Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Sagrada Família Barcelona a la tardor
© Shutterstock

Coses per fer a l'octubre a Barcelona

Concerts, teatre i dansa, festes... Seleccionem els millors plans per fer a Barcelona al mes d'octubre

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

Heu notat els efectes de la tardor? Gaudiu de la nova estació, dels nous colors que aniran canviant la fisonomia de la ciutat i de toooots els grans plans que arriben a l'octubre a Barcelona. Voleu saber quines són les millors coses per fer a Barcelona durant els 30 dies vinents? En aquesta llista hi trobareu de tot, des de festivals, fins a concerts, estrenes de teatre i de cinema, gastronomia, exposicions i moltes activitats gratis, perquè també es pot gaudir sense obrir el moneder.

NO T'HO PERDIS: 50 coses per fer amb nens a Barcelona.

Ciutat

  • Què fer

Tant si cerqueu activitats més nostrades i per fer amb tota la família, com si voleu marxa i passar por de veritat, hem buscat les millors activitats per celebrar el dia i la nit de Tots Sants a Barcelona i també els dies previs. 

Sou més de celebrar la Castanyada o Halloween? O les dues a la vegada? Nosaltres us diem on heu d'anar i vosaltres poseu les ganes per gaudir de valent a la gran festa de comiat d'octubre.

 

Publicitat
  • Nens
  • Activitats musicals
  • El Raval

El conte de fades per excel·lència torna al Gran Teatre del Liceu per al públic infantil. L'adaptació de la famosa òpera 'La flauta màgica' de Wolfgang Amadeus Mozart, sota la direcció de Joan Font, de Comediants, comptarà amb quatre funcions: el 7 i 8 d'octubre de 2023, i el 23 i 24 de març de 2024.

 

Art

  • Art
  • Sants - Montjuïc

De què va? El cinquantè aniversari de la mort de Pablo Picasso i el quarantè aniversari de la de Joan Miró coincideixen aquest 2024 i, per això, els museus de referència d’aquests artistes a Barcelona han preparat una exposició conjunta. La mostra explora, a través de més de 300 obres (algunes de les quals no s’han vist mai a Barcelona), la relació d’amistat entre Miró i Picasso, dos creadors que van triar Barcelona per deixar-hi una part important del seu llegat.

Per què hi heu d'anar? Per fer un homenatge a aquests dos artistes inigualables, que van capgirar la història de les avantguardes i de l’art, també van intercanviar idees entre ells. 

 

  • Art
  • Sant Martí

De què va? Aquesta gran instal·lació comprèn quatre dècades de treball amb 'fotocollage' de l'artista Pep Duran Esteva. Totes les obres que podem veure a l’exposició són inèdites i estan fetes amb papers que el creador ha anat intervenint al llarg de tots aquests anys.

Per què hi heu d'anar? Perquè l'artista, que ve del món de l’escenografia, transforma el museu en un escenari on el públic pot trobar petites intervencions, al llarg del recorregut de la mostra, que actuen com escenes, diàlegs o monòlegs oberts. 

 

Publicitat
  • Art
  • Dreta de l'Eixample

De què va? Comença l’Any Tàpies, que celebra el centenari del naixement de l'artista, i la Fundació ofereix aquesta exposició sobre l'impacte dels artistes japonesos i la cultura oriental en el pensament i l'obra de l'artista.

Per què hi heu d'anar? Una tria d'obres entre les quals hi ha pintures, ceràmiques i dibuixos, mostren com Tàpies va integrar al seu llenguatge, i a la tradició occidental que li era pròpia, moltes de les actituds, imatges i tècniques que aquests artistes utilitzaven.

 

  • Art
  • El Gòtic

De què va? En aquesta exposició, la comissària Victoria Cirlot ha seleccionat escultures del segle XII al XVI provinents de les col·leccions del Museu Frederic Marès per fer-les dialogar amb obres d’art contemporànies.

Per què hi heu d'anar? Per veure com l'art ha plasmat totes les emocions i expressions facials que hi ha en el trànsit de la tristesa a l’alegria, amb obres d'artistes contemporanis com Antoni Tàpies, Lucio Fontana, Javier Riera i Bill Viola. 

Publicitat
  • Art
  • Sant Martí

Aquesta gran instal·lació comprèn quatre dècades de treball amb 'fotocollage' de l'artista Pep Duran Esteva. Totes les obres que podem veure a l’exposició són inèdites i estan realitzades a partir d’antics decorats de paper que el creador ha anat intervenint al llarg de tots aquests anys. L'exposició, a part de mostrar les obres d'art, també transforma el museu en un escenari on el públic pot trobar petites intervencions, al llarg del recorregut de la mostra, que actuen com escenes, diàlegs o monòlegs oberts. 

Duran, que ve del món de l’escenografia, ha estat influenciat pel llenguatge cinematogràfic. Per això l'exposició es pot entendre com un gran set de cinema mut en el qual els personatges es passegen com ombres pels decorats i l’espectador, amb una mirada activa, hi pot trobar analogies, històries amagades i personatges que es repeteixen.

  • Art
  • Escultura
  • Eixample

De què va? Susana Solano (1946) és una de les artistes més destacades de l'escena espanyola i forma part d'una generació d'escultors espanyols amb gran projecció exterior. El seu llenguatge, però, destaca per ser força diferent. La seva obra es nodreix d'escultors referents de tota la línia temporal i fa èmfasi en qüestions semàntiques i la llibertat en la utilització de materials.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir la capacitat de l'artista per trobar ressonàncies espirituals, emocionals o líriques a partir de les formes i dels materials.  Solano, que va començar pintant i que en els seus inicis treballava també amb fusta, es concentra aviat en l’ús de metalls, i, de manera intermitent, també amb el vídeo, gravacions de so, cera, plàstics o vímet. Les seves obres es caracteritzen per la simplicitat geomètrica i una aparença sòlida i rotunda que té referències constants a l’arquitectura i el paisatge. 

Publicitat
  • Art

De què va? Les obres de Joan Brossa dialoguen amb la llum en aquesta exposició de la Galeria Santa&Cole.

Per què hi heu d'anar? Comissariada i dissenyada pel mestre de la llum Antoni Arola, la mostra configura una experiència expositiva que intensifica la lírica de les obres de Brossa. 

  • Art
  • Sants - Montjuïc

De què va? Amb aquesta instal·lació, Alba Mayol vol provocar una sensació de complicitat i estranyesa de memòria tradicional i també d'imaginació i utopia. Els diversos formats que presenta -escultura, peces murals i dibuix, entre altres-, habiten i existeixen en l'espai sense intenció d'ocupar-lo i junts formen un cos unitari. 

Per què hi heu d'anar? Per passejar enter les peces d'aquesta artista italo-catalana en una exposició on els contrastos i els llindars es desdibuixen en constant fluïdesa.

Publicitat
  • Art
  • Sant Antoni

De què va? La galeria Chiquita Room enceta l’any amb aquesta exposició coral que gira al voltant d’una cosa que tant ens manca: l’atenció en el moment present.

Per què hi heu d'anar? Per gaudir dels treballs d'artistes com Sara Agudo Millán, Mari Chordà, Massimiliano Moro, Xavi Rodríguez Martín, Mar Serinyà Gou, Mercè Soler i Xana Sousa, que comparteixen el rebuig d’una fugida cap al passat o el futur i se centren en les sensacions corporals i mentals de l’ara i l’aquí. 




  • Art
  • El Parc i la Llacuna del Poblenou

De què va? Una exposició d'art lumínic que reuneix tres projectes de l’estudi londinenc United Visual Artists (UVA), creat per l’artista Matt Clark. 

Per què hi heu d'anar? Per gaudir de tres instal·lacions que juguen amb el so, la llum i el moviment per explorar l'harmonia còsmica, la materialitat de la llum i el volum de dades que consumim en l’era de la informació. 

Publicitat
  • Art
  • Fotografia

De què va? El Centre LGTBI de Barcelona, en col·laboració amb el Casal Lambda, acull l’exposició fotogràfica “Un petó teu”, comissariada per Peter Toro, productor i director audiovisual.

Per què hi heu d'anar? La mostra posa en evidència amb una expressió visual potent com el petó dissident ha estat relegat a un segon pla durant els darrers quaranta anys. Toro en fa ressò amb aquesta recerca que inclou més de 100 fotografies d’arxiu que mostren el petó com a forma de protesta i expressió de la identitat i la resistència, en una forma de desafiar les normes socials.

  • Art
  • El Raval

De què va? La torre del MACBA estarà ocupada, durant 108 dies, per 108 persones diferents. Aquesta és la proposta de l'artista algeriana Lydia Ourahmane, que vol convertir la torre en una mena de 'speaker corner' que els concedeix la veu de manera temporal o bé en un aparador on exposar les seves vivències. 

Per què hi heu d'anar? Perquè cada vegada que visiteu el MACBA, trobareu a la torre algú diferent, actuant-hi o treballant-hi, com si fos un espai més de la nostra ciutat. 

 

 

Publicitat
  • Art

De què va? Aquesta mostra, comissariada per Anna Llopis, vol centrar-se en la fascinació que encara avui provoca la figura de Joan Brossa per donar veu al poeta a través de la seva obra.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer com Brossa va posar les possibilitats del llenguatge visual i plàstic al servei de la poesia tot conreant la prosa poètica, la poesia escènica, la poesia visual, el poema objecte o la poesia literària, a través d’una seixantena d’obres. 

  • Art

De què va? Hi ha pedres a terra i pedres als museus. Algunes serveixen per fer edificis, d’altres passen mitja vida dins d’una vitrina per poder ser observades. Què diferencia una pedra irrellevant d’una obra d’art? Qui ho decideix? Aquestes preguntes són el punt de partida de les creacions d’Irena Visa, guanyadora de la convocatòria oberta PostBrossa 2023-24 amb una investigació dels processos que legitimen l’arqueologia i l’art contemporani. 

Per què hi heu d'anar? L’exposició és una instal·lació composta per 120 pedres trobades que reposen sobre 120 peanyes de pi fetes expressament per a elles, seguint el seu contorn. L’artista es pregunta què passaria si a la cartel·la s’anunciés que l’objecte observat no és res, o si aquestes pedres no anessin acompanyades de cap peanya o vitrina en l’àmbit museístic. També les consideraríem art?

Publicitat
  • Art
  • Fotografia

De què va? Foto Colectania exposa prop de 160 obres escollides d’entre les més de 3000 que hi ha en la seva col·lecció en aquesta exposició comissariada per Carles Guerra. La mostra permet endinsar-se en la col·lecció privada amb la representació la fotografia que es va fer durant la segona meitat del segle XX a la península Ibèrica.

Per què hi heu d'anar? A través de les fotografies escollides -ja siguin imatges úniques que han esdevingut icones, o seqüències fotogràfiques- presenciareu un doble procés de modernització: el del mitjà fotogràfic i el de les societats del sud d'Europa. 

 

  • Art
  • Sant Andreu

De què va? Rossella Biscotti és una artista visual italiana coneguda per les seves instal·lacions, 'performances' i vídeo. La seva exposició a la Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani, que combina cinema, so, escultura i 'performance', aprofundeix en la història material i afectiva dels espais que habitem.

Per què hi heu d'anar? Per qüestionar les narratives de poder i desgranar el discurs relacional entre allò humà i allò no humà, a través de la contemplació de dues grans instal·lacions: 'The City', una projecció multipantalla sobre una ciutat neolítica, i 'The Journey', una obra sonora sobre el Mediterrani (que també va ser part del reconegut Kunstenfestivaldesarts de Brussel·les). 

Contingut patrocinat
Publicitat
  • Art
  • Dreta de l'Eixample

De què va? La nova mostra de la Fundació Antoni Tàpies recupera l'interès de l'artista per la ciència, la filosofia i la seva relació amb l'art. 

Per què hi heu d'anar? Per reflexionar sobre tots els vessants creatius de la humanitat tot observant obres d'art de Daniel Bejar, Jorge Carrión, Agathe Casals, Lúa Coderch, Violeta Mayoral, Mariona Moncunill, Tanit Plana, Nimesh Ramesh Chahare, Irene Solà, Irena Visa, Ian Waelder, John Baldessari i Antoni Tàpies.

  • Art
  • El Raval

¿De què va? Daniel Steegmann Mangrané és un artista català establert a Rio de Janeiro. Les seves escultures, instal·lacions i creacions de realitat augmentada ens parlen de les urgències ecològiques del nostre món, des d'una visió holística on no hi ha distinció entre els humans i el seu entorn. 

¿Per què hi heu d'anar? Per entendre per què la selva tropical no és només un lloc, sinó un ésser viu que encarna les complexitats i el delicat equilibri del món contemporani.

Publicitat
  • Art

De què va? Una història que no acaba mai ni comença mai. Aquesta és la premissa de l’assaig fílmic de Mar Reykjavik que s’exposa a la Fundació Joan Brossa en una exposició titulada ‘Principi, principi, principi’.

Per què hi heu d'anar? Per veure set pel·lícules de 3 minuts de durada en suspensió que trenquen la seqüencialitat narrativa del relat per explicar una història que no acaba ni comença mai.

 

  • Art
  • La Font de la Guatlla

De què va? De la història d’amor entre el cinema i l’espionatge! Un recorregut entre els elements d’attrezzo i la tecnologia que usen els espies, des de Mata Hari fins a Carrie Mathison o Malotru, passant per James Bond i Edward Snowden.

Per què hi heu d'anar? És una mostra ideal pels amants del cinema d’espies, que podran passejar entre prop de 300 peces entre dispositius electrònics i vestuari de cinema, artefactes històrics, documents d’arxiu, fotografies, dibuixos, pintures, cartells, instal·lacions artístiques i fragments de pel·lícules. 

Publicitat
  • Art

De què va? Un recorregut per cinquanta anys de treball d'aquest singular artista rus, a través de 7 seccions que presenten els principals temes que van inspirar la seva creació i la seva vida: Orígens, Món Sagrat, Èxode, Color, París, Faules i Amor.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer l'amor a la seva terra natal, la seva fe jueva i les conseqüències de l'antisemitisme, l'impacte de la guerra i l'exili, la creació d'un llenguatge propi de llum i color i el París de les avantguardes artístiques. 

  • Art
  • El Raval

De què va? Tots hem jugat amb el ChatGPT i ens hem fet preguntes sobre la intel·ligència artificial. Ara, el CCCB dedica una mostra sobre la seva història, el seu funcionament, les seves possibilitats i els reptes a què ens aboca.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir els riscos de l'IA, però també les innovacions científiques i artístiques que ens pot portar a través d’instal·lacions artístiques interactives, una cronologia amb fites clau, obres fetes amb IA, testimonis d’experts i peces de nova creació. A més, això podràs olorar les flors d’un arbre extingit al segle passat o posar veu a una composició musical creada amb intel·ligència artificial.

Cine

1. Argylle

La vam veure com una Barbie a la pel·lícula de Greta Gerwig, i, ara, Dua Lipa es marca un ball amb el ‘Superman’ Henry Cavill, a ritme del ‘Let's dance’ de David Bowie, en la nova i divertidíssima bogeria de Matthew Vaughn, el director de la saga ‘Kingsman’. Argylle (el personatge de Cavill) és un espia internacional creat per una novel·lista (Bryce Dallas Howard) en un exitós best-seller. La qüestió és que tota la ficció ideada per la protagonista succeeix en realitat, sense que ella ho sàpiga. I l'escriptora acaba convertint-se en l'objectiu d'una sinistra organització criminal, enemiga de l'heroi que ella pensava que havia sortit de la seva imaginació. Acció trepidant i tones d'humor amb una estilitzada posada en escena marca de la casa de Vaughn, en una aventura que compta també amb Sam Rockwell, Samuel L. Jackson i Bryan Cranston (el Walter White de ‘Breaking bad’).

Dir. Matthew Vaughn (Regne Unit, 2024). 139 min. Estrena: 2 de febrer

 

 

2. En el Adamant

“La bogeria forma part de la Humanitat, i és la societat la que aixeca barreres”, afirma el prestigiós documentalista francès Nicolas Philibert. El director d'aquella extraordinària mirada al món de l'ensenyament que era 'Ser y tener' (2002), explora ara la fina línia entre el seny i la malaltia mental en un film que ens mostra la feina que es fa a l'Adamant, un centre de dia per a adults amb trastorns psíquics, situat en una estructura flotant atracada al Sena. Un documental immersiu i humanista que, amb la seva mirada a una quotidianitat que no ens és gens aliena, té l'empatia i la tendresa com a eines narratives. El llargmetratge va aconseguir l'Os d'Or al darrer Festival de Berlín.

Dir. Nicolas Philibert (França, 2023). 109 min. Estrena: 2 de febrer

Publicitat

3. La tierra prometida

El western no és, només, un gènere adscrit al paisatge nord-americà. Les seves constants, la iconografia i abundants elements narratius propis del gènere, es troben en aquesta producció danesa, en la que els protagonistes busquen colonitzar un territori deshabitat al nord de Dinamarca. Som a mitjan segle XVIII, en un país que continua regit per normes gairebé feudals. I en aquest context, un militar, fill il·legítim d'un noble, s'obsessiona a fer habitable una zona on mai ningú ha posat els peus, buscant també el títol nobiliari que li nega la seva condició de bastard. Mads Mikkelsen ('Otra ronda') està descomunal en la seva interpretació d'un home obstinat que s'enfrontarà al cacic de la regió, i a tota mena d'obstacles per complir el seu somni.

Dir. Nicolaj Arcel (Dinamarca, 2023). 127 min. Estrena: 2 de febrer

4. Sala de profesores

Una escola de secundària és l'escenari d'un seguit de petits robatoris que crearan un efecte bola de neu, destapant-se els prejudicis, el racisme i el classisme, d'aquells que, en teoria, han d'educar en l'empatia i la tolerància, en la igualtat i els valors. El director Ilker Çatak construeix un apassionant thriller ètic entre les parets d'un institut convertit en metàfora de la societat, en un exercici de tensió que va en augment, una bomba a punt d'explotar, que enganxa el públic a la butaca. Una de les propostes més potents del cinema europeu de la temporada, i que arriba als cinemes amb l'extra de la recent nominació a l'Oscar a Millor Pel·lícula Internacional.

Dir. Ilker Çatak (Alemanya, 2023). 96 min. Estrena: 2 de febrer

Publicitat

5. Ferrari

Tot i la seva feina brillant, Penélope Cruz no va complir els pronòstics que auguraven la seva cinquena nominació a l'Oscar (el va guanyar l'any 2009 per ‘Vicky Cristina Barcelona’) per ser l'esposa d'Enzo Ferrari, en aquest biopic que suposa el retorn al cinema de Michael Mann, vuit anys després de 'Blackhat' (2015). El director d'obres mestres com 'Heat' o 'El dilema' es fixa en un moment particularment rellevant a la vida de l'empresari automobilístic: l'any 1957, Ferrari veu com la seva marca s'acosta a la fallida econòmica i com el seu matrimoni trontolla després de la tràgica pèrdua d'un fill. Amb Adam Driver com a cap de cartell, la pel·lícula barreja la biografia quasi operística amb la potent mirada d'un cineasta que posa tota la carn a la graella quan filma les carreres de cotxes.

Dir. Michael Mann (EUA, 2023). 130 min. Estrena: 9 de febrer

6. Mentre siguis tu

Quan encara tenim fresc l'impacte que suposa el visionament de la fabulosa 'La memoria infinita' (recordem, nominada a l'Oscar), arriba a la cartellera un altre documental sobre una figura pública, en aquest cas l'actriu catalana Carme Elías, diagnosticada d'Alzheimer. Des que ho va fer públic, la protagonista de 'Camino', guardonada amb un Gaudí d'Honor, s'ha convertit en una veu que convida a viure el present, a l'aquí i l'ara. Dirigida per Claudia Pinto, còmplice i amiga de l'actriu des que van rodar juntes 'La distància més llarga' i 'Las consecuencias', la pel·lícula és un testimoni ple de generositat, valentia i lucidesa, que mostra el dia a dia d’una dona que conviu amb la malaltia, i que posa al damunt de la taula la voluntat de viure, i de morir, dignament.

Dir. Claudia Pinto (Espanya, 2023). 72 min. Estrena: 9 de febrer.

Publicitat

7. Priscilla

Com feia a 'Lost in translation', a 'Maria Antonieta' o a 'Somewhere', Sofia Coppola torna a retratar una dona perduda, atrapada per l'entorn. En aquest cas entre els murs d'una gàbia d'or, Graceland, la casa en què la protagonista conviurà amb l'amor de la seva vida, una estrella sideral anomenada Elvis Presley. Basada en 'Elvis and me', l'autobiografia escrita per Priscilla Beaulieu Presley, la pel·lícula posa el focus en la toxicitat d'una parella que va iniciar la seva relació quan ella tenia només 14 anys, i que va transformant el seu inici de conte de fades en un malson creixent marcat per l'aïllament de la protagonista, les infidelitats i la influència de les drogues en el cantant, i les seves absències allargades en el temps. La jove Cailee Spaeny (coneguda per la sèrie 'Mare of Eastown') i Jacob Elordi ('Euphoria') en són els protagonistes.

Dir. Sofia Coppola (EUA, 2023). 113 min. Estrena: 14 de febrer

8. Buscando a Coque

Una norma no escrita diu que tenir sexe amb el teu mite eròtic no es pot considerar infidelitat. La protagonista d'aquesta comèdia romàntica s'ho fa amb Coque Malla, però la cosa és que el cantant no és el seu ídol, sinó el del seu marit. I sobre això no hi ha cap llei. Amb aquesta premissa, la parella decidirà viatjar fins a Miami, seguint les passes de Malla, per mirar de salvar la seva relació. Alexandra Jiménez i Hugo Silva encapçalen el repartiment d'un film que abunda en les picades d'ull a la cultura popular que els seus juganers directors, Teresa Bellón i César F. Calvillo, ja havien desenvolupat en curtmetratges com 'Una noche con Juan Diego Botto' (2018) o 'Cariño, me he follado a Bunbury' (2016).

Dir. Teresa Bellón i César F. Calvillo (Espanya, 2024). Estrena: 14 de febrer

Publicitat

9. Secretos de un escándalo

És capaç la ficció d'explicar una història real amb tots els angles i matisos de la vida mateixa? Todd Haynes hi reflexiona inspirant-se en la història de Mary Kay Letourneau, una professora que va veure com la seva vida es convertia en un mediàtic plat on sucar pa. Va ser condemnada a presó per tenir relacions sexuals amb un alumne adolescent, amb qui anys després es va casar i va fundar una família. A la ficció plantejada pel director de les meravelloses 'Lluny del cel' i 'Carol', una dona amb un periple vital similar al de Letourneau decideix obrir les portes de casa seva a una famosa actriu de Hollywood que ha d'interpretar-la en una pel·lícula que explicarà la seva història. Amb Julianne Moore i Natalie Portman encapçalant el repartiment, el film de Haynes aposta per una estètica de telefilm per plantejar qüestions sobre l'amor romàntic, l'abús de menors o la fam dels mitjans per relats plens de morbo.

Dir. Todd Haynes (EUA, 2023). 113 min. Estrena: 23 de febrer.

10. Desconocidos

Després d'obres rellevants com 'Weekend' (2011) o la sèrie 'Looking' (2015-6), el cineasta britànic Andrew Haigh dibuixa una sensible història d'amor, traumes del passat i pors cap al futur, a partir de la peripècia d'un guionista a les portes d'una depressió. Interpretat per Andrew Scott ('Fleabag', 'Sherlock'), el protagonista inicia una relació sentimental amb un veí (Paul Mescal, nominat a l'Oscar l'any passat per 'Aftersun' i proper protagonista de la seqüela de 'Gladiator'), i, al mateix temps, torna a la casa on va créixer per descobrir que els seus pares, morts en un accident quan ell era un nen, semblen seguir vius sense haver envellit. Un somni? Una aparició fantasmal? Una projecció mental? Andrew Haigh retrata la soledat amb tendresa però sense embuts, i torna a fixar-se en els conflictes de la comunitat LGBTQ+, en un dels films de l'any.

Dir. Andrew Haigh (Regne Unit, 2023). 105 min. Estrena: 23 de febrer

 

Teatre i dansa

  • Teatre
  • L'Antiga Esquerra de l'Eixample

En Daniel convenç a la seva dona Isabelle perquè convidi a sopar el seu amic Patrick i la seva nova parella Emma, per la qual en Patrick ha deixat l'esposa, per posar fi a l’antiga i pacífica amistat de la parella. Més jove, l’Emma no s’assembla en res a l’esposa del convidat, la nova vida del qual desafia els seus amfitrions, que s’han instal·lat tranquil·lament en la rutina…

L'envers du décor' o 'La veritat de la mentida' és una comèdia hilarant facturada per un dels grans dramaturgs contemporanis, el francès Florian Zeller, autor d''El pare'. És una peça d'orfebre amb molt talent, perquè l'autor no només ens mostra el que passa a casa del Daniel i la Isabelle, sinó que sap ensenyar-nos el que no es veu, el que pensen realment els personatges quan parlen entre ells.

L'obra és interpretada per Guido Torlonia dirigeix Enrico Iannello, Concha Milla, Frank Capdet i Aida Llop.

  • Teatre
  • El Raval

Aquesta és la història de tres dones. Han nascut en continents diferents però comparteixen el mateix desig de llibertat. És la història de les seves vides; la Smita, una dona dàlit que lluita per canviar el futur de la seva filla, en una Índia que encara condemna aquestes castes a l’analfabetisme; la Giulia, una jove siciliana que ha decidit seguir la tradició del negoci familiar i que inesperadament ha de fer front a la seva imminent fallida; i la Sarah, que veu amenaçada una reeixida carrera d’advocada al Quebec per un càncer de mama.

La primera obra que dirigeix Clara Segura ha vingut acompanyada d'un èxit total, gràcies a una història, obra de la novel·lista italiana Laetitia Colombani, que és un 'best-seller', i que fa unes setmanes va estrenar la versió cinematogràfica. La comunió entre les actrius que representen la peça és total, fruit dels seus anys de treball conjunt. Sempre seran 'Les noies de Mossbank Road', l'obra d'Amelia Bullmore que va ajuntar-les.

Cristina Genebat, Marta Marco i Carlota Olcina protagonitzen la peça, amb breus intervencions de Segura.

Publicitat
  • Teatre

Quatre amics intenten organitzar-se després que l’empresa on treballen els comuniqui l’obertura d’un ERO. La primera idea és lluitar per defensar els llocs de feina. Però de quina manera? I de què servirà? Realment val la pena lluitar per aquesta feina que tenen? No seria millor que ho deixessin estar i intentessin convertir en realitat aquella brillant idea que van tenir uns anys enrere?

La Calòrica, potser la companyia del moment, va fer el clic amb aquesta obra que es va estrenar al Tantarantana un llunyà 2017. Va ser tal la bogeria que va generar que aviat va passar a La Villarroel i, d'allà, a l'imaginari popular. És una obra descarada, que té el bo i millor de la companyia de Joan Yago i Israel Solà: ironia, retrat generacional, tremendisme i unes interpretacions de primera.

El text és de Yago i la direcció de Solà. Xavi Francès, Aitor Galisteo, Vanessa Segura i Esther López formen el repartiment.

  • Teatre
  • Fort Pienc

Els personatges d’'Els Watson', la novel·la inacabada de Jane Austen, han hagut d’esperar més de dos se­gles perquè algú els portés a l’escenari i poder acabar d’explicar la seva història, just des d’on l’autora l’havia deixada. La britànica Laura Wade l'acaba amb un joc teatral de primera.

No són pocs els fans de Jane Austen a casa nostra després de l'èxit de la col·lecció del Club Victòria. I aquí els espectadors podran fer-se seu un text primerenc de l'autora de 'Seny i sentiment', que acaba de publicar Cal Carré i que Wade eixampla i busca finalitzar a la manera pirandelliana, és a dir, fent que els personatges agafin les regnes de la seva sort. Els actors i les actrius que la fan realitat són del millor del país, començant per Laura Aubert i Guillem Balart i acabant per Mercè Arànega.

Josep Maria Mestres dirigeix aquesta peça de Wade amb Aránega, Hodei Arrastoa, Aubert, Balart, Dafnis Balduz, Jordi Banacolocha, Lluïsa Castell, Abdi Cherbou, Jordi Coll, Arnau Cot, Jan Daniel González, Mireia Illamola, Laia Manzanares...

Publicitat
  • Teatre
  • El Poble-sec

Un nit, Macbeth i Banquo, generals al servei del rei Duncan d'Escòcia, es troben tres bruixes que profetitzen que Macbeth es convertirà en guàrdia personal de Glamis i Cawdor i acabarà sent rei, i a Banquo, que engendrarà reis. Poc després, Macbeth descobreix que efectivament ha estat nomenat guàrdia de Cawdor, una revelació que el fa creure en la resta de la profecia. Quan el rei Duncan aprofita aquest fet per honrar Macbeth i el visita al castell de Dunsinane, tant ell com la seva dona s'adonen que ha arribat el moment de dur a terme un pla per matar-lo i assolir així el poder pel qual està, segons sembla, predestinat. Aleshores, comença la carnisseria.

És el quart Shakespeare de Pau Carrió, cosa que poden dir pocs directors d'aquest país. A més, es tracta, segurament, de la peça del Bard que més entronca amb els nostres dies (només cal fer una ullada al panorama internacional), una història de traïció i lluita pel poder que a casa nostra hem pogut veure, en els últims 20 anys, en les mans de Calixto Bieito i Àlex Rigola, entre d'altres... És, a més, l'obra maleïda, la que no es pot esmentar pel seu nom, però Carrió no té por i la cita tota l'estona.

Amb Ernest Villegas i Laia Marull en els papers de Macbeth i Lady Macbeth, aquest Shakespeare compta amb un càsting de luxe: Pol López, Mar Ulldemolins, Júlia Truyol, Marc Rodríguez...

 

  • Teatre
  • Dreta de l'Eixample

A 'Una còpia', la gran dama del teatre britànic contemporani Caryl Churchill parla de la relació d’un pare, en Salter, amb els seus fills Bernard 1, Bernard 2 i Michael Black. Un d’ells és l’original, els altres dos són clons. Trenta anys després dels fets els fills descobreixen la veritat (i que hi ha vint còpies més). Lògicament, demanen explicacions al pare. Per què em vas clonar? Per què no vas tenir un altre fill? Per què soc una còpia? Qui soc jo? Qui ets tu?

Churchill és una autora imprescindible, una pionera sense la qual no s'entendria l'escriptura teatral de les dones a Occident. I aquí ens serveix un dels seus textos més accessibles, un drama social amb actituds de comèdia, que fa vint anys que es representa sense parar, al seu país i arreu del món. Les qüestions ètiques que planteja són, avui més que mai, de primer ordre.

Lluís Marco i Raimon Molins donen vida a una obra que dirigeix el mateix Molins.

Publicitat
  • Teatre

Després de la mort de Pier Paolo Pasolini, endreçant entre els seus papers, van trobar un poema autobiogràfic inacabat. Pasolini explicant Pasolini. El seu pensament ètic i estètic fet poema. Pasolini protagonista de Pasolini. Família, literatura, cine, amor, política... una mica més del seu món, la seva persona, la seva lluita, les seves idees... que segueixen sent tan necessàries en aquests dies que ens toca viure.

Amb aquesta obra, Àlex Rigola va reinventar-se. Va col·locar Gonzalo Cunill dins una capsa de fusta per a 25 espectadors, vestit de futbolista i amb Pasolini als llavis. Fa set anys va ser una gran experiència, per la proximitat, la capacitat de Cunill de mirar-te als ulls, per la complexa senzillesa de l'aposta... El teatre en estat pur és això.

Who is me' és un 'one man show' de Gonzalo Cunill, amb direcció d'Àlex Rigola.

  • Teatre
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

En aquest espectacle escrit per Queralt Riera es parla, a través d’una parella de dones, de la pornografia des d’una perspectiva feminista, posant la sensualitat al centre de les experiències i obrint la possibilitat de viure la pornografia de forma positiva, apropiant-se de la representació del sexe per part de les dones i proposant un altre imaginari.

Un tema candent i una autora que no té por de jugar-se-la, amb una directora, Magda Puyo, que sap anar al fons de les coses. Després de documentals, debats públics i tota mena d'escàndols socials, cal una obra de teatre que ens permeti reflexionar en directe sobre un fenomen tan preocupant, sobretot entre els més joves.

Alba Sáez i Encarni Sánchez protagonitzen aquesta obra de Queralt Riera.

Publicitat
  • Teatre
  • Vila de Gràcia

Clara G., professora associada d'ètica a la facultat de Filosofia, està en crisi. Passada la cinquantena, acabada de separar, sense poder aconseguir plaça a la universitat i a punt de quedar-se sense casa, comença a patir uns atacs estranys. Es desmaia sovint, sent uns sorolls persistents, l'envaeixen pensaments foscos, paranoics. Clara G. ha format part del sistema, però cada cop està més arraconada, cada cop és més a prop del marge.

Victoria Szpunberg, després d''El pes d'un cos' i 'Mal de coraçon', és la dramaturga del moment. I aquí segueix donant l'oportunitat a aquelles dones que s'acosten a la invisibilitat amb un gran text que s'endinsa en un dels grans drames de la Barcelona contemporània: l'habitatge.

Àgata Roca i Xavi Sàez protagonitzen una obra per a dos actors i multitud de personatges. La mateixa Szpunberg els dirigeix.

  • Teatre

La Beckett torna a apropar-se al teatre d’Evelyne de la Chenelière ('Bashir Lazhar'), amb aquesta aproximació personal de l’autora quebequesa a la novel·la de Virginia Woolf 'Cap al far'. L'autora s’apropia dels dos principals personatges femenins, la senyora Ramsay i la Lily Briscoe, per submergir-nos en els pensaments i les emocions de totes dues i construir un joc de diàlegs i monòlegs interiors on el temps serà el veritable protagonista.

Si us diuen “Virginia Woolf”, el millor que podeu fer és córrer per atrapar-la. 'Cap al far' és una de les millors novel·les del segle XX i De la Chenelière una gran dramaturga capaç de captar i treballar tot el que hi ha entre aquests dos grans persontages, la senyora Ramsay i la Lily Briscoe.

Tània Banús i Anna Güell són les actrius d'aquest muntatge dirigit per Lurdes Barba.

Concerts

  • Música
  • Música

Selma Bruna (Barcelona), Clara Fiol (Palma) i Sandra Monfort (Alacant) són Marala, aquest fantàstic trio que dibuixa un triangle imaginari sobre els Països Catalans. Partint de la música tradicional i la polifonia de les veus però traduint-la a la contemporaneïtat, Marala han demostrat que poden tenir un discurs potent i actual juntes i per separat (totes tres tenen carreres en solitari). Després d''A trenc d'alba' (2020) i 'Jota de morir' (2022) han arribat uns quants singles que ens mostren el seu vessant més sintètic i més 'canyero'. Com 'Estic antiquà', amb Panxo i Pollet de Zoo, i el seu nou espectacle que presenten a la sala La Paloma aquest 23 de febrer, dins del festival Mil·lenni.

  • Música
  • Festival de música

Cruïlla a l'estiu, Cruïlla a la tardor i ara també... Cruïlla a l'hivern. No és un festival, és clar, però sí que és un cicle de concerts farcit de noms interessants. Aquesta primera edició l''inicia el 17 de gener el duo vienès de downtempo i remescles Kruder & Dorfmeister a la Sala Apolo i el tanca el 23 de febrer un doble cartell amb Delaporte + Los Eclipses a Razzmatazz. Entremig, passaran per diversos espais de Barcelona: Pol Batlle (18 de gener), Cupido (20 de gener), Sidonie (27 i 28 de gener, el primer dia amb Los Vecinos, el segon amb Dan Peralbo i el Comboi), Pau Vallvé (2 de febrer), Sen Senra (3 de febrer), Antònia Font (7 i 8 de febrer), Viva Suecia (9 de febrer), Mujeres + Los Blenders + Rombo (10 de febrer) i Sexy Zebras (17 de febrer). 

Publicitat
  • Música
  • El Parc i la Llacuna del Poblenou

Ladilla Rusa, que acaben de publicar la hilarant 'Madre mía el asco que me das', inauguren el 24 de febrer la 12a edició del Curtcircuit, el cicle de concerts de l'ASACC que reivindica la música en directe en la proximitat de les sales de concerts. De moment, hi ha 32 artistes confirmats que faran una quarantena llarga de concerts a 30 sales de Catalunya, Menorca, València i el País Basc, durant la primavera i la tardor del 2024.

  • Música
  • La Font d'en Fargues

La 15a edició del Barcelona Districte Cultural apropa als Centres Cívics de Barcelona els concerts de l'autora de pop lluminós Carlota Flâneur, de la pianista de flamenco-jazz Miranda Fernández, de la cantautora madrilenya Eva Sierra i de la rapera manxega Bewis de La Rosa. També hi seran el grup de flamenc Los Aurora, la potent banda de soul i de funk Marina BBFace & The Beatroots que presentarà les cançons del que serà el seu nou àlbum, i Ruïnosa y las Strippers de Rahola, que recuperen el punk rock a l'estil dels New York Dolls amb una proposta irònica i plena de diversió.

Publicitat
  • Música

El festival Empremtes creix passant dels onze concerts d’edicions anteriors als 28 d’aquesta tercera temporada. Marwan (19 de gener), Sofía Ellar (27 de gener), Blaumut (1 de febrer), Marina Rossell (3 de febrer), La Bien Querida (10 de febrer), Mazoni (24 de febrer), Las Migas (5 d'abril), Roger Mas (13 d'abril), Las Karamba (25 d'abril) i Celtas Cortos (27 d'abril) són alguns dels artistes d’aquest festival centrat en la música d’autor que s’escampa per unes quantes sales de Barcelona com l’Apolo, Razzmatazz, el Casino l’Aliança, el New Fizz i la Wolf fins ben entrada la primavera.

  • Música
  • Festival de música

La música, la cultura, la llengua i la dansa dels Països Catalans tornen a ser els protagonistes del Festival Folk Tradicionàrius, que celebrarà la 37a edició del 12 de gener al 22 de març de 2024 al Centre Artesà Tradicionàrius, que enguany compleix 30 anys de trajectòria. Els primers concerts confirmats inclouen el del grup de veus finlandeses Värttinä (14 de gener), el del kurd Ali Doğan (2 de febrer) i els de Criatures i Trèvol, dos grups que han estat guanyadors del Concurs Sons de la Mediterrània. 

Publicitat
  • Música
  • Festival de música
  • Sants - Montjuïc

Un centenar d'actuacions conformaran el programa del Barnasants 2024, que s'inicia el 26 de gener al Teatre Joventut de L'Hospitalet i que s'allargarà fins a finals de maig. Les Kol·lontai seran les encarregades de donar el tret de sortida a aquesta nova edició, que commemora el 50è aniversari de la Revolució dels Clavells amb un concert col·lectiu el 13 d'abril dirigit per Núria Piferrer 'Névoa' i també amb un cartell commemoratiu de Julia Solans. 

  • Música
  • Festival de música

Quatre sales de l'Hospitalet de Llobregat acullen la 19a edició del festival de música independent Let's, del 16 de febrer al 23 de març de 2024, amb una quarantena d'artistes entre els quals s'hi compten noms internacionals com els de Clap Your Hands Say Yeah (piano solo), BDRMM i Fujiya & Miyagi. Caps de cartell com Iván Ferreiro i La Habitación Roja se sumen a la primera tanda d'artistes confirmats, que incloïen Jimena Amarillo, La Ludwig Band, El Columpio Asesino i Lildami & Bigfriends

Publicitat
  • Música
  • Festival de música
  • El Poble-sec

Fa ja 35 anys que el guitarrista japonès Ichiro Suzuki va crear el Festival de Guitarra de Barcelona, una programació de concerts que ha esdevingut ja un clàssic de l'agenda barcelonina, amb un estil eclèctic que no es limita a l'instrument de les sis cordes. A més de Toto i Andrés Calamaro, passaran pel Guitar Malú, Ismael Serrano, Maria Hein (acompanyada de Julieta, Mushkaa i Plan-et), Marcel i Júlia, Andrea Motis, Mikel Izal, Xoel López, Coque Malla, Rodrigo Cuevas i Los Tigres del Norte, entre molts altres.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat