[title]
Imagineu-vos que sou al dia de Nadal de la Barcelona del 1704. Són les cinc de la tarda i una gran bola de foc travessa el cel –s'ha vist des de Marsella– i acaba caient a la vora de Terrassa, segons diversos testimonis. Va ser el que es coneix com a Meteorit de Barcelona i fins avui es creia que no se n'havia conservat cap fragment.
Tres segles més tard, un estudi dut a terme a la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) i al Museu de Ciències Naturals de Barcelona a través d’un projecte de recerca de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans ha donat a conèixer la troballa de dos fragments d'aquest meteorit que havien passat inadvertits entre les col·leccions de curiositats dels Salvador, una família de botànics i apotecaris de Barcelona.
L'estudi, publicat a la revista 'Meteoritic and planetary science', explica com el meteorit, caigut en una data tan assenyalada i enmig de la Guerra de Successió, va ser utilitzat propagandísticament per tots dos bàndols, i ajuda a explicar com, a l'època moderna, s'atribuïa a aquests fenòmens un origen diví.
Els materials que componen els fragments del meteorit, el setè més antic dels que es conserven al món i el tercer d'Europa, corresponen a una condrita ordinària, de manera que podrien provenir d'un asteroide primitiu entre les òrbites de Mart i de Júpiter.
Les restes, de 50 i 34 grams, s'han trobat mentre es catalogava el gabinet de curiositats de la família Salvador, dins un pot de vidre on hi havia un sobre amb una etiqueta on es podia llegir el text incomplet "Pe [d] ra [que ca] ygué d’un [..] [..] u es [..]en [..]y 1704".
