Què són les sardanes satàniques i perquè recuperen la dansa original: "La burgesia ens va robar la sardana divertida i festiva"

A Catalunya es ballen sardanes satàniques. I no, no tenen res a veure amb invocar el dimoni ni amb l'anticrist. Es tracta de recuperar els passos de la manera antiga de ballar sardanes, els d'abans que aquesta dansa tradicional catalana fos convertida en una sèrie de moviments rígids i estilitzats que "apropen als àngels", com diuen alguns. En comptes de salts i petites passes, les sardanes satàniques opten per girs horitzontals, continuats i més animats (i per això, estan triomfant entre els joves).

L'Adrià Garcia forma part dels Joves Sardanistes de l'Agrupa, un grup sardanista de Molins de Rei que ha impulsat les sardanes satàniques. Fixeu-vos en el fet que diem "impulsar" i no "inventar", perquè en realitat, les sardanes satàniques existeixen des de fa anys i panys. L'Adrià explica que "amb les reformes amb el noucentisme, que era un moviment polític, econòmic i sobretot estètic, també es va transformar el folklore", inclosa la sardana. "Abans, la sardana era molt arrauxada, molt animada i fins i tot era comú que la gent disparés a l'aire", assegura l'Adrià, que afegeix que, a més, hi havia joc i competitivitat entre la gent jove per portar la millor cobla.

Per què es diuen 'sardanes satàniques'?

La resposta és senzilla: "Molta gent diu que 'això no són sardanes ni són res, la sardana és una dansa celestial', així que ens agrada dir que són satàniques per molestar", afirma l'Adrià. Els Joves sardanistes de l'Agrupa van arribar a aquest tipus de sardana fa cinc anys, després d'anar a diferents trobades on es van fixar en què hi havia gent que ballava de manera més dinàmica.

Molts dels dansaires a qui van preguntar van assegurar que aquest tipus de sardana s'anomenava "ballar fent la persiana", i que l'origen es remunta als seus avis. L'Adrià i els seus companys es van informar a través de documentals i experts en música i tradició com Jaume Ayats i Anna Costal per poder recuperar aquesta dansa de la disbauxa.

L'Adrià deixa clar que els Joves sardanistes de l'Agrupa no han inventat res, senzillament han recuperat una dansa tradicional. I per això s'alegra que les sardanes satàniques s'estenguin arreu de Catalunya en trobades sardanistes i tallers. A l'aplec de Calella, a les ballades de les Santes de Mataró, i a les d'Olesa de Montserrat –i evidentment a les de Molins de Rei, d'on són els joves sardanistes–, es poden trobar dansaires que practiquen aquest estil. Així i tot, si no us voleu perdre cap esdeveniment de sardanes satàniques, podeu seguir a Instagram l'agrupació a @jovesardanistesdelagrupa.

Sardanes satàniques, i a més, antifeixistes

Segons els joves sardanistes de l'Agrupa, "el noucentisme és un moviment burgès i conservador", i l'Adrià apunta: "la burgesia ens va robar la sardana divertida i festiva". "Per nosaltres, la cultura popular és una manera de fer xarxa i comunitat i és el contrari del que promou el feixisme, la fragmentació i la divisió", conclou el sardanista.

A Barcelona es ballen sardanes, però també s'hi fan moltes més activitats: aquí pots consultar les més interessants de l'octubre.

Aquest article s'ha publicat el dijous 15 d'octubre a les 8:04 h