Coses per fer a l'octubre a Barcelona

De què va? El CCCB homenatja a una de les figures més importants de la història del cinema. Agnès Varda, fotògrafa, artista, cineasta i pionera de la Nouvelle Vague és estimada i reconeguda arreu de França com una figura maternal i inspiradora. Però la coneixem, els catalans?

Per què hi heu d'anar? Per endinsar-vos en la vida, l’obra i les històries fascinants d’aquesta creadora lliure, moderna i compromesa amb el seu entorn polític que, fins i tot abans que Truffaut o Godard, Varda va obrir el camí del moviment cinematogràfic de la Nouvelle Vague, trencant normes i clixés en les més de quaranta pel·lícules que va filmar entre llargmetratges, curtmetratges, ficcions i documentals. 

De què va? Les parets del MACBA, sempre d’un blanc immaculat gairebé quirúrgic, s’han tenyit de blau marí i taronja per l’ocasió. L’exposició dedicada a Mari Chordà, una icona del feminisme i l’art de casa nostra, per fi honora la trajectòria que aquesta gran artista sempre ha merescut. 

Per què hi heu d'anar? Per divagar entre obres plenes de color i símbols sobre el plaer, el desig, la sexualitat i la maternitat. Hi descobrireu l'empenta d'una creadora avançada al seu temps que va participar en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, va fundar una editorial feminista i va obrir un bar amb les amigues en la grisor del franquisme i la transició. En les vagines, secrecions i cossos gestants hi sentireu vibrar el caràcter sincer i combatiu de la Mari Chordà, que també hem intentat plasmar en aquesta entrevista. 

De què va? La gran exposició de l’Any Tàpies arriba a Barcelona després de ser presentada al Bozar de Brussel·les i al Reina Sofia, a Madrid. S'hi agrupen més de cent obres procedents d’arreu del món, algunes de les quals es presenten a Barcelona per primera vegada. 

Per què hi heu d'anar? Per explorar en profunditat la figura de Tàpies, tot fent un recorregut del 1943 al 2011 que no se centra en la vida de l'artista, sinó en com Tàpies anava situant-se al món, relacionant-se amb l’art i amb ell mateix al llarg de la seva trajectòria. Les obres permeten conèixer les investigacions plàstiques que van obsessionar a l’artista durant tota la vida i que el van dur a experimentar amb tota mena de suports, tècniques i materials: hi ha dibuixos, collages, pintures, objectes i escultures de paper, cartó, fusta, pols de marbre, bronze o vernís. 

De què va? La naturalesa i l'abstracció es fusionen quan Marcos Isamat fa anar el llapis. Amb aquesta simple tècnica (tots, de petits, hem dibuixat amb llapis i goma d'esborrar, oi?), l'artista i doctor en Genètica per la Universitat de Cambridge captura l'essència d'imatges comunes, quotidianes i naturals.

Per què hi heu d'anar? Per veure com, de lluny, mars, branques, fulles i alberedes es converteixen en trames geomètriques i patrons que configuren l'escenari de l'espai expositiu.

De què va? Qui diu que les fotografies d'àlbums familiars no tenen valor? L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta aquesta exposició que aglutina imatges del passat recuperades d'àlbums, mobles, parets i capses de les llars familiars catalanes.

Per què hi heu d'anar? Per corregir un biaix: tot i que sovint ha sigut menystinguda per les institucions per la seva abundància i orfenesa, la fotografia familiar té molt de valor i en els darrers anys ha estat vindicada com a font documental i s’utilitza de manera recurrent en la creació artística contemporània!

De què va? Tuan Andrew Nguyen és el guanyador de la vuitena edició del Premi Joan Miró, un reconeixement que destaca artistes que mantenen el llegat de Joan Miró i els seus ideals. Nascut a Saigon i criat com a refugiat als Estats Units un cop acabada la guerra, aquest artista utilitza la seva experiència personal i la història del seu país com a fil conductor de la seva obra. Així, d’entrada, pot semblar sorprenent que un artista vietnamita faci art que s’assembli al que Miró va cultivar al llarg de la seva trajectòria. Però els seus mòbils metàl·lics (més grans o més petits, alguns daurats i d’altres platejats, inspirats en l'obra de Calder) tenen una essència mironiana innegable. 

Per què hi heu d'anar? Els mòbils de Nguyen estan fets amb fragments de bombes i projectils que es van utilitzar durant la Guerra del Vietnam. Ens parlen de la violència d'aquest conflicte mortífer, però també tenen el seu costat sanador: són peces sonores, afinades per tal d’emetre freqüències amb propietats guaridores, similars a les d’un gong. Així, l’obra de Nguyen ens convida fer un camí del trauma bèl·lic a la sanació col·lectiva. 

De què va? Per primera vegada, les capsetes, joiers i cofrets d’Adolf Fargnoli s’exposen a Barcelona. L'exposició reuneix l’obra d’aquest ebenista i orfebre d’origen italià, que va formar part del cercle d’artistes i artesans que es van donar a conèixer a Girona al voltant de la figura de l’arquitecte Rafael Masó. 

Per què hi heu d'anar? Es diu de Fargnoli que va ser un gran mite de la Girona noucentista, que va dedicar la seva vida a perfeccionar la tècnica de la talla de fusta. Les seves arquetes de fusta tallada amb aplicacions metàl·liques i interiors folrats de seda van generar l’admiració de crítics, artistes i intel·lectuals i el van dur a participar en cinquanta exposicions nacionals i internacionals entre 1918 i 1933. Pilar Vélez, la comissària de la mostra, s’ha dedicat a treure a la llum nombroses peces desconegudes de l’artista i alguns dels seus imitadors, fins al punt de recopilar-ne 90 (especialment capsetes i creus de fusta tallada amb aplicacions ceràmiques) que ara llueixen a les sales del MNAC. L’exposició també descobreix la vida i la trajectòria de l’artista gràcies al llegat de la seva família i altres testimonis, així com la seva altra faceta, la de grafista. 

De què va? Alfons Flores és un dels nostres millors escenògrafs. Al llarg de la seva trajectòria s’ha dedicat a la construcció de llocs imaginaris en teatres i espais escènics. Des dels seus inicis a la companyia de teatre independent Grup d’Acció Teatral fins als teatres d’òpera més prestigiosos del món, Flores ha construït espais imaginaris per a prop de dos-cents projectes teatrals i operístics.

Per què hi heu d'anar? Perquè el centre d’art Tecla Sala converteix aquestes escenografies en material expositiu, transformant els telons, objectes i maquinàries que coronaven els escenaris en materials de museu, tot mantenint l’essència del treball d’aquest escenògraf contemporani. 

De què va? Fernande Olivier va ser una model i artista francesa, coneguda principalment pel fet de ser la primera parella de Picasso. Ara, el Museu Picasso la reivindica com la cronista del naixement del cubisme que va ser gràcies a les memòries que va deixar escrites.

Per què hi heu d'anar? L’exposició il·lustra la vida d’Olivier per ordre cronològic perquè la coneguem i l’ubiquem en un lloc i un moment clau per l’esclat de les avantguardes. Documents i fotografies inèdites, testimonis audiovisuals i diversos retrats signats pel cercle d’amics de Fernande Olivier són les obres principals que conformen aquesta mostra única.

De què va? Jordi Colomer és un artista barceloní reconegut pel seu treball en el món de l'escenografia, la fotografia i la videoinstal·lació. Les seves obres ens conviden a pensar, a través de l'humor i l'imaginari popular, conceptes com la perifèria, el nomadisme, la comunitat, la provisionalitat, la ficció i la utopia. Ara el MACBA li dedica una exposició amb un ambient "profundament nòmada".

Per què hi heu d'anar? Per passejar entre el desplegament de 50 obres (escultures, collages, instal·lacions, fotografies, vídeos i accions en viu que l'artista ha anat creant des dels anys 80) que el comissari Martí Peran ha desplegat en un recorregut sense una entrada i sortida definida, que ofereix rutes diferents. 

De què va? El Museu d’Arqueologia de Catalunya és un d’aquests espais que els barcelonins tenim oblidats i en els quals només pensem quan ens els topem de cara si sortim a fer una volta per Montjuïc. Però el MAC fa uns anys que treballa per recuperar l’esplendor de l’edifici del 1929, i ara han renovat la seva exposició permanent fent-la brillar al màxim per convertir-se en un museu de visita obligada. 

Per què hi heu d'anar? Per veure més de dos-cents objectes (alguns dels quals constitueixen veritables tresors de l'arqueologia nacional i de la península Ibèrica) en un espai de 1.000 m², que ens mostren l’Imperi Romà com la primera societat globalitzada d'Occident 

A mig camí entre l'exercici de nostàlgia i la voluntat de reconnectar amb els temps de llibertat creativa que el van convertir en cineasta de referència, Tim Burton presenta una seqüela de la pel·lícula que el va col·locar en el mapa (la segona després de 'La gran aventura de Pee-wee') i va consolidar el seu molt particular univers. 35 anys més tard es retroba amb Michael Keaton, Winona Ryder i Catherine O'Hara i hi afegeix les seves noves muses, Jenna Ortega (la seva Miércoles televisiva) i Monica Bellucci (la seva parella de vida), per recuperar un personatge icònic, alguns dels gags més recordats de l'original i aquella fabulosa cançó de Harry Belafonte, 'Day-O (The banana boat song)'. Obrint una porta al Més Enllà, Burton diverteix i es diverteix picant l'ullet a una generació que va créixer amb els seus fantàstics viatges onírics i la seva imaginació desbordant.

Dir.: Tim Burton (EUA, 2024). 104 min. Estrena: 6 setembre

Després d'interpretar Òscar Camps a 'Mediterrani', l'actor Eduard Fernández torna a unir forces amb el director Marcel Barrena, de nou inspirant-se en fets reals: aquí reprodueixen la història de Manolo Vital, un veí de Torre Baró que, a la Barcelona de finals dels anys 70, va decidir segrestar l'autobús que conduïa per dur-lo fins al seu barri, que llavors patia un abandonament absolut per part de l'Ajuntament barceloní. 'El 47' parla de la lluita dels més humils per tal d'aconseguir serveis fonamentals (en el seu cas, transport, però també aigua corrent i llum), parla dels moviments veïnals i de la integració d'aquella migració que va contribuir a la construcció de la ciutat, i reivindica les petites i grans batalles contra un sistema que sempre afavoreix els mateixos. Clara Segura, Zoe Bonafonte i, en petites aparicions, Carlos Cuevas i David Verdaguer acompanyen Fernández en el repartiment d'un film que ens recorda que una sola persona pot fer moltíssimes coses contra les injustícies del nostre dia a dia.

Dir.: Marcel Barrena (Espanya, 2024). 110 min. Estrena: 6 setembre

Quan només era un nen, i després de la fugida familiar per l'ocupació nazi, el vienès Peter Perez va acabar al camp de concentració de Rivesaltes, al sud de França. Va ser allà, envoltat de nens espanyols fills de fugits republicans, però també de gitanos, on va conèixer el flamenc i va establir un vincle etern amb una música que expressava molt bé la tristor, la misèria, el fred, la gana i la mort. Molts anys més tard, en Peter es va entestar a resseguir les arrels d'aquells sons que li feien tant de mal com l'alleujaven, i va començar una sèrie de visites periòdiques a un petit municipi de Cadis. I, en un d'aquests viatges d'Àustria a Andalusia, la cineasta croata establerta a Barcelona Lucija Stojević (directora de 'La Chana') va decidir acompanyar-lo amb la seva càmera. El resultat, 'Pepi Fandango' (aquest és el sobrenom amb el qual els seus amics espanyols van batejar el protagonista), és un documental commovedor i deliciós que mostra una singular connexió entre el flamenc i el drama de l'Holocaust nazi.

Dir.: Lucija Stojević (Espanya, 2023). 85 min. Estrena: 6 setembre

Un vell secret surt a la llum i causa l'esfondrament de la família d'un advocat especialitzat en casos de violència sexual a menors. Interpel·lant des del títol a les xarxes de complicitat que protegeixen els depredadors sexuals, moltes vegades motivades per la vergonya o la covardia, també per pura supervivència, la nova proposta del belga Joachim Lafosse ('Un amor intranquilo') fa servir eines dels thrillers de suspens per assenyalar un tema ben tèrbol, inspirant-se en el cas real de l'advocat Victor Hissel, que representava pares de nens assassinats pel pedòfil Marc Dutroux i que va acabar imputat per possessió de pornografia infantil. Amb Emmanuelle Devos ('Lee mis labios') i Daniel Auteuil ('Caché') com a protagonistes, 'Un silencio' és un film duríssim, però també una mirada molt interessant i valenta a la violència sexual, tan present a la nostra societat.

Dir.: Joachim Lafosse (Bèlgica, 2023). 100 min. Estrena: 6 setembre

Després de documentals premiats com 'Sedimentos' (2021) o 'Mi vacío y yo' (2022), el valencià Adrián Silvestre s'ha convertit en un referent del gènere al nostre país. Ara estrena el seu film més personal i catàrtic: perquè ell mateix és un dels dos protagonistes. L'altre és el seu pare, Ricardo, un vividor que es va allunyar de la família molts anys enrere, i a qui no veu des de fa dues dècades. El retrobament de Silvestre amb el pare, amb les càmeres presents i enregistrant cada detall, proposa una reflexió sobre el perdó, el pas d'un temps perdut per sempre i les dinàmiques que s'estableixen a qualsevol família. I obre també una porta a un altre tema d'actualitat màxima: el dret a morir dignament. Tot plegat, en mans del cineasta, i en plena coherència amb les seves anteriors pel·lícules, suposa un balsàmic exercici d'exposició de la intimitat i també un emotiu, i quasi crepuscular, retrat de personatges que busquen, i troben, una segona oportunitat.

Dir.: Adrián Silvestre (Espanya, 2024). 98 min. Estrena: 6 setembre

Un escriptor d'exitoses novel·les de misteri de qui ningú en coneix la identitat real, un inquietant intrús que apareix a casa seva sabent massa, un fosc secret que no convé destapar, amenaces, traïcions i un nou llibre (massa) basat en fets reals. Més val no explicar gaire cosa més de la trama d'aquesta pel·lícula juganera i plena de girs de guió, que s'inspira en clàssics com 'La huella' (1972) o 'Trampa mortal' (1976), concebuda com a duel actoral amb només quatre personatges i una única localització. Jose Coronado, Diego Peretti, Cecilia Suárez i Georgina Amorós protagonitzen el film, que signa David Marqués, director d''El Club del Paro' i guionista de 'Campeones', i que enganxa amb una fórmula divertida i eficaç.

Dir.: David Marqués (Espanya, 2024). 89 min. Estrena: 20 setembre

Celebrem el centenari d'una llegenda del cinema com Marcello Mastroianni (el 28 de setembre brindarem per l'onomàstica) amb l'estrena d'aquesta autoficció tan marciana com emocionant, pel que té d'homenatge a un actor inigualable. Escrita i dirigida per Chistophe Honoré a la mesura de la seva actriu fetitxe, Chiara Mastroianni (han treballat junts fins a vuit vegades, a films com 'La belle personne' o 'Habitación 212'), la pel·lícula suposa un exercici de reafirmació i reinvindicació de la identitat d'una dona que ha hagut de lluitar tota la vida contra el pes dels seus cognoms. Filla de Marcello i de Catherine Deneuve, dues icones del cinema europeu, Chiara Mastroianni s'interpreta a si mateixa, o a una versió distorsionada de si mateixa, i participa d'una festa cinèfila plena de picades d'ull a clàssics del pare, com 'La dolce vita', 'Noches blancas' o 'Ginger i Fred'. A la història que explica 'Marcello mio', la Chiara personatge, farta de les infinites comparacions amb els seus progenitors, decideix que ja n'hi ha prou: a partir d'ara es farà dir Marcello, assumirà el paper d'un home a la seva vida, i, d'alguna manera, ressuscitarà el seu pare. Comèdia inclassificable, però amb un encant molt singular, juga amb les complicitats de Fabrice Luchini, Melvil Poupaud, Benjamin Biolay i Catherine Deneuve, també fent de si mateixos. En definitiva, una carta d'amor a l'irrepetible Marcello nostre.

Dir.: Christophe Honoré (França, 2024). 120 min. Estrena: 20 setembre

Va ser l'any 2002 quan una sentència judicial va convertir Ismael Álvarez, alcalde de Ponferrada, en el primer polític espanyol condemnat per assetjament sexual, amb una pena mínima, això sí. La seva víctima, la regidora d'Hisenda Nevenka Fernández, qui a 26 anys entrava en política amb entusiasme desbordant fins a xocar contra un mur inesperat. La jove va denunciar l'infern que havia patit, posant-se en contra a gran part de la ciutat i als mitjans de comunicació, en una època en què un moviment tan necessari com el MeToo encara era una quimera. El mediàtic cas de Nevenka, molt més assenyalada que el seu agressor, és un exemple claríssim de com la societat, masclista i patriarcal, mirava (i probablement encara continua mirant) cap a una altra banda en casos de violència sexual contra les dones. La catalana Mireia Oriol (coneguda per sèries com 'Les de l'hoquei' i 'Alma') interpreta la protagonista, i Urko Olazábal, a la pell de l'assetjador Álvarez, es retroba amb la cineasta Icíar Bollaín, després del Goya que va guanyar amb 'Maixabel'.

Dir.: Icíar Bollaín (Espanya, 2024). 110 min. Estrena: 27 setembre

“D'alguna manera, la pel·lícula fa una anàlisi del feixisme des del feminisme”, explica la cineasta aragonesa Paula Ortiz ('Teresa') sobre la seva nova pel·lícula, aquesta 'La virgen roja' que recull la història real de Hildegart Rodríguez, una intel·lectual precoç, una pionera de la lluita feminista que, en plena Espanya republicana, que defensava l'emancipació femenina amb consciència de la sexualitat pròpia. I que havia estat educada per la seva mare per liderar i alliberar les dones del futur: una nena prodigi que llegia amb dos anys, que parlava sis idiomes i que, amb 17, va ser l'advocada més jove del país. No es pot entendre la figura de Hildegart (a qui Fernando Fernán-Gómez ja va dedicar una pel·lícula, l'any 1977, en plena Transició, que es deia 'Mi hija Hildegart') sense la d'Aurora, la singular mare que trencava convencions. I tampoc podem apartar de l'equació un final digne del més truculent true crime. Amb Najwa Nimri i Alba Planas com a magnífiques protagonistes, la directora Paula Ortiz parla d'una època clau de la nostra història, trencada per la irrupció d'una dictadura que duraria 40 anys.

Dir.: Paula Ortiz (Espanya, 2024). 114 min. Estrena: 27 setembre

Quan encara tenim fresques algunes males crítiques rebudes al Festival de Canes i la polèmica campanya publicitària d'un tràiler que, justament, feia servir extractes d'opinions negatives que van resultar ser falses i inventades per una intel·ligència artificial, ens arriba 'Megalópolis'. Un arriscadíssim, estrany, ambiciós, grandiloqüent i fascinant projecte que Francis Ford Coppola va perseguir durant dècades i que finalment va acabar autofinançant-se. Amb Adam Driver com a cap d'un cartell que inclou Giancarlo Esposito i Dustin Hoffman, la pel·lícula, de sinopsi impossible de resumir, aposta pel retrofuturisme per mostrar una societat que, assentada sobre Nova York, s'anomena Nova Roma i està inspirada en les ciutats de l'Imperi Romà. Comparant-ne la decadència amb la nord-americana actual, Coppola fa servir l'art i la filosofia per reflexionar sobre el capitalisme i l'individualisme. També se sosté amb l'etiqueta de visionari que sovint li han penjat per experimentar amb les imatges i somiar amb les possibilitats del cinema del futur. Magistral o terrible, que algú tan important com l'home que va signar 'El padrí' o 'Apocalypse now' estreni una pel·lícula és sempre motiu de joia.

Dir.: Francis Ford Coppola (EUA, 2024). 138 min. Estrena: 27 setembre

Ja sabem com costen els dilluns, per això és important tenir un pla emocionant que ens ajudi a completar el primer dia de la setmana. Sabent que cada dilluns, a les 19 h, podeu gaudir d'una sessió de jazz, acompanyada d'un bon mos i una bona beguda, afrontareu el dia amb molta més il·lusió. Apunteu a l'agenda les Jazz Nights by Família Torres de cada dilluns, dins la programació cultural gratuïta del Time Out Market Barcelona.

El 9 de setembre tindrem The Summer Lovers, amb un repertori que va del blues al swing, passant pel jazz i el boogaloo; el 16 serà el torn del trio de la vocalista Diana Palau; el 23, de la cantant Sandra Murga, també en format trio; i, el 30, de Marina Sen, amb un repertori de R&B, house, neo soul i disco.

La programació continua durant els dilluns d'octubre i novembre amb The Summer Lovers (7/10 i 4/11), April Gallo (14/10 i 18/11), Sandra Murga (21/10), Marina Sen (28/10 i 11/11). 

Aprofiteu per fer un mos i una copa, abans i després del concert: al Market trobareu el millor del menjar i beure de Barcelona sota un mateix sostre (i amb unes vistes espectaculars)!

El rei català de la música urbana, Lildami, ha passat per les catifes vermelles dels festivals més coneguts des de fa alguns anys i enguany presentant els seus últims singles, com 'Dr. Smith' o 'Saps fer-ho' vs. Amics de les Arts. Si sou grans fans del programa Eufòria, l'haureu vist ocupant el seu tron dins del jurat. Un lloc ben guanyat després d'acumular tantes medalles: un Premi Cerverí a Millor Lletra i dos anys consecutius del Premi Enderrock a millor artista de hip-hop i músiques urbanes. Fins i tot, s'ha muntat el seu propi festival internacional de música urbana, el Maleducats, pioner a Catalunya. Sonarà de franc al Time Out Market aquest dissabte 21 de setembre a les 21h, i quasi de ben segur que despertant la bèstia ballarina que porteu dins.

Si pareu per la festa, sempre podreu recobrar forces amb alguna de les suculentes propostes gastronòmiques que ofereix el Time Out Market i nodrir-vos d'unes vistes d'escàndol del mar i la façana marítima. Ganes de més nit? Sacieu-les amb el proper xou que se celebra entre les mateixes parets el mateix dia, DJ Hal, fins a les 24h; o guardeu-les per una altra vetllada encabida dins la programació cultural gratuïta del Time Out Market Barcelona.

Del divendres 20 al dilluns 23 de setembre del 2024, Barcelona viurà una eclosió musical durant la festa Major de la Mercè. Artistes d'una vintena de països diferents oferiran actuacions als diversos escenaris distribuïts per la ciutat que acolliran més de 100 concerts gratuïts. Com sempre, hi haurà música per a tots els gustos, des de propostes més arriscades a espectacles per a tots els públics, amb noms tan coneguts com Oques Grasses, Figa Flawas, Miki Núñez i Els Catarres, però també amb artistes més desconeguts com els que ens arriben de Portugal amb Portugal Alive, més alternatius com Las Ninyas del Corro, Cala Vento, Califato 3/4 i Okdw, i fins i tot de clàssica, amb l'OBC, la Banda Municipal de Barcelona, l'Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu i nla Simfònica Vozes amb Maria Hinojosa. Tota aquesta diversitat d'espais i dies pot fer-vos difícil la tria, per això us hem organitzat els concerts per espai i per dies, perquè us sigui més fàcil localitzar quins no us heu de perdre.

Qui no ha taral·lejat mai 'Pa amb oli sal' o 'Bicicletes'? Amb cançons tan boniques i tan ben construïdes com aquestes, Xavi de la Iglesia (guitarra, piano i veu), Vassil Lambrinov (violí), Oriol Aymat (violoncel), Manuel Krapovickas (baix elèctric i contrabaix) i Toni Pagès (batería), s'han convertit en un dels conjunts de pop més estimats a Catalunya. 

La seva mescla de folk, pop, música clàssica i cançó d'autor fa que Blaumut sigui un grup únic en el seu estil, i per això estem tan contents de rebre'ls, el 24 de setembre a les 20 h, dins del programa cultural gratuït del Time Out Market Barcelona, on presentaran el seu sisè treball d'estudi, 'Abisme'.

Tots ens enamorem de qui ens envia una postal i encara més si és 'Una postal barata', com un dels hits més sentits de la Suu. Empoderar-se com a dona i persona també és possible des de la tendresa, tal com demostren els temes de l'artista, amb melodies pop-indie que fonen i lletres que narren la quotidianitat i les petites coses pensant en gran. Va pel seu tercer disc i augurem que el camí serà bastant més llarg, a jutjar per la bona rebuda tant per part de la crítica com per la multitud de fans que s'apilen a cada concert.

Si vosaltres també voleu caure en els encanteris de la Suu, només cal que acudiu al concert gratuït que tindrà lloc al Time Out Market el pròxim dijous 26 de setembre a les 20h. També us hipnotitzaran les vistes del market, de cara al mar, i tota una muntanya de racons gastronòmics que alegraran als paladars.

Després de la triomfal gira de retorn d'Antònia Font, toca tornar a les cançons que Joan Miquel Oliver ha fet i defensat tots aquests anys en solitari. En realitat, és el mateix compositor a tots dos llocs: qualsevol cançó d'Antònia Font podria ser del Joanmi en solitari i viceversa. Pensem en 'Final feliç', Honey', 'Marès a radial', 'Surfistes a càmera lenta'... Totes són bones!

Poètic, surrealista i amb un immens talent per a les melodies enganxoses i les lletres impressionistes i imprevisibles, Oliver ja té una extensa discografia al seu nom, l'últim títol de la qual és 'Electronic devices'. No podem esperar a sentir-lo el 28 de setembre dins la programació cultural gratuïta del Time Out Market!

Aprofiteu per fer un mos i una copa, abans i després del concert, ja que el Market trobareu el millor del menjar i beure de Barcelona sota un mateix sostre (i amb unes vistes espectaculars)! 

El Festival·B fa deu anys després de consolidar-se l'any passat al Parc del Fòrum amb un format més ambiciós que de costum. Tornen a ser dos dies, aquesta vegada el 27 i el 28 de setembre, amb una programació que combina pop i rock amb les noves tendències de la música urbana, reunint una vintena llarga d'artistes que conformen el bo i millor del panorama de la música independent estatal.  

Sou més de guitarres o dels ritmes sincopats amb versos rapejats? Si us van més les sis cordes i els pedals de distorsió, tindreu els indies argentins Él Mató Un Policía Motorizado divendres 27, el mateix dia en què també actua Guillem Gisbert amb el seu nou projecte en solitari, els inclassificables Cupido i altres propostes inquietes com les de Sen Senra, Baiuca, Maria Hein, Melenas i Rodrigo Cuevas. Un cartell eclèctic, el de la primera jornada, que completen Jimena Amarillo, La Élite, Nerve Agent i Rusowsky. 

El Mas i Mas Festival va néixer per omplir de música l'agost a Barcelona, un mes en què gairebé ningú més s'atrevia a programar concerts. 20 anys més tard, creix per convertir-se en una temporada de sis mesos, en la qual, del 4 de maig al 27 de novembre es podran veure 24 actuacions d'artistes d'aquí i internacionals a sales com les sales Jamboree 1 i 3, Paral·lel 62, la Sala Apolo i La Paloma.