Què fer a Barcelona a l'abril

El director Robert Wilson i el llegendari ballarí Mikhail Baryshnikov s’uneixen per crear una proposta basada en els cèlebres diaris de Vàtslav Nijinski, publicats l’any 1936, dels quals Henry Miller va dir: "S’expressa de manera tan despullada, tan desesperada, que trenca motlles. Si no hagués acabat al manicomi, seria tan bon escriptor com ballarí". L'espectacle està interpretat per Mikhail Baryshnikov, que s’endinsa en la ment fragmentada del gran artista de la dansa mentre aquest embogia perdent el contacte amb la realitat. Com en totes les obres de Wilson, moviment, text, llum, escenografia i música intervenen a parts iguals en una oportunitat única i irrepetible de poder gaudir d’aquests genis a l’escenari.

El dramaturg Pau Miró ens proposa una història tendra i amarga a la vegada, interpretada per tres dones que ens parlen de les formes diverses que pren la censura tant en l’àmbit públic com en el privat.

Oriol Broggi ens trasllada a la blanca Andalusia en aquest muntatge del text de Federico García Lorca plantejat com un gran poema ple de ritme i de musicalitat -amb composicions originals de Joan Garriga i música en directe. Un seguit d’escenes, d’entrades i sortides on actors, actrius i músiques s'entrellacen per donar vida a la núvia, el nuvi, Leonardo, la mare... tot amb aire andalús i tintat pel paisatge sec i blanc i per la sang que brolla.

Sergi Belbel dirigeix un dels primers texto de Jordi Galceran. Un thriller psicològic que es va estrenar amb èxit el 1998. Un psicòpata assassí en sèrie, interpretat per David Bagés, després de cometre els seus crims, enregistra en vídeo les seves sensacions. No sent cap remordiment pels seus actes. Ho explica detalladament a la seva 'última' víctima: una infermera i psicòloga que interpreta Mima Riera, que té segrestada i a la qual mostra fotografies de les víctimes. Ell li planteja jugar a un joc aparentment innocent: el de les paraules encadenades. A poc a poc, segrestador i segrestada van mostrant les seves cartes, la seva veritable història… 

Cantar amb una Ofèlia embogida? Picar de mans amb un Hamlet eufòric després de certificar el crim del seu oncle? Certament que a això ens convida Pau Carrió en la seva –molt respectuosa– lectura sobre una de les obres que millor desvela els racons foscos de l’ànima humana i conté sentències devastadores sobre els comportaments humans. El director trenca diverses vegades la quarta paret, ja sigui per fer-nos corresponsables d’una tragèdia que mostra evidents ressonàncies en la nostra societat, o per endolcir les tres hores de durada de la funció. 

Entra Rosa Renom i queda fixat l'alt estàndard de qualitat de la producció d''El preu' que dirigeix ​​al Goya Sílvia Munt. Han passat només uns minuts des que Pere Arquillué (el seu espòs i oficial de policia) hagi recorregut amb la mirada una muntanya de mobles en venda. És la seva primera gran escena, de cap a peus transformada en dona frustrada resident al somni americà de la dècada de 'Mad Men'. Una aparició estel·lar amb l'alcoholisme insinuat en un lleu abandonament. Una excel·lent interpretació com les del mateix Arquillué, Ramon Madaula i Lluís Marco.