50 llocs de Catalunya que has de conèixer

El recinte de la colònia Güell, nascuda el 1890, quan l'industrial tèxtil Eusebi Güell va decidir traslladar la fàbrica de teixits de cotó El Vapor Vell del barri de Sants a Santa Coloma de Cervelló, està integrat per la pròpia colònia, el Centre d’Interpretació i la Cripta Gaudí. Podeu realitzar la visita amb audioguies o, si ho preferiu, els diumenges i festius a les dotze del migdia, podeu fer una visita guiada per tot el conjunt històric. Els dissabtes al matí trobareu un mercat campestre amb productes locals.

La que ‘lia’ el riu Ebre a la seva desembocadura! Els sediments que arrossega el riu més cabalós de la península Ibèrica queden embarrancats en aquest lloc, una de les zones humides més importants de tota Europa Occidental. Es tracta d'una festa per als ocells i un lloc ideal pel conreu d’arrós, que constitueix un espai natural únic, que no s'assembla a cap altre a Catalunya. No només té una infinitat de passeigs que es poden fer a peu o amb bicicleta, també moltes casetes per a observar els ocells que poblen el Delta.

L'Arc de Berà crida poderosament l'atenció quan passes per la carretera. És difícil apartar la vista, amb la majestuositat que continua mantenint després de dos mil·lennis, i va ser declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. Situat sobre l'antiga Via Augusta, es va construir al voltant de l'any 10 aC, durant l’època de l'emperador August. Té una altura de més de 12 metres i, antigament, era més alt, ja que tenia grans pedres a la part superior.

Un dels jardins botànics més bonics de Catalunya –situat al costat de la mar, amb l’increïble paisatge de la Costa Brava– on naturalesa, art, cultura i història s'uneixen en aquest enclavament de 17 hectàrees que reuneix més de mil espècies botàniques procedents de tot el món, així com escultures de reconeguts artistes nacionals i internacionals. Situat entre els municipis de Palafrugell i Mont-ras a la comarca del Baix Empordà (Girona), els jardins són, per la seva singularitat, un espai únic.

Definitivament una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya, no tant per la seva altura (2.506 metres) com per la seva solitària ubicació i la seva forma de forca -dos pics separats per un gran serral-. El simple fet de veure-la en directe ja val la pena, però si a més us veieu capaços a nivell físic, pujar al cim no és un repte impossible i a més és una excursió que, diuen, tot català ha de fer almenys una vegada a la vida. Si no t'atreveixes amb l'escalada, sempre pots aprendre les moltes llegendes de la muntanya que s'han originat a causa del singular perfil del Pedraforca.

Malgrat el 'boom' del turisme que hi ha hagut a la Costa Brava durant les últimes dècades, al costat del ràpid creixement del que fins aquell moment eren petits pobles de pescadors, hi ha certs llocs que han sabut mantenir el seu encant. Pels carrers de Calella de Palafrugell encara veiem casetes blanques i habitatges tradicionals de la gent de mar, i si parem atenció segur que ens arriba alguna melodia en forma d'havanera. Això no treu que aquí, durant l’època d'estiu, es compten a centenars els turistes que es banyen a les seves platges.

Està considerat la jueria millor conservada de tota Europa, i es troba a ple centre de la ciutat de Girona. El Call es va començar a edificar durant el segle XII on, des de llavors, hi ha residit un gran nombre de jueus. Avui, passejar per aquests carrers és retrocedir uns quants segles a l'instant i val molt la pena entrar al Museu del Call, on podreu conèixer la història del judaisme de la ciutat. A més, si sou fans de 'Joc de Trons' veureu com us sona el barri...

Es tracta d'un lloc únic a Catalunya: un paisatge gairebé lunar, amb roques esculpides per la Tramuntana i la mar embravida. És el punt més alt de l'est del país, una península dins de la península, que Dalí no va desaprofitar com a font d'inspiració. I parlant del pintor, just al costat de Cap de Creus es troba la maquíssima població de Cadaqués, amb les seves cases blanques i la seva aroma mediterrània. De fet, Dalí va comprar una casa a Portlligat (Cadaqués) per a, d'aquesta manera, ser el primer català a contemplar el començament del dia cada matí.

Per aquells que sigueu apassionats del totpoderós Imperi Romà, una visita a la ciutat de Tarragona és cita obligada. Dos mil·lennis després, a Tarraco –la que en el seu moment va ser una de les urbs més importants de l'Imperi a la península Ibèrica– encara trobareu importants vestigis d'aquells temps. Destaquen l'Amfiteatre i el Circ, i, una mica cap als afores, un tram d'aqüeducte. Entreu també en els museus de la ciutat on encara es conserven dotzenes de peces i mosaics plens de detalls.

Encara que geogràficament forma part de l'Alta Garrotxa, des de 1969 aquest pintoresc poble pertany al terme municipal de Camprodon, al Ripollès. Per a arribar fins ell, haureu de passar per una carretera plena de corbes, però us garantim que l'excursió valdrà la pena. Aquí a Beget, el temps es va aturar un dia i tots els seus carrers i cases formen un conjunt idíl·lic. En el cas de visitar-lo, heu d'entrar a l'església romànica Sant Cristòfor i la Majestat, una preciosa talla de fusta policromada.

En un paratge únic se situa la primera cartoixa de tota la Península Ibèrica, la d’Escaladei (s.XII), una visita imprescindible si us acosteu al Priorat. És cert que, avui dia, gran part de la construcció són ruïnes, no obstant això podreu veure les restes dels seus tres claustres -un d’ells completament restaurat-, l'església, el refetor, una cel·la reconstruïda fins al detall més mínim... Aprofiteu també per a descobrir els seus entorns, la serra del Montsant, Ah, i els vins que s'elaboren per la zona!

La vila dóna nom a una vall pirinenca que, dotada d'alguns carrers replets de botigues, constitueix el seu centre comercial. Però a més, Camprodon guarda un gran interès turístic i patrimonial. El Pont Nou sobre el riu Ter és un dels paisatges més fotografiats del Pirineu Oriental, mentre que el monestir de Sant Pere, d'estil romànic que data del segle X, és sovint visitat. En aquesta mateixa localitat va néixer el reconegut compositor Isaac Albéniz, i existeix un museu totalment dedicat a ell.

Protegits com a Parc Natural, els Aiguamolls ocupen prop de 5.000 hectàrees i són l'hàbitat d’un munt d'ocells. Més de 300 espècies han estat vistes per aquestes latituds, de les quals 82 viuen permanentment entre aquestes llacunes i dunes. La cigonya és l'animal més emblemàtic del parc, però n’hi ha moltíssims més que són igual de bonics i que no podreu veure en cap altre lloc del país. Amb el respecte adequat, podreu passejar per aquí mentre admireu la fauna en llibertat durant hores i hores.

Els grecs van entrar en la península per Empúries, i els va agradar tant que s'hi van quedar una llarga temporada. Després van arribar els romans i, segons sembla, també s’hi van sentir molt a gust. Gràcies a això, avui queden interessants jaciments arqueològics de totes dues civilitzacions en aquest racó del golf de Roses. També heu d'entrar en el museu del recinte per a poder contemplar peces de gran valor, entre les quals destaca l'estàtua d’Asclepi. A més, us recomanem un passeig vora el mar, des de L'Escala a Sant Martí d'Empúries.

La comarca del Priorat és un món a part dins del país, i a l'interior d'aquesta existeix un altre món encara més petit: el poble de Siurana i el pantà que es pot observar des d’aquest. Siurana és un lloc aïllat, pràcticament a la vora d'un penya-segat, assentat sobre un penyal de roca calcària. El poble manté les seves cases antigues de pedra, que tenen el privilegi de gaudir d'unes panoràmiques impressionants. Tampoc estan exempts de patrimoni d'interès l'església romànica de Santa Maria i les restes del castell del walí Almira Alemoni.

Hi ha una gran quantitat de pobles del Pirineu català que us recomanem visitar. Castellar de n'Hug és un d'ells, però el destaquem aquí no només per la seva fisonomia, també perquè d’ell neix el riu Llobregat, i ho fa com un gran espectacle de la mare naturalesa. El millor de tot és que, per a poder gaudir d'aquest regal de vistes privilegiades, no haureu de caminar gaire. Tampoc podem obviar les dues esglésies romàniques del poble, Santa Maria i Sant Vicenç.

Ens trobem davant de l'única catedral romànica catalana i, malgrat la grandesa de l'edifici i de la seva situació a la capital de comarca, diuen els experts que les seves característiques d'influència clarament italiana no ‘van contagiar’ en absolut altres construccions de l'època, cosa que fa de la catedral un temple singular a Catalunya. El claustre i els seus capitells, el retaule de Sant Ermengol o les pintures murals són només alguns dels elements en els quals cal fixar-se un cop accedeixes a l'interior d'aquesta catedral dels Pirineus.

Imponent al cim d'una llarga escalinata (la que Jaime Lannister pujava a cavall!), presidint la preciosa ciutat de Girona, si per fora ja és lluminosa, al travessar la seva porta us quedareu amb la boca ben oberta. La catedral té la nau gòtica més ampla del món, de gairebé 23 metres (i tenint el compte les de tots els estils, només la supera la de la basílica de Sant Pere del Vaticà). El claustre, els vitralls, les capelles, el Retaule Major, la torre de Carlemany i el museu de la catedral... tot el que hi ha en aquesta construcció és digne de ser esmentat i admirat.

D'estil romànic i gòtic -però per sobre de tot espectacular- és una fortificació medieval situada en un lloc privilegiat i de dimensions considerables, que estat escenari de molts esdeveniments històrics. S'han de visitar tots els seus racons, però a nosaltres ens té especialment captivats l'anomenada torre de la Minyona, del segle XI, i l'església de Sant Vicenç, en molt bon estat de conservació malgrat els seus gairebé mil anys d'història. Si ho desitgeu, podeu allotjar-vos al Parador de Turisme que ocupa una part del castell.

Pals és una de les viles de gran interès arquitectònic a l’Empordà, amb construccions de l'Edat Mitjana que han sobreviscut amb escreix el pas dels segles. Carrers i cases de pedra, arcs de mig punt aquí i allà, esglésies gòtiques, muralles... De Pals és especialment emblemàtica la Torre dels Hores (torre mestra de l'antic castell), i arribar a la part més alta de la vila suposa trobar un fantàstic mirador sobre els camps del Empordà, el Montgrí i les Illes Medes.

Una de les maneres que hi ha per saber a simple vista com anem de reserves d'aigua, és anar al pantà de Sau i mirar si es veu molt o poc l'església de Sant Romà, que viu submergida en ell. La presa està feta per la mà de l'home, i potser per aquesta raó no té el mateix encant que els llacs naturals. No obstant això, el seu entorn –està envoltat pel massís de les Guilleries– i l'església de Sant Romà, que durant èpoques de forta sequera queda al descobert juntament amb l'antic poble, fan d'aquest un lloc entranyable.

Els romans de Barcino ja es movien per aquesta part de la ciutat, situada al cim de la Muntanya Tàber i els seus voltants. Si busqueu bé trobareu algunes de la columnes del Temple d'August. Amb el pas dels segles, s'han aixecat els principals edificis civils i religiosos de la ciutat, molts dels quals segueixen avui en peus i funcionant, des de la Catedral de Santa Maria del Pi fins al Palau de la Generalitat i la Casa de la Ciutat. La plaça del Rei és un dels racons més bonics que hi ha entre aquests carrers de Barcelona de visita indispensable.

Hi ha qui considera que, en el seu conjunt, el Empordà és una de les zones més boniques de Catalunya. I és que és molt més que les seves platges, les seves cales o els seus pobles de casetes blanques banyats pel mar. A uns quants quilòmetres cap a l'interior, trobem llocs preciosos que han sabut conservar el seu encant segle rere segle, en molts casos d’estil medieval. Peratallada n’és bon exemple: està declarat conjunt històric-artístic i val molt la pena deambular pels seus carrers tortuosos.

En aquest poble trobareu patrimoni per tot arreu. Pot ser que el més conegut sigui el pont -romànic, magnífic i molt fotografiat-, però també mereixen una visita la sinagoga i el micvé, així com l'església-hospital de Sant Julià, el monestir de Sant Pere, l'església de Sant Vicenç i la Casa Cornellà. Sens dubte, el poble és un dels conjunts medievals més ben conservats i interessants de Catalunya. Es tracta d'una població que disposa d'activitats culturals per a passar-hi com a mínim un dia sencer, mentre es descobreixen tranquil·lament cadascun dels seus racons.

Si les bruixes i els gnoms poguessin triar on viure, entre les seves preferències de ben segur que trobariem aquest bosc màgic, frondós i fosc per les copes dels fajos, que va créixer a la mercè de la lava del volcà Croscat. En una comarca d’una bellesa especial a causa de la multitud de volcans (La Garrotxa), la Fageda d'en Jordà suposa un lloc gairebé místic, silenciós, descrit per poetes i ideal per a recórrer a peu, amb bicicleta o a cavall.

És la capital de la comarca Conca de Barberà, i el seu nucli antic -molt ben conservat- va ser declarat Conjunt Monumental i Artístic el 1947. A la vila ducal (aquest és el títol que ostenta des de l'Edat mitjana) hi destaquen moltes construccions, com el museu del Casal dels Josa, l'enlluernadora església gòtica de Santa Maria la Major, o el Pont Vell, de probable origen romà. Ara bé, les muralles –amb algunes i torres d'elegant factura– mereixen el lloc d'honor, ja que encara avui dia protegeixen per complet el centre històric.

Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges formen un triangle únic a nivell històric i patrimonial. Us recomanem almenys un parell de dies per a visitar els tres monestirs, dos dels quals encara tenen vida monàstica, i molt a prop altres pobles i llocs d'interès de la zona. Aquests monestirs es van començar a construir el segle XII, i alberguen moltíssims detalls que s’han de contemplar, a més dels sepulcres dels reis de més renom de la Corona d'Aragó.

Un altre dels llocs arxiconeguts i de visita casi obligada si es ve a conèixer Catalunya. I no només per als devots, ja que Montserrat és molt més que el seu monestir o la talla de la Moreneta. És també una muntanya de formes geològiques impossibles i admirades, la possibilitat de fer itineraris molt interessants a peu, de pujar a un cremallera o a dos funiculars o a un telecabina i de visitar un museu amb una col·lecció de pintures de primer ordre.

Es tracta del llac més extens de Catalunya, i la seva presència és tan important al territori que dóna nom a la comarca en la qual es troba. Passejar per les seves ribes o envoltar-lo amb bicicleta és una forma fantàstica d'evadir-se i sentir calma. Això sí, compte amb el monstre! Diuen que a les seves aigües n’habita un com el del llac Ness. Per als amants de la història de l'esport, tingueu en compte que va ser la seu de les competicions de rem dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. A més, disposa de zones on et pots donar una capbussada d’allò més refrescant.

Aquesta vila s'alça (quasi literalment) damunt les aigües –en més d'una ocasió l'augment del cabal de l'Ebre ha provocat algun que un altre esglai i desperfecte en les construccions–. A més, els carrers pugen fins a arribar a un castell d'origen musulmà, per la qual cosa l'estampa del conjunt sembla ideada per o bé un urbanista amb molt bon gust, o un director de fotografia.

Si els visiteu, us trobareu davant l'únic Parc Nacional en territori català. Podeu endinsar-vos-hi des de diferents punts, fent excursions a peu o en el tot terreny-taxi que disposa el parc. Us mogueu per on us mogueu, dins d'aquest espai natural gaudireu de paisatges preciosos d'alta muntanya, amb prats, meandres, pics per sobre dels 3.000 metres... Ara bé, el més fotografiat és el que conformen el llac de Sant Maurici amb la muntanya d’Els Encantats de fons.

El que en el seu moment va ser el monestir més important del comtat de Barcelona (la construcció del qual es va iniciar abans de l'any 1.000) conserva avui tota la seva esplendor, especialment el claustre, un dels més bonics del país i pur romànic català. Consta de 144 capitells esculpits amb pedra de Montjuïc. I per si la bellesa del conjunt fos poca, al centre del claustre tindràs l'oportunitat d'observar les restes de la primera basílica del lloc (del segle V d. C.), on es diu que va ser enterrat Sant Cugat.

Un lloc pintoresc, enclavat a la muntanya, on es venera la imatge de la Verge de Montgrony des del segle IX. El primer amb què es troba el visitant és un hostal amb una peculiar escala (diuen que la va fer construir el mític comte Arnau) que condueix a la capella de la Verge, excavada a la roca. Des d'aquí una altra escala us conduirà a l'església romànica de Sant Pere. Es pot arribar fent un passeig tranquil des de Castellar de n'Hug o des de Gombrèn.

És difícil trobar en el món un altre carrer on es barregi de forma tan contundent patrimoni arquitectònic de primer ordre i dotzenes de botigues amb les marques més conegudes. És per això que el passeig de Gràcia té coneguts edificis (i fanals, i bancs...) modernistes, que conviuen amb interessants construccions d'altres etapes. El carrer és un no parar, tant per als turistes interessats en l'arquitectura com per a aquells als quals els agraden més les compres. Sens dubte, un dels passejos més emblemàtics i coneguts de la capital catalana.

La capital del sud de Catalunya no viu només del seu esplendorós passat romà: els carrers, places i edificis més moderns també són dignes d'admirar. El centre de gravetat és, sens dubte, la Rambla Nova, una avinguda (de 45 metres d'ample i 700 de llarg) repleta d'interessants construccions que coexisteixen amb emblemàtiques obres escultòriques, com per exemple la dedicada a l'almogàver Roger de Llúria. Precisament darrere d'aquesta escultura tenim el Balcó del Mediterrani, un fantàstic mirador sobre la mar on es va a ‘tocar ferro', és a dir, a tocar-hi la barana.

El color vermell és el predominant en les principals construccions d'aquesta població elevada i situada entre muntanyes. La fa especial el que queda de les velles muralles i del castell dels comtes de Prada de Conflent, l'església de Santa Maria la Major i moltes de les cases... Cal caminar pel municipi tranquil·lament, per a travessar els seus portals i passar una bona estona a la plaça Major, on trobareu una font renaixentista en forma de globus terraqüi que és tot un símbol.

Al centre d'una de les ciutats més industrials i poblades de Catalunya (Terrassa), trobem aquest meravellós conjunt monumental format per tres esglésies que tenen els seus orígens en els primers segles de la cristianització. Als tres temples predominen els elements propis del romànic, però són molt diferents entre ells. Destaca especialment per la seva singularitat Sant Miquel, un temple funerari de planta quadrada que porta la signatura del pas dels visigots per aquestes terres.

Què és el que enamora de Sitges? Les seves cases blanques, el mar que la banya i les seves 26 platges? L'art que hi ha pertot arreu? Potser els seus museus tan originals i interessants? També podria ser el perfil (molt fotografiat) que li dóna la seva església, o la llibertat i el cosmopolitisme que es respira als carrers. Potser és la seva llum. El que és clar és que, des del segle XIX, aquesta vila situada al sud de Barcelona ha inspirat a una multitud de grans artistes, i són molts els turistes que cada any la trien com a destinació.

El Renaixement va passar per Catalunya de puntetes i va deixar poca obra. El conjunt més interessant d'aquest moviment artístic el tenim a Tortosa, la capital del Baix Ebre. Els tres edificis que formen els Reials Col·legis són del segle XVI i han sigut declarats Bé Cultural d'Interès Nacional. Potser el punt més celebrat –i que cal veure sí o sí- és el pati central del Col·legi de Sant Jaume i de Sant Maties (o Col·legi de Sant Lluís Gonzaga), l'únic pati d'estil renaixentista del país, de gran qualitat en tots els seus detalls.

A Catalunya, als pobles com Rupit se'n diu ‘de pessebre’, per les seves cases antigues de pedra i teulades vermelloses, i estrets carrers empedrats. Si a més se li afegeix un riu manso amb alguns ànecs i un pont penjant (com és el cas) el decorat gairebé arriba a la perfecció. Són pobles –o en el cas de Rupit, viles– que potser no tenen una església amb el retaule més important del país o una casa alçada per l'arquitecte més conegut, però que en el seu conjunt són de bellesa digna i admirable.

Què podem dir sobre la Sagrada Família de Gaudí que no s'hagi dit ja? Anar a Barcelona i no acostar-se a aquest temple és com viatjar a París i no veure la Torre Eiffel. El final de les obres es veu cada vegada més pròxim, i ni les grues ni les llargues cues poden eclipsar la majestuositat de la principal obra de Gaudí, que mereix ser coneguda tant per fora com per dins.

Marca el perfil de Lleida des del segle XIII i, avui dia, ha passat per massa inclemències històriques. Fins i tot Felip V va voler acabar amb ella, però abans de fer-ho el monarca va morir i la Seu Vella va poder salvar-se. És sens dubte imprescindible si us acosteu a la capital de la ‘Terra Ferma’ i, a l'hora de definir el seu estil arquitectònic, algú va encertar en escriure que "posseeix les formes romàniques i la monumentalitat del gòtic". Juntament amb el castell del Rei o La Sua i la fortificació militar del lloc, la Seu Vella està declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Situada al centre del Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa, la vila de Santa Pau es presenta bucòlica al visitant, conservant estructures medievals i cases de pedra d'un indubtable valor arquitectònic. Destaca la seva plaça Major porticada, però val la pena descobrir tot el conjunt, deixar-se portar pels seus carrerons i trobar els racons més bonics del lloc.

Recomanem pujar en cremallera des de Ribes de Freser o Queralbs, perquè així mentrestant pugueu impregnar-vos dels paisatges de muntanya. En arribar al cim, amb el seu llac i el santuari de la Verge de Núria, gaudireu de caminar per aquests vessants, respirar l'aire pur i no sentir ni un sol cotxe. Els més curiosos podreu pujar al telecabina i remuntar uns metres més els alts cims. Si és hivern, aprofiteu per a practicar esquí i contemplar el mantell blanc que ho cobreix tot. La resta de l'any us sorprendran els mil tons de verd: benvinguts a un racó preciós dels Pirineus.

Es pot considerar ‘la plaça de Catalunya’ per excel·lència. Espaiosa i repleta d'edificis d'interès, les porxades són una de les seves característiques joies. Pot ser que d’entrada us sembli que el centre està molt desert, sense arbres ni jocs per a nens; però és que aquest és el lloc on es munta el mercat setmanal dels dissabtes, de gran afluència, així com altres fires i trobades al llarg de l'any. Ara ja ho sabeu, si voleu conèixer aquesta plaça en el seu ple rendiment, consulteu el calendari i visiteu-la quan hi hagi més enrenou.

Els més ancians del lloc, amb ulls brillants, continuen explicant avui dia com Ava Gardner passejava per aquests carrers durant el rodatge de 'Pandora i l'holandès errant'. Es diu que va ser a partir d'aquesta pel·lícula (estrenada el 1950), que la Costa Brava es va convertir en destinació turística de primer ordre. Res tornaria a ser igual a les platges de les comarques de Girona. I és que el perfil de Tossa –tant en el film com en la realitat– és d'allò més captivador, amb les seves muralles prop de les ones i la torre de Ses Hores en lloc destacat.

Recomanem la visita a aquest lloc perquè es tracta d'un monestir encantador pel seu romànic senzill –es va començar a construir l'any 1006 i es va consagrar el 1050–. Disposa d'una torre campanar que segons sembla no va voler créixer, acompanyada d'una original església més ampla que llarga amb un claustre recollit, perquè durant el trajecte et trobis sorpreses com tombes antropomòrfiques. També destaca per la seva ubicació, sobre un pronunciat i bucòlic meandre del riu Ter.

Si dèiem que la Seu Vella de Lleida marca el perfil de la ciutat i és la seva construcció més emblemàtica, podem repetir les mateixes paraules per referir-nos a la Seu de Manresa i la seva relació amb la capital del Bages. Situada al cor de Catalunya i a la part més alta de la ciutat, aquesta obra d'època gòtica destaca tant per la seva bellesa exterior com pels molts elements d'interès que té dins, des de les columnes de la nau central i la cripta fins als diferents retaules gòtics.

Al llarg dels Pirineus trobareu molt romànic, però és a la Vall de Boí on aquest estil arquitectònic va aconseguir la seva màxima esplendor. Per aquest motiu no és d'estranyar que la UNESCO es fixés en ell i declarés el conjunt d'esglésies d'aquesta vall Patrimoni de la Humanitat. Cal visitar un poble darrere l’altre (Cóll, Cardet, Barruera, Durro, Erill la Vall, Taüll...) perquè a cadascun hi ha un tresor diferent, o més d'un! Trobareu la grandesa del senzill en uns pobles de postal entre muntanyes imponents.

Acabem aquesta selecció viatjant a les entranyes de la terra. Per als qui us agradi visitar coves amb estalactites i estalagmites de formes màgiques i impossibles, llaurades gota a gota durant de milers d'anys, us recomanem entrar a les dues que hi ha obertes al públic a Benifallet, la Meravelles –amb un recorregut de poc més de mig quilòmetre– i la Dues –de més de 250 metres–, totes dues descobertes durant la segona meitat del segle XX. Un espectacle per si soles, perfectes per a visitar a l'estiu, ja que dins estareu ben fresquets.