Els 15 millors bars on anar a sentir bona música en directe a Barcelona

És sens dubte un dels pols musicals i de la nit de Gràcia. L'Heliogàbal propicia l'encontre entre públic, veïns, artistes, col·lectius i associacions i col·labora amb altres plataformes del teixit cultural i artístic de Barcelona, com discogràfiques i editorials independents. I ara amb un nou escenari!

Segurament, el darrer que un espera trobar al soterrani d'un restaurant grec és una festa. Però al Dionisos del Born hi ha sarau de dijous a diumenge, amb grans músics i a preus d'amic. És la cantonada musical més calenta de la ciutat, amb una programació regular de concerts que abraça des de l'enèrgic afrobeat a la trepidant salsa brava, passant pels ritmes balcànics i les cadències brasileres. 

És un bar centenari que ocupava un dels primers llocs en la història nocturna de la ciutat, que va reobrir el 2018, dos anys després de la mort de la seva propietària, Eli Bertrán. En un dels carrers secundaris de la Rambla, aconsegueix escapar del turisme sense perdre l'essència barcelonina de la gent que hi passeja. Si us acosteu a prendre una cervesa probablement topeu amb algun acústic.

A Robadors 23 s'hi lliga, tiren bé el gintònic i sovint tenen alguna cosa de picar; cada nit hi ha alguna cosa programada (jams i concerts de jazz i flamenc gairebé cada nit de la setmana). Són una família disfuncional i acollidora.

Els New York Dolls, que el 2007 hi van tocar en la celebració dels 25 anys de la sala, van dir que el Sidecar era o bé com l'icònic CBGB’s novaiorquès –bressol del punk, la no wave i el postpunk–, o bé com l’infern. Venint dels Dolls, això era un compliment, esclar, i és que la sala de la plaça Reial de Barcelona –amb parets que si parlessin explicarien barbaritats sobre la Sisena Flota nord-americana als anys 70 i sobre molts barcelonins en nits de festa– continua sent el temple soterrani del rock a Barcelona. Després de 40 anys, el 2024 comença una nova etapa.

Un 'tablao' històric que ha presentat els grans noms del flamenc i de la rumba. Al costat d'una sala mítica com Jamboree, no resulta gens inusual veure com conflueixen a l'entrada els amants del jazz i del flamenco.

Com una farmàcia de guàrdia, d'aquesta manera em ve al cap aquest local del Gòtic. Si necessites una dosi de música en directe, el Harlem Jazz Club sempre hi és. Pocs cops l'any et trobes la sala en silenci. El local continua gairebé intacte des que va obrir fa més de 30 anys. Conserva el vitrall i una porta que recorda les famoses cabines angleses.

Garage, afrobeat, jazz, funk, soul, disc, bogaloo i allò que el déu Groove disposi. El Marula Café és alhora autèntic i dual. No hi ha cap altre club a Barcelona que toqui música de la vella escola com un espai elegant omnipresent a les entranyes més pestilents del Gòtic. Té una programació de concerts per a entesos vinilistes senzillament impecable. I tampoc no fa concessions a l'hora de punxar: els caps de setmana són un esclat de grooves negres amb segell de qualitat i aroma vintage. Coltrane, Hayes, Puente, Mayfield…

Aquest clàssic bar ravaler és històric: bé com a Bar Kuki, als setanta, quan s'hi reunien els gitanos del carrer de la Cera o en la seva encarnació 'hard' posterior, quan els tres germans roquers del grup De Kalle el van convertir en un clàssic de la resistència del punk i el rock barceloní. Ara el Big Bang segueix dedicat a la música en viu, en aquest cas més escorat cap al jazz: hi sovintegen els concerts de bons músics de l'escena jazz barcelonina i també visites internacionals, a primera hora, i després sessions de rock, soul i jazz.

La Saltó ha estat una de les pioneres a convertir el Poble-sec en un dels barris més animats de la ciutat. De fet, els seus horaris són més de bar de nit que de botiga, la qual cosa no impedeix que alguns veïns baixin al vespre per omplir les garrafes de vi de bota. Però l'oferta enològica no és el principal atractiu de la Bodega Saltó: costa trobar un local tan pintoresc com aquest a Barcelona. També en destaca la música en directe i, en especial, els seus vermuts musicals.

El Margarita Blue, a més de ser un restaurant solvent, és també una bona cocteleria. Tenen una carta que reuneix els millors plats de la cultura Tex-Mex i uns còctels que t'apropen al Carib, tot acompanyat d'uns concerts que viatgen entre el pop i el blues.

Tot i que sembla una renovació del Racó 69, en realitat no és així. Oblideu allò de les segones parts mai són bones i doneu-li una oportunitat. Això sí, si voleu fer una cerveseta tranquil·la oblideu-vos-en si hi ha concert. Sempre és a vessar si algú toca en directe. El Nou Racó s'ha fet amb un lloc entre aquells que volen sortir a prendre alguna cosa, gaudir d'una bona estona i tornar aviat a casa.

Un magatzem ple de records nocturns regentat per un apassionat del col·leccionisme. Els caps de setmana acull un grapat de nostàlgics que no es conformen amb la música i la manera de viure la nit que ha comportat el canvi de segle.

És el pub que tothom coneix. Té més barres que un club d’estriptis i més teles que la gira Zoo TV d’U2. La decoració és de manual. És als pubs el que Springsteen al rock: agrada igualment a gent amb sapiència enciclopèdica com a gent a qui només agrada Springsteen. Hi trobareu de tant en tant actuacions en directe.

Al costat de l'antiga sala Becool, ens trobem amb aquest pub envaït pel jovent amb ganes de prendre una pinta, escoltar bona música i passar-ho bé. No importa qui pugi a l'escenari, el públic del 'Dublins' (com també se'l coneix) sol ser agraït i donar-ho tot amb el cantant (o cantants) de torn. Un bar on predomina el bon rotllo i les ganes de festa.