Coses per fer a Barcelona a l'abril

És la festa de la cultura catalana per excel·lència, i aquest 23 d'abril es recuperen les Rambles i s'amplia la superilla literària. Què fer a Barcelona per Sant Jordi? Sortirem al carrer, ens regalarem llibres i roses, els autors i autores signaran les seves novetats i als diversos barris de Barcelona s'organitzen un munt d'activitats. Preneu nota!

El desembre de l’any passat, l’Ajuntament inaugurava el nou Hivernacle de la Ciutadella com a primer pas del projecte 'La Ciutadella del Coneixement', un treball que pretén transformar el parc en un entorn dedicat al coneixement. Ara, mesos més tard, l’espai emblemàtic de la ciutat es convertirà durant uns dies en l’escenari de quatre concerts de cambra amb membres de l’Orquestra i el Cor del Liceu. 

A partir d’aquest mes i fins a finals d’octubre, els parcs i espais naturals de la Diputació de Barcelona es tornen a omplir de música gràcies al cicle 'Parcs en concert', un repertori de propostes artístiques gratuïtes a l’aire lliure en espais naturals protegits. Des de la música d’autor, al folk, passant també pel pop, la cançó mediterrània i recitals poètics, la programació d’enguany proposa una oferta molt variada. 

La catorzena edició del D'A Film Festival Barcelona presentarà les estrenes de pel·lícules d'autor més destacades de l'àmbit internacional i nacional del 4 al 14 d'abril. Quatre sales de la ciutat projectaran 139 pel·lícules, entre elles curtmetratges i llargmetratges. Hi haurà diferents seccions dins el festival i cadascuna s’especialitzarà en un tipus de film. El CCCB, Aribau Multicines, la Filmoteca de Catalunya, la sala Zumzeig i la Casa Montjuïc seran els espais que acolliran el festival.

Jean Paul Gaultier és més que un dissenyador de roba, és un artista. I Barcelona tindrà el plaer de rebre (en exclusiva a l’Estat espanyol) una de les seves creacions més extraordinàries: el 'Fashion freak show'. Del 4 al 21 d’abril el Teatre Coliseum acull aquest espectacle en què revista, concert pop i desfilada de moda es barregen per retre homenatge als darrers 50 anys de la cultura pop en un format tipus cabaret, però també comèdia musical.

Nedar entremig de centenars de bombolles deu ser molt i molt plaent. O no. Ens hi juguem alguna cosa? El resultat el tindrem a partir del 19 d’abril quan l’experiència immersiva 'Bubble planet' arribi a la ciutat. Es tracta d’una activitat sensorial plena de colors pastels i fantasia que, a partir de la realitat virtual i la constant interacció amb el públic, genera onze entorns temàtics diferents per despertar el nen que tenim dins. I sí, un d’aquests entorns és una enorme piscina de bombolles.

Igual que Amsterdam, Londres i Madrid, Barcelona també està a la llista de les ciutats amb una gran oferta de botigues i esdeveniments on els articles vintage són els protagonistes. Fa uns dies, l'Estació del Nord va acollir la tercera edició del Gran Flea, un dels mercats de segona mà més grans de la ciutat, amb més de 120 parades. A més dels efímers, Barcelona acull cada cap de setmana un seguit de mercats on podeu trobar autèntics tresors que esperen una segona vida. Ara, a aquesta llista també s'afegirà, no només un mercat, sinó un circuit de quatre espais vintage que podreu visitar el primer diumenge de cada mes.

Bé sigui una passejada a la platja, un aperitiu a la terrassa d’un bar o una volta per un mercat d’artesania, amb l’arribada de la primavera i el bon temps a tots ens agrada gaudir d’estones a cel obert. Les activitats a l’exterior passen a ser les més buscades i, conseqüentment, sorgeixen noves ofertes d’oci a l’aire lliure. Un exemple és Locked Outdoor, una festa de música electrònica que ha triat el parc del Tibidabo com a seu per aquesta temporada primaveral. Així doncs, la plaça dels somnis del parc d’atraccions es convertirà en una discoteca 'open air', només durant tres dies: els divendres 22 de març, 19 d’abril i 10 de maig. La festa comptarà amb artistes com Âme, Worakls, Michael Mayer, Gerard Bauza i Andrea Castells, entre molts d’altres.

Ja ens hem apuntat a l'agenda les sis noves rutes gratuïtes a la Rambla d'aquest mes de març, i ara també tindrem l'agenda ocupada el mes vinent: l’Ajuntament ja ha publicat quines són les pròximes visites guiades gratis a diferents patrimonis de la ciutat que se celebraran durant tot l'abril. Per participar-hi, cal reservar entrades a la pàgina web de la ruta que més us agradi, tot i que haureu de ser ràpids perquè són limitades i se solen esgotar de seguida. Per tant, si us interessa, no badeu: serà el dijous 14 de març a les 12 h quan s’obri el procediment de registre per a cada visita. 

El festival Catalonia a Sacra celebra dotze anys i prepara més d'una trentena d'activitats des del divendres 1 de març fins al 30 de novembre, a 22 comarques de Catalunya, 1 del País Valencià i per primer cop a Andorra. Aquesta iniciativa es va crear per 10 bisbats l’any 2012 i vol donar a conèixer el patrimoni cultural de l'Església dialogant amb la generació actual a través de visites, itineraris i conferències.

Social, per al barri, ple de veïns i curiosos que volen comprar o vendre a preus raonables... Aquesta és la filosofia del Fleadonia, el mercat de segona mà que organitza la gent de Freedonia. A més de parades hi haurà música, animació i vermut per fer el diumenge agradable al Raval.

Ladilla Rusa, que acaben de publicar la hilarant 'Madre mía el asco que me das', inauguren el 24 de febrer la 12a edició del Curtcircuit, el cicle de concerts de l'ASACC que reivindica la música en directe en la proximitat de les sales de concerts. De moment, hi ha 32 artistes confirmats que faran una quarantena llarga de concerts a 30 sales de Catalunya, Menorca, València i el País Basc, durant la primavera i la tardor del 2024.

El Mercat dels Encants acull des del 1928 tota mena de productes per als més curiosos que busquin sortir de la normalitat dels mercats. Abans es trobava al carrer Dos de Maig i ara l'acull la Meridiana sobre un edifici lluent de Fermín Vázquez. 

Si versiones, encara que sigui molt parcialment, una obra clàssica de la potència de la 'Ilíada' corres un risc considerable. Si t'hi inspires de manera transparent, també. Perquè és molt fàcil que l'espectador pensi que es queda amb l'original, que els experiments, millor amb gasosa. Però el que fa Alberto Conejero amb Homer és una altra cosa, més profunda, ja que s'apropia de la poètica del text per fer-lo contemporani a partir d'un episodi concret, la relació entre Aquil·les i Pàtrocle, que Plató posa com a exemple d'amor romàntic a 'El banquet'.

Pàtrocle no és un personatge menor. Homer recorre a ell sovint. El fa sortir també a 'Odissea'. També apareix al 'Troilus i Crèssida' de Shakespeare I la seva iconografia, en època grega i romana, fins al Renaixement, és nombrosa.

A 'El muntaplats', Harold Pinter va tancar dos personatges en un soterrani que, seguint les ordres d'un ens invisible, esperaven. El premi Nobel anglès va fer una crítica ferotge dels engranatges del poder, sobre què estem disposats a fer per sortir-nos-en. Jordi Galceran, en to de comèdia, va voler arribar al mateix lloc amb 'El mètode Grönholm'. Manel Moreno, amb 'Not my monkeys', va a la mateixa arrel, però els temps han evolucionat i ja no es tracta de llançar càrregues de profunditat contra el sistema, sinó exhibir-ne les conseqüències, com aquesta ànsia de ser feliços i de demostrar-ho a tort i a dret.

'Not my monkeys', de fet, comença amb una d'aquestes típiques xapes sobre la felicitat impartida per un personatge que, sense cap base científica, però amb un verb persuasiu, convenç el seu públic que si no són feliços és perquè són uns ineptes. Tot patrocinat per una marca de begudes, Sahara Drinks. Sedueix una pobra noia, que deixarà la feina, el seu presumpte llast, per acabar a les urpes de l'empresa.

Héctor (José Sacristán) i Berna (Ana Marzoa) s'han fet grans, no tenen fills i han de decidir què fan amb la imponent col·lecció que han reunit durant bona part de la seva vida. Llevat de cedir-la a l'Estat, en qui no confien ni una mica, tenen moltes possibilitats: tornen cada peça als seus anteriors propietaris? La llencen al mar? La cremen? O busquen un hereu a qui llegar-la? Aquesta última possibilitat és la que explora l'obra de Juan Mayorga que ha arribat al Romea. Hector i Berna han triat una jove col·leccionista, Susana (Zaira Montes), per fer-li la proposta, després d'un rigorós “examen” per avaluar la seva idoneïtat.

Mayorga fa que la peça es desenvolupi durant unes hores, des de la tarda-vespre de l'arribada de Susana, fins a l'endemà al matí. L'aspirant té dubtes. Coneix la llegenda de la famosa i enigmàtica col·lecció i se n'ha informat. També amaga cartes. Enmig del triangle, hi tenim Carlos (Ignacio Jiménez), una mena de secretari de la parella, personatge amb molt poc paper, tot i que determinant.

No hi ha cap dramaturg al món amb la saviesa de Wajdi Mouawad, cap que hagi sabut interpretar com ell la tragèdia, més hereu d'Èsquil que de Shakespeare, cap que hagi sabut capbussar-se de manera tan profunda en la zona zero del drama contemporani, és a dir, el Pròxim Orient. I 'Tots ocells' n'és la prova més palpable. Estrenada el 2017, avui ens ressona més que mai.

Tot comença amb un jove jueu, l'Eitan (Guillem Balart), estudiant de genètica, que topa amb una noia d'origen àrab, la Wahida (Míriam Moukhles), antropològa, en una biblioteca de Nova York. Fa dos anys que troba sobre les taules de lectura un llibre de Hassan Muhàmmad al-Wazzan, diplomàtic marroquí convertit a la força al cristianisme, al segle XVI. L'ha vist gairebé cada dia a diferents taules, però mai qui el llegia. Fins a aquell dia, una tarda que canviarà la vida de tots dos i la de tothom que els envolta. Un dia en què acabaran en un local anomenat The End, fatal premonició.

La Paula (Raquel Ferri) està asseguda en una butaca del menjador. Som a primera hora del matí i en una casa al bosc, lluny de la ciutat. L'Isaac (Ernest Villegas) es lleva. Li pregunta com és que no ha anat al llit i ella li diu que no el volia molestar. Està nerviosa perquè ha començat els assajos per al rodatge de la seva primera pel·lícula com a directora. Però té altres motius per manifestar la seva inquietud: ha de despatxar la seva parella del projecte, l'Isaac, que és actor.

Així comença 'Les mans', potser el drama aparentment més senzill que ha escrit Llàtzer Garcia, després de peces tan rodones com 'Al final, les visions', 'La pols' i 'Els nens desagraïts'. Aquí posa cara a cara dos personatges que treballen i viuen junts, en una feina (el cine) on l'ego pot destruir-ho tot. I fan com és del teatre anglosaxó, a voltes em sembla que estem veient un Albee ('Qui té por de Virginia Woolf') o un Pinter ('Traïció'), o una barreja de tots, amb el segell propi d'un autor que, millor que ningú, sap tensar situacions fins al límit i treure tot el suc a la psicologia profunda dels personatges.

Tothom coneix la història de Rodríguez, aquell músic nord-americà caigut en desgràcia que un documental, 'Searching for Sugar Man', va treure de l'anonimat. Però potser ningú no sap qui va ser Camil Clot, un home que presumptament es va fer un nom en l'underground barceloní del tombant del segle passat i que el dramaturg Marc de la Varga ha decidit recuperar a través d'una obra documental en què ell mateix, transfigurat en l'actor Pau Vinyals, estira els fils de la seva vida.

'Em dic Josep' és el resultat de la investigació i del seu artifici. A Vinyals l'acompanyen Mont Plans i Daniel Higiénico, una actriu superba (no ens cansarem de repetir-ho) i un músic que va conèixer l'ambient del qual ens parla el dramaturg. Tots tres aconsegueixen que una obra que ja per ella mateixa té molt valor, pugi molts graons en l'escala artística.

Quan Rousseau (Pep Planas) li acaba de confessar a Voltaire (Josep Maria Flotats) que, efectivament, va abandonar els seus cinc fills, Flotats mira el públic, fa una pausa i s'asseu. Són cinc segons que fan que el que acaba de dir Rousseau no caigui en sac buit, perquè el públic copsi la gravetat del moment. És un dels clímaxs de la funció. Un petit detall, potser minúscul, la pausa, el moviment, que fa volar molt amunt aquesta versió de 'La disputa' de Jean-François Prévand que tenim al Romea.

En altres mans, el retrobament entre Voltaire i Rousseau, entre mestre i deixeble, podria haver estat un pal fenomenal. Però en braços de Flotats esdevé una lliçó magistral de com es pot fer teatre popular a partir de les idees. Perquè aquí es parla de rivalitat, de veritat i de mentida, d'ètica, de moral, de religió, i no hi ha ni un segon en què els espectadors mirin el sostre o badallin.

Cada dècada, com a mínim, hauria de tenir la seva versió de 'Tirant lo Blanc', almenys per veure on érem i on som. Perquè és impossible sortir del Romea després de la versió del clàssic de Joanot Martorell que ha ordit Joan Arqué sense comparar-la amb la que va muntar Calixto Bieito el 2008. Són dos espectacles radicalment diferents. L'un, un esgraó més per a un director que avança amb pas ferm. L'altre, obra d'un geni. L'un, amb Judit Neddermann a l'escenari i llibret de Màrius Serra. L'altre, amb música de Carles Santos i lletra de Marc Rosich. Dos universos divergents centrats en la mateixa obra.

Per començar, Bieito va col·locar una passarel·la a la platea, comptava amb catorze intèrprets sobre l'escenari i tot tenia un aire operístic. Arqué fa l'obra a la italiana, té vuit actors i actrius i el muntatge té flaire folk. En tots dos casos, s'han pres riscos i s'ha decantat l'obra cap a una banda o cap a l'altra. Bieito posava més èmfasi en el caire sexual de la novel·la mentre que Arqué dubta entre si decantar-se per aquí o buscar més el xoc de civilitzacions, entre cristianisme i Islam. El 'Tirant' de Bieito era una festassa carnal, bèl·lica. El d'Arqué matisa molt bé que vivim un altre temps i que, potser, cal matisar els clàssics.

Jordi Casanovas ha tornat a demostrar que, quan es tracta de portar un cas judicial al teatre, per extrem que sigui, ell sap com fer-ho i, a més, lliurar-nos una obra impecable. Fa cinc anys, va estrenar al desaparegut Teatro Kamikaze de Madrid 'Jauría', un text protagonitzat per María Hervás i dirigit per Miguel del Arco que va deixar el públic bocabadat per com tractava els fets de 'La Manada', aquella nit de Sant Fermí a Pamplona en què una noia va ser violada per cinc homes. Casanovas no es va inventar res. Va utilitzar únicament el material públic del judici, com ja va fer a 'Ruz-Bárcenas', el duel entre l'antic tresorer del Partit Popular i el jutge que va instruir el seu cas.

Ara ha arribat al Romea el mateix muntatge amb un repartiment totalment diferent, capitanejat per Ángela Cervantes, que es fica en la pell de la víctima. No és gens fàcil el que fa. Ha de donar credibilitat a una noia que els jutges, en primera instància, només es van creure a mitges, però que va obligar el Congrés a canviar el Codi Penal. I ha de ser el cos i la cara d'una noia de qui, per sort, no en sabem res. No pot imitar, no pot fer veure. Tot ho ha de treure de dins. I de quina manera ho fa.

La Calòrica no té sostre. A cada nou espectacle pugen un esglaó. Apunten molt amunt. I, com aquells atletes que es posen pedres a la motxilla per córrer més, han decidit aixecar un espectacle d'hora i mitja en francès, amb espurnes de rus, anglès i alemany (amb subtítols en català). Té la seva lògica: parlen del Congrés de Viena del 1814 on, després de la primera derrota de Napoleó, les potències europees es van reunir per repartir-se el continent i aleshores la llengua franca era el francès. L'únic que no en sap, ehem, és l'ambaixador espanyol, a qui, òbviament, despatxen aviat perquè faci un inútil cens dels rius navegables.

L'obra, per sobre de tot, parla del liberalisme i de l'aparent immutabilitat de les coses

Si es dediquessin a les trilogies, 'Le congrès ne marche pas' podria ser la tercera part d'una mena de compendi sobre l'origen del món d'avui, engegat amb la versió d'Aristòfanes d''Els ocells' (la democràcia, 2019), continuat amb 'De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda' (el canvi climàtic, 2021) i rematat amb l'obra actual, que, per sobre de tot, parla del liberalisme i de l'aparent immutabilitat de les coses. Perquè els assistents al conclave de Viena, 25 anys després de la Revolució Francesa i del pas per la guillotina de Lluís XVI, encara creien que el món no havia canviat, encara creien que eren allà per la gràcia de Déu, i que el poble havia d'aguantar els seus excessos.

Ja sabem com costen els dilluns, per això és important tenir un pla emocionant que ens ajudi a completar el primer dia de la setmana. Sabent que cada dilluns, a les 19 h, podeu gaudir d'una sessió de jazz, acompanyada d'un bon mos i una bona beguda, afrontareu el dia amb molta més il·lusió. Apunteu a l'agenda les Jazz Nights by Família Torres de cada dilluns, dins la programació cultural gratuïta del Time Out Market Barcelona.

El 9 de setembre tindrem The Summer Lovers, amb un repertori que va del blues al swing, passant pel jazz i el boogaloo; el 16 serà el torn del trio de la vocalista Diana Palau; el 23, de la cantant Sandra Murga, també en format trio; i, el 30, de Marina Sen, amb un repertori de R&B, house, neo soul i disco.

La programació continua durant els dilluns d'octubre i novembre amb The Summer Lovers (7/10 i 4/11), April Gallo (14/10 i 18/11), Sandra Murga (21/10), Marina Sen (28/10 i 11/11). 

Aprofiteu per fer un mos i una copa, abans i després del concert: al Market trobareu el millor del menjar i beure de Barcelona sota un mateix sostre (i amb unes vistes espectaculars)!

El rei català de la música urbana, Lildami, ha passat per les catifes vermelles dels festivals més coneguts des de fa alguns anys i enguany presentant els seus últims singles, com 'Dr. Smith' o 'Saps fer-ho' vs. Amics de les Arts. Si sou grans fans del programa Eufòria, l'haureu vist ocupant el seu tron dins del jurat. Un lloc ben guanyat després d'acumular tantes medalles: un Premi Cerverí a Millor Lletra i dos anys consecutius del Premi Enderrock a millor artista de hip-hop i músiques urbanes. Fins i tot, s'ha muntat el seu propi festival internacional de música urbana, el Maleducats, pioner a Catalunya. Sonarà de franc al Time Out Market aquest dissabte 21 de setembre a les 21h, i quasi de ben segur que despertant la bèstia ballarina que porteu dins.

Si pareu per la festa, sempre podreu recobrar forces amb alguna de les suculentes propostes gastronòmiques que ofereix el Time Out Market i nodrir-vos d'unes vistes d'escàndol del mar i la façana marítima. Ganes de més nit? Sacieu-les amb el proper xou que se celebra entre les mateixes parets el mateix dia, DJ Hal, fins a les 24h; o guardeu-les per una altra vetllada encabida dins la programació cultural gratuïta del Time Out Market Barcelona.

Del divendres 20 al dilluns 23 de setembre del 2024, Barcelona viurà una eclosió musical durant la festa Major de la Mercè. Artistes d'una vintena de països diferents oferiran actuacions als diversos escenaris distribuïts per la ciutat que acolliran més de 100 concerts gratuïts. Com sempre, hi haurà música per a tots els gustos, des de propostes més arriscades a espectacles per a tots els públics, amb noms tan coneguts com Oques Grasses, Figa Flawas, Miki Núñez i Els Catarres, però també amb artistes més desconeguts com els que ens arriben de Portugal amb Portugal Alive, més alternatius com Las Ninyas del Corro, Cala Vento, Califato 3/4 i Okdw, i fins i tot de clàssica, amb l'OBC, la Banda Municipal de Barcelona, l'Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu i nla Simfònica Vozes amb Maria Hinojosa. Tota aquesta diversitat d'espais i dies pot fer-vos difícil la tria, per això us hem organitzat els concerts per espai i per dies, perquè us sigui més fàcil localitzar quins no us heu de perdre.

Qui no ha taral·lejat mai 'Pa amb oli sal' o 'Bicicletes'? Amb cançons tan boniques i tan ben construïdes com aquestes, Xavi de la Iglesia (guitarra, piano i veu), Vassil Lambrinov (violí), Oriol Aymat (violoncel), Manuel Krapovickas (baix elèctric i contrabaix) i Toni Pagès (batería), s'han convertit en un dels conjunts de pop més estimats a Catalunya. 

La seva mescla de folk, pop, música clàssica i cançó d'autor fa que Blaumut sigui un grup únic en el seu estil, i per això estem tan contents de rebre'ls, el 24 de setembre a les 20 h, dins del programa cultural gratuït del Time Out Market Barcelona, on presentaran el seu sisè treball d'estudi, 'Abisme'.

Tots ens enamorem de qui ens envia una postal i encara més si és 'Una postal barata', com un dels hits més sentits de la Suu. Empoderar-se com a dona i persona també és possible des de la tendresa, tal com demostren els temes de l'artista, amb melodies pop-indie que fonen i lletres que narren la quotidianitat i les petites coses pensant en gran. Va pel seu tercer disc i augurem que el camí serà bastant més llarg, a jutjar per la bona rebuda tant per part de la crítica com per la multitud de fans que s'apilen a cada concert.

Si vosaltres també voleu caure en els encanteris de la Suu, només cal que acudiu al concert gratuït que tindrà lloc al Time Out Market el pròxim dijous 26 de setembre a les 20h. També us hipnotitzaran les vistes del market, de cara al mar, i tota una muntanya de racons gastronòmics que alegraran als paladars.

Després de la triomfal gira de retorn d'Antònia Font, toca tornar a les cançons que Joan Miquel Oliver ha fet i defensat tots aquests anys en solitari. En realitat, és el mateix compositor a tots dos llocs: qualsevol cançó d'Antònia Font podria ser del Joanmi en solitari i viceversa. Pensem en 'Final feliç', Honey', 'Marès a radial', 'Surfistes a càmera lenta'... Totes són bones!

Poètic, surrealista i amb un immens talent per a les melodies enganxoses i les lletres impressionistes i imprevisibles, Oliver ja té una extensa discografia al seu nom, l'últim títol de la qual és 'Electronic devices'. No podem esperar a sentir-lo el 28 de setembre dins la programació cultural gratuïta del Time Out Market!

Aprofiteu per fer un mos i una copa, abans i després del concert, ja que el Market trobareu el millor del menjar i beure de Barcelona sota un mateix sostre (i amb unes vistes espectaculars)! 

El Festival·B fa deu anys després de consolidar-se l'any passat al Parc del Fòrum amb un format més ambiciós que de costum. Tornen a ser dos dies, aquesta vegada el 27 i el 28 de setembre, amb una programació que combina pop i rock amb les noves tendències de la música urbana, reunint una vintena llarga d'artistes que conformen el bo i millor del panorama de la música independent estatal.  

Sou més de guitarres o dels ritmes sincopats amb versos rapejats? Si us van més les sis cordes i els pedals de distorsió, tindreu els indies argentins Él Mató Un Policía Motorizado divendres 27, el mateix dia en què també actua Guillem Gisbert amb el seu nou projecte en solitari, els inclassificables Cupido i altres propostes inquietes com les de Sen Senra, Baiuca, Maria Hein, Melenas i Rodrigo Cuevas. Un cartell eclèctic, el de la primera jornada, que completen Jimena Amarillo, La Élite, Nerve Agent i Rusowsky. 

El Mas i Mas Festival va néixer per omplir de música l'agost a Barcelona, un mes en què gairebé ningú més s'atrevia a programar concerts. 20 anys més tard, creix per convertir-se en una temporada de sis mesos, en la qual, del 4 de maig al 27 de novembre es podran veure 24 actuacions d'artistes d'aquí i internacionals a sales com les sales Jamboree 1 i 3, Paral·lel 62, la Sala Apolo i La Paloma.

De què va? El CCCB homenatja a una de les figures més importants de la història del cinema. Agnès Varda, fotògrafa, artista, cineasta i pionera de la Nouvelle Vague és estimada i reconeguda arreu de França com una figura maternal i inspiradora. Però la coneixem, els catalans?

Per què hi heu d'anar? Per endinsar-vos en la vida, l’obra i les històries fascinants d’aquesta creadora lliure, moderna i compromesa amb el seu entorn polític que, fins i tot abans que Truffaut o Godard, Varda va obrir el camí del moviment cinematogràfic de la Nouvelle Vague, trencant normes i clixés en les més de quaranta pel·lícules que va filmar entre llargmetratges, curtmetratges, ficcions i documentals. 

De què va? Les parets del MACBA, sempre d’un blanc immaculat gairebé quirúrgic, s’han tenyit de blau marí i taronja per l’ocasió. L’exposició dedicada a Mari Chordà, una icona del feminisme i l’art de casa nostra, per fi honora la trajectòria que aquesta gran artista sempre ha merescut. 

Per què hi heu d'anar? Per divagar entre obres plenes de color i símbols sobre el plaer, el desig, la sexualitat i la maternitat. Hi descobrireu l'empenta d'una creadora avançada al seu temps que va participar en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, va fundar una editorial feminista i va obrir un bar amb les amigues en la grisor del franquisme i la transició. En les vagines, secrecions i cossos gestants hi sentireu vibrar el caràcter sincer i combatiu de la Mari Chordà, que també hem intentat plasmar en aquesta entrevista. 

De què va? La gran exposició de l’Any Tàpies arriba a Barcelona després de ser presentada al Bozar de Brussel·les i al Reina Sofia, a Madrid. S'hi agrupen més de cent obres procedents d’arreu del món, algunes de les quals es presenten a Barcelona per primera vegada. 

Per què hi heu d'anar? Per explorar en profunditat la figura de Tàpies, tot fent un recorregut del 1943 al 2011 que no se centra en la vida de l'artista, sinó en com Tàpies anava situant-se al món, relacionant-se amb l’art i amb ell mateix al llarg de la seva trajectòria. Les obres permeten conèixer les investigacions plàstiques que van obsessionar a l’artista durant tota la vida i que el van dur a experimentar amb tota mena de suports, tècniques i materials: hi ha dibuixos, collages, pintures, objectes i escultures de paper, cartó, fusta, pols de marbre, bronze o vernís. 

De què va? La naturalesa i l'abstracció es fusionen quan Marcos Isamat fa anar el llapis. Amb aquesta simple tècnica (tots, de petits, hem dibuixat amb llapis i goma d'esborrar, oi?), l'artista i doctor en Genètica per la Universitat de Cambridge captura l'essència d'imatges comunes, quotidianes i naturals.

Per què hi heu d'anar? Per veure com, de lluny, mars, branques, fulles i alberedes es converteixen en trames geomètriques i patrons que configuren l'escenari de l'espai expositiu.

De què va? Qui diu que les fotografies d'àlbums familiars no tenen valor? L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta aquesta exposició que aglutina imatges del passat recuperades d'àlbums, mobles, parets i capses de les llars familiars catalanes.

Per què hi heu d'anar? Per corregir un biaix: tot i que sovint ha sigut menystinguda per les institucions per la seva abundància i orfenesa, la fotografia familiar té molt de valor i en els darrers anys ha estat vindicada com a font documental i s’utilitza de manera recurrent en la creació artística contemporània!

De què va? Tuan Andrew Nguyen és el guanyador de la vuitena edició del Premi Joan Miró, un reconeixement que destaca artistes que mantenen el llegat de Joan Miró i els seus ideals. Nascut a Saigon i criat com a refugiat als Estats Units un cop acabada la guerra, aquest artista utilitza la seva experiència personal i la història del seu país com a fil conductor de la seva obra. Així, d’entrada, pot semblar sorprenent que un artista vietnamita faci art que s’assembli al que Miró va cultivar al llarg de la seva trajectòria. Però els seus mòbils metàl·lics (més grans o més petits, alguns daurats i d’altres platejats, inspirats en l'obra de Calder) tenen una essència mironiana innegable. 

Per què hi heu d'anar? Els mòbils de Nguyen estan fets amb fragments de bombes i projectils que es van utilitzar durant la Guerra del Vietnam. Ens parlen de la violència d'aquest conflicte mortífer, però també tenen el seu costat sanador: són peces sonores, afinades per tal d’emetre freqüències amb propietats guaridores, similars a les d’un gong. Així, l’obra de Nguyen ens convida fer un camí del trauma bèl·lic a la sanació col·lectiva. 

De què va? Per primera vegada, les capsetes, joiers i cofrets d’Adolf Fargnoli s’exposen a Barcelona. L'exposició reuneix l’obra d’aquest ebenista i orfebre d’origen italià, que va formar part del cercle d’artistes i artesans que es van donar a conèixer a Girona al voltant de la figura de l’arquitecte Rafael Masó. 

Per què hi heu d'anar? Es diu de Fargnoli que va ser un gran mite de la Girona noucentista, que va dedicar la seva vida a perfeccionar la tècnica de la talla de fusta. Les seves arquetes de fusta tallada amb aplicacions metàl·liques i interiors folrats de seda van generar l’admiració de crítics, artistes i intel·lectuals i el van dur a participar en cinquanta exposicions nacionals i internacionals entre 1918 i 1933. Pilar Vélez, la comissària de la mostra, s’ha dedicat a treure a la llum nombroses peces desconegudes de l’artista i alguns dels seus imitadors, fins al punt de recopilar-ne 90 (especialment capsetes i creus de fusta tallada amb aplicacions ceràmiques) que ara llueixen a les sales del MNAC. L’exposició també descobreix la vida i la trajectòria de l’artista gràcies al llegat de la seva família i altres testimonis, així com la seva altra faceta, la de grafista. 

De què va? Alfons Flores és un dels nostres millors escenògrafs. Al llarg de la seva trajectòria s’ha dedicat a la construcció de llocs imaginaris en teatres i espais escènics. Des dels seus inicis a la companyia de teatre independent Grup d’Acció Teatral fins als teatres d’òpera més prestigiosos del món, Flores ha construït espais imaginaris per a prop de dos-cents projectes teatrals i operístics.

Per què hi heu d'anar? Perquè el centre d’art Tecla Sala converteix aquestes escenografies en material expositiu, transformant els telons, objectes i maquinàries que coronaven els escenaris en materials de museu, tot mantenint l’essència del treball d’aquest escenògraf contemporani. 

De què va? Fernande Olivier va ser una model i artista francesa, coneguda principalment pel fet de ser la primera parella de Picasso. Ara, el Museu Picasso la reivindica com la cronista del naixement del cubisme que va ser gràcies a les memòries que va deixar escrites.

Per què hi heu d'anar? L’exposició il·lustra la vida d’Olivier per ordre cronològic perquè la coneguem i l’ubiquem en un lloc i un moment clau per l’esclat de les avantguardes. Documents i fotografies inèdites, testimonis audiovisuals i diversos retrats signats pel cercle d’amics de Fernande Olivier són les obres principals que conformen aquesta mostra única.

De què va? Jordi Colomer és un artista barceloní reconegut pel seu treball en el món de l'escenografia, la fotografia i la videoinstal·lació. Les seves obres ens conviden a pensar, a través de l'humor i l'imaginari popular, conceptes com la perifèria, el nomadisme, la comunitat, la provisionalitat, la ficció i la utopia. Ara el MACBA li dedica una exposició amb un ambient "profundament nòmada".

Per què hi heu d'anar? Per passejar entre el desplegament de 50 obres (escultures, collages, instal·lacions, fotografies, vídeos i accions en viu que l'artista ha anat creant des dels anys 80) que el comissari Martí Peran ha desplegat en un recorregut sense una entrada i sortida definida, que ofereix rutes diferents. 

De què va? El Museu d’Arqueologia de Catalunya és un d’aquests espais que els barcelonins tenim oblidats i en els quals només pensem quan ens els topem de cara si sortim a fer una volta per Montjuïc. Però el MAC fa uns anys que treballa per recuperar l’esplendor de l’edifici del 1929, i ara han renovat la seva exposició permanent fent-la brillar al màxim per convertir-se en un museu de visita obligada. 

Per què hi heu d'anar? Per veure més de dos-cents objectes (alguns dels quals constitueixen veritables tresors de l'arqueologia nacional i de la península Ibèrica) en un espai de 1.000 m², que ens mostren l’Imperi Romà com la primera societat globalitzada d'Occident 

A mig camí entre l'exercici de nostàlgia i la voluntat de reconnectar amb els temps de llibertat creativa que el van convertir en cineasta de referència, Tim Burton presenta una seqüela de la pel·lícula que el va col·locar en el mapa (la segona després de 'La gran aventura de Pee-wee') i va consolidar el seu molt particular univers. 35 anys més tard es retroba amb Michael Keaton, Winona Ryder i Catherine O'Hara i hi afegeix les seves noves muses, Jenna Ortega (la seva Miércoles televisiva) i Monica Bellucci (la seva parella de vida), per recuperar un personatge icònic, alguns dels gags més recordats de l'original i aquella fabulosa cançó de Harry Belafonte, 'Day-O (The banana boat song)'. Obrint una porta al Més Enllà, Burton diverteix i es diverteix picant l'ullet a una generació que va créixer amb els seus fantàstics viatges onírics i la seva imaginació desbordant.

Dir.: Tim Burton (EUA, 2024). 104 min. Estrena: 6 setembre

Després d'interpretar Òscar Camps a 'Mediterrani', l'actor Eduard Fernández torna a unir forces amb el director Marcel Barrena, de nou inspirant-se en fets reals: aquí reprodueixen la història de Manolo Vital, un veí de Torre Baró que, a la Barcelona de finals dels anys 70, va decidir segrestar l'autobús que conduïa per dur-lo fins al seu barri, que llavors patia un abandonament absolut per part de l'Ajuntament barceloní. 'El 47' parla de la lluita dels més humils per tal d'aconseguir serveis fonamentals (en el seu cas, transport, però també aigua corrent i llum), parla dels moviments veïnals i de la integració d'aquella migració que va contribuir a la construcció de la ciutat, i reivindica les petites i grans batalles contra un sistema que sempre afavoreix els mateixos. Clara Segura, Zoe Bonafonte i, en petites aparicions, Carlos Cuevas i David Verdaguer acompanyen Fernández en el repartiment d'un film que ens recorda que una sola persona pot fer moltíssimes coses contra les injustícies del nostre dia a dia.

Dir.: Marcel Barrena (Espanya, 2024). 110 min. Estrena: 6 setembre

Quan només era un nen, i després de la fugida familiar per l'ocupació nazi, el vienès Peter Perez va acabar al camp de concentració de Rivesaltes, al sud de França. Va ser allà, envoltat de nens espanyols fills de fugits republicans, però també de gitanos, on va conèixer el flamenc i va establir un vincle etern amb una música que expressava molt bé la tristor, la misèria, el fred, la gana i la mort. Molts anys més tard, en Peter es va entestar a resseguir les arrels d'aquells sons que li feien tant de mal com l'alleujaven, i va començar una sèrie de visites periòdiques a un petit municipi de Cadis. I, en un d'aquests viatges d'Àustria a Andalusia, la cineasta croata establerta a Barcelona Lucija Stojević (directora de 'La Chana') va decidir acompanyar-lo amb la seva càmera. El resultat, 'Pepi Fandango' (aquest és el sobrenom amb el qual els seus amics espanyols van batejar el protagonista), és un documental commovedor i deliciós que mostra una singular connexió entre el flamenc i el drama de l'Holocaust nazi.

Dir.: Lucija Stojević (Espanya, 2023). 85 min. Estrena: 6 setembre

Un vell secret surt a la llum i causa l'esfondrament de la família d'un advocat especialitzat en casos de violència sexual a menors. Interpel·lant des del títol a les xarxes de complicitat que protegeixen els depredadors sexuals, moltes vegades motivades per la vergonya o la covardia, també per pura supervivència, la nova proposta del belga Joachim Lafosse ('Un amor intranquilo') fa servir eines dels thrillers de suspens per assenyalar un tema ben tèrbol, inspirant-se en el cas real de l'advocat Victor Hissel, que representava pares de nens assassinats pel pedòfil Marc Dutroux i que va acabar imputat per possessió de pornografia infantil. Amb Emmanuelle Devos ('Lee mis labios') i Daniel Auteuil ('Caché') com a protagonistes, 'Un silencio' és un film duríssim, però també una mirada molt interessant i valenta a la violència sexual, tan present a la nostra societat.

Dir.: Joachim Lafosse (Bèlgica, 2023). 100 min. Estrena: 6 setembre

Després de documentals premiats com 'Sedimentos' (2021) o 'Mi vacío y yo' (2022), el valencià Adrián Silvestre s'ha convertit en un referent del gènere al nostre país. Ara estrena el seu film més personal i catàrtic: perquè ell mateix és un dels dos protagonistes. L'altre és el seu pare, Ricardo, un vividor que es va allunyar de la família molts anys enrere, i a qui no veu des de fa dues dècades. El retrobament de Silvestre amb el pare, amb les càmeres presents i enregistrant cada detall, proposa una reflexió sobre el perdó, el pas d'un temps perdut per sempre i les dinàmiques que s'estableixen a qualsevol família. I obre també una porta a un altre tema d'actualitat màxima: el dret a morir dignament. Tot plegat, en mans del cineasta, i en plena coherència amb les seves anteriors pel·lícules, suposa un balsàmic exercici d'exposició de la intimitat i també un emotiu, i quasi crepuscular, retrat de personatges que busquen, i troben, una segona oportunitat.

Dir.: Adrián Silvestre (Espanya, 2024). 98 min. Estrena: 6 setembre

Un escriptor d'exitoses novel·les de misteri de qui ningú en coneix la identitat real, un inquietant intrús que apareix a casa seva sabent massa, un fosc secret que no convé destapar, amenaces, traïcions i un nou llibre (massa) basat en fets reals. Més val no explicar gaire cosa més de la trama d'aquesta pel·lícula juganera i plena de girs de guió, que s'inspira en clàssics com 'La huella' (1972) o 'Trampa mortal' (1976), concebuda com a duel actoral amb només quatre personatges i una única localització. Jose Coronado, Diego Peretti, Cecilia Suárez i Georgina Amorós protagonitzen el film, que signa David Marqués, director d''El Club del Paro' i guionista de 'Campeones', i que enganxa amb una fórmula divertida i eficaç.

Dir.: David Marqués (Espanya, 2024). 89 min. Estrena: 20 setembre

Celebrem el centenari d'una llegenda del cinema com Marcello Mastroianni (el 28 de setembre brindarem per l'onomàstica) amb l'estrena d'aquesta autoficció tan marciana com emocionant, pel que té d'homenatge a un actor inigualable. Escrita i dirigida per Chistophe Honoré a la mesura de la seva actriu fetitxe, Chiara Mastroianni (han treballat junts fins a vuit vegades, a films com 'La belle personne' o 'Habitación 212'), la pel·lícula suposa un exercici de reafirmació i reinvindicació de la identitat d'una dona que ha hagut de lluitar tota la vida contra el pes dels seus cognoms. Filla de Marcello i de Catherine Deneuve, dues icones del cinema europeu, Chiara Mastroianni s'interpreta a si mateixa, o a una versió distorsionada de si mateixa, i participa d'una festa cinèfila plena de picades d'ull a clàssics del pare, com 'La dolce vita', 'Noches blancas' o 'Ginger i Fred'. A la història que explica 'Marcello mio', la Chiara personatge, farta de les infinites comparacions amb els seus progenitors, decideix que ja n'hi ha prou: a partir d'ara es farà dir Marcello, assumirà el paper d'un home a la seva vida, i, d'alguna manera, ressuscitarà el seu pare. Comèdia inclassificable, però amb un encant molt singular, juga amb les complicitats de Fabrice Luchini, Melvil Poupaud, Benjamin Biolay i Catherine Deneuve, també fent de si mateixos. En definitiva, una carta d'amor a l'irrepetible Marcello nostre.

Dir.: Christophe Honoré (França, 2024). 120 min. Estrena: 20 setembre

Va ser l'any 2002 quan una sentència judicial va convertir Ismael Álvarez, alcalde de Ponferrada, en el primer polític espanyol condemnat per assetjament sexual, amb una pena mínima, això sí. La seva víctima, la regidora d'Hisenda Nevenka Fernández, qui a 26 anys entrava en política amb entusiasme desbordant fins a xocar contra un mur inesperat. La jove va denunciar l'infern que havia patit, posant-se en contra a gran part de la ciutat i als mitjans de comunicació, en una època en què un moviment tan necessari com el MeToo encara era una quimera. El mediàtic cas de Nevenka, molt més assenyalada que el seu agressor, és un exemple claríssim de com la societat, masclista i patriarcal, mirava (i probablement encara continua mirant) cap a una altra banda en casos de violència sexual contra les dones. La catalana Mireia Oriol (coneguda per sèries com 'Les de l'hoquei' i 'Alma') interpreta la protagonista, i Urko Olazábal, a la pell de l'assetjador Álvarez, es retroba amb la cineasta Icíar Bollaín, després del Goya que va guanyar amb 'Maixabel'.

Dir.: Icíar Bollaín (Espanya, 2024). 110 min. Estrena: 27 setembre

“D'alguna manera, la pel·lícula fa una anàlisi del feixisme des del feminisme”, explica la cineasta aragonesa Paula Ortiz ('Teresa') sobre la seva nova pel·lícula, aquesta 'La virgen roja' que recull la història real de Hildegart Rodríguez, una intel·lectual precoç, una pionera de la lluita feminista que, en plena Espanya republicana, que defensava l'emancipació femenina amb consciència de la sexualitat pròpia. I que havia estat educada per la seva mare per liderar i alliberar les dones del futur: una nena prodigi que llegia amb dos anys, que parlava sis idiomes i que, amb 17, va ser l'advocada més jove del país. No es pot entendre la figura de Hildegart (a qui Fernando Fernán-Gómez ja va dedicar una pel·lícula, l'any 1977, en plena Transició, que es deia 'Mi hija Hildegart') sense la d'Aurora, la singular mare que trencava convencions. I tampoc podem apartar de l'equació un final digne del més truculent true crime. Amb Najwa Nimri i Alba Planas com a magnífiques protagonistes, la directora Paula Ortiz parla d'una època clau de la nostra història, trencada per la irrupció d'una dictadura que duraria 40 anys.

Dir.: Paula Ortiz (Espanya, 2024). 114 min. Estrena: 27 setembre

Quan encara tenim fresques algunes males crítiques rebudes al Festival de Canes i la polèmica campanya publicitària d'un tràiler que, justament, feia servir extractes d'opinions negatives que van resultar ser falses i inventades per una intel·ligència artificial, ens arriba 'Megalópolis'. Un arriscadíssim, estrany, ambiciós, grandiloqüent i fascinant projecte que Francis Ford Coppola va perseguir durant dècades i que finalment va acabar autofinançant-se. Amb Adam Driver com a cap d'un cartell que inclou Giancarlo Esposito i Dustin Hoffman, la pel·lícula, de sinopsi impossible de resumir, aposta pel retrofuturisme per mostrar una societat que, assentada sobre Nova York, s'anomena Nova Roma i està inspirada en les ciutats de l'Imperi Romà. Comparant-ne la decadència amb la nord-americana actual, Coppola fa servir l'art i la filosofia per reflexionar sobre el capitalisme i l'individualisme. També se sosté amb l'etiqueta de visionari que sovint li han penjat per experimentar amb les imatges i somiar amb les possibilitats del cinema del futur. Magistral o terrible, que algú tan important com l'home que va signar 'El padrí' o 'Apocalypse now' estreni una pel·lícula és sempre motiu de joia.

Dir.: Francis Ford Coppola (EUA, 2024). 138 min. Estrena: 27 setembre

La Banda Municipal de Barcelona, que és present en totes les festes majors de la ciutat, no podia faltar a la festa més gran, la de la Mercè. Dirigida pel seu titular, José Rafael Pascual-Vilaplana, ens proposa un programa festiu, com no podia ser d'una altra manera, que inclou obres de Casagemas, Amargós, Brotons, Josep Serra, Torrents, i Joaquim Serra.

El tenor peruà torna a Barcelona i a més ho fa ben acompanyat. Actuarà al costat de l'Orquestra Sinfonía por el Perú, que dirigeix Ana María Patiño-Osorio. El programa que interpreten, inclou obertures i àries de diversos compositors d'òpera, opereta i sarsuela, com Bellini, Donizetti, Verdi, Gounod, Offenbach, Chapí, Serrano o Luna, entre d'altres.

Una de les cites ineludibles de les Festes de la Mercè, si parlem de música clàssica, és sens dubte el concert de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l'OBC. Com aquests últims anys, tornarà a ser a la Seu de Districte de Nou Barris. Un concert que dirigirà Edmon Colomer i que inclou obres d'Eduard Toldrà ('Sol ixent'), Maurice Ravel ('Ma mère l'oye') i Ludwig van Beethoven ('Cinquena Simfonia').

L'Orquestra Simfònica del Vallès enceta una nova temporada de Simfònics al Palau amb un atractiu programa, en el qual destaca la presència del pianista Albert Guinovart com a solista convidat. El concert, que dirigirà Xavier Puig, el titular de l'orquestra, inclou obres de Juli Garreta ('Mediterrani'), Rakhmàninov ('Concert per a piano i orquestra núm. 2) i Mussorgski ('Quadres d'una exposició'). A més de la música, també hi haurà projeccions audiovisuals, a partir de les creacions d'art amb sorra que elabori l'artista Borja González.

Les forces vives del Gran Teatre del Liceu, com són l'orquestra i el cor del teatre, participen un any més en les Festes de la Mercè. El concert, que dirigirà Pablo Assante, el titular del Cor del Liceu, inclou fragments musicals essencials del repertori operístic. Un concert per a tots els públics, i una manera bonica d'acostar el món de l'òpera a tot aquell qui vulgui apropar-s'hi.

El Gran Teatre del Liceu obre la seva temporada operística amb una de les òperes més destacades del compositor rus Dmitri Xostakóvitx. Aquesta òpera, estrenada a Leningrad l'any 1934, va portar molts problemes al seu autor, després que Stalin assistís a una de les representacions. La producció del Liceu té la direcció d'escena d'Àlex Ollé i l'escenografia d'Alfons Flores. El mestre Josep Pons s'ocupa de la part musical, en la qual destaquen les veus d'Alexei Botnarciuc, Daniel Kirch, Sara Jakubiak, Ángeles Blancas, Pavel Černoch i Ladislav Elgr, entre d'altres.

La Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana organitza una nova edició del seu concurs de joves intèrprets, El Primer Palau. Una oportunitat per a descobrir el molt talent que podem trobar en els joves intèrprets i conjunts del nostre país, que d'aquesta manera tenen l'oportunitat també d'actuar en la sala més emblemàtica de la ciutat. Enguany els músics participants són Raquel Areal (violí), Álvaro Fernández-Bravo (piano), Gerard Flotats (violoncel), Guillem Gràcia (violoncel), Raúl Sabiote (bombardí), el Duo StriAgo (guitarres) i el Quartet Vivancos.

La temporada de Palau 100 del Palau de la Música Catalana comença amb un plat fort, ni més ni menys que la mítica Filharmònica de Viena, una de les millors orquestres del món. Dirigida aquesta vegada per l'italià Danielle Gatti, interpreta un programa amb dues úniques obres: 'Apollon Musagète', d'Igor Stravinsky i la 'Simfonia núm. 10', de Dmitri Xostakóvitx.

L'octubre és el mes en què acostumen a començar bona part de les temporades de concerts dels auditoris del nostre país. I L'Auditori de Barcelona no és una excepció. Enguany la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya presenta un programa atractiu, que inclou obres de Mompou, Gershwin i Ravel. La direcció anirà a càrrec de Ludovic Morlot, el titular de l'OBC, i els solistes convidats seran la soprano Núria Rial i el pianista Lucas Debargue, a més de l'Orfeó Català.

Entre els mesos d'octubre i juliol, el Palau de la Generalitat acull una temporada de concerts amb un instrument singular com a protagonista, un carilló format per 49 campanes. En aquest primer concert, Anna Maria Reverté, al carillonista titular del Palau, ens proposa un programa amb obres de compositors com Granados, Mompou o Ravel, entre d'altres, inspirat en el so de les campanes. L'entrada és lliure però cal fer la reserva d'invitacions a través d'internet (presidencia.gencat.cat/carillo) o trucant al 012.

Voleu sentir-vos com a pilots de Fórmula 1? Doncs no us perdeu el Volkswagen Driving Fest Montmeló 2024, un gran esdeveniment que se celebrarà al Circuit de Barcelona-Catalunya (Montmeló) el 21 de setembre. Hi rebreu formació que us ajudarà a millorar la vostra tècnica de conducció, tindreu la possibilitat de rodar en pista amb els models esportius de la Gamma R i de la família ID., divertir-vos al circuit GTI i provar els últims SUV de la marca al circuit off-road.

A més, trobareu un paddock ple d’activitats com ara simuladors de conducció, música en directe, food trucks, zona de tatuatges i més activitats dirigides a tota la família. Un festival amb picades d'ullet al passat i al futur, un munt d'activitats i molta diversió. Aconseguiu les vostres entrades!

I si voleu continuar completant l’experiència, el dia 22 de setembre tindrà lloc l'escola de conducció Volkswagen Driving Experience. Un esdeveniment pel qual ja han passat milers de conductors i que promet ser una experiència carregada d’adrenalina, on els cotxes seran els protagonistes. Amb l'Escola ID., Volkswagen vol ajudar els alumnes a descobrir les claus de conducció i la diversió que s’amaga darrere d’un cotxe elèctric. Per la seva banda, l'Escola R està dissenyada per a conductors experimentats que volen fer un pas més enllà i aprendre noves tècniques que els permetin reaccionar amb més seguretat davant de situacions adverses. I, per als menys experimentats, l'Escola GTI ofereix formació per a persones amb fins a dos anys de carnet. Segur que trobareu el vostre curs a mida. No us perdeu l’experiència!

Música electrònica sonant a cada racó, cuiners fent piruetes culinàries per totes bandes, instruments curiosos flotant sobre les taules i productes de primera qualitat fent-se notar, entre colors vius i aromes que hipnotitzen. Aquest és el meravellós circ del Born Street Food, el festival gastronòmic que omple de DJs, paladars exigents, cuiners top, showcookings i gastronomia multicolor la plaça de Pla de Palau edició rere edició i any rere any.

Del 20 al 22 de setembre torna el festival, coincidint amb les festes de la Mercè, perquè ho gaudiu per partida doble i amb la panxa ben contenta. En aquesta edició hi haurà un total de 16 restaurants participants -amb alguns canvis-, escollits entre les millors adreces del barri gastronòmic per excel·lència de Barcelona, i tots vinculats a l'Associació Born Gurmet, un segell de qualitat.

Els visitants podran delectar-se amb una àmplia varietat de plats, des de peix de la Barceloneta fregit i en adob de la Confraria de Pescadors de Barcelona, fins a plats internacionals fets amb producte local de primera, com el secret japo-ibèric d'Ikoya Izakaya o el taco de cochinita pibil amb salsa Xnipec d'Oaxaca Cuina Mexicana. És una aposta segura: Born Street Food té alguna cosa per a satisfer a tots els paladars. Feu un cop d'ull a tots els restaurants que hi participen:

1. Jon Cake

2. SAGARDI

3. Ikoya Izakaya 

4. Cadaqués 

5. Oaxaca Cuina Mexicana 

6. Sagàs Pagesos i Cuiners 

7. Pork boig per tu!

8. Bodega Vidrios & Cristales 

9. 1881 per Sagardi 

10. Golfo de Bizkaia 

11. Vila Viniteca 

12. Bronzo Bar e Cucina 

13. Pastisseria Brunells

14. Tapeo Born

15. Confraria de Pescadors de Barcelona

16. 7 Portes 

L’entrada és gratuïta, però requereix una consumició mínima de 3 tiquets. 

Segur que a alguns ja se us accelera el cor només de pensar que la festa en honor a la nostra patrona està ben a prop. I si us diem que la podreu gaudir davant del mar amb alguns dels millors concerts organitzats per Estrella Damm? I que tots els concerts són gratuïts? L’escenari Mediterràniament, a la Platja de Bogatell de Barcelona, acollirà algunes de les bandes i artistes més destacats del panorama musical actual el 20 de setembre a partir de les 20 h. Maria Jaume pujarà a l’escenari per fer-vos volar la imaginació amb el seu nou disc ‘Nostalgia Airlines’. També actuaran La Ludwig Band, amb la seva particular visió de l'indie pop català, i el mític grup d'Oques Grasses. Finalment, l’estrella que tancarà la nit serà Figa Flawas, protagonista de la campanya de La Mercè d’Estrella Damm d’enguany.

El 21 i 22 de setembre serà el torn dels músics emergents, que tocaran a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm en el marc del festival BAM (Barcelona Acció Musical). Una jornada que barreja tradició amb avantguarda i fa un 'remix' d'artistes de pop alternatiu, música urbana i experimentals. Començarà dissabte al migdia amb les actuacions de Lucía Fumero, Lleona i Crnds. Al llarg de dissabte i diumenge es pujaran a l’escenari Cheb Kerem, Malika, Cheb Runner, Fades, Twin, Rebe, 8KITOO, Nina Emocional, SDH i Somadamantina.
I, com era d’esperar, si us deixeu caure pel carrer Rosselló 515, trobareu tot un menú gastronòmic de deu per a tots els paladars, amb opcions inclusives, veganes i sense gluten, tant dolces com salades. Preparats per allargar l’estiu fins l’últim moment?

Bitter KAS i Time Out ja és tot un vincle imparable! Ens tornem a donar la mà per prendre el barri de Sant Antoni (i que el barri prengui Bitter KAS). Després de l'èxit de les tres edicions anteriors, aquesta beguda es torna a posar de moda en una ruta imprescindible, i és que l'aperitiu es convertirà en el vostre millor moment del dia, de terrassa en terrassa. A partir del 21 de setembre i fins al 13 d'octubre, podeu gaudir per només 4 euros d’un Bitter KAS i una tapa o, per 6 euros, d'un Bittermut (la fusió perfecta de Bitter KAS i vermut per a aquells a qui us agradi gaudir d´un combinat) amb la seva tapa. 

20 terrasses súper top de la zona de Sant Antoni han estat les triades per oferir aquest pla, on podreu tastar les dues opcions descobrint les tapes personalitzades que cadascun dels locals han preparat per a l'ocasió. 

A més, participar en aquesta ruta té premi: a partir de la vostra quarta consumició, podreu entrar al sorteig d'una experiència gastronòmica súper top per a dues persones valorades en 300 euros. Per això, haureu de demanar el vostre díptic a qualsevol dels bars participants, prendre un Bitter KAS o Bittermut i demanar el segell corresponent; un cop hagueu acumulat quatre, caldrà seguir els passos del fulletó per participar-hi. 

Un pla de deu, oi? Doncs estigueu atents, perquè d'aquí poc publicarem el mapa amb la llista de locals i un munt de detalls més per tal que dissenyeu el vostre passeig d'aperitiu perfecte, no us el podeu perdre!

La nova temporada de L'Auditori, (Contra) Natura, comença amb tota mena de luxes amb un concert inaugural a càrrec de l'OBC. La programació posterior serà també una gran sorpresa, amb un munt de solistes de renom que acompanyaran l'orquestra. Figures del violí, com Renaud Capuçon, Frank Peter Zimmermann; del violoncel, com Julia Hagen o Gautier Capuçon; del piano, com Jan Lisiecki o Leif Ove Andsnes; i veus de caixet, com Anna Prohaska i Sílvia Pérez Cruz. 

(Contra) Natura porta la preposició entre parèntesis perquè la temàtica és dual: el cicle de concerts posa la tònica en com les forces de la natura han anant modelant la música, tant si les obres s’han creat per acompanyar-la i retre-li homenatge, com per desafiar-la o dominar-la. Una reflexió que trascendeix el món sonor, n'amplia els límits més enllà de la música clàssica i d'avantguarda i que emocionarà.

Maurice Ravel i el seu ballet ‘Daphnis et Chloé’ protagonitzaran el concert inaugural que se celebrarà el 4 i el 5 d'octubre a les 19 h i el 6 d'octubre a les 11 h. Dirigirà l’orquestra Ludovic Morlot, director titular de la formació des de fa tres anys i gran coneixedor de l’obra del compositor francès. El programa també inclourà la vibrant ‘Rhapsody in Blue’ de George Gerswhin, que comptarà amb l’acompanyament del pianista Lucas Debargue, i una selecció de cançons de Frederic Mompou, orquestrades per Antoni Ros Marbà i Albert Guinovart i cantades per la soprano Núria Rial. 
Aquesta cita és només la punta de llança de tot una allau d’artistes sorprenents que acompanyaran l'orquestra durant la temporada 2024-2025. Aconseguiu les vostres entrades aquí!

Si sou amants de la comèdia, els monòlegs i el riure sense frens, no us podeu perdre la novena edició dels monòlegs de Casino Barcelona Comedy. El Casino de la Ciutat Comtal ha convidat tretze dels millors monologuistes del país per fer-nos riure pels descosits a la sala Cotton Club. Els dijous, fins al 21 de novembre, a partir de les 21h, es poden gaudir dels còmics més reconeguts a nivell nacional, com Charlie Pee, Txabi Franquesa o David Fernández. Encara us queden més d'un parell de mesos per gaudir-los!
Patricia Espejo, Daniel Fez, Santi Rodríguez i 'Calladitas estáis más guapes', entre d’altres, ja han passat pel cicle de comèdia i humor de Casino Barcelona. I encara queden alguns dels monologuistes més aclamats per pujar-se a l'escenari; noms que han triomfat en teatres i programes com el Club de la Comèdia o Paramount Comedy. Txabi Franquesa ens explicarà histories quotidianes convertides en espectacle; David Fernández, es tira a la piscina amb 'No estoy bien'; mentre Alex O'Dogherty demostrarà com de polifacètic pot arribar a ser. Fran Pati ens compartirà 'Moder-no. Del pueblo a la ciudad'; i Charlie Pee ens presentarà el seu primer espectacle en solitari. Un repertori per flipar, oi? A més, els tindreu ben a prop, perquè tots els espectacles tindran aforament reduït a 250 persones, un petit comitè privilegiat! Per això, si no us voleu perdre l'oportunitat d'estar molt a prop dels vostres còmics preferits, ja podeu córrer a comprar les entrades, amb preus a partir dels 12€. I ja us avancem el darrer secret: qui compri les entrades, podrà gaudir, el mateix dia de l'actuació, d'un 10% de descompte per sopar als restaurants Bet Bar o La Vinoteca, a l'interior de Casino Barcelona. Aprofiteu l'oportunitat!

Robbie Williams ha estat tota la seva vida utilitzant l'art com a catalitzador de les pressions de la vida en el focus públic, però no només a través de la música, com ja molts coneixem, també en forma de pintura i arts visuals. Voleu descobrir el revers pintor del cantant? El 20 de juny es va inaugurar l'exposició al Moco Museum, que va comptar amb la presència del mateix autor per explicar les diferents obres, i estarà disponible fins a finals de novembre. 'Confessions Of A Crowded Mind' és un compendi de 16 obres que des d'una ment abarrotada descendeixen al llenç i a la matèria, es tracta de les últimes peces de l'artista que pretenen inspirar els espectadors a abraçar col·lectivament cada part de si mateixos i animar la gent a transformar les seves pors i ansietats en creativitat.

No és la primera exposició de l'icona britànica, el Moco Museum d'Amsterdam ja va acollir amb molt èxit una exposició seva, 'Pride and self-prejudice', on més de 100.000 persones van visitar el seu primer capítol de l'exposició. Robbie és un dels artistes més condecorats del món de la música, amb sis dels 100 àlbums més venuts de la història britànica, 80 milions d'àlbums venuts arreu del món, 14 singles número 1 i un rècord de 18 premis BRIT, més que cap altre artista. No us perdeu aquest artistàs, aconseguiu les vostres entrades aquí.

Sabíeu que és possible ‘arrencar la pell’ de grans objectes: les seves parets, terres, sostres i façanes? Patricia Gómez i María Jesús González, artistes valencianes amb la voluntat de rescatar la memòria d’espais en processos de desaparició o abandó, han desenvolupat una tècnica a la qual anomenen ‘estampació per arrencada’, que barreja tècniques d’estampació i conservació, per tal d’arrencar ‘la pell’ de grans superfícies murals i traslladar-la a un suport de tela.

Això mateix han fet amb 10 habitatges abandonats del barri del Cabanyal de València, que es va veure afectat per un agressiu pla de reordenació urbana, i que han quedat immortalitzats en una tela de 340 m i 314 kg. La podreu veure a l’exposició ‘Arxiu Cabanyal. A la memòria del lloc’ del 18 de maig al 6 d’octubre del 2024, Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani, a cura de Joana Hurtado Matheu. El singular sistema d’arxiu físic i documental de Gómez i González es basa, també, en la investigació del context, l’anàlisi dels espais i el seu registre fotogràfic i audiovisual; una concentració de materials que també tindreu l’oportunitat de veure a la mostra. Una exposició que, d’alguna manera, narra tot el que dirien les parets si poguessin parlar. Per escoltar-les, adquiriu les entrades aquí.

Alguna vegada heu deixat de fer una fotografia o vídeo d’un moment molt especial i us n’heu penedit? Ara podreu rescatar-lo abans que caigui en l’oblit gràcies a l'Oficina Ciutadana de Memòries Sintètiques al Disseny Hub Barcelona (DHub), un espai al servei de la ciutadania disponible del 17 de maig i fins al 29 de setembre per reconstruir i recuperar visualment totes aquelles memòries que no van ser mai enregistrades. D’aquesta manera, es va creant un àlbum visual de memòries reconstruïdes amb IA que ajudin les generacions futures a entendre i preservar la història del seu passat. 

La repesca del passat per transformar-la en un material tangible té dues fases. Primer, us faran una entrevista on haureu d’explicar amb detall tot el que recordeu de l’escena que voleu que quedi inmortalitzada. Paral·lelament, es generen les imatges amb intel·ligència artificial a partir del testimoni personal i us les entregaran al final de la sessió. I si voleu, la vostra fotografia podrà formar part de l’exposició col·lectiva de l’Oficina amb els records generats durant els tres mesos en què estarà funcionant el projecte. 

El projecte està impulsat per l’estudi creatiu Domestic Data Streamers amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona. Preparats per viatjar al passat?

'El clan de hierro', de Sean Durkin, explica la increïble història dels germans Von Erich, que van fer història al món de la lluita lliure professional a principis dels 80. Entrenats pel seu propi pare, els va instruir amb un lema molt clar: cal ser fort per protegir la família. Lluitar es converteix, doncs, en un requisit perquè l'amor perduri i no es trenqui. I a la pel·lícula descobrireu com aquesta màxima recorre els universos d'aquests quatre germans que, entre tragèdies i triomfs, es van enfrontant als diferents reptes que la vida els ofereix dins i fora del ring. Una pel·lícula plena d'emocions que ha aconseguit un gran èxit de taquilla als Estats Units i crítiques enlluernadores, amb una de les millors interpretacions de Zac Efron al paper protagonista acompanyat de l'actor de moda, Jeremy Allen White ('The Bear'). Tots dos han transformat els seus cossos per a la pel·lícula, fins aconseguir el físic propi de les estrelles de la lluita. La resta del repartiment és espectacular, amb Harris Dickinson ('El triangle de la tristesa') i Lily James ('Baby Driver'). Preparats per al combat?

‘Per què la guerra?’ és la pregunta que es van fer Sigmund Freud i Albert Einstein l’any 1932, i alhora és una pregunta que no ens queda gens lluny a dia d'avui. A vegades, però, és difícil obtenir resposta. Aquesta exposició, organitzada per El Born Centre de Cultura i Memòria i el Memorial Democràtic, convida a reflexionar sobre els conflictes armats i les ferides que deixen en les persones, els llocs i els paisatges, a través d’un recull d’obres d’artistes contemporanis. 
Entre tot el mar d’incerteses que representa una guerra, ‘Per què la guerra?’ pretén reflexionar sobre la seva omnipresència en el món actual i el lligam que té amb l’economia i la política que marquen l’ordre mundial. A més, la guerra deteriora la democràcia i la justícia, nodreix estructures com el patriarcat i obre escenaris devastants com les crisis humanitàries. De tots aquests aspectes en podreu reflexionar amb obres d’artistes internacionals com Francesc Abad, Isabel Banal, Juan Manuel Echavarría, Rula Halawani, Shirin Neshat i Francesc Torres, entre altres. 
La mostra ja està oberta al públic i la podeu veure a la Sala Casanova de l’antic Mercat del Born fins el 29 de setembre. I si us agrada, trobareu més programació cultural relacionada, com un club de lectura sobre la guerra civil, un seminari i una conferència de l’artista Alfredo Jaar o un cicle de xerrades en què experts d’història contemporània reflexionaran sobre l’existència de la guerra a dia d’avui. Si teniu ganes d’indagar en pensaments i espais sobre l’existència de la guerra, ja podeu fer-vos amb les entrades!

Si sou amants de la comèdia, els monòlegs i el riure sense frens, no us podeu perdre la novena edició dels monòlegs de Casino Barcelona Comedy. El Casino de la Ciutat Comtal ha convidat tretze dels millors monologuistes del país per fer-nos riure pels descosits a la sala Cotton Club. Cada dijous, des del 15 de febrer fins al 21 de novembre, a partir de les 21h, podreu gaudir dels còmics més reconeguts a nivell nacional, com Daniel Fez, Dario Orsi o Calladitas esteu més guapes.
Se us acut millor nom que Patricia Espejo per obrir l'edició el proper 15 de febrer? A nosaltres no! A més, també passaran per l'escenari noms que han triomfat en teatres i programes com el Club de la Comèdia o Paramount Comedy, com ara Andreu Casanova, Santi Rodríguez, Adri Romero, David Amor, Txabi Franquesa, David Fernández, Alex O'Dogherty, Fran Pati i Charlie Pee. Un repertori per flipar, oi? A més, els tindreu ben a prop, perquè tots els espectacles tindran aforament reduït a 250 persones, un petit comitè privilegiat! Per això, si no us voleu perdre l'oportunitat d'estar molt a prop dels vostres còmics preferits, ja podeu córrer a comprar les entrades, amb preus a partir dels 12€. I ja us avancem el darrer secret: qui compri les entrades, podrà gaudir, el mateix dia de l'actuació, d'un 10% de descompte per sopar als restaurants Bet Bar o La Vinoteca, a l'interior de Casino Barcelona. Aprofiteu l'oportunitat!

Un dels efectes que més busquem quan contemplem alguna obra d’art és que ens travessi l’ànima com una fletxa. Que ens bategui el cor o el cervell a mil! Aquesta és una de les intencions principals de ‘Temporals’, un cicle d’exposicions organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona que té l’objectiu de crear accions i experiències artístiques que interpel·lin la ciutadania i hi dialoguin. 

Us faran qüestionar interrogants tant necessaris com el futur de la humanitat, les obres en creació comunitària o experimentar com l’obra també és creada pel públic i evoluciona en funció de la seva mirada. I, a més de la peça expositiva, hi haurà un seguit d’activitats i experiències on la participació de col·lectius, entitats i ciutadania és imprescindible.

Hi trobareu set exposicions repartides per 12 Centres Cívics de la ciutat. ‘De pedra’ és una instal·lació visual amb una base d’imatges d’arxiu que muta en presència de cada visitant, que imita el procés de construcció dels records. ‘El cielo las estrellas’ us convidarà a relacionar el que és tangible amb el que és intangible i el cos amb l’esperit des de l’art. 'El Dissens' parteix d’una pràctica assembleària amb estudiants que va donar com a resultat un guió per a una obra audiovisual. 'Orientar-se en la foscor més absoluta' presenta de forma audiovisual la paradoxal situació resultant d'un hipotètic col·lapse mediambiental: les solucions des de la tecnologia són, en part, les que amenacen la sostenibilitat de la Terra. A 'The Opposite Sea' es convida a qüestionar la mirada que es té del mar Mediterrani que pot ser sinònim de contemplació, llibertat, però també de lloc de fronteres i conflicte. La proposta audiovisual i performativa 'Vinader: un viaje interplanetario' convida a obrir-se al desconegut per explorar el present a través de la imaginació, inspirat en les muntanyes de Montserrat. I, finalment, 'Fem festa – més enllà de la tradició': una obra compartida que qüestiona el sentit de les celebracions i actes similars.

Us apunteu a gaudir de totes aquestes obres experiencials? Consulteu la programació i localitzacions al seu web!