[title]
"Tot mor, és un fet, però a vegades tot allò que mor pot tornar algun dia". Això ho cantava Springsteen a 'Atlantic City', l'únic bri d'esperança que hi ha en la sublim desolació del disc 'Nebraska'. I tenia raó: perquè ens plau anunciar-vos el retorn d'un emblema de Barcelona -que portava dos anys mort- i torna a la vida amb un futur que sembla brillant i dolç. La pastisseria Brunells -oberta l'any 1852 i tancada el 2018, i un dels aparadors icònics del carrer Princesa - reobrirà l'u d'abril. I el negoci ha quedat en bones mans: en un triumvirat de socis format per la pastisseria Canal, Cafè El Magnífico i l'agència de branding LKC.
La Brunells té un component emotiu molt fort pel barceloní, nadiu i d'adopció. Era un negoci singular; per la banda de Princesa, una pastisseria de les de tota la vida amb especialitats d'allò més potents: les coques de greixons, les roques de Montserrat (merengue amb avellanes), els encenalls de San Josep (xocolata negra amb ametlles), els búlgars... I sobretot aquell croissant de xocolata, fet amb llard i un farciment de xocolata fosa, negra i deliciosa com el pecat. Connectava amb una cafeteria que obria ben d'hora, i era ideal per refer-se després d'una nit moguda al Magic, també era punt de reunió veïnal. Et portaven el croissant de la pastisseria, i tu el sucaves en un cafè bo, embadalit davant l'obrador rere la paret vidre, presidit per un forn de pedra enorme i centenari.
La bona notícia és que la Brunells reobrirà renovada però sense canvis substancials. Ens ho explica Lluis Estrada Canal: "Tal com estan deixant Barcelona, ens fa molta il·lusió poder fer això. Reobrirem la Brunells fent les seves receptes", anuncia el pastisser. La part del cafè no pot fallar: se n'encarrega El Magnífico. En Joan Guasch, d'LKC, apunta a l'important fet que "això no va de respectar una façana que és patrimoni i posar-hi una botiga de bufandes; hem rescatat un local clàssic i ho volem fer amb la garantia que segueixi oferint un bon producte per als barcelonins".
Òbviament no foragitaran els turistes, "però es tracta de reivindicar un carrer, el Princesa del segle XIX, i un estil de fer pastisseria que es veu molt poc pel centre de la ciutat", prossegueix Guasch. Estrada afegeix que estan "treballant en la recuperació de receptes de l'antiga Brunells, que posen al dia la pastisseria clàssica, com una versió del bescuit de la reina". S'hi vindrà a comprar i menjar pastissos com els d'abans, oblideu-vos de coses etèries i veganes: "No ens fa por posar sucre, això serà per a gent que vulgui pastisseria dolça i pastissos", adverteix Estrada.
És, explica, un "projecte molt gros, per això som tres socis". Fins i tot han anat a buscar a França un artesà que arregli el forn de pedra. I alerta, que en una ciutat 'croissanitzada' a la francesa... recuperaran el croissant de llard! "No sé com ho direm, perquè escolta, la gent no vol ni sentir-ho dir, llard. Però era el croissant de Barcelona. Dius llard i vas en contra de tot. La gent es pensa que era el croissant dolent, però el dolent era el de margarina que es pensaven que era de mantega". Llardós pot no ser un insult, és un ingredient bàsic de la cuina catalana.
El pastisser explica que "a l'amo de la Brunells li va fer molta il·lusió la nostra proposta. No ho volia llogar a una franquícia, aquesta cantonada és molt gormanda, i volia que hi hagués un pastisser que estimi la pastisseria". Dèiem llardós? Aquest carre ja en va ple, de fleques de congelat llardós. Que torni el bon llard a Princesa!
