[category]
[title]
Catalunya celebrarà el Sant Jordi del teatre el pròxim 16 de març. Us ho explicàvem fa un mes, quan vau sentir a parlar del projecte ‘Cap butaca buida’ per primera vegada, i descobríeu que aquell dia tindrem tots un únic objectiu: omplir totes les butaques dels equipaments culturals de la ciutat per celebrar com mai el teatre, la dansa i el circ. Però alerta, que si compreu una entrada pel 16 de març no només estareu sumant-vos a aquesta gran diada de les arts escèniques. També aportareu el vostre granet de sorra a una entitat que fa servir la cultura per transformar la societat, ja que el 2% del preu de cada entrada va destinat a ‘Pallassos sense fronteres’.
‘Pallassos sense Fronteres’: de Barcelona al món
“Bona taaaadda!”. Així saluda Tortell Poltrona al seu públic. Quan se sorprèn, crida: “Que bèstia!”. Segur que heu llegit això posant la seva veu, perquè Poltrona és tota una institució del circ a casa nostra: ha impulsat el Circ-cric i els seus espectacles han arribat a tots els pobles de Catalunya. I l’any 1993 va formar part del naixement d’aquest projecte sense ànim de lucre que volia fer riure a tots els nens del món, fossin quines fossin les seves circumstàncies.
“Al llarg de trenta anys i 500 expedicions, hem rebut una resposta que ens ha indicat que el circ serveix d’alguna cosa”
Pallassos sense fronteres és una iniciativa internacional que té organitzacions a 9 països diferents, però va néixer a Barcelona. L’any 1992, els alumnes de l’escola Projecte van trucar a un pallasso professional per proposar-li fer espectacles als camps de refugiats de l'antiga Iugoslàvia, en el marc d’unes jornades per la Pau que s’organitzaven a la ciutat per frenar la guerra dels Balcans. L’any, següent, Tortell Poltrona, juntament amb la seva companya Montserrat Trias i el seu Fill, Blaï Mateu, van fer el primer espectacle al camp de refugiats de Savudrija de Veli Joze, a la península d'Ístria. Pallassos, titellaires, ballarins, mags i músics d’Espanya van seguir els seus passos, fins que les expedicions van traspassar fronteres i va arribar a Bèlgica, Canadà, França, Alemanya, Irlanda, Sud-àfrica, Suècia i els EUA.
I així, l’any 2011, neix ‘Pallassos sense fronteres’ per coordinar les relacions entre les organitzacions de pallassos d’arreu del món. Actualment ja són 15 els països membres. “Nosaltres vam començar a fer això de forma absolutament inconscient”, explica Tortell Poltrona, president i fundador de la iniciativa. I afegeix que “al llarg de 30 anys i 500 expedicions, hem rebut una resposta que ens ha indicat que això funciona, que serveix d’alguna cosa”.
Tothom necessita riure
La diana de les actuacions de ‘Pallassos sense fronteres’ és clara: volen millorar la situació emocional de la infància. Hi ha nens que creixen en mig de conflictes armats, guerres i catàstrofes naturals, però que també tenen dret a riure. L’entitat reivindica l’humor blanc com una eina transformadora: “Rebutgem la comicitat agressiva, dura i provocativa”, explica Poltrona, i afegeix que el circ és un llenguatge universal perquè “és l’art que qüestiona el sentit comú”. El circ fa possible el que crèiem impossible: “que els malabars no caiguin, que una persona voli o que es doblegui d’una manera impensable”, reflexiona.
“Hem aconseguit que els nens dels Quibuts enviïn dibuixos als nens de Gaza, i viceversa”
La força del circ ha portat a ‘Pallassos sense fronteres’ a crear ponts entre pobles enfrontats. “Hem aconseguit que els nens dels Quibuts enviïn dibuixos als nens de Gaza, i viceversa”, explica orgullós. Sembla un conte de fades, però Tortell Poltrona assegura que “no és utòpic”, perquè “els nens no són estúpids, aquí els estúpids són adults”. I els infants connecten amb el circ perquè són els qui més en contacte estan amb les seves emocions. “Els pallassos treballem amb les emocions humanes, i nens encara no han après a rebutjar-les”. Per ser pallasso, diu, cal ser una mica petit. “Potser per això, a ‘Pallassos sense fronteres’ som una colla de persones naïf!”, riu.