[title]
L'afer Lluís Pasqual, terratrèmol al Lliure, ens està portant coses bones (a banda de la mateixa dimissió) com per exemple que es proposin debats, que ens replantegem com ens ho hem muntat (o com s'ho ha muntat un grup petit i poderós mentre la resta mirava sense poder fer gaire cosa) fins ara i com ens ho volem muntar d'ara endavant. El hashtag #SerActriuÉs, n'és un exemple: sota aquest altaveu, dones que es dediquen a la interpretació comparteixen situacions que han viscut i que viuen pel fet de ser actrius i que ens haurien de fer pensar en la situació i la imatge de la dona al món de l'espectacle. Tant de bo apareguin més hashtags com aquest, que parlin de ser científica, periodista, metge, jutge...
Com veig molta gent opinant sobre com les actrius hauríem d’enfocar la nostra feina, que som unes figa-flors perquè no ens deixem “modelar” pels genis creadors, que no sabem res de la vida ni del teatre... proposo un joc que ja ha començat @lacarlarovira.#SerActriuÉs
— Júlia Barceló🎗 (@Barcelo_neta) 3 de setembre de 2018
#SerActriuEs que et vulguin fer posar push up i “rellenu” als pits perquè en tens poc i evidentment no pot ser perquè clar, fas un personatge seductor/femme fatale.
— Laura Pujolàs (@laurapujo) 10 de setembre de 2018
#SerActriuÉs que la gran majoria de personatges que interpretaràs al llarg de la teva vida siguin escrits per autors que et consideren un complement dels homes que surten en l’obra.
— Júlia Barceló🎗 (@Barcelo_neta) 3 de setembre de 2018
#SerActriuÉs que sempre et facin fer de tres tipus de dona: tonta "aniñada" o fràgil (fins al 20 i pico...), femme fatale (20 i 30), o amargada (30 cap amunt).
— Marta Aran (@AranMarta) 4 de setembre de 2018
#SerActriuÉs que et recomanin que t'aprimis perquè sinó només faràs de tieta o de mama. El pitjor? Que és profecia cumplida.
— Carla Rovira (@lacarlarovira) 3 de setembre de 2018
