Coses per fer a l'octubre a Barcelona

La fundació Photographic Social Vision organitza per dissetena vegada l’exposició de fotoperiodisme més reconeguda a escala mundial, que aglutina al CCCB les obres guanyadores del concurs de fotografia i narrativa digital World Press Photo. 

​​Hi trobaràs les fotografies que il·lustren les diferents perspectives al voltant de l’actualitat global, amb temàtiques que van des del conflicte israelianopalestí fins al canvi climàtic. També era d’esperar que el Coronavirus fos present en la mostra del concurs de fotoperiodisme més prestigiós del món. 

La fotografia premiada és “The First Embrace” (la primera abraçada), del danès Mads Nissen, que mostra una de les primeres abraçades segures durant la pandèmia entre l’anciana Rosa Luzia Lunardi i la infermera Adriana Silva da Costa Souza, en una residència del Brasil. 

A més, el World Press Photo d’enguany compta amb cinc autors nacionals premiats: el barceloní Luis Tato, el basc Aitor Garmendia, l'extremeny Jaime Culebras, la valenciana Claudia Reig Valera i l'argentí resident a Barcelona Pablo Tosco. 

El Disseny Hub Barcelona acollirà ‘Banksy. The Art of Protest’, una exposició internacional que proposa una immersió en el misteriós univers de Banksy. La mostra, que aplega obres originals de l’artista procedents de col·leccions privades, ha rebut més d’1 milió de visites en la seva gira mundial i ara aterra a Barcelona, on algunes peces de Banksy es mostraran al públic per primera vegada. Si us voleu assegurar l'entrada, ja es poden reservar a través de la seva pàgina web.

En aquesta exposició hi trobaràs obres d’art que s’exhibeixen a Barcelona per primera vegada. La mostra és la primera del cicle Panorama, amb el qual el MACBA vol reforçar el seu compromís amb l’escena artística de la ciutat. Una exposició per descobrir els artistes emergents que donen forma a la cultura contemporània barcelonina, a través d’obres que inclouen un gran ventall de disciplines: la pintura, l’escultura, el treball amb paper, la videoinstal·lació, la performance, la fotografia i el tèxtil.

Arriba al CosmoCaixa una exposició sobre Nikola Tesla, que fa un recorregut cronològic per la vida de l’excepcional científic posa en relleu la seva importància en la història de la ciència.

Dolores (Lola) Picasso va dedicar la seva vida a conservar l’obra del seu germà. Ella i l’artista van estar sempre molt units, i, durant la seva infància i adolescència, Lola va convertir-se en la model predilecta de Picasso, fins que aquest va marxar a estudiar a Madrid. Aquesta exposició s’endinsa en la relació fraternal entre Lola i Pablo, a través de cartes, fotografies, retrats que l’artista va fer de la seva germana i pintures fetes per la mateixa Lola Picasso. 

L’any 1900, l’emprenedor olotí Manuel Malagrida i Fontanet, fundador de l’empresa tabaquera més important d’Argentina, va convocar el concurs dels 'Cigarrillos París' per innovar en l’estratègia publicitària. Ara, els Espais Volart ens expliquen com era la publicitat del segle XX a partir dels millors cartells del concurs, juntament amb fotografies, vestits i objectes de disseny. L’exposició ens mostra com els anuncis abordaven realitats com la situació de la dona, les classes socials, la infància, el progrés o el mite de la ciutat-llum.

Quina ha estat la resposta dels artistes a la pandèmia del Coronavirus? Aquesta exposició recull pràctiques artístiques que ens ajuden a entendre el món des de la interdependència i la pluralitat. Les obres de Nacho Criado, Eva Fàbregas, Dora García, Wolfgang Tillmans, Félix González-Torres, Antoni Llena, Àngels Ribé i Francesc Torres volen pensar com ens relacionem amb el nostre planeta i reflexionar sobre el món incert, fràgil i desconegut al qual ens hem d’enfrontar. 

Comissariada per Xavier Acarín Wieland i emmarcada en el programa Convocatòria de Comissariat, la mostra convida a pensar en el món com una col·laboració constant a partir de les investigacions artístiques dels anys seixanta. Així, l’exposició ens fa pensar en les obres d’art com a instruments que poden desencadenar col·laboracions i intercanvis entre éssers humans i altres espècies i que ens fan qüestionar el que és material i vital, entre el que és present i absent, entre el que és actual-real i el que és possible. 

L'escultura ha sostingut un tens diàleg amb la realitat, amb la plasmació d'objectes, cossos i relats al llarg de la seva història. Així, el centenar d'obres seleccionades per David Bestué es presenten en set àmbits i aborden qüestions com la còpia i representació de la realitat, l'experimentació amb materials, l'exploració de les propietats físiques en l'escultura, la relació entre objecte i subjecte, la relació de l'escultura amb el temps, o la representació de la figura humana i l'expressió d'emocions complexes com ara el desig sexual.

Entre principis del segle xx i l'actualitat, la mostra explora artistes com Antoni Gaudí, Julio González, Alexander Calder, Joan Miró, Apel·les Fenosa, Lygia Clark, On Kawara, Robert Smithson, Bruce Nauman, David Medalla, Eva Lootz, Susana Solano, Pipilotti Rist o Wolfgang Tillmans, entre d'altres.

Quins monstres s’amaguen en la tecnologia, el llenguatge i la política? A mig camí entre la fotografia com a memòria i les imatges generades per la intel·ligència artificial, la fotografia de Joan Fontcuberta s’aventura a explorar els conflictes i les violències del nostre temps. La Fundació Vila Casas presenta mitja dotzena de projectes recents de l’artista que demostren que la fotografia és molt més que una representació de la realitat.

Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, les esglésies cremaven i no només estaven en joc les vides de persones: l’art també corria el risc de ser destruït. Aquesta exposició del MNAC narra el viatge d’obres d’art de tota mena (des del romànic fins a Picasso) que es va dur a terme per salvar l’art català de la destrucció de la guerra. Les obres van ser amagades, classificades, ordenades, restaurades i desplaçades a llocs segurs per assegurar que sobreviurien. 

A l’exposició ‘Museu en perill! Salvaguarda i endreça de l’art català durant la guerra civil’ s’hi poden veure algunes de les peces que van viatjar per tot Catalunya fins a arribar a França, i que van sobreviure gràcies a la implicació de personatges com Joaquim Folch i Torres, una figura imprescindible per a comprendre tot el sistema museístic i patrimonial català, que després va ser depurat pel Feixisme. 

Fellini és una figura universal que ha contribuït de manera molt significativa a la història del cinema. Com a guionista i després com a director, va crear una galeria de personatges divertits i apassionats i va contribuir a donar una imatge internacional d’Itàlia, el que el converteix en una figura cabdal de la cultura europea de la segona meitat del segle XX. 

El seu llegat ha passat a formar part de la nostra memòria col·lectiva i ara arriba al Born Centre de Cultura i Memòria en forma d’una exposició que aplega gran part del material que Fellini va produir durant la seva carrera, gràcies a   una tasca de recopilació sistemàtica en la qual han participat arxius i col·leccionistes públics i privats. 

Cartells originals de les seves pel·lícules, cartelleres, guions, contractes, cartes, més de 80 fotografies de plató i de la seva vida privada, atrezzo, vestuari i més de 50 dibuixos personals ressalten l’eclecticisme i la versatilitat d’aquest gran director, característiques que l’han elevat a rang de mite.

Coorganitzada per l’Istituto Italiano di Cultura a Barcelona i El Born CCM, la mostra permet al visitant submergir-se en el món oníric de l’autor i conèixer-lo en el seu vessant més íntim, més enllà de la seva filmografia.

La manera en com representem els altres animals diu molt sobre nosaltres. En aquesta exposició, Oscar Holloway explora precisament com els humans hem investigat, teoritzat i pensat sobre les altres les espècies, convertint-les en l’alteritat. A partir de faules, manuals d’història natural i altres publicacions, la mostra qüestiona la percepció humana servint-se de la hipèrbole, el joc, la repetició i l’absurd. 

La mostra, que ha comptat amb l’acompanyament de l’artista Luz Broto, conté un total de dotze obres, en formats diversos com ara vídeo, instal·lació, fotografia, impressions en paper i escultures, que giren al voltant de la construcció de la mirada humana envers els animals.

Fa un any, el col·leccionista i mecenes Rafael Tous –fundador de la sala Metrònom (1980-2006)– va donar un miler d’obres d’art conceptual al MACBA. El fons aplega el treball d’una vintena de creadors destacats dels 70 i 80, com Fina Miralles, Àngels Ribé, Francesc Torres i Antoni Muntadas. 'En temps real' és una bona oportunitat per apropar-se de nou a una de les grans col·leccions del país.

L’exposició ‘Tàpies. La realitat en primer pla’ aglutina les obres de Tàpies de la dècada dels 60 i 70 on l’artista fa un intent de tornar a la realitat. Buscant ampliar la noció de ‘realisme’, Tàpies mostrava els materials per si sols, tal com eren, en els seus quadres. L’artista va deixar enrere l’obra d’art com a finestra que et transporta a una altra realitat i va transformar la tela dels quadres en un mur que ens mostra materials corrents, pobres i humils. 

Tàpies va centrar el seu interès en objectes usats (mobles vells, utensilis domèstics, roba bruta) que reflectien les empremtes del pas del temps i de l’acció humana. A través de la seva empremta personal, l’artista transformava aquests objectes en peces artístiques i criticava la societat de consum que l’envoltava. 

L’exposició 'Modernisme, cap a la cultura del disseny' és una relectura del modernisme des del disseny tot redescobrint les arts decoratives i aplicades a mig camí entre l’artesania i la indústria que brillarien a finals del segle XIX i principis del XX. La mostra traça una cronologia entre modernisme i noucentisme, vinculant el moviment que a Europa va ser anomenat art-déco amb la tradició autòctona, un moviment de tornada a l’arrel mediterrània que també duran a terme moviments com el GATCPAC. Llums, peces d’orfebreria, elements decoratius, rajoles i documents –a més d’algunes peces inèdites de Gaudí– es despleguen en aquesta mostra que té un caràcter semipermanent.

Juanjo Giménez salta al llargmetratge després de guanyar la Palma d’Or a Canes i de ser nominat a l’Oscar amb el curt Timecode (2016). I ho fa amb una aposta arriscada: la protagonista de Tres és una dissenyadora i muntadora de so que, en un caprici del destí, veu com el seu cervell comença a processar tot el que escolta amb delay. Una desincronització que afectarà tots els aspectes de la seva vida. Marta Nieto i Miki Esparbé protagonitzen el film.

Dir. Juanjo Giménez (Espanya, 2021).  104 min. Estrena el 5 de novembre.

L’univers cinemàtic de Marvel recupera uns personatges creats per Jack Kirby i publicats per primera vegada el 1976. Els protagonistes formen part d’una raça alienígena immortal que viu oculta i que treu el cap per protegir la humanitat de la destrucció. Angelina Jolie i Kit Harington (el Jon Snow de 'Joc de Trons') encapçalen el cast. 

Dir. Chloé Zhao (EUA, Gran Bretanya, 2021). 157 min. Estrena el 5 de novembre.

Amb l’aval del Gran Premi del Jurat aconseguit al festival de Berlín, aquesta deliciosa producció japonesa proposa un tríptic de relats sobre personatges femenins marcats per la coincidència, l’atzar, la memòria i el destí. Relacions amoroses, trobades fortuïtes, converses transcendents... Pur naturalisme i un grapat de moments amb què el públic podrà sentir-se identificat. 

Dir. Ryûsuke Hamaguchi (Japó, 2021). 121 min. Estrena el 5 de novembre.

Sis premis a Màlaga, entre ells la Biznaga de Oro, són un aval del nou llarg d’Agustí Villaronga ('Pa negre'), que adapta un capítol de la novel·la d’Alessandro Baricco 'Oceà'. Amb una aposta formal radical, majoritàriament en blanc i negre, el film parla de l’horror, la por i la supervivència a partir del naufragi d’una fragata francesa a les costes del Senegal l’any 1816. 

Dir. Agustí Villaronga (Espanya, 2021). 75 min. Estrena el 12 de novembre.

Carlos Saura torna al musical, ara fixant-se en els corridos i les ranxeres mexicanes. El director aragonès es busca un alter ego de ficció: un dramaturg prepara una obra de teatre amb elements autobiogràfics. El procés creatiu, el càsting i les tensions entre els ballarins aspirants es barregen amb lluminosos i coloristes números musicals.

Dir. Carlos Saura (Espanya, Mèxic, 2021). 95 min. Estrena el 12 de novembre.

Jane Campion ('El piano') va guanyar el Lleó de Plata a la Millor Direcció per aquesta desconstrucció del western més convencional, tan sòrdida i atrevida com atmosfèrica i poètica. Protagonitzada per un Benedict Cumberbatch en estat de gràcia, la pel·lícula passarà pels cinemes abans d’arribar a Netflix a principis de desembre.

Dir. Jane Campion (Austràlia, 2021). 128 min. Estrena el 19 de novembre.

El thriller psicològic d’Edgar Wright xucla l’estudiant de moda Eloise (Thomasin McKenzie) cap a un Londres que va a mil revolucions per minut. Tot plegat la supera, però la cosa encara s’embolica més quan és arrossegada en un viatge en el temps que la posa dins les sabates de l’aspirant a cantant de cabaret Sandy (Anya Taylor-Joy). 

Estrena el 19 de novembre.

No és fàcil fer una pel·lícula d’autor sobre una icona tan profundament arrelada en l’imaginari popular com la princesa Diana, però Pablo Larraín té qualitat de sobres per enfrontar-se al repte. Utilitza alguns fets coneguts –i altres d’imaginats– per confegir una visió singular, barroca i matisadament psicològica de la vida en una gàbia daurada de Lady Di, amb una virtuosa interpretació de Kristen Stewart.

Estrena el 19 de novembre.

Primer llarg de Clara Roquet, presentat a Canes. Abans havia signat guions amb Jaime Rosales ('Petra') i Carlos Marques-Marcet ('10.000 km.' i 'Els dies que vindran'), pels quals va guanyar dos Gaudí. I en té un tercer pel curt 'El adiós' (2015), gènesi d’aquesta 'Libertad', on parla del despertar vital de dues adolescents: una, de casa bona, i l’altra, filla d’una cuidadora immigrant.

Dir. Clara Roquet (Espanya, 2021). 90 min. Estrena el 19 de novembre.

L’opera prima com a director de Daniel Brühl és una autoficció juganera en què l’actor interpreta una versió distorsionada de si mateix i es mofa de la fama. El Brühl autor col·loca el Brühl personatge de ficció en una incòmoda trobada amb un veí. Parlaran de classes socials, de les ferides entre alemanys orientals i occidentals, i de gentrificació.

Dir. Daniel Brühl (Alemanya, 2021). 103 min. Estrena el 19 de novembre.

Creador d’atmosferes malsanes a 'La flaqueza del bolchevique', 'Caníbal' i 'El autor', Manuel Martín Cuenca és fidel al seu estil des del mateix plantejament de la nova proposta: un matrimoni sense fills acorda acollir una adolescent embarassada i fer-se càrrec del nadó. Protagonitzada pels infal·libles Javier Gutiérrez i Patricia López Arnáiz. 

Dir. Manuel Martín Cuenca (Espanya, 2021). 122 min. Estrena el 26 de novembre.

Quan sona ‘The torture never stops’ de Frank Zappa, amb Kaspar Bindeman gratant la guitarra des d’un podi i Julio Manrique ballant mentre la pantalla que corona l’escena ens mostra una terra erma, ja sabem que de L’oncle Vània que dirigeix el lituà Oskaras Koršunovas només podem esperar que exploti. Hem vist un Manrique ferit per la mandra i amb l’oremus a Mart quan topa amb Elena, la jove esposa del seu cunyat. La seva cara es cada cop més agra, perquè ha deixat de treballar, perquè sap que ella no serà seva. Ell és dels que perden. I l’actor ho diu tot amb la mirada, amb el cos. Magnífic.

Amb Nora Navas en lloc de Clara Segura, La Villarroel intenta repetir el superèxit de Les noies de Mossbank Road amb una peça on repeteixen Marta Marco i Cristina Genebat, i la direcció de Sílvia Munt. Aquí tenim un text de Javier Daulte en què es demana: Què passaria si, un dia, de cop, comencéssim a dur a terme tot el que ens passa pel cap?

Tres històries es desencadenen en un sol espai: una habitació tancada per dins i sense finestres on es comet un crim abominable. Com n’ha pogut fugir l’assassí? Un dramaturg troba la solució a l’enigma, l’única possible, però, l’ha oblidada completament. Una peça de Loredana Volpe amb Marc Pujol, Patrícia Mendoza, Xavier Pàmies, Anna Casas, Chap Rodríguez Rosell i Ignasi Guasch.

Un cop extingit El Tricicle, Carles Sans engega la seva carrera en solitari amb un espectacle que és un making of de la vida de Tricicle. Una obra basada en fets reals que farà riure aquells que vulguin saber més d’una companyia, que, segons s’ha dit, forma part de la memòria emocional del nostre país.

Una comèdia-thriller, carregada de suspens, en què els personatges mostraran, a través dels seus pecats, la misèria de l’ésser humà. L’obra presenta la història d’una empresa familiar de la zona de Delta de l’Ebre que, per mor dels errors comesos per la segona generació, van cap a la fallida en picat. El repartiment és estel·lar: Francesc Ferrer, Susanna Garrachana, Miquel Sitjar, Agnès Busquets, Peter Vives, Jordi Borrás i Eva Barceló.

Una núvia arriba corrent a una estació d’autobusos fugint del seu casament. Així comença aquest monòleg musical que reflexiona sobre la toxicitat, l’abús de poder i les expectatives socials col·lectives, fins a arribar a la causa de la fuga de la seva protagonista.

Escrita i dirigida per Maria Ramírez i interpretada per Laura Dorca.

Al jardí principal del TNC i un diumenge al mes fins al desembre, el nou festival ens portarà grans artistes internacionals de primer nivell com Roy Ayers o Gilles Peterson. El cantant Yasiin Bey (abans conegut com Mos Def) & Anuar Khalifi (dj set) i el multiinstrumentista Kaidi Tatham són els caps de cartell de la primera data del festival: el 10 d’octubre, d’11 a 18 h. 

‘Los Días Ajenos de Bob Pop’ és un espectacle de veus i memòria creat i interpretat per Bob Pop a partir dels seus llibres ‘Días Ajenos’; un monòleg (a vegades) carregat de literatura i d’una aclaparadora sinceritat, humor, capacitat d’anàlisi i síntesi sorprenents. Durant 70 minuts, un Bob Pop en estat pur, sense guió i amb una improvisació vital, repassa la seva vida a través dels diaris d’altres i dels propis. Un collage d’experiències de la mà, la mirada i l’empatia d’una de les personalitats més transgressores i mordaces dels últims anys. No us ho perdeu!

Com pot ser que dos gèneres tan diferents i distanciats en el temps es puguin fusionar i crear melodies que posen la pell de gallina? Doncs de la mà d'artistes molt 'top'!
És el cas del Jazztrònica Fest & Market, que aquest octubre s'estrena a la ciutat i enamorarà a tots els veïns de Barcelona amb la seva atrevida proposta.
Al jardí principal del TNC i un diumenge al mes fins (de moment!) desembre, el nou festival ens portarà grans artistes internacionals de primer nivell com Roy Ayers o Gilles Peterson i artistes locals que val molt la pena conèixer i que són uns cracs del corrent nu-jazz o jazz d'avantguarda.
El cantant Yasiin Bey (abans conegut com Mos Def) & Anuar Khalifi (dj set) i el multiinstrumentista Kaidi Tatham són els caps de cartell de la primera data del festival: el 10 d’octubre, d’11 a 18 h. En aquest primer diumenge també tindrem el plaer de veure el dj, beatmaker i músic Karmasound amb la col·laboració del raper Mabreezee, i per últim la saxofonista Irene Reig, al costat de Pau Sala al contrabaix i Joan Casares a la bateria. 
Però la música no és l'única raó per assistir-hi: també hi trobareu una zona gastronòmica de la mà de What the foc?, un projecte que neix d'Eat Street Barcelona, on cuiners barcelonins oferiran propostes gastronòmiques d'autor, djs que ho peten en l'escena jazzística, la fira del llibre i del disc Gran Price Vinyl Riots organitzada per Gran Price Vinyl, un market amb roba vintage, fotografia i art amb la col·laboració de Flea Market Barcelona i fins i tot una zona infantil! Un festival per gaudir de la cultura segura i per a tots els públics.
Us hi apunteu? Ja podeu comprar les entrades per totes les edicions del festival i també adquirir un abonament per les tres jornades (octubre, novembre i desembre) a un preu increïble. Aprofiteu l'oportunitat!

Cada cop se’n parla més de l’impacte de la nostra forma de viure en el planeta, però sovint oblidem el protagonisme que té l’alimentació en aquesta equació. L’exposició MENJA, ACTUA, IMPACTA pretén conscienciar d’aquesta situació alarmant i proveir eines pràctiques perquè tothom pugui fer canvis reals en el seu dia a dia.

El recorregut, a través d’una instal·lació de més de 1500 m² habilitada per Fundesplai, es divideix en cinc espais amb elements audiovisuals i interactius, que fan de l'exposició un viatge en primera persona cap a un canvi de mentalitat col·lectiu. La mostra posa el focus en els principals reptes als quals ens enfrontem: el malbaratament d’aliments, el consum de proteïna animal, els ultraprocessats, els productes de proximitat i temporada i l’ús d’envasos.

Però el projecte va molt més enllà, ja que compta amb una gran varietat d’activitats i tallers, tant a l'interior de la instal·lació com a diferents espais naturals del Delta del Llobregat. A més, hi ha jornades de debat i un programa d’activitats dirigides a centres educatius.

Panorama és una nova línia d’exposicions col·lectives del MACBA que neix amb l’objectiu de donar visibilitat a les pràctiques artístiques actuals de Barcelona. La primera mostra d’aquesta iniciativa, ‘Apunts per a un incendi dels ulls’, presenta una selecció d’obres transdisciplinàries que exploren l’art contemporani des de diferents perspectives.

Al voltant de l’exposició hi ha programades una sèrie d’activitats que donen vida pròpia al projecte i el fan participatiu i bidireccional. Un bon exemple és el programa de converses amb artistes, que fomenta el debat amb el públic. Destaquem el ‘Parlem de... Cabaret’ amb l’Antoni Hervàs, una ruta que homenatja l’entreteniment popular i surt del museu per arribar a l’antiga sala de varietats del Teatre Arnau. Les visites comentades de cada diumenge són una altra iniciativa per connectar amb el públic.

La performance també té un espai reservat, amb propostes com la de la Laia Estruch. A ‘Assaigs oberts d’Ocells perduts’ l’artista s’enlairarà i emetrà una sèrie de veus d’ocells mentre transita una escenografia creada amb xarxes utilitzades per l’estudi d’aquests animals. No us ho perdeu!

A partir del 25 de novembre teniu una cita que cal encerclar a la vostra agenda cultural: l'exposició 'Redonda redonda', al Centre d'Art Tecla Sala, que podreu visitar fins al 15 de maig de 2022. 
L’artista Alberto Peral presenta una selecció de vint-i-sis treballs escultòrics pràcticament inèdits, resultants d’una obstinada recerca formal en la que porta implicat durant els darrers anys, partint del cilindre com a element essencial de la seva obra. Unes peces dissenyades i pensades a mida d'aquesta exposició, produïda pel Centre d‘Art Tecla Sala i adaptada al seu espai expositiu, i que s'han realitzat amb l'ajut d'experts de diferents oficis i amb diversos materials, com la fusta, l'acer, l'alumini, el marbre o el fang. 
La repetició al títol ens dona pistes del procés de treball obstinat que s'amaga rere el grup de peces-fragment (com les denomina l’artista), amb el cilindre com element essencial a partir del qual fer néixer les obres. Totes elles mantenen un vincle i una familiaritat amb els materials i els recursos propis de l'arquitectura i es relacionen amb els dispositius que configuren la sala d'exposició, tot jugant amb la seva funcionalitat, la seva escala i el seu recorregut. No doneu més voltes i no perdeu l'oportunitat de gaudir amb aquesta exposició! 
Consulteu més informació a la seva web.

'Las niñas', 'La dona il·legal', 'El Hoyo', 'La hija de un ladrón', 'Adú', 'Sense sostre' i moltes altres grans produccions són les que us esperen en aquesta nova edició de tardor de Pantalla Barcelona.
Entre el 19 d'octubre i el 23 de febrer, quan passeu pel vostre centre cívic hi podreu veure alguna de les 66 projeccions que ens porta aquesta setena edició.
Seguint les mesures de seguretat que en cada moment determinin les autoritats sanitàries, les pantalles dels centres cívics de Can Basté, Pati Llimona, Can Clariana Cultural, Casa Groga, Ateneu Fort Pienc, Zona Nord, Vil·la Florida, La Sedeta, Cotxeres de Sants, La Sagrera "La
Barraca", i Josep Maria Trias i Peitx, i l'Auditori Sant Martí s'ompliran de cinema de la mà de 12 pel·lícules recentment estrenades i de temàtica diferent.
En aquesta edició de tardor en què s'ha renovat la col·laboració amb l'Acadèmia del Cinema i el Cicle Gaudí, a més de les pel·lícules esmentades també podreu veure 'My mexican Bretzel', 'Una mujer fantástica', 'El cuarto reino. El reino de los plásticos', 'Niños somos todos', 'Les Perseides' i 'L'escriptor d'un país sense llibreries'.
Aconseguiu la vostra plaça gratuïta a la pàgina web!

Descendent d’una família connectada al jazz, Vicens Vacca va dirigir la seva creativitat cap a l’art contemporani. Ara, fins al 9 de gener de 2022, al Centre d'Art Tecla Sala tindrem el plaer de recórrer el seu univers creatiu a través d'una selecció de quinze treballs amb l'exposició gratuïta 'Fora de cap lloc'.
Són projectes artístics que van des de la dècada dels anys vuitanta fins a l'actualitat i que reflecteixen l'originalitat d'un artista singular. Amb una visió creativa entre la destresa i el desastre, Vicens Vacca mai ha contemplat el so com un element addicional a la seva obra, sinó com un element corpori amb qualitats plàstiques, que ha materialitzat en l'espai com un objecte escultòric.
Prova del seu ideal artístic són les obres que podreu trobar a l'exposició: 'Literatura universal' (1986), una acció amb el premsatge i cisallament d'un automòbil ple de llibres; l'obra sonora 'Història de la música' (1996); 'Zero còpia' (2014-2016), on l'artista es qüestiona l'autoria de l'obra d'art, o 'Zen' (2016-2018) i 'Grand Hall Lament' (2013), dues obres ben recents en forma d'apps sonores per a telèfons mòbils.