Coses per fer a l'octubre a Barcelona

De què va? Sobre nou autores que han trencat els esquemes del còmic, qüestionant aquesta disciplina i experimentant en l’estil i en la narrativa.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir els móns gràfics de Bàrbara Alca, Marta Cartu, Genie Espinosa, Ana Galvañ, Nadia Hafid, Conxita Herrero, María Medem, Miriampersand i Roberta Vázquez a través de 9 instal·lacions que demostren com  comparteixen una mirada crítica i humorista cap a la realitat que les envolta. 

De què va? Una excepcional exposició de peces del Mestre de Cabestany, un dels escultors més importants del romànic català, arriba la galeria Artur Ramon Art de Barcelona. 

Per què hi heu d'anar? Per veure quatre peces procedents de la portalada de Sant Pere de Rodes que la Generalitat va comprar a finals de l’any passat, gràcies als antiquaris Artur Ramon, Sergi Clavell i Albert Martí Palau.

De què va? Una mostra dels tapissos de Grau-Garriga, pioner de l'art tèxtil a Catalunya. 

Per què hi heu d'anar? Per veure com cauen del sostre de la torre del MACBA tres tapissos de nou metres d’altura per quatre d’ample fins a tocar el terra, i caminar per estructures tèxtils que acullen i envolten l'espectador. 

De què va? El Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa acull una exposició que vol ser un tribut als anys 80, amb ceràmiques i pintures de Pere Llobera que ens parlen del col·lapse i la disrupció. 

Per què hi heu d'anar? Perquè les obres d'art volen incomodar al públic, fer-lo reflexionar i estimular la presa de decisions del visitant. 

De què va? El MNAC dedica una exposició a Feliu Elias que vol resoldre els misteris d’aquesta figura contradictòria gràcies a la informació inèdita que ha aparegut ara en diferents arxius.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir aquest artista polifacètic,un creador amb múltiples personalitats que és un dels protagonistes de la col·lecció d’art modern del museu. 

De què va? Aquesta exposició agafa el llum Venice (un disseny d'Adolfo Abejón) com a punt de partida per a l'experimentació de diferents artistes de pràctiques i escenaris artístics diferents.

Per què hi heu d'anar? Els artistes han intervingut a la superfície del llum a través de tècniques com la il·lustració, l'escultura o la instal·lació, transformant-la i resignificant-la, per reflexionar sobre la capacitat del disseny d'adaptar-se a nous paradigmes i transformar la realitat.

De què va? És una mostra única i que mai s’havia vist a Barcelona amb 193 olis en petit format de la col·lecció del Museu Sorolla.

Per què hi heu d'anar? Per veure per dins el Palau Martorell, que ha obert fa poc com a espai d'exposicions a la ciutat, i per descobrir aquestes obres d'art de mida petita que Sorolla anomenava “anotacions”, “taques”, o “notes de color”. En un inici, aquestes peces es consideraven esbossos inacabats del pintor, però van acabar apreciant-se com a obres d’art íntimes i personals.

De què va? Aquesta peculiar exposició mostra l’obra de deu artistes (Miró, Tàpies, Rosa Amorós, Miquel Barceló, Georg Baselitz, Luis Feito, Joan Hernández Pijuan, Manolo Millares, Susana Solano, Hiroshi Sugimoto) a la vegada que posa al descobert les seves col·leccions privades.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer més profundament aquests artistes; les seves obsessions i interessos creatius, a través de les obres que han recollit, guardat i cuidat.

De què va? Una exposició que contraposa escultures contemporànies de la col·lecció Bassat amb d'altres del Museu Frederic Marès. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir què tenen en comú una Mare de Déu barroca amb una escultura de Chillida. L'exposició convida a jugar a endevinar perquè les diverses parelles d'escultures han estat cridades a dialogar. 

De què va? Paul Klee va passar la vida fascinat per la natura: l'observava, l'estudiava i n’extreia conclusions fins al punt que es va convertir en el seu refugi artístic i vital.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir com la natura va ser un motiu d’inspiració artística no només per a Klee, sinó també per altres artistes que, pel fet de ser dones, no han rebut l'atenció ni el tractament que mereixien.

De què va? Mey Rahola va ser una de les primeres dones a fer-se un nom en l’àmbit de la fotografia artística a Espanya. Ara el MNAC posa en valor aquesta fotògrafa pionera, que va adquirir una dimensió pública a través d’exposicions, premis i publicacions. 

Per què hi heu d'anar? Per veure com Mey Rahola va participar en la construcció del nou paper de la dona en l’esfera pública durant la II República i descobrir quines transformacions va patir la seva pràctica al llarg del segle XX. 

De què va? Amb motiu de l’Any Picasso, aquesta exposició se centra en el marxant d'art de l'artista, Daniel-Henry Kahnweiler, que es va interessar especialment pel cubisme i va promoure artistes de renom com Georges Braque, Pablo Picasso, André Derain i Maurice de Vlaminck, Juan Gris i Fernand Léger, projectant-los internacionalment.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer aquesta mostra recorre la complicada vida del marxant, marcada per l’impacte de les dues guerres. Descobrireu com es va implicar a la Sala Gaspar, fent possible que el públic barceloní pogués admirar l’art de Picasso en plena dictadura franquista. 

De què va? De les performances de María Teresa Hincapié, que converteixen les accions quotidianes en rituals sagrats. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir la pràctica d'aquesta artista que té una vocació mística, ètica i política, a qui el MACBA dedica la seva primera exposició retrospectiva plena de fotos, vídeos, escrits de l’artista, diapositives, testimonis visuals i material d’arxiu. 

De què va? El MACBA acull una instal·lació sobre el mite fundacional dels mixes, un poble mai conquerit que parla una de les últimes llengües vives de la família mixezoque.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer aquest poble a través d’un diorama immersiu que combina la projecció de vídeos, panells pictòrics amb escenes mitològiques, un tòtem d’escala monumental i una intervenció a gran escala al passadís del museu. 

De què va? ‘Els tres porquets' és una obra de 101 hores. La Fabra i Coats projecta aquesta obra magna d’Albert Serra, el nostre cineasta més internacional a Catalunya, després de nou mesos de tasques de traducció i subtitulació.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir aquest film que només s’ha pogut veure de forma íntegra en tres ocasions. Ara, a la Fabra i Coats, es projectarà en una pantalla triangular i elevada que s’adapta a la complexitat conceptual de l’obra i permet diferents visionats fragmentats. 

De què va? Una mostra de les obres de Tàpies en les quals el pintor explora materials primaris i naturals que la societat rebutja i on ell troba l'origen i força de la vida. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir com obres de la dècada dels 70 i que juntament amb materials naturals com sorra, palla o pigments i que la societat no valora, creen un discurs en el qual Tàpies busca que l’espectador faci una reflexió sobre el punt pervers del mateix individu i de la societat. 

De què va? Nou obres audiovisuals representatives del treball cinematogràfic de Bruce Conner, el 'pare' del videoclip, arriben a la Fundació Tàpies.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer aquest artista multidisciplinari estatunidenc amb obres de missatge polític com 'Crossroad', un film sobre els tests atòmics de submarins estatunidencs de la dècada dels 50. 

De què va? És la primera exposició que el Museu Picasso dedica a un artista contemporani, el camerunès Barthélémy Toguo, del qual n'ha reunit les pintures, murals, escultures, ceràmiques i performances més significatives. 

Per què hi heu d'anar? Per veure obres com ‘Rwanda 1994’, que l’artista va concebre pensant en el Guernica i també ‘Les Menines’ de Toguo, una reinterpretació del famós quadre de Velázquez que també va fascinar a Picasso. Descobrireu que la relació entre aquest artista i el geni cubista passa per un compromís de l'art amb la política. 

De què va? L’exposició ‘Objectes comuns. Històries locals, debats globals’ posa de manifest l’impacte social, estètic i cultural de les creacions d'objectes quotidians.

¿Per què hi heu d'anar? Per conèixer el vincle entre Barcelona i el disseny amb algunes de les peces autòctones més emblemàtiques, com la motocicleta Impala o la cadira Butterfly.

Torna M. Night Shyamalan, el rei de les premisses originals i els girs de guió que et fan esclatar el cap. El director de La jove de l’aigua i El sisè sentit adapta la novel·la de Paul Tremblay i proposa un relat ple de tensió i angoixa: una família lloga una cabana enmig del bosc a la qual arriben quatre desconeguts demanant els sacrificis necessaris per evitar l’apocalipsi. Dave Bautista (Guardianes de la Galaxia) encapçala el repartiment.

Dir. M. Night Shyamalan (EUA, 2023). 110 min. Estrena el 3 de febrer.

Amb el Globus d’Or a Millor Comèdia al sarró, aquesta és la nova col·laboració del dramaturg Martin McDonagh (La reina de bellesa de Leenane) i els actors Colin Farrell i Brendan Gleeson, després d’aquella afortunadíssima Amagats a Bruges (2008). Ara ens proposen una oda a l’amistat situada a la Irlanda de principis del segle XX, carregada de reflexions sobre l’amor, la soledat, la política de l’època i la mort, ben assortida de pintes de cervesa negra.

Dir. Martin McDonagh (Regne Unit, 2022). 114 min. Estrena el 3 de febrer.

Una comèdia d’embolics lèsbica a cinc bandes. Així és com la cineasta Zaida Carmona descriu la seva òpera prima, guanyadora del premi Un Impuls Col·lectiu al festival D’A. Una pel·lícula rodada a Barcelona amb molta més imaginació, entusiasme i talent que no pas recursos, amb esperit underground (es va fer en onze dies, finançada per un Verkami), amb un equip liderat per dones i persones LGTBIQ+, i homenatges explícits al cinema d’Éric Rohmer. 

Dir. Zaida Carmona (Espanya, 2022). 89 min. Estrena el 3 de febrer.

La trajectòria del barceloní Víctor García és curiosa: després de treballar a DDT (l’empresa d’efectes especials guanyadora de l’Oscar amb El laberinto del fauno), va rodar un curt, El ciclo, que el va portar fins a Los Angeles, s’hi va instal·lar i hi va rodar un grapat de produccions de terror, com Gallows hill i Hellraiser: Revelations. Ara torna a casa amb una producció catalana situada als anys 80 i protagonitzada per dues noies i una nina diabòlica que us farà saltar de la butaca. 

Dir. Víctor García (EUA, 2023). Estrena el 10 de febrer.

Probablement la gran favorita pels Oscar 2023, guanyadora del Globus d’Or a Millor Pel·lícula Dramàtica i a Millor Director, la nova proposta d’Steven Spielberg fa les paus amb el passat. I és que l’home que ens va fer somiar amb arqueòlegs aventurers i extraterrestres que volen tornar a casa dirigeix ara un commovedor i exquisit relat autobiogràfic on parla de la infantesa, d’una llar trencada i de la passió pel cinema. 

Dir. Steven Spielberg (EUA, 2022). 151 min. Estrena el 10 de febrer.

Marvel obre la seva Fase 5 amb la tercera pel·lícula liderada per Ant-Man, que segueix explorant les possibilitats del Multivers i del regne quàntic. Paul Rudd, Evangeline Lilly, Michelle Pfeiffer i Michael Douglas tornen a unir forces en una pel·lícula amb totes les característiques habituals de la casa, que inclou dos malvats històrics dels còmics: Kang (interpretat per Jonathan Majors i presentat a la sèrie Loki) i Modok, darrere del qual s’amaga Bill Murray. 

Dir. Peyton Reed (EUA, 2023). 125 min. Estrena el 17 de febrer.

Guanyadora de la Palma d’Or al darrer Festival de Canes, la nova pel·lícula del suec Ruben Östlund (The square, Fuerza mayor) és una sàtira ferotge al capitalisme i a les misèries del primer món. Caòtica i desacomplexada, se centra en una parella de models i influencers convidats a un creuer de luxe que posarà els equilibris de poder de cap per avall. El film ens arriba sis mesos després de la mort sobtada de la seva protagonista, la model Charlbi Dean.

Dir. Ruben Östlund (Suècia, 2022). 149 min. Estrena el 17 de febrer.

Amb un repartiment d’actrius inspirades (Frances McDormand, Claire Foy, Rooney Mara, Jessie Buckley) i una cineasta contrastada (Sarah Polley), aquesta és una pel·lícula d’estructura quasi teatral que alimenta el debat i la reflexió a propòsit del #MeToo. En una comunitat religiosa, un grup de dones mantenen un ferm debat sobre la seva resposta a les agressions sexuals rebudes per homes de la seva colònia. Una exploració contra el patriarcat necessària i potent. 

Dir. Sarah Polley (EUA, 2022). 104 min. Estrena el 17 de febrer.

Acció desfermada, sang i fetge amb l’estil clàssic del cinema de gènere coreà, que proposa el trasllat d’un grup de perillosos assassins i delinqüents dins d’un vaixell de càrrega que els porta de Manila a Busan. Un motí trencarà la pau del viatge i convertirà l’embarcació en un camp de batalla. Pura adrenalina en un espectacle signat per Kim Hong-sun, director de la versió coreana de La Casa de Papel (Netflix).

Dir. Kim Hong-sun (Corea del Sud, 2022). 122 min. Estrena el 17 de febrer.

Amb l’aval del Premi de Públic al darrer Festival de Sitges, aquesta agosarada producció basca d’aventures aposta pel relat d’espasa i bruixeria, amb uns efectes visuals enlluernadors (també guardonats a Sitges), per situar-nos a l’Edat Mitjana i explicar una història lligada a la mitologia i les tradicions pròpies d’Euskadi. Un film amb lectura ecologista que confirma Paul Urkijo amb el seu segon llarg després del debut amb la reivindicable Errementari (2017).  

Dir. Paul Urkijo (Espanya, 2022). 114 min. Estrena el 24 de febrer.

La coreògrafa i ballarina danesa Mette Ingvartsen presenta al Mercat de les Flors la reinterpretació d’una obra que versa sobre la política sexual. 'To come (extended)' altera els ordres eròtics a través de les relacions orgiàstiques entre els cossos de quinze intèrprets que s’acaben fonent en un tot indistingible. A més, el 5 de febrer Ingvartsen ofereix un solo, 'The dancing' public, a la sala MAC.

Les protagonistes d’aquesta obra de Jordi Pere Cerdà són dones, filles de la muntanya, que viuen en un poblet aïllat on no hi ha homes joves, fins que arriba a treballar-hi un mosso que despertarà desitjos i pertorbarà l’equilibri de la casa. Amb Annabel Castan, Irina Robles, Jèssica Casal i Núria Montes, dirigides per Roger Casamajor.

La ballarina i coreògrafa Sofia Asencio vol interpel·lar el públic tot desplaçant els límits de l’humor en aquest espectacle performàtic de la Societat Doctor Alonso. Dirigida per Tomàs Aragay, Asencio s’endinsa en el gènere del monòleg còmic i en treballa els trets arquetípics.

La natura de vegades violenta del desig, els límits dels rols de gènere i les possibles contradiccions del feminisme són temes que explora aquesta obra de Martin Crimp dirigida per Magda Puyo. Amb Anna Alarcón, Alba Gallén, Cristi Garbo, Guim Oliver, Xavi Sáez i Neus Soler, que encarnen sis personatges que estableixen un perillós joc de dominació.

A través de textos de diversos d’autores i autores que narren històries de dones que han dedicat les seves vides a la lluita ambiental, Daniela Feixas i Anna Güell ens fan entendre que l’ecologisme no es pot deslligar del feminisme, l’antiracisme i les lluites contra altres formes d’abús. L’obra proposa un viatge lluminós que ens faci recobrar l’esperança en revertir una desconnexió amb la natura que ens aboca al desastre.

Un buit per títol dona nom a aquest espectacle que es fa simultàniament (i de manera connectada) al Tantarantana i al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Brossa. Es tracta d’un text d’Alice Birch de cent escenes que parteix de les conseqüències del sistema penitenciari sobre les famílies i la (in)comunicació que posa al descobert les desigualtats del sistema.

Et queda un mes de vida. Què fas? És el que li passa al protagonista d’aquesta comèdia de Marta Buchaca –amb Lluís Villanueva, Betsy Túrnez, Marta Bayarri i Xavi Ricart–, que té una llista molt llarga de desitjos per complir, però el més important és el d’assegurar-se que la seva dona sigui feliç quan ell hagi mort.

David Selvas dirigeix un text d’Arthur Miller basat en fets reals sobre dos socis d’una fàbrica que ha servit peces d’avions defectuoses durant la guerra i ha causat morts. Una història inspirada en Ibsen sobre la responsabilitat moral amb un elenc de luxe (Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Quim Àvila, Clàudia Benito...). 

Julio Manrique, Anna Sahun, Pau Roca i Katrin Vankova encarnen quatre personatges molt diferents les vides dels quals s’acaben entrellaçant. El camioner a l’atur, la seva exdona tetraplègica, l’acadèmic brillant amb paràlisi cerebral i qui l’ha de cuidar. Tots senten la necessitat d’establir connexions i estimar, en aquest text de la dramaturga nord-americana Martyna Majok dirigit per Pau Carrió.

Quatre escaladores –Sílvia Bel, Míriam Iscla, Sara Espígul i Natalia Sánchez– estan a punt d’assolir una nova fita en l’alpinisme femení. Es rendiran davant les dificultats? Aquesta és la nova comèdia de Jordi Galceran, dirigida per Sergi Belbel.

Ja era hora que algú s'atrevís a abocar una mirada 'perillosa' al sacralitzat text d'Àngel Guimerà 'Terra baixa'. Hem sotmès a pressió Shakespeare, Ibsen i De Filippo, i hem vist que aguantaven el segle XXI. I després de la versió que Pablo Ley i Carme Portaceli han fet del punt central del cànon teatral català contemporani podem dir que està incòlume, sense dany, que fins i tot el sotmet a una nova lectura ideològica i se'ns apareix nou i fresc, jove. 

La periodista de TV3, excorresponsal als Estats Units, Raquel Sans, entrevista Buffalo Bill, convertit en icona, que va visitar Barcelona l’any 1889. Ramon Madaula firma i protagonitza una obra que indaga en les raons per les quals el circ del cowboy no va triomfar a casa nostra com s’esperava.

Tot en Luna Ki és impactant. Tant la seva imatge, que juga amb la confusió de gènere, com el maximalisme de les seves produccions d’hyperpop i les seves lletres plenes de referències sexuals desacomplexades. Sempre extremada i extravagant, ha fet cançons com 'Voy a morir' –amb què es va presentar al Benidorm Fest– que juga entre el rock alternatiu i l'univers de l'anime. Al maig va publicar 'CL34N' i l’havia de presentar al BAM aquest setembre, però el concert es va cancel·lar per la pluja dos minuts abans de començar i ara el recupera a l’Apolo. 

El Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia presenta la primera edició del festival del mateix nom, els dies 2 i 3 de febrer a la sala Paral·lel 62, amb 'Freedom first, jazz des del corredor de la mort', d'Albert Marquès i Keith Lamar; la reina del kuduro Pongo, i Hip Horns Brass Collective, que compta amb les col·laboracions estel·lars de Las Ninyas del Corro, Ana Tijoux, Rodrigo Laviña i Escandaloso Xpósito, a més de La Bellaquera Sessions.

Christina Rosenvinge ha sigut notícia recentment pel seu pas pels teatres interpretant Safo de Lesbos. Ara, però, celebra els 30 anys d’un disc emblemàtic de la seva carrera, 'Que me parta un rayo' (1992), de quan actuava amb los Subterráneos, i ho fa a el 4 de febrer la Sala Paral·lel 62 dins del Guitar BCN.

Mulatu Astatke és l’inventor de l’ethiojazz, estil que fusiona les músiques tradicionals d'Etiòpia amb les influències occidentals de la seva formació als EUA i el Regne Unit. Aquí el vam descobrir el 2005 gràcies a la pel·lícula de Jim Jarmusch 'Flors trencades' i a 'Éthiopiques', sèrie de CD de culte del segell parisenc Buda Musique. El 9 de febrer, el cicle La Piñata el porta en concert a la Sala Apolo.

La cantautora mataronina Gessamí Boada presenta al C.A.T. el seu tercer treball, 'L’art d’estimar' (2022), que explora amb gran sensibilitat la complexitat de l’amor. Serà dissabte 18 de febrer i l’acompanyaran Nerea Pozo als cors, Darío Barroso a les guitarres i cors, Kquimi Saigi al teclat i cors, i Arnau Figueres al baix i la guitarra. A més, hi haurà col·laboracions sorpresa.

L'exquisit cicle d'artistes emergents previst per l'edició d'enguany d'Els Vespres d'Hivern, actuen tots els divendres de febrer amb entrada gratuïta i reserva prèvia. El cartell d'aquesta darrera edició compta amb la mallorquina Júlia Colom, l'artista multidisciplinari Alvaro Sola, el duet lisboeta Golden Slumbers i la parella d'artistes Grauwi i Marta Cascales, que actuaran al Paranimf de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona entre el 3 i el 24 de febrer.

Julieta, Queency, Figa Flawas i Les que Faltaband són les artistes catalanes que actuen en aquesta edició de la Lali Jove, festa major juvenil i associativa de Santa Eulàlia. Després de dos anys sense fer-se a causa de la pandèmia, la Lali Jove torna a Barcelona. Serà al Moll de la Fusta l'11 de febrer a partir de les 17  h.

De pionera de la música urbana a catalana amb hits underground com 'Pai' i 'Indapanden' a fitxar per Interscope, el segell de Billie Eilish i Kendrick Lamar. El que ha aconseguit en només cinc anys l’artista internacional Alba Farelo és espectacular i ja necessita tot un Palau Sant Jordi per actuar a Barcelona. El seu àlbum més recent és 'Warm up' (2021), però no ha parat de treure singles l’últim any com 'Real G', amb Quevedo.

A la Núria Graham l’hem vist créixer. Va debutar amb 16 anys –encara recordem un concert de ‘First tracks’ (2013) al Foyer del Liceu–, però ja han passat deu anys i cinc discos. El nou, ‘Cyclamen’ (2023), se l’ha produït ella mateixa i suposa un punt d’inflexió a la seva carrera després d’una aturada d’un any. Va passar d’anar de gira com a guitarrista d’Amaia a tancar-se al menjador de casa seva a l’Empordà i compondre un treball més reposat i jazzy, on sonen instruments tan orgànics com el contrabaix, el fagot, la flauta, l’arpa, el saxo… i fins i tot un quartet de corda. El presenta en directe el 17 de febrer a Paral·lel 62, dins el Guitar BCN.

La cantant de Bellaterra Magalí Sare és coneguda per formar part del Quartet Mèlt, per haver posat veu al disc 'Estómac' de Clara Peya i per la versió feminista d’'Els segadors' on deia “ara és hora, segadores”, acompanyada de Manel Fortià. Ara protagonitza el concert de cloenda de la segona edició del festival Empremtes, on presenta el disc 'Esponja' (2022), en el qual han col·laborat Salvador Sobral i Las Migas. Serà a Luz de Gas, el dissabte 25 de febrer.

Queralt Lahoz culmina la gira de 'Pureza' (2021) el dissabte 25 de febrer a la sala Paral·lel 62 amb un concert especial, per al qual ha anunciat sorpreses i artistes convidats. No n’hi ha per menys. L’últim any, la de Santa Coloma de Gramenet ha passat de ser una artista revelació a protagonitzar portades i dur la seva fusió de flamenc, ritmes llatins i hip-hop a escenaris internacionals.

Una cinquantena de propostes de música d'arrel popular conformen la 36a edició del Festival de Folk Internacional Tradicionàrius, que se celebra del 13 de gener al 31 de març al C.A.T. de Gràcia. Amb Tanxugueiras, Marala i espectacles com 'Rap d'arrel', de la rapera Tesa i el cantaor Jonatan Penalba, des del País Valencià; el concert de Biel Majoral, Jaume Arnella i Vicent Torrent pels Foguerons de Sant Antoni, amb ball de bot dels mallorquins Esclafit i Castanyetes i el final de la gira del 10è aniversari de Fetén Fetén.

El festival de la cançó d'autor, el BarnaSants, arriba a la vint-i-vuitena edició carregat de concerts. Són més de cinquanta actuacions d'una programació que ret homenatge a les orquestres de festa major dels anys 70 i a Victor Jara (quan es compleixen 50 anys del seu assassinat), té Cuba com a país convidat, i compta amb d'artistes d'altres països com Xile, Argentina, Colòmbia, França i Itàlia. 

Ja fa temps que van deixar de comptar les edicions, però aquesta és la que fa 34, que es diu aviat. El de 2023 és, per tant, el 34è Guitar BCN (abans Festival de Guitarra de Barcelona), que inaugura el 27 de gener Pasión Vega al Palau de la Música amb 'Lorca sonoro' i que tancarà tot un Andrés Calamaro el 3 de juny al Gran Teatre del Liceu, amb el disc de duets 'Dios los cría' (2021).