Love Local: per què hauries comprar en comerços locals durant aquest Nadal

La Sala Montjuïc, Pantalla Pavelló (al Mies van der Rohe) i el Cinema Lliure a la Platja, en la seva edició de Tossa de Mar, han estat seleccionats per Time Out Internacional com un dels 40 cinemes a l'aire lliure més bonics del món.   Photograph: @annamas   El millor valorat de tots els seleccionats catalans ha estat el del Pavelló Mies van der Rohe, que ha entrat al top 10. És cert que no serà el més còmode de tots, però pocs cinemes poden competir arquitectònicament amb aquest. El pavelló va ser dissenyat per Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich per l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. Anys després es va enderrocar, però a 1986 es va reconstruir. Des de 2016, aquesta joia arquitectònica alberga el cicle de cinema 'Pantalla Pavelló', que a 2020 es va haver de cancel·lar per la pandèmia, però que està previst que torni a l'estiu de 2021.      Foto: Sala Montjuïc     També a Barcelona, s'ha seleccionat en el lloc número 20, Sala Montjuïc, situada als jardins de l'icònic Castell de Montjuïc. Les seves projeccions s'han convertit en un esdeveniment obligatori dels estius barcelonins. Asseguts a la gespa, els espectadors poden gaudir de bon cine, fer pícnic i veure música en directe. L'estiu de 2020 el vam trobar a faltar, però esperem tornar-hi tan aviat com sigui possible.     Photograph: Juliana Spadano     El Cinema Lliure a la Platja tampoc ha passat inadvertit en aquest top mundial, que l'ha distingit en la posició 22 de la llista. Aquesta mostra de cinema i

Triar el seient en un teatre no sempre és fàcil quan es desplega davant nostre el pati de butaques. Per això i perquè un servidor fa anys i panys que trepitja les platees de la ciutat, us presentem una llista dels millors seients del principals teatres de Barcelona. Recordeu que el millor seient sempre és el lloc on es dirigeix l'obra, la fila on hi ha la taula del director durant els assajos. Així que, davant del dubte, sempre podeu preguntar on ha dirigit l'obra el director d'escena. Us posem les files. Evidentment, trieu sempre les butaques centrals. Quan es tracta d'espai petits, com El Maldà, el Tantarantana o la Sala Flyhard, seieu on vulgueu. I quan veieu que l'espectacle és a tres bandes, escolliu la grada central. Si és a quatre bandes, tant se val on seieu. La Villarroel – fila 8 (grada A), si voleu tenir més espai a les cames; o fila 4 (grada A), si això últim no us importa.Teatre Lliure: Montjuïc - fila 7, és la fila del passadís, cosa que vol dir que podreu estirar les cames a plaer.Espai Lliure – fila 4 (grada A), aquí la grada A és vital, ja que és la central.Teatre Lliure: Gràcia – fila 2 (grada A), quan l'escenari és central; o fila 5, quan l'espai és a la italiana, és a dir, quan l'escenari és frontal.Mercat de les Flors – fila 6, aquí heu d'anar alerta a no fer la becaina, ja que el Mercat té les butaques més còmodes de Barcelona, de llarg.Sala Beckett (sala de baix) – fila 6TNC (sala Gran) – fila 14, és la del passadís, per si voleu evitar l'estretor gener

Que l'art té una presència indiscutible a la ciutat no és cap novetat. Tenim museus de tota mena que atresoren col·leccions molt valuoses; galeries d'art que serveixen d'aparador per a nous talents i també per a artistes consagrats; exposicions gratuïtes i fins i tot art al carrer que et sorprèn a casa pas. Però encara hi ha més, i dins de la programació artística de Barcelona trobem exposicions que, ja sigui per la seva temàtica, per la disciplina de l'artista o pel seu contingut, les hem catalogat com les més curioses de la ciutat. Deixeu que us sorprenguin! NO T'HO PERDIS: Les exposicions de Barcelona que has de veure.

Són bons temps per a l'entrepà a Barcelona. Te'l pots demanar per emportar sense problemes, te'l pots menjar en esplèndida solitud, i et garanteix sempre una bona estona: la intimitat amb un bon entrepà és un acte 'gastro' senzill però interessant. El bon entrepà està descentralitzat, el trobem per tota la ciutat. Doneu una ullada a aquesta llista: entrepans de Barcelona que heu de conèixer -i mossegar! - tant sí com no. Indiscutiblement, dels millors mossos que trobareu entre pans. I si no us ve de gust un entrepà, aquí la nostra llista d'hamburgueses (que en el fons són el mateix que un entrepà, però tothom fa veure que no).NO T'HO PERDIS: els 50 millors restaurants de Barcelona

Després de Byron, Ona Llibres, Fahrenheit 451, Restory i altres noves llibreries que han anat obrint últimament a Barcelona, arriba el torn de Finestres, que aixeca la persiana aquest dijous 15 d'abril al carrer Diputació 249, on hi havia el Monvínic. Són 600 m² dedicats al plaer de la lectura, no només per l'extensa oferta de llibres en diferents idiomes que hi podem trobar sinó per la voluntat de "ser un lloc per llegir".   FOTO: Marc Andreu / Time Out BarcelonaLlibreria Finestres   Una zona de sofàs i llar de foc destinat a la lectura en silenci que han anomenat 'Club Diògenes', confirma aquest caràcter de llibreria amb esperit de biblioteca. Una petita cafeteria al pati interior completen aquest gran espai al cor de l'Eixample que, a partir de la tardor, comptarà amb un altre local de 200 m² just davant. Ocuparà els baixos de la casa Garriga Nogués (antiga seu de la Fundació Mapfre) i estarà especialitzada en llibres d'art.    FOTO: Marc Andreu / Time Out BarcelonaPati interior de la llibreria Finestres   Projecte cultural i premis Finestres és un oasi de pau, per això no hi haurà wifi pels clients i serà molt important el silenci, però pel que fa a activitat cultural arriba disposada a fer soroll. Impulsada pel mecenes Sergi Ferrer-Salat –propietari de Monvínic–, la llibreria tindrà una programació activa durant tot l'any, avalada per un equip amb llarga trajectòria en diversos àmbits del sector, integrat per Àurea Perelló, Mireya Valencia, Camila Enrich, Marina Espa

La comunitat vegana internacional ho té clar: CactusCat Bar és el millor restaurant vegà del món. Així ho ha expressat a través de Happy Cow, l’aplicació més utilitzada entre els vegans per trobar restaurants prop de la seva ubicació. Amb més de 200 ressenyes a la plataforma, aquest restaurant acollidor situat al 52 del carrer de Valldonzella, al Raval té una puntuació que frega la perfecció. Els seus propietaris són el Carlos Márquez i el Gilbert Ramírez, que també n'és el cuiner. Abans d’embarcar-se en l’aventura del restaurant, els dos venien de mons molt diferents: un era productor de cine i l’altre treballava a una empresa de venda d’entrades 'online'. "Tot va començar perquè els meus companys veien les carmanyoles que portava a la feina i em van demanar que en portés per a ells també", explica Ramírez. A partir d’aquí, la parella va començar a rumiar la idea d’obrir el restaurant, que aquest mes de maig celebrarà el segon aniversari. Hi ha tres factors que fan especial aquest restaurant: menjar casolà de qualitat, bona relació qualitat-preu i molta personalitat. 1. Cuina catalana estil vegà. Si hi ha una cosa que distingeix l’oferta de CactusCat Bar és que tot el menú inclou plats internacionals, però amb un marcat protagonisme per la cuina tradicional catalana. De fet, la mare i l’àvia de Ramírez ja eren vegetarianes i algunes de les receptes del restaurant tenen el seu segell. Un bon exemple és la lasanya, sens dubte el plat estrella. Però hi ha molt més on triar: fid

En el moment zero de l’explosió peruana a Barcelona, en Nicky Ramos va obrir The Market, que fusionava cebiches amb la cocteleria més sofisticada. Des del 2019, a Leche de Tigre, opta “per un concepte més casolà, més proper”, amb una carta que, en la seva brevetat, resumeix de manera modèlica aquesta enorme cuina: hi trobareu des de la influència nikkei fins a la xinesa, passant per l’entrepà peruà –el 'sanguche'– i, sobretot, la cuina popular: el magnífic pop 'anticuchero' exemplifica el pas de la cuina de supervivència a l’alta gastronomia.  L'esmentat pop es diu 'anticuchero' perquè té el sabor de l’'anticucho', el plat de carrer més icònic del Perú. Que no és cap altra cosa que... una broqueta de cor de vaca! I el sabor 'anticuchero' no prové de la víscera, sinó de la marinada aplicada al pop el dia abans: una barreja d’'ají panca', comí, pebre negre, all i 'ají amarillo'. El pop marinat –cruixent i tendre– descansa sobre un puré de 'choclo' de blat de moro fresc, enriquit amb ajís. La carta és breu i curosa, i al menú de migdia, a pures molt interessants, hi entren i surten plats d'esperit popular fets amb mà d'alta cuina i aires 'chaufa' (Xina més Perú). Com el seu 'aeropuerto': saltat d'arròs i fideus amb magret d'ànec amb salsa hósin (i els cebiches són excel·lents, esclar). També tenen una de les poques barres de Barcelona especialitzades en cocteleria peruana. 

Un drama que s'albirava: el restaurant Agut del carrer Gignàs ha tancat definitivament, després de 97 anys de servei. El mes de gener passat en Jordi Castellví, gerent del restaurant i descendent de la família Agut que el va obrir, m'explicava que "estem valorant quin camí prendre. Perquè les perspectives són incertes i no tenim clar si podrem tornar a reobrir".  L'Agut va reobrir el mes de juny passat i va tancar a l'agost per la falta de clients. El restaurant, més que per la manca de turistes, es va veure especialment perjudicat per la minva de la clientela local: bona part eren treballadors de l'administració i de la universitat Pompeu Fabra, i molta clientela de comarques que venia el cap de setmana. Amb la represa de la restauració del gener passat, amb aquell limitadíssim horari de dues hores al matí i dues i mitja per dinar, Castellví es preguntava si podrien fer front a una reobertura "amb molts empleats. Tenim una plantilla grossa, i això crea un cost econòmic molt gran". Doncs la resposta ha sigut que no. Castellví explica que "hem tancat i hem liquidat els 13 treballadors. Jo tinc 62 anys i la veritat és que he vist que era el moment de parar". Però això no significa que sigui un adeu definitiu: "Volem fer un traspàs de negoci i busquem algú que continuï amb el restaurant". Això passaria per "trobar un perfil d'inversor que continuï amb la casa, que entengui i respecti aquesta línia de cuina catalana ben feta que a Barcelona és del tot vigent", raona (també em diu

Si fos viu, Johann Sebastian Bach faria 336 anys aquests dies (el 21 o el 31 de març segons el calendari julià o gregorià) i Barcelona ho celebra amb un concert gratuït al mercat de la Boqueria per part de 22 violoncel·listes, cinc dels quals són del Gran Teatre del Liceu. L'actuació ha tingut lloc aquest dimecres 31 de març, de 10 a 12.30 h, al costat de l'Espai Boqueria, davant del Quim de la Boqueria   LiceuBach en la Boqueria La iniciativa s'emmarca dins el moviment internacional Bach in the Subways, que va començar l'any 2011 al metro de Nova York, quan el violoncel·lista Dale Henderson va decidir acostar la música clàssica al públic. Des d'aleshores el moviment ha arribat a més de 150 ciutats de 40 països diferents i, enguany, Barcelona és l'única ciutat de l'Estat que s'hi ha afegit.    LiceuBach en la Boqueria Les directrius del Bach in the Subways no obliguen a fer els concerts al metro, però sí en llocs públics i estableix que no hi pot haver cap mena d'intercanvi monetari per tal que el concert sigui un regal.   NO T'HO PERDIS: Els concerts del mes a Barcelona Llegeix el número d'abril de Time Out Barcelona, amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat.  

Talent i coneixement de causa: Besta Restaurant és el projecte d'un cuiner gallec (Manú Núñez, ex-Arume) i Carles Ramon (La Bellvitja). Ramon ha treballat a Galícia, Núñez a Catalunya. I els dos senten un gran respecte per la tradició, però també tenen ganes de girar-la com un mitjó. O sigui que amb un peu a les dues ribes, es defineixen com a “un neobistrot entre l’Atlàntic i el Mediterrani, i algun toc nòrdic.  Ara bé, les definicions no calen quan hi ha talent i creativitat. Cada dia, imprimeixen un full amb una dotzena llarga de plats del dia amb enunciats de plats curts “però amb elements atrevits” i que no ho expliquen tot perquè la gent tasti coses i se sorprengui. Com un besuc rostit, amb pastanaga i suc de col que en realitat és una reversió trencadora del besuc en escabetx: presentat daurat, però tallat fi com si fos sashimi, amb el record de vinagre de l'escabetx, substituït per la confluència d'un suc liquat de col fermentada (acidesa) amb una crema de pastanaga. I mars i muntanyes espaterrants: un arròs sec amb pop de llotja i crestes de gall, o una filloa d'algues i civet de senglar.