[title]
El film esdeveniment
Tinc un company i amic a qui veig un cop cada setmana, i, sempre que ens trobem entre micròfons i taules de so de la ràdio, em pregunta: 'S’estrena alguna pel·lícula xula aquesta setmana? Tinc ganes d’anar al cinema amb els amics i, si pot ser, amb la meva dona alhora'. Ja se sap: amics i dones sovint no coincideixen en gustos. Si no s’estrena res que pugui interessar-li, no l’importa repetir. I darrerament ha repetit 'Ready player one'. La que no repetiria mai de la vida és 'Black Panther'. Li va horroritzar, i jo intento que entengui que és una passada, que és un festival, que, a sobre, conté crítica social... però no hi ha manera. El que em preocupa és que l’Albert forma part d’aquest gran segment de la població que només va a les sales per veure-hi 'blockbusters', els films comercials, i passa olímpicament de les petites produccions, de les històries més modestes. Perquè no formen part de la definició 'la pel·lícula xula de la setmana'.
Uns gossets que criden l’atenció
Ara, l’Albert sap que el dia 20 d’abril s’estrena 'Isla de perros', el nou projecte animat de Wes Anderson. I, fa uns mesos, ell va descobrir, per casualitat 'Fantástico Sr. Fox', del mateix Anderson, i li va molar tant que ha comprat entrades per gaudir dels gossets i la seva illa, carregat de crispetes i begudes. Potser m’apunto a la seva festa. Animació stop motion, sumada a quissos trempats, sumat a l’Albert i la seva penya, això és igual a diversió assegurada.
El pot petit amb la boníssima confitura
Si m’animo i estic prou inspirat, aprofitaré l’ocasió de la reunió de friquis per fer una mica de campanya, d’apostolat, d’evangelització a favor de les pel·lis que no tenen efectes especials, però són especials. Que, per exemple, et fan pensar en el món i els seus problemes, com 'Hearstone' o 'Alma mater'. O que tracten amb originalitat temes de tota la vida, com ara els zombis, altrament anomenats infectats o morts vivents. És el cas de 'Los hambrientos'.
Hi ha vida més enllà de Netflix
Entenc (relativament) que, amb Netflix a casa (hi ha algú que no tingui Netflix?), et faci mandra anar a les sales o pagar per una estrena. Sobretot, si no forma part de la teva feina. Però cal recordar que el món no s’acaba amb Neflix (o HBO, Movistar o Filmin), i que les flors cinematogràfiques neixen a cada instant. I que anar al Verdi o al Renoir a descobrir-hi una meravella iraniana, francesa, belga o italiana, sense caríssims efectes especials ni elevats pressupostos, també pot ser una experiència d’allò més... xula.
