[title]
A mig camí entre una botiga d’il·luminació vintage i un taller de reparació de làmpades hi ha aquest peculiar àtic prop del parc Joan Miró, que també és la llar de la Maria i en Martin. Hem picat al timbre i sentim els lladrucs d'en Dee Dee, un gosset petit batejat en honor al baixista de Ramones, que ens olora mentre la parella ens fa a passar al menjador. Seiem en una taula i observem la llibreria d’acer on els noms de Terenci Moix, Fernando Pessoa, Bram Stocker i Mary Shelley fan companyia a catàlegs de disseny d’arreu del món. Hi ha un 'arcade' antic i, sobre la taula, una làmpada esfèrica de color vermell. “És una primera edició d’una Martinelli Cobra”, ens explica en Martin. Ens confirma que som al lloc indicat. Durant la pandèmia, ell i la Maria van començar a reparar llums vintage i a vendre-les per Instagram. Ara s’hi dediquen.
El menjador és una mostra del seu gust pel ‘retro’. Però la joia de la corona del pis és l’habitació que han destinat, únicament, als llums que han anat acumulant. M’expliquen, entre pantalles i cables de colors, que ara “van molt buscats els llums vermellosos, sobretots aquells que tenen forma de bolet”. De tantes làmpades que hi ha, no podem comptar-les. “Anem a buscar-les a fires de França i d’Itàlia”, indica la Maria, “i el Martin les repara”.
Això ens porta a una tercera estança, el taller d’en Martin. Una sala petita i atapeïda però ordenada meticulosament. Tornavisos, alicates, claus i interruptors: tot té el seu lloc i és fàcil de trobar. “Fins i tot hi ha un calaix només ple d'endolls”, m’ensenya el Martin. Reparar els llums a casa permet abaratir-ne els costos, però és tot un repte. A vegades han de desmuntar làmpades senceres per poder-ne aprofitar-ne els components (com si fossin donants d’òrgans!) i han arribat a demanar a Mèxic alguna peça que els faltava.
La seva filosofia és oferir làmpades vintage assequibles. “Sempre ens trobàvem que, per aconseguir un objecte especial per a casa nostra, tot era extremadament car”. El model de botiga ‘online’ els permet ser més flexibles amb els preus, i això ha fet que per casa seva hagin passat personatges de tota mena. “Rebem a gent del món de l’art, usuaris que ens han descobert per Instagram, gent gran que enyora els models de la seva època i turistes que busquen llums que càpiguen a la maleta!”, riu la Maria.
‘Retropickers’ va néixer en plena pandèmia, quan les seves circumstàncies laborals van canviar. “Vam pensar: per què no fem alguna cosa que realment ens agradi?”, diu la Maria. La feina els permet fer valdre el disseny espanyol i donar-lo a conèixer. “Tenim un problema, a Espanya es van llençar molts objectes!”, alerta en Martin. “Tinc clients que em diuen: ostres, aquest llum el tenia la meva àvia a casa, i l’hem tirat!”, afegeix. Un exemple d’això el tenen en carn i ossos a casa seva. Les estanteries modulars Multi Strux, dels anys 60. Tot i que van omplir moltes llars en el seu moment, ara són difícils de trobar. Aquest desconeixement general, a vegades, els juga a favor: “Tafanejant per Wallapop hem arribat a trobar objectes d’alt valor per 40 euros”, expliquen.
Les modes van canviant, però el vintage és per a tota la vida i, a més, és una opció sostenible. A més, la Maria té clar que els llums retro són una bona inversió: “La gent conserva molt poc mobiliari entre mudances, però una làmpada te la podràs endur a tot arreu”. Pel que fa a la forquilla de preus, la de Retropickers és amplíssima: Des de petits llums flexibles per 60 euros a primeres edicions d’entre 600 o 700. “La mitjana seria de 150 euros la peça”, afegeixen, “un preu molt competitiu si es compara amb el d’una botiga d’antiguitats”. Vinga, l’última dada: per fer-los una visita cal escriure’ls un missatge directe per Instagram a @retropickersbarcelona o bé contactar amb ells a través de la seva pàgina web.
