoteca, a l'interior de Casino Barcelona. Aprofiteu l'oportunitat!

Un dels efectes que més busquem quan contemplem alguna obra d’art és que ens travessi l’ànima com una fletxa. Que ens bategui el cor o el cervell a mil! Aquesta és una de les intencions principals de ‘Temporals’, un cicle d’exposicions organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona que té l’objectiu de crear accions i experiències artístiques que interpel·lin la ciutadania i hi dialoguin. 

Us faran qüestionar interrogants tant necessaris com el futur de la humanitat, les obres en creació comunitària o experimentar com l’obra també és creada pel públic i evoluciona en funció de la seva mirada. I, a més de la peça expositiva, hi haurà un seguit d’activitats i experiències on la participació de col·lectius, entitats i ciutadania és imprescindible.

Hi trobareu set exposicions repartides per 12 Centres Cívics de la ciutat. ‘De pedra’ és una instal·lació visual amb una base d’imatges d’arxiu que muta en presència de cada visitant, que imita el procés de construcció dels records. ‘El cielo las estrellas’ us convidarà a relacionar el que és tangible amb el que és intangible i el cos amb l’esperit des de l’art. 'El Dissens' parteix d’una pràctica assembleària amb estudiants que va donar com a resultat un guió per a una obra audiovisual. 'Orientar-se en la foscor més absoluta' presenta de forma audiovisual la paradoxal situació resultant d'un hipotètic col·lapse mediambiental: les solucions des de la tecnologia són, en part, les que amenacen la sostenibilitat de la Terra. A 'The Opposite Sea' es convida a qüestionar la mirada que es té del mar Mediterrani que pot ser sinònim de contemplació, llibertat, però també de lloc de fronteres i conflicte. La proposta audiovisual i performativa 'Vinader: un viaje interplanetario' convida a obrir-se al desconegut per explorar el present a través de la imaginació, inspirat en les muntanyes de Montserrat. I, finalment, 'Fem festa – més enllà de la tradició': una obra compartida que qüestiona el sentit de les celebracions i actes similars.

Us apunteu a gaudir de totes aquestes obres experiencials? Consulteu la programació i localitzacions al seu web!

La música us eriça tant la pell que teniu ànsies per conèixer cadascun dels seus plecs? Doncs les Nits d’estiu al Museu d’Història de Catalunya us permetrà gaudir-la i també conèixer-la en profunditat tots els dimecres de juliol a partir del dia 10. L’entrada inclou un concert d’un artista de caixet (Rita Payés, Ferran Palau, Hidrogenesse i Habla de mí en presente) a la llum de les estrelles a la terrassa del Museu d’Història de Catalunya, al cor del Port de Barcelona i amb unes vistes privilegiades; a més d’una visita guiada prèvia, ‘La banda sonora de la història’, que es duu a terme al llarg i ample de l'exposició permanent ‘La memòria d'un país’. La visita us convidarà a fer un tour per les músiques de diferents èpoques. Una síntesi sobre la història de la música a Catalunya des de l'antiguitat fins a l’època contemporània. Tot un passeig musical sota els estels estiuencs que comença a l’interior del museu i acaba entre copes i melodies a la fresca! Quin dia us agradaria anar? Aquí trobareu tota la informació i la venda d’entrades.