[category]
[title]
Un cinema, un club d'electrònica, un gastrobar i l'única sala de Barcelona amb una programació regular de concerts de música ambient. Tot això i alguna cosa més és Casa Montjuïc, un multiespai cultural del Poble-sec format per tres sales que són i no són independents entre elles, perquè es comuniquen per dins i comparteixen sinergies. Parlem de tres locals contigus al carrer Vila i Vilà: el Tiberi Bar, al número 67; la Casa Montjuïc pròpiament dita (ara en parlarem) al 65, i la sala Laut, al 67.
Inspirat en els locals de música techno de Berlín, Laut va ser el primer a obrir ara farà 9 anys, i està consolidat com un dels locals de clubbing més interessants de la ciutat. El maig del 2023, va obrir Casa Montjuïc –que és l'espai que ocupava fins al novembre de 2021 la sala Hiroshima de Gaston Core–, i el Tiberi Bar, que havia sigut el bar de la Hiroshima. "Vaig idear una proposta diferent, ajuntar els espais com havia vist fer a Berlín, Londres, Nova York...", explica Edu Roehrich, que gaudia d'una situació immillorable per fer-ho: el seu germà Marco és el responsable de Laut i la seva família és propietària dels locals.
Roehrich ve del món del cinema –"de la producció i de les vendes internacionals"– i és per això que ara enceta el cicle Fuga, centrat en noves narratives cinematogràfiques i inspirat en propostes com New Directors / New Films del MoMA de Nova York. L'inaugura el film Architecton, el 16 d'octubre, amb la presència del director Victor Kossakovsky, conegut per pel·lícules com Gunda. A un ritme de tres pel·lícules al mes, el cicle durarà fins a finals d'any i jugarà amb els formats, buscant "la dissidència visual i sonora, el xoc entre gèneres, la intuïció abans que el manual, la bellesa que incomoda".
Una sala fosca i coixins
La sala principal de Casa Montjuïc, una gran capsa escènica que anomenen sala fosca, disposa d'una gran pantalla, un sistema de so 5.1, una graderia amb seients per a 100 espectadors i, com que no hi ha escenari, coixins per a trenta persones més. Aquests coixins resulten més que convenients per al cicle de concerts de música ambient Music for Airports, però també en els altres concerts que programen, generalment de música electrònica, però no només, també hi trobem el rock experimental de Blood Quartet, per exemple.
"Solen ser músiques més contemplatives", explica l'Edu. Per ballar, ja hi ha el Laut, que té una clientela fidel. "La diferència [amb altres clubs de la ciutat] és la mida, l'ambient és més familiar i l'staff és més càlid", explica el seu germà Marco. "I sobretot, que sona molt bé, que això agrada tant al públic com als artistes", afegeixen. Al final, els tres espais es retroalimenten, i han aconseguit un públic fidel, majoritàriament local, "jove i obert a coses noves", apunta l'Edu. En els dos anys que fa que ha obert, Casa Montjuïc ha obtingut una ocupació del 80%, uns grans números per a una proposta d'avantguarda.
"Apostem molt pel talent d'aquí, pels projectes emergents, acollim propostes que no acaben d'encaixar enlloc més o que no trobaven les condicions òptimes per mostrar-se", explica l'Edu. "La gent de l'escena d'aquí vol tocar aquí", es congratula. Un gran què per a una aposta valenta que s'inspira, pel que fa a programació, en The White Hotel de Manchester, The Kitchen de Nova York, Silent Green de Berlín i en festivals com l'Unsound de Cracòvia i el Rewire de La Haia. A Barcelona existeixen festivals com aquests, però potser no hi havia una sala com Casa Montjuïc. Potser és per això que diu: "M'estan contactant festivals per fer coses amb nosaltres". Cinema, concerts, un mos amb vins naturals i còctels o una sessió de techno, podeu triar o bé fer-ho tot en un mateix dia o cap de setmana.
