Coses per fer a Barcelona a l'abril

Aquest any tindrem Sant Jordi a l'abril! La Generalitat ja ha donat llum verda al pla específic que conté les mesures per celebrar el Sant Jordi 2021 a tot Catalunya. A Barcelona s'està treballant per instal·lar diferents espais de venda de llibres i roses  a punts emblemàtics de la ciutat com els Jardins del Palau Robert, l'últim tram del passeig de Gràcia i la plaça Reial. 

Els protagonistes de la diada de Sant Jordi segueixen sent els llibres. Durant la temporada, s'han publicat grans novel·les, assajos que ens han fet trempar, contes, poesia, de tot. N'hem llegit un munt i només us recomanem els que ens han entusiasmat. Aquí no hi ha palla, només 21 llibres importants. 

La filosofia del reciclatge i els preus 'low cost' són l'essència d'aquest mercat que es fa cada segon diumenge de mes. Com sempre, podreu fer-vos amb roba, accessoris i objectes de segona mà des de 5 euros o menys.

Cada dissabte al migdia a l'Almeria Teatre us espera l'Altre, una sessió de micro obert d'stand up comedy i bilingüe on còmics i còmiques de tots els nivells posen a prova els seus acudits i els seus espectacles amb públic. Un bon lloc per descobrir les noves fornades de l'escena còmica de la ciutat i viure en directe el fracàs o l'èxit estrepitós d'aquestes petites creacions.

De febrer a maig, CASA SEAT programa un nou cicle literari, que tindrà com a convidats a grans autors i autores de les lletres espanyoles e hispanoamericanes.

Per a aquest mes d'abril, podreu trobar-vos amb:

- Juan Pablo Villalobos el dijous 15 d'abril a les 19 h. L'escriptor mexicà és professor del Màster en Creació Literària de la UPF-BSM i entre les seves publicacions trobem les novel·les 'Fiesta en la madriguera', 'Si viviéramos en un lugar normal' o 'Te vendo un perro'.

- Antonio Muñoz Molina, el dimecres 21 d'abril a les 19 h. L'autor ha rebut, entre altres premis, el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres, el Premi Nacional de Literatura en dues ocasions i el Premi Planeta.

- Andrés Neuman, el dijous 29 d'abril a les 19 h. L'autor argentí fa anys que viu a Granada i vindrà a CASA SEAT per parlar-nos de la seva llarga carrera literària.

Al Poble Espanyol tenen un campament molt particular habitat per la Lola –una cabra–, en Grace (un cérvol), l'Aristòtil (un puput), la Bruna (una osseta) i la Carlota (una llebre), animals típics de la fauna catalana que cuiden en Max, un excèntric biòleg, i la Julie, la Kate i  l'Antoine, cuidadors i especialistes en ciències naturals. Una peça de teatre físic i gestual, amb titelles de fusta articulats i un toc d'humor que aprofundeix en com interactuen els animals en els espais urbans i quan entren en contacte amb les persones.

Normalment no sabem quins temes tocaran l'Isa Calderón i Lucía Lijtmaer, però per al seu programa de Sant Jordi ens han avançat el focus: la cultura i l'amor.
Apunteu-vos a gaudir en directe d'aquest radioshow quinzenal en què Calderón i Lijtmaer ens resumeixen en Ràdio Primavera Sound l'actualitat de la vida moderna i la cultura amb la seva particular visió divertida, explicacions redundants i tot el que necessiteu saber per estar al dia.

De Marsé a Mercè és un projecte dels equipaments i dels serveis al territori dels barris del Carmel, can Baró, Guinardó i Baix Guinardó. La proposta té la finalitat de vincular la literatura i el paisatge a través d’una ruta literària i artística. Una descoberta particular d’una part del patrimoni físic, cultural i simbòlic dels nostres barris.

El punt de trobada és la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé, i finalitza a la Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda. El recorregut té una durada d'unes dues hores –amb alguns desnivells– i passa pels jardins de Juan Ponce, el pont de Mühlberg, la zona de la bateria antiaèria del Turó de la Rovira, el mirador de Sant Joan del parc del Guinardó i Can Baró.

Els paisatges serveixen de teló de fons per ambientar fragments d''Últimas tardes con Teresa' o 'El carrer de les Camèlies', que introdueixen les migracions del segle XX, la vida als barris, la Guerra Civil Espanyola, el barraquisme, la postguerra, l'exili...

L'activitat és gratuïta, però us heu d'inscriure amb antelació al web de cada equipament: CC Carmel, CC Guinardó així com el de l'Espai Jove Boca Nord, la Biblioteca del Guinardó, la Biblioteca del Carmel i el Casal de barri Can Baró El Pirineu. 

El MACBA presenta una gran retrospectiva de l’artista cubà-estatunidenc Félix González-Torres, conegut per les seves instal·lacions minimalistes fetes amb objectes quotidians, i mort l’any 1996 a Miami a causa de la sida. Organitzada en quatre sales, la mostra posa l’èmfasi en aspectes de la seva obra com la vessant política, la condició queer, el viatge i la identitat nacional.

El Centre de Fotografia KBr de la Fundació MAPFRE inicia una col·laboració amb institucions catalanes que conserven un important patrimoni fotogràfic amb una mostra de daguerreotips del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona (CRDI). Aquest mètode primitiu de fixar imatges fotogràfiques ens posa davant dels ulls retrats de persones que van viure a mitjans del segle XIX, una època de la qual no estem gaire acostumats a veure testimonis fotogràfics.

L’any 1971, la Petite Galerie de l’Alliance Française –un espai d’art alternatiu de Lleida– va acollir la primera exposició de poesia concreta (o visual) a Catalunya, amb obres de Joan Brossa, Josep Iglésias del Marquet i Guillem Viladot. Ara es pot veure una reconstrucció d’aquella mostra a la Fundació Joan Brossa, amb 150 peces i obra inèdita dels tres autors.

Amics de l’Art Nou va ser una associació fundada l’any 1932 per Carles Sindreu, Joan Prats i Josep Lluís Sert que organitzava periòdicament exposicions de Joan Miró, entre d'altres, amb obres que posteriorment van viatjar a ciutats com París, Nova York i Zuric. La mostra acull algunes d’aquestes peces i rememora la importància de l’agrupació en la defensa de l’art d’avantguarda durant els anys 30 i la relació estreta que van tenir amb Miró. En la reconstrucció ha estat essencial la feina de conservació i documentació d’Adelita Lobo, membre de l’entitat.

Gràcies al fons del laboratori Reproducciones Sabaté, conservat al Centre de documentació de la Filmoteca, descobrim l’era daurada de la foto fixa del cinema espanyol. Imatges que no es limitaven a capturar un moment de la filmació i que destacaven per un estil gairebé pictòric.

Durant aquest any, la Fundació Miralles ha organitzat exposicions i conferències que abordaran les diferents facetes d'Enric Miralles com a creador: arquitecte, dissenyador, fotògraf i professor. Una d'elles és 'Miralles. Photos & Collages', que podeu visitar a l'Arts Santa Mònica del 15 d'abril al 30 de juny. Es tracta d'una mostra que recull part de la documentació fotogràfica de la vida i obra d'Enric Miralles. Fotografies fetes per ell mateix que recorren tant la seva vida personal com professional i els seus emblemàtics collages fotogràfics provinents de l'arxiu privat d'Enric Miralles i que es mostraran de manera inèdita durant aquesta exposició, coordinada per Salvador Gilabert, professor i cap de projectes d'EMBT.

A partir de la troballa de fotografies de Marcel Giró i Palmira Puig es descobreix un lligam entre el Foto Cine Clube Bandeirante de São Paulo i el Centre Excursionista de Catalunya, un exemple del 'fotoclubisme' del segle XX, que vivia al marge dels circuits oficials.

Un drac, una princesa i un cavaller, els tres protagonistes de Sant Jordi, trenquen amb els seus papers i amb els estereotips habituals i es transformen amb una mirada alternativa i divertida, per dedicar-se a allò que més els hi agrada: cuidar dels altres. Així arrenca ‘Zog i els doctors voladors’, una aventura basada en un popular conte escrit per Julia Donaldson i il·lustrat per Axel Scheffler, creadors de llibres infantils que gairebé han esdevingut clàssics, com ‘El Grúfal’.

A ‘Zog i els doctors voladors’ no hi ha vestits ridículs, ni armadures pesades, ni princeses raptades ni dracs dolents. La princesa Perla, el cavaller Jordi Rodamon i el drac Zog formen un equip de doctors d’allò més entregat i estan decidits a curar tot tipus de criatures: des d’una sirena cremada pel sol a un lleó amb grip. Però el pitjor dels malalts serà el rei, oncle de la Perla, que desconfia de les capacitats de la seva neboda i no accepta que hagi triat ser metgessa. Aconseguiran els doctors voladors fer-se valer davant del rei?

Si ho voleu descobrir, acompanyats dels més petits de la casa, no us perdeu aquesta pel·lícula als cinemes, la trobareu doblada en català i castellà i està recomanada per a nens i nenes a partir de 3 anys. A més, la projecció s’acompanya de quatre curtmetratges sobre la llibertat d’escollir i la necessitat de cuidar allò que estimem.

Dins la programació d'abril de la Filmoteca destaquen una completa retrospectiva de Marc Recha, que inclou els seus primers treballs en súper-8 restaurats pel 2CR; cinema i flamenc amb Barcelona com a protagonista; la commemoració de la Revolució dels Clavells portuguesa, els curts de Pilar Monsell i del Festival d’Oberhausen, així com la tria de pel·lícules per al públic familiar, Sant Jordi i la celebració dels 50 anys de Drac Màgic. 

Àlex Rigola dissecciona la Transició a través de l’adaptació teatral de la novel·la de Javier Cercas 'Anatomía de un instante', en la qual l’autor se centra en el moment que Adolfo Suárez i uns quants diputats més es van quedar asseguts mentre Tejero entrava a trets al Congrés. L’acompanyen Enric Auquer, Pep Cruz, Xavi Sáez i Roser Vilajosana... Mai no oblidarem '2666' i 'Incerta glòria', les grans dramatúrgies de la història teatral de Rigola.

La companyia Sixto Paz de Pau Roca estrena una obra d’Iseult Golden i David Horan. Amb direcció de Pau Carrió i amb el mateix Roca, Pol López i Carlota Olcina en escena, 'Classe' explica la història d’una parella acabada de separar que s’enfronta al sistema escolar quan els diuen que el seu fill de 9 anys necessita un psicòleg.

No és poca la gent de teatre que té devoció per Robert Walser i 'La passejada'. En aquest cas, és Roger Vila qui s’ha interessat en l’obra de l’autor suís, que reivindica la seva manera de fer de cocció lenta, d’observació de l’entorn, davant del nihilisme i l’aïllament a què ens ha portat la modernitat. Marina Herlop ha escrit la música de l’espectacle, i hi actuen Gal·la Sabaté, Àlex Sanz i Carles Roig.

L’Èric està a punt de fer 18 anys. Els seus pares tenen el regal perfecte: un vídeo recopilatori dels moments més importants de la vida del seu fill, que han anat gravant des que va néixer. I volen aconseguir el vídeo de la seva primera relació sexual. Una comèdia de Carles Mallol amb Patrícia Bargalló, Pepo Blasco i Pablo Hernández.

Dir Pablo Messiez és sinònim de bon teatre, de funcions especials. O no va ser extraordinària 'El temps que estiguem junts'? Doncs, 'Las canciones' és segurament la millor que s’ha estrenat a Madrid els últims dos anys, i ens porta els personatges de Txékhov i un grup de persones que queden per escoltar cançons. Un acte que sembla insignificant, però que té unes connotacions revolucionàries, sobretot en els temps que corren.

La vida de l’Alícia, una jove entregada a la feina, es veu trasbalsada quan un desconegut li entrega una cinta gravada pel Víctor, el seu germà bessó. És una versió d’un conte que el seu avi els explicava quan eren petits. Una obra d’Anna Llopart, una autora que necessitem redescobrir, amb Laura Conejero, Àlex Casanovas i Paula Malia.

Lurdes Barba, Imma Colomer i Lina Lambert, tres actrius i directores de primera, assumeixen el repte de portar a escena els cèlebres monòlegs d’Alan Bennett ('Els nois d’història'), un dels grans dramaturgs britànics contemporanis. Textos que exposen la fragilitat humana i que requereixen grans veus per encarnar-la.

Marcos Morau porta al Mercat de les Flors la seva nova creació, 'Sonoma', una delícia visual que parteix de la necessitat de l'ésser humà de tornar a l'origen, al cos, quan aquest està al límit de la seva existència i crida per sobreviure. Morau recupera les idees essencials de 'Le Surréalisme au service de la Révolution', peça que va crear el 2016 per al Ballet de Lorraine.

El director grec Teodor Currentzis és un dels artistes que més ha revolucionat el món de la clàssica aquests últims anys, amb interpretacions agoserades però alhora reveladores, que no han deixat indiferent al públic dels seus concerts. Ara tenim l'ocasió de veure'l actuar al Palau, al capdavant de la seva orquestra, Musica Aeterna. El repertori que ofereixen gira a l'entorn de la figura de Johannes Brahms. Així, interpretaran el 'Concert per a piano i orquestra núm. 2' (amb Vadym Kholodenko, com a solista), i la 'Quarta Simfonia'.

Aquest és l'any de les directores per l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Mai fins ara havien convidat tantes directores a la seva temporada. Aquesta vegada serà l'alemanya Ruth Reinhardt. En programa, músiques de Mozart i també de Schubert/Berio. El programa inclou, a més, l'estrena mundial d'una compositora, Cassandra Miller. Ramón Ortega Quero serà el solista d'oboè. Per a amants de descobrir nous intèrprets i nous repertoris.

Un drac, una princesa i un cavaller, els tres protagonistes de Sant Jordi, trenquen amb els seus papers i amb els estereotips habituals i es transformen amb una mirada alternativa i divertida, per dedicar-se a allò que més els hi agrada: cuidar dels altres. Així arrenca ‘Zog i els doctors voladors’, una aventura basada en un popular conte escrit per Julia Donaldson i il·lustrat per Axel Scheffler, creadors de llibres infantils que gairebé han esdevingut clàssics, com ‘El Grúfal’.

A ‘Zog i els doctors voladors’ no hi ha vestits ridículs, ni armadures pesades, ni princeses raptades ni dracs dolents. La princesa Perla, el cavaller Jordi Rodamon i el drac Zog formen un equip de doctors d’allò més entregat i estan decidits a curar tot tipus de criatures: des d’una sirena cremada pel sol a un lleó amb grip. Però el pitjor dels malalts serà el rei, oncle de la Perla, que desconfia de les capacitats de la seva neboda i no accepta que hagi triat ser metgessa. Aconseguiran els doctors voladors fer-se valer davant del rei?

Si ho voleu descobrir, acompanyats dels més petits de la casa, no us perdeu aquesta pel·lícula als cinemes, la trobareu doblada en català i castellà i està recomanada per a nens i nenes a partir de 3 anys. Mireu el tràiler! A més, la projecció s’acompanya de quatre curtmetratges sobre la llibertat d’escollir i la necessitat de cuidar allò que estimem.

Què passa quan una criatura escolta el nom de les Amazones per primera vegada? I quan descobreix un mite que pels adults esclata en mil i una referències, tant del passat com del present? A partir d’aquesta premissa, l’Agrupación Señor Serrano, una de les companyies residents a la Sala Becket aquesta temporada 2020-2021, ha volgut crear una nova interpretació d’aquestes dones guerreres de l’antiguitat que són molt més que això: són també Wonder Women, les sufragistes, Pussy Riot, les Guerrilla Girls o les manifestants que vesteixen de lila el 8 de març. Una relectura fresca, crítica i revisada del mite grec que s’emmarca dins d’un projecte més gran, el Projecte Olympus, que vol servir com a porta d’entrada al món de la mitològia grega i, alhora, connectar-los amb temes claus dels nostres dies.

‘Amazones’ forma part del Cicle #jotambé, que aprofundeix en les violències de gènere i les estructures de poder que les generen. Les nenes i nens de 7 a 11 anys poden veure aquesta nova producció de l’Agrupación Señor Serrano els caps de setmana del 10 d’abril al 2 de maig a la Sala Beckett, sense presència d’adults.

A vegades, sembla que les societats avancen, que maduren. I, d'altres, amb certes qüestions, ens veiem estancats on érem fa 100 anys, com és el cas de l'exclusió. 'Forasters vindran...', amb direcció de Marta Galán Sala i Susanna Barranco, Núria Lloansi i Juan Navarro com a intèrprets, és un reflex de com ha evolucionat la nostra societat al voltant de la immigració. Centrada en els protagonistes de la migració dels anys 50 i 60 a Barcelona, l'obra parla de lluita de classes, de la dificultat de participació de la classe obrera en la cultura i de la seva capacitat resilient. Una sèrie de fets que, segons explica la directora, no han tingut suficient veu a la ciutat.

L'obra, que es representarà al Teatre Lliure de Montjuïc de l'1 al 25 d'abril, forma part del projecte 'Forasters que vindran...', que aplega artistes de diferents àmbits per articular processos artístics, documentals i comunitaris. Us apunteu a donar suport al projecte? Ja podeu adquirir les entrades de l'obra a la web del Teatre Lliure. Aquí us deixem amb el tràiler!

Dins del Cicle #jotambé, que vol fer visibles els relats sobre violències de gènere  i les estructures de poder que les generen, la Sala Beckett presenta ‘Sota la neu’, espectacle amb el qual la dramaturga i directora Anna Llopart duu a escena una adaptació del conte infantil de Hans Christian Andersen 'La reina de les neus'. 'Sota la neu' és una producció de la Sala Beckett protagonitzada per Àlex Casanovas, Laura Conejero i Paula Malia.

El muntatge ens narra el viatge personal de l’Alícia, una jove entregada a la feina, que veu la seva vida trasbalsada quan un desconegut li entrega una cinta gravada pel Víctor, el seu germà bessó, que conté una versió d’un conte que el seu avi els explicava quan eren petits. Aquesta història remourà el passat de l’Alícia i l’obligarà a seguir les traces del Víctor, descobrint una realitat esfereïdora. 

‘Sota la neu' es podrà veure a la Sala de baix de la Beckett del 8 d’abril al 9 de juny, de dimecres a diumenge, i és la primera d'un munt de propostes sobre la temàtica #metoo.

Voleu endinsar-vos en l’Egipte faraònic al que va posar música Verdi? La Fundació Òpera Catalunya, l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor Amics de l’Òpera de Sabadell han triat ‘Aida’ per portar en gira per Catalunya un muntatge que us descobrirà una òpera amb molta història i molts secrets. Estrenada el 1871 al Teatre d’Òpera del Caire sota la direcció de Gioivanni Bottesini, l’obra va ser una idea de l'egiptòleg Auguste Mariette que es va traduir a l'italià per Antonio Ghislanzoni. 
A l’escenari us espera una barreja d’emocions i aventures d’allò més intrigant de la mà de grans intèrprets que donen vida als personatges. Radamès (Alejandro Roy), Aida (Maite Alberola) i la princesa Amneris (Laura Vila) son els protagonistes que us enganxaran en una trama plena d’acció i dramatisme, i que marida amb un llenguatge musical original i molt expressiu, en una òpera que us farà gaudir de moments sublims en escena. Verdi en estat pur. 
S’estrena al Teatre La Faràndula de Sabadell el 28 d’abril i, d’allà, inicia una gira que durará fins al 16 de maig i recorrerà diversos teatres de municipis catalans com el Teatre Kursaal a Manresa, el Teatre Municipal de Girona, L'Atlàntida a Vic, el Teatre Fortuny de Reus, el Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès i el Teatre Auditori de Granollers. No us ho perdeu! 

Un escriptor d’èxit, que porta una vida voluntàriament solitària, rep la visita d’una nena que capgirarà la seva vida de dalt a baix. És evident que la nena, que busca refugi al seu jardí nit rere nit, fuig d’alguna cosa o d’algú. Així arrenca ‘Sandra’, una obra escrita i dirigida per l’actriu, dramaturga i directora Daniela Feixas, que va guanyar el Premi SGAE de Teatre Jardiel Poncela 2019 i que ara, en una producció de la Sala Beckett i Bitò, forma part del Cicle #jotambé, dedicat a les violències de gènere i les estructures de poder que les generen.

Segons explica la pròpia autora, ‘Sandra’ és la seva resposta al rebuig visceral que li provoca l’ús de la violència sexual contra les dones en la ficció. Especialment quan aquesta violència, en forma de violació, tortura o assassinat, només respon a un reclam morbós. La Sandra d’aquesta obra és un personatge més en mans d’un autor, tot i que la ficció n’és plena de Sandres. A l’escenari, Elena Tarrats i Josep Julien interpreten els dos personatges protagonistes, la nena que sembla sortida d’una novel·la policíaca i l’home que se sent fascinat pel misteri que l’envolta. Dos personatges que, poc a poc, aniran forjant un vincle tan estrany com potent.

Una obra crítica i necessària que podreu veure a la Sala de dalt de la Sala Beckett entre el 7 d’abril i el 2 de maig.

El Museu de la Música proposa una experiència kinètica per tal de donar via lliure al director d’orquestra que porteu dins. Qui no ha volgut mai agafar la batuta i provar de dirigir una orquestra? Doncs ara no només ho podreu fer, sinó que, a més, us posareu al capdavant de dues formacions de pes: l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i la Banda Municipal de Barcelona. I les obres que podreu fer sonar són dues de les peces clàssiques preferides pel gran públic: la ‘Novena Simfonia’ de Beethoven (el conegut ‘Himne de l’Alegria’) i el Preludi de l’òpera ‘Carmen’ de Bizet. El resultat és tot un espectacle que, a més, ha comptat durant els enregistraments amb la participació dels cors Lieder Càmera i del Cor Madrigal. Us sentireu uns veritables professionals de la música!