[title]
Les obres de restauració del Reial Monestir de Santes Creus, a Aiguamúrcia (Alt Camp), han destapat les restes humanes intactes d’una desena de persones de la noblesa catalana dels segles XIII i XIV. La troballa ha estat titllada d'"excepcional" per l’equip d’arqueòlegs i antropòlegs pel bon estat de conservació de les restes òssies, dels teixits humans i dels tèxtils, però també per la uniformitat cronològica i de classe social i per la diversitat de casuístiques. I és que el conjunt funerari permetrà estudiar els perfils biològics d’aquestes persones, les seves patologies i en quines condicions vivien.
La sorpresa s'ha trobat amagada dins de sis sepulcres de la galeria nord del claustre gòtic del Monestir. I ha estat sorpresa perquè "en un principi, no hi hauria d’haver restes humanes tan ben conservades a l’interior dels sarcòfags, perquè haurien d’haver estat espoliats", ha explicat l’arqueòleg Josep Maria Vila en declaracions a l'ACN. Tanmateix, la troballa ha desvelat restes humanes intactes, el que significa que, des que els cossos van ser dipositats, no han estat profanades.
Que el lloc de soterrament quedés intacte després que els monjos marxessin del Reial Monestir de Santes Creus permetrà "estudiar sepulcres que tenen nom i cognom", ha afirmat l’antropòloga Tona Majó, qui també ha celebrat que aquestes troballes es podran relacionar amb d’altres d’anteriors.
Si bé el descobriment ha obert un front d’interrogants, com saber el parentiu entre les restes dipositades en un mateix sarcòfag, quina mobilitat tenien o la dieta que seguien, entre d’altres, la gran pregunta que l’equip d’arqueòlegs i antropòlegs es planteja és: qui són aquestes persones?
Segons les grafies que apareixen en els sepulcres, les restes trobades corresponen presumptament a les famílies Cervelló, Cervera, Queralt, Puigvert i Montcada, tots pertanyents a la noblesa mitjana-alta catalana dels segles XIII i XIV. Ara, l’equip de recerca treballa per conèixer qui eren els nobles enterrats i diferents aspectes de la seva quotidianitat, ha dit en declaracions a l'ACN la cap de l’Àrea de Monuments i Jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Carme Bergés, qui ha afegit a més que l’estudi de les restes es pot convertir en una recerca de referència sobre grups socials d’època medieval i ritualitat funerària.
Obres de restauració del Reial Monestir de Santes Creus
L’estudi de la troballa s’està duent a terme en paral·lel a les obres de restauració del claustre gòtic del Monestir, que van començar l’abril de l’any passat i que es preveu que acabin a l’estiu del 2025. Tanmateix, el monument continua obert al públic i manté les visites guiades. De fet, des de la descoberta dels sarcòfags, s’ha instal·lat una càmera i una pantalla en l’espai perquè es pugui veure les obres de restauració dels elements en directe.
