[title]
La dona del cartell
De debò. Sí, de debò que aquesta setmana no volia escriure sobre Isabella Rossellini. Tenia més temes previstos. Temes d’actualitat, al voltant de les estrenes als cinemes. I divertits. Columnes que no tenien res a veure amb Isabella Rossellini. Però no me n’he pogut estar. Per ràbia i pena. La guspira que va encendre el foc? Ahir, sortint del teatre Akadèmia, on hi acabava de veure una nova versió del mite de Faust, dos tios, dues figures reconegudes del món del teatre català, es van aturar davant d’un cartell d’Isabella Rossellini, del seu espectacle 'Link Link Circus', i un d’ells va intentar explicar-li a l’altre qui era Rossellini: "Sí, home, és una actriu que surt a... que surt a les pel·lis de David Lynch". Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp!!!!, capità Haddock. De debò l’actriu del pòster només és la d’alguns films del cineasta més sonat de Montana? On són els vostres referents, oh, gent que ens heu de fer pensar i entretenir des dels escenaris, les pel·lis o la tele? Sou alumnes de Wismichu? Deixebles d’El Rubius? Bé, potser exagero per fer gràcia, però per descomptat que és molt més que la protagonista de 'Vellut blau' i 'Cor salvatge'.
La prodigiosa filla d’Ingrid i Roberto
Si ens traslladem a l’any 1952, la trobem en braços d’Ingrid Bergman o de Roberto Rossellini: la diva sueca que es va embolicar amb un dels pares del Neorrealisme, provocant un gran escàndol a Hollywood i arreu. L’estrella de 'Casablanca' o la musa d’Alfred Hitchcock que va pecar amb el director de 'Roma, ciutat oberta', 'Paisà', 'El general de la Rovere', 'Stromboli' o 'Viatge a Itàlia', algunes d’elles, per cert, interpretades per la Bergman.
L’actriu de Robert Zemeckis o Guy Maddin
I si ens fixem solament en la carrera d’Isabella, deixant Lynch aparcat, hi brillen 'La muerte os sienta tan bien', 'Big night', 'Wyatt Earp', 'Sin miedo a la vida', 'Un punt d’infidelitat', 'The saddest music in the world', 'El prado' o 'Nina'. Vaja, s’ha mogut entre Peter Weir, els germans Taviani, Guy Maddin, Robert Zemeckis o Vincente Minnelli. Cuidadín!, que diria el gran Chiquito.
I a tu què coi t’importa?
Segur que més d’un o d’una es preguntarà que coi n’ha de fer un servidor dels referents i de la cultura artística dels nostres actors i directors. Mentre facin bé la seva feina... Mentre la falta de cultura no perjudiqui el seu treball... Doncs deixem-ho. Només lamentaré que, aquell dia en què els dos homes es van aturar davant del cartell, Isabella Rossellini ja havia actuat en dues ocasions a Barcelona. La darrera, fa pocs dies.
T'AGRADARÀ: l'entrevista a Isabella Rossellini
