[title]
En els últims mesos ha revifat amb força el tema de la censura. Per protegir els espais culturals d'aquestes pràctiques condemnables, s'acaba de presentar el 'Decàleg per la garantia de la llibertat d'expressió als equipaments nacionals de Catalunya', un conjunt de normes i suggeriments que són el resultat del consens i la col·laboració entre la conselleria de Cultura i els dirigents dels principals espais culturals.
Precisament, aquest decàleg parteix d'un seguit de reunions mantingudes des del passat mes de juliol, quan es van abordar les amenaces a la llibertat d'expressió i els casos de censura relacionats amb la cultura i la llengua catalana, especialment després dels canvis electorals al País Valencià i les Illes Balears, amb la irrupció de l'extrema dreta en els executius d'ambdós territoris.
Com funciona el decàleg?
S'hi estableixen 10 principis orientats a fer front a situacions d'amenaça i censura en l'àmbit cultural. Entre els compromisos assolits destaquen el respecte a l'autonomia i els drets d'artistes i creadors, evitant intervencions injustificades en la seva tasca.
A més, es destaquen protocols per detectar censures o autocensures en la programació, així com mecanismes per vetllar per la transparència en el finançament governamental i privat de les institucions culturals, amb l'objectiu de preservar-ne la independència i evitar interferències en les seves programacions.
Els responsables polítics reconeixen que fa un any no s'havien plantejat contemplat l'aprovació d'aquest decàleg, però els esdeveniments recents en territoris veïns que els han fet comprometre's "en la necessitat de garantir que es preservin aquests principis de llibertat i creació als nostres equipaments", ha reconegut la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en la nota informativa.
Qui s'ha adherit al Decàleg?
El decàleg ha estat consensuat amb els responsables dels següents equipaments culturals: el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MACBA, el Museu d'Arqueologia de Catalunya, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, l'Arxiu Nacional de Catalunya, el Museu d'Història de Catalunya, L'Auditori, la Biblioteca de Catalunya, el Liceu, el Teatre Nacional de Catalunya, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure, el Palau de la Música Catalana, la Filmoteca de Catalunya i el Santa Mònica.
Per implementar el decàleg i fer-ne el seguiment, s'ha acordat enviar el text als equipaments culturals públics de tot el país per a la seva ratificació, difondre'l al món local a través del Consell de la Mancomunitat Cultural, establir una comissió de seguiment amb l'actual grup de treball, i organitzar una jornada sobre la llibertat d'expressió als equipaments basada en aquest decàleg.
