[category]
[title]
Dins l'escena musical catalana dels últims anys hi ha una constant que és manté, invariablement, al marge de les modes i que, tanmateix, ha anat construint una de les trajectòries més sòlides i originals del pop contemporani en català. És Renaldo & Clara, que ja al seu primer treball Fruits del seu bosc (Bankrobber, 2014) va arrencar un gran elogi de tot un Joan Miquel Oliver, que trobava que Gira-sols, la que obria el disc, era "una de les cançons més ben escrites mai en català".
Dotze anys després, Clara Viñals publica el seu cinquè llarga durada, L'encant (Primavera Labels 2026). Arriba després de L'amor fa calor (2020) i La boca aigua (2023) dos discos amb què combinava amb elegància una electrònica més moguda amb el seu do natural per la melodia. Aquesta vegada, però, ha renunciat a la preeminència del ritme en pro d'una suavitat molt més orgànica.
Soc una persona molt indecisa, però quan faig música és potser el moment en què ho sóc menys
Ella assegura que treballa "a cegues". "He anat fent el que anava sortint, sense saber massa cap on acabaria sonant", confessa. Però sí que sabia cap on no volia anar: "Soc una persona molt indecisa, però quan faig música és potser el moment en què ho sóc menys". En aquest disc hi apareixen instruments orgànics com guitarres, pianos, violoncel, flauta travessera, bateria i baix, que es barregen de manera molt natural amb sintetitzadors i samples.
Viñals podia haver seguit amb la línia electrònica de L'amor fa calor i La boca aigua, que van ser un punt d'inflexió i li van permetre ampliar el públic. "Potser hauria estat lògic, però em venia de gust recuperar una mica sonoritats que feia temps que no utilitzava", explica. Al disc, produït per ella mateixa amb l'Hugo Alarcón (teclista i multinstrumentista que fa anys que l'acompanya) i Innercut, l'electrònica i el ritme hi són, però de manera molt més subtil, i fins i tot s'acosta al hip-hop a Tinc paraules.
Malgrat que a ella li costa deixar anar quins són els referents de la seva música, podem intentar-ho nosaltres: a L'encant hi ha una mena de tropicalisme suau que sembla beure de la calidesa de la bossa nova, de la carícia de la música lounge, d'una psicodèllia etèrea, de l'instint pop de lluminàries com Burt Bacharach i de l'esperit indie d'Stereolab.
Em venia de gust recuperar una mica sonoritats que feia temps que no utilitzava
No en va ja fa quasi 15 anys va publicar el seu segon EP, Lilà, amb Elephant Records, un segell avesat a aquests tipus de sonoritats que ens remeten a estius plàcids que transcorren a càmera lenta. I, efectivament, cançons com Amb tu podria estar, Repartit i Tan brillant ens transporten a llocs molt agradables, com si ens gronxessim en una hamaca en una platja paradisíaca, només que a Lleida, d'on és la Clara, no hi ha mar.
Precisament, Renaldo & Clara enceta la gira de presentació de L'encant el dissabte 9 de maig a la Festa Major de la capital del Segrià. Pel que fa a Barcelona, el dijous 4 de juny serà al Primavera Sound 2026 i el 28 de novembre a la Sala Apolo, dins el festival Empremtes.
