[title]
Catalunya va ser la primera comunitat autònoma que va prohibir les curses de braus ja fa més d'una dècada, l'any 2012. Les places de bous de tot el territori es van tancar i algunes es van convertir en edificis històrics de la ciutat com La Monumental, a Barcelona, i altres es van reinventar, com les Arenes de Barcelona, convertida en un centre comercial. Malgrat la prohibició de les curses, molts pobles catalans encara celebren festes que inclouen aquests animals, com Cardona, Olot i Vidreres, entre d'altres.
Ara, vuit de cada deu festes de correbous de Catalunya podrien quedar prohibides si s'aprova la llei que regula les festes taurines i que preveu acabar amb algunes modalitats. La iniciativa parlamentària inaugurarà la ponència al Parlament aquest divendres 2 de febrer, on es debatrà l'establiment oficial de la proposta. Segons dades del departament d'Interior que ha obtingut l'ACN a través d'una petició de transparència, un 85,7% de les festes autoritzades entre el 2009 i el novembre del 2023 van incloure bous capllaçats o embolats. Una altra modalitat que podrien prohibir-se és la dels bous a la platja, tot i que no se n'ha registrat cap en els últims 15 anys.
Què són els bous embolats i capllaçats?
En l'última dècada i mitja a Catalunya s'han autoritzat 2.985 jornades de correbous. Almenys 1.774 d'elles van incloure els bous embolats, que consisteix a deixar anar un bou en una plaça o en carrers tancats, amb estructures metàl·liques enceses amb foc a les banyes. Per altra banda, 589 dies d'espectacles taurins van tenir bous capllaçats, on es deixa anar un bou pels carrers d'una població, lligat per les banyes amb una corda, amb l'objectiu de controlar-ne el pas pel recorregut.
Infografia: ACN
La resta de jornades es van celebrar amb altres modalitats, com els bous a la plaça, on es deixen anar els animals en un recinte tancat, construït amb barreres de protecció i grades per al públic, per a evitar que surtin del recinte.
On se celebren més festes de correbous a Catalunya?
Al voltant d'un 90% de les jornades taurines en l'última dècada i mitja s'han autoritzat al Montsià, un total de 1.402, i al Baix Ebre, amb 1.241, les dues comarques més al sud de Catalunya. El passat 2023, les úniques quatre poblacions de fora de les Terres de l'Ebre que van celebrar correbous van ser Cardona, al Bages, Vidreres, a la Selva, El Morell, al Tarragonès, i Mont-roig del Camp, al Baix Camp. El Deltebre és el municipi del país on s'han autoritzat més dies amb correbous, amb 246 en els últims 15 anys, és a dir, una mitjana de 16 per any.
Infografia: ACN
