Què fer a Barcelona al febrer

De què va? El CCCB homenatja a una de les figures més importants de la història del cinema. Agnès Varda, fotògrafa, artista, cineasta i pionera de la Nouvelle Vague és estimada i reconeguda arreu de França com una figura maternal i inspiradora. Però la coneixem, els catalans?

Per què hi heu d'anar? Per endinsar-vos en la vida, l’obra i les històries fascinants d’aquesta creadora lliure, moderna i compromesa amb el seu entorn polític que, fins i tot abans que Truffaut o Godard, Varda va obrir el camí del moviment cinematogràfic de la Nouvelle Vague, trencant normes i clixés en les més de quaranta pel·lícules que va filmar entre llargmetratges, curtmetratges, ficcions i documentals. 

De què va? “Si hi ha un edifici de Barcelona fet a mida per acollir les escultures de pedra dels millors artistes contemporanis, aquest ha de ser La Pedrera”. Penelope Curtis, comissària d’aquesta nova exposició i exdirectora de la Tate Britain de Londres, ho tenia claríssim. Per això, quan li van demanar que preparés una exposició sobre l’escultora Barbara Hepworth a la Casa Milà, ella va fer una contraproposta que consistia a agrupar els grans creadors que van treballar la pedra després de la Segona Guerra Mundial sota el mateix sostre, cortesia d’Antoni Gaudí. 

Per què hi heu d'anar? Per veure com la llum que ve del Passeig de Gràcia s’escola primer pels balcons i els finestrals de La Pedrera i, després, llisca entre les corbes, els forats i les transparències de les escultures del seu interior. Peces de Hans Arp, Louise Bourgeois, Eduardo Chillida, Naum Gabo, Barbara Hepworth, Henry Moore, Isamu Noguchi i Jorge Oteiza ens ensenyen com, a mitjan segle XX, la pedra va deixar de ser un material associat al classicisme i els valors occidentals per a ser un camp d’experimentació artística. 

De què va? Les parets del MACBA, sempre d’un blanc immaculat gairebé quirúrgic, s’han tenyit de blau marí i taronja per l’ocasió. L’exposició dedicada a Mari Chordà, una icona del feminisme i l’art de casa nostra, per fi honora la trajectòria que aquesta gran artista sempre ha merescut. 

Per què hi heu d'anar? Per divagar entre obres plenes de color i símbols sobre el plaer, el desig, la sexualitat i la maternitat. Hi descobrireu l'empenta d'una creadora avançada al seu temps que va participar en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, va fundar una editorial feminista i va obrir un bar amb les amigues en la grisor del franquisme i la transició. En les vagines, secrecions i cossos gestants hi sentireu vibrar el caràcter sincer i combatiu de la Mari Chordà, que també hem intentat plasmar en aquesta entrevista. 

De què va? Madola ha estat sempre compromesa amb un mateix material: la ceràmica. La terra, l’aigua, l’aire i el foc són els pilars d’aquesta pràctica ancestral que ha dominat al llarg dels seixanta anys de trajectòria, durant els quals l’artista ha consolidat un treball escultòric que ens parla dels gestos més senzills i, a la vegada, dels més espirituals.

Per què hi heu d'anar? Per vibrar amb el misteri de les seves peces, que són a la vegada una casa i un temple, un vas i un calze, una taula i un altar, una capsa i una urna, una pedra i un monument.

De què va? La gran exposició de l’Any Tàpies arriba a Barcelona després de ser presentada al Bozar de Brussel·les i al Reina Sofia, a Madrid. S'hi agrupen més de cent obres procedents d’arreu del món, algunes de les quals es presenten a Barcelona per primera vegada. 

Per què hi heu d'anar? Per explorar en profunditat la figura de Tàpies, tot fent un recorregut del 1943 al 2011 que no se centra en la vida de l'artista, sinó en com Tàpies anava situant-se al món, relacionant-se amb l’art i amb ell mateix al llarg de la seva trajectòria. Les obres permeten conèixer les investigacions plàstiques que van obsessionar a l’artista durant tota la vida i que el van dur a experimentar amb tota mena de suports, tècniques i materials: hi ha dibuixos, collages, pintures, objectes i escultures de paper, cartó, fusta, pols de marbre, bronze o vernís. 

De què va? Cinquanta anys després de la seva mort, la Fundació Vila Casas recupera la figura de  Francesc Domingo i Segura amb una exposició que reuneix obres de totes les seves etapes artístiques.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir la figura d'aquest artista, originari de Sant Just Desvern, que va desenvolupar la seva carrera al costat de Josep Llorens Artigas fins a esdevenir un referent de l’art proletari. La trajectòria de Domingo culmina amb una autèntica traducció cultural en la seva etapa del Brasil, on sublimarà el tema de la maternitat, que beu de les marededeus de l’art romànic i gòtic catalans. A São Paulo, l’artista explorarà la presència que la muntanya de Montserrat i la Moreneta tenen en l’imaginari dels emigrants, símbol de l’enyorança per la terra.

De què va? Tuan Andrew Nguyen és el guanyador de la vuitena edició del Premi Joan Miró, un reconeixement que destaca artistes que mantenen el llegat de Joan Miró i els seus ideals. Nascut a Saigon i criat com a refugiat als Estats Units un cop acabada la guerra, aquest artista utilitza la seva experiència personal i la història del seu país com a fil conductor de la seva obra. Així, d’entrada, pot semblar sorprenent que un artista vietnamita faci art que s’assembli al que Miró va cultivar al llarg de la seva trajectòria. Però els seus mòbils metàl·lics (més grans o més petits, alguns daurats i d’altres platejats, inspirats en l'obra de Calder) tenen una essència mironiana innegable. 

Per què hi heu d'anar? Els mòbils de Nguyen estan fets amb fragments de bombes i projectils que es van utilitzar durant la Guerra del Vietnam. Ens parlen de la violència d'aquest conflicte mortífer, però també tenen el seu costat sanador: són peces sonores, afinades per tal d’emetre freqüències amb propietats guaridores, similars a les d’un gong. Així, l’obra de Nguyen ens convida fer un camí del trauma bèl·lic a la sanació col·lectiva. 

De què va? Alfons Flores és un dels nostres millors escenògrafs. Al llarg de la seva trajectòria s’ha dedicat a la construcció de llocs imaginaris en teatres i espais escènics. Des dels seus inicis a la companyia de teatre independent Grup d’Acció Teatral fins als teatres d’òpera més prestigiosos del món, Flores ha construït espais imaginaris per a prop de dos-cents projectes teatrals i operístics.

Per què hi heu d'anar? Perquè el centre d’art Tecla Sala converteix aquestes escenografies en material expositiu, transformant els telons, objectes i maquinàries que coronaven els escenaris en materials de museu, tot mantenint l’essència del treball d’aquest escenògraf contemporani. 

De què va? El Museu d’Arqueologia de Catalunya és un d’aquests espais que els barcelonins tenim oblidats i en els quals només pensem quan ens els topem de cara si sortim a fer una volta per Montjuïc. Però el MAC fa uns anys que treballa per recuperar l’esplendor de l’edifici del 1929, i ara han renovat la seva exposició permanent fent-la brillar al màxim per convertir-se en un museu de visita obligada. 

Per què hi heu d'anar? Per veure més de dos-cents objectes (alguns dels quals constitueixen veritables tresors de l'arqueologia nacional i de la península Ibèrica) en un espai de 1.000 m², que ens mostren l’Imperi Romà com la primera societat globalitzada d'Occident 

Gràcia Territori Sonor torna a activar el dispositiu LEM del 4 al 26 d'octubre amb la 29a edició del festival internacional de músiques experimentals. Seran una trentena de concerts en onze espais de Gràcia i d'altres districtes com el C.A.T., el Museu de la Música, el Centre Cívic La Sedeta, l'Espai Jove La Fontana i el Convent de San Agustí, entre d’altres. Destaca la presentació del primer àlbum en 25 anys dels mítics Superelvis (12/10); la del segon treball que fan junts els veterans de l'escena experimental Pelayo Arrizabalaga i Eli Gras (4/10), i la del nou àlbum de Tiger Menja Zebra (11/10).

Hi haurà, també, perles com l'intercanvi amb el festival Signal de Sardenya que ens porta al Convent de Sant Agustí el percussionista Giacomo Salis i el músic electrònic Stefano Manconi, el mateix dia que també actua l'artista de Porto Dullmea (18/10). El Col·lectiu Free't presenta el seu primer àlbum 'Sotabosc' (2024), música de cambra experimental que explora el regne que s'amaga sota els arbres al C.C. Cotxeres Borrell (19/10).

Ull a la rabiüda llegenda 'underground' que ens visita: The Black Halos és una banda de punk-rock canadenc que a mitjan anys noranta va sacsejar l'escena de Vancouver. La seva aproximació sorollosa i cruixent al punk dels 70 aviat els va fer destacar en l'onada de la marea grunge fins a cridar l'atenció del segell Sub Pop, que no va trigar a signar-los després de presenciar una de les seves incendiàries actuacions. Aviat van editar el seu debut i un any més tard, gravarien 'The Violent Years' (2001), que els va posar definitivament al mapa, un dels discos de referència del punk rock de la primera dècada del segle XXI i avui clàssic de culte.

El festival gratuït de música electrònica Ameba Parkfest estrena ubicació: al Parc de la Gran Via de l'Hospitalet de Llobregat. Un cop més, l'Associació de Música Electrònica de Barcelona (Ameba), entitat sense afany de lucre que té per objectiu de crear vincles entre la comunitat de l'escena electrònica de la ciutat, ofereix dotze hores de música gratuïta. Serà el dissabte 26 d'octubre de les 12 a les 00 h. 

Aquesta vegada hi haurà les actuacions en directe del productor Dive Dibosso, membre fundador dels pioners del hip-hop a Catalunya 7 Notas 7 Colores, i de la cantant, compositora d'afrobeat, soul i electrònica Marga Mbande, fundadora del col·lectiu Afrolab Basement. Croyale, Janux, La Sofy, Toni Morales, Uroz i Just Claudia són els DJ i artistes de l'escena local que conformen un cartell eclèctic, on hi haurà lloc pel house, per la bass music, pel twerk i els ritmes més diversos.

Nick Cave & the Bad Seeds actuaran per fi al Palau Sant Jordi. Aquesta serà la seva estrena al recinte olímpic, ja que l'anterior intent va ser posposat i finalment cancel·lat per culpa de la pandèmia. Sí que vam poder tornar a veure'ls en directe al Primavera Sound 2022, on l'australià va tornar a oficiar una nit èpica, però veure'l al Sant Jordi serà tota una novetat.

Es tracta de la gira del seu nou treball, 'Wild God', que es publica el 30 d'agost. "Espero que l'àlbum tingui l'efecte [en el públic] que ha tingut en mi", diu Cave sobre l'àlbum. "Surt de l'altaveu i jo deixo que m'elevi. És un disc complicat, però també profund i alegrement contagiós. No hi ha mai un pla mestre quan fem un disc. Els discos reflecteixen millor l'estat emocional dels escriptors i músics que els han interpretat. Escoltant això, no ho sé, sembla que som feliços", afegeix l'australià.

Ginestà no és el primer duo de germans artistes que triomfa. Els joves andreuencs Júlia i Pau Serrasolsas, acompanyats de la guitarrista Andrea Puig i el bateria i productor Xicu, porten uns anys enfilats sobre l'imparable tren del pop català, amb lletres que connecten les coses d'estar per casa amb el Tot, com amb 'De tot el món', i reivindicacions casolanes; 'L'Eva i la Jana', una història d'amor homosexual, o 'La meva sort', que posa per sobre de tot l'estima per a un mateix. La poesia es barreja entre melodies més 'mainstream', creant temes que enganxen.

Després d'estrenar disc, 'Vida meva', i fer la volta per diversos festivals al llarg d'aquest 2024 (com Strenes, Cruïlla o Canet Rock), paren pel Time Out Market el divendres 25 d'octubre de 20h a 21h, un concert que us sortirà de franc. A banda, al Market també hi trobareu una gastronomia de deu sota el mateix sostre i vistes per treure l'alè.

El Mas i Mas Festival va néixer per omplir de música l'agost a Barcelona, un mes en què gairebé ningú més s'atrevia a programar concerts. 20 anys més tard, creix per convertir-se en una temporada de sis mesos, en la qual, del 4 de maig al 27 de novembre es podran veure 24 actuacions d'artistes d'aquí i internacionals a sales com les sales Jamboree 1 i 3, Paral·lel 62, la Sala Apolo i La Paloma.

Ja sabem com costen els dilluns, per això és important tenir un pla emocionant que ens ajudi a completar el primer dia de la setmana. Sabent que cada dilluns, a les 19 h, podeu gaudir d'una sessió de jazz, acompanyada d'un bon mos i una bona beguda, afrontareu el dia amb molta més il·lusió. Apunteu a l'agenda les Jazz Nights by Família Torres de cada dilluns, dins la programació cultural gratuïta del Time Out Market Barcelona.

El 9 de setembre tindrem The Summer Lovers, amb un repertori que va del blues al swing, passant pel jazz i el boogaloo; el 16 serà el torn del trio de la vocalista Diana Palau; el 23, de la cantant Sandra Murga, també en format trio; i, el 30, de Marina Sen, amb un repertori de R&B, house, neo soul i disco.

La programació continua durant els dilluns d'octubre i novembre amb The Summer Lovers (7/10 i 4/11), April Gallo (14/10 i 18/11), Sandra Murga (21/10), Marina Sen (28/10 i 11/11). 

Aprofiteu per fer un mos i una copa, abans i després del concert: al Market trobareu el millor del menjar i beure de Barcelona sota un mateix sostre (i amb unes vistes espectaculars)!

La soprano nord-americana i el tenor polonès protagonitzen els dos concerts amb què el Gran Teatre del Liceu commemora el centenari de la mort de Giacomo Puccini, un dels noms imprescindibles de la història de l'òpera. Es tracta d'un recital que inclou algunes pàgines inoblidables del músic de Lucca, que acompanyarà els músics de la Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigits en aquesta ocasió per Keri-Lynn Wilson.

És una de les batutes espanyoles més sol·licitades del panorama internacional i per sort de tant en tant el podem veure dirigir a Barcelona. Aquesta vegada és al Palau de la Música Catalana, amb una orquestra belga. El programa que ofereixen inclou el cicle de cançons 'Rückert Lieder' de Mahler, amb la mezzosoprano Sarah Connolly com a solista, i la 'Tercera Simfonia' d'Anton Bruckner, en l'any del bicentenari del naixement d'aquest compositor.

El Palau de la Música Catalana recupera feliçment aquesta temporada el Concert de Halloween, protagonitzat per l'organista Juan de la Rubia. El músic de la Vall d'Uxó improvisarà amb l'orgue Walcker del Palau, durant l'hora i quart que dura el film 'El gabinet del Dr. Caligari', de Robert Wiene. Una pel·lícula muda de l'any 1920.

La música de Giuseppe Verdi torna a l'escenari del Gran Teatre del Liceu amb l'òpera que va compondre a partir del drama Don Álvaro o la fuerza del destino d’Ángel de Saavedra, duc de Rivas. Seran un total de 8 funcions, que tindran direcció musical de Nicola Luisotti i escènica de Jean-Claude Auvray. Entre els rols principals, hi trobem les veus de Maria Agresta, Saioa Hernández, Artur Rucinski o Brian Jadge, entre d'altres.

L'Església de Sant Felip Neri, una de les esglésies amb més encant de la ciutat, acull des de ja fa uns quants anys, una petita temporada de concerts a càrrec de l'Orquestra Barroca Catalana, un conjunt de música antiga amb una llarga trajectòria a les seves espatlles. El programa que presenten aquesta vegada l'han titulat 'Obertures i concerts', i inclou obres de Bach, Vivaldi i Telemann. 

La prestigiosa directora francesa Laurence Equilbey és la batuta convidada en aquesta ocasió a la temporada de la Franz Schubert Filharmonia. El programa està dedicat a la música de compositors francesos o que van dur a terme bona part de la seva carrera en aquell país.  Així, s'hi podran sentir, per aquest ordre, una obertura de Cherubini, una simfonia de la compositora Louise Farrenc i l'immortal 'Rèquiem' de Gabriel Fauré. Núria Rial i José Antonio López seran els solistes, mentre que les parts corals aniran a càrrec del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.

Quan es parla de la producció religiosa de Ludwig van Beethoven, s'esmenta sobretot la seva impressionant 'Missa Solemnis' però sovint s'oblida l'altra missa que va compondre. Una obra que val la pena de descobrir, i si pot ser en directe millor. Philippe Herreweghe la dirigeix al  Palau, al capdavant del Collegium Vocale Gent i l'Orchestre des Champs Élysées, en una vetllada que inclou també l'audició del 'Concert per a piano i orquestra núm. 4' del geni de Bonn, amb Kristian Bezuidenhout com a solista de piano.  

La mezzosoprano de Riga (Letònia), una de les millors cantants líriques del món torna a l'escenari del Gran Teatre del Liceu, on va debutar-hi l'any 2006. Garanča al Liceu ha actuat fins ara en òperes escenificades com 'La clemenza di Tito' de Mozart o 'Anna Bolena' de Donizetti. Aquesta vegada, però, oferirà un recital, acompanyada del pianista Malcolm Martineau. 

El quartet de saxos integrat per Pere Méndez (saxo soprano), Víctor Serra (saxo alt), Robert Seara (saxo tenor) i Daniel Miguel (saxo baríton), celebren 10 anys de la seva creació amb un concert especial a l'escenari del Palau, on l'any 2016 van guanyar el concurs El Primer Palau. Des d'aleshores no han deixat de créixer, consolidant-se com un dels conjunts de cambra més actius i atractius de l'actualitat al nostre país. El programa que presenten a la sala modernista inclou obres de Rameau, Urquiza, Ravel i Mezquida.

L'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida aquesta vegada per Simone Menezes, i amb la soprano Camila Provenzale com a solista, ofereix un concert que fusiona música i imatge. Així, més de 200 fotografies del prestigiós artista brasiler Sebastião Salgado il·lustraran les músiques d'Heitor Villa-Lobos i Philip Glass inspirades en l'Amazones.

Després de l'exitosa 'Joker', que ho va petar en taquilla i va convertir el ball baixant escales del seu protagonista en tota una icona antisistema, arriba una seqüela que arrenca allà on acabava la primera: amb el protagonista esperant judici pels seus crims. La gran particularitat d'aquesta segona part és que agafa la forma de musical. I, en aquest sentit, no és capriciosa l'elecció de Lady Gaga per posar-se la disfressa de Harley Quinn, el personatge que fins ara coneixíem en pantalla amb el rostre de Margot Robbie. L'actriu i cantant interpreta l'interès romàntic d'un Joker enamorat per primera vegada a la seva vida, i ens regala un grapat de cançons. També Joaquin Phoenix, recordem-lo guanyador de l'Oscar pel film original, s'atreveix a cantar, amb veu cavernosa, temes com el 'For once in my life' d'Stevie Wonder i el 'Ne me quitte pas' de Jacques Brel. Rebuda amb disparitat d'opinions al passat Festival de Venècia, Joker: Folie à Deux es sosté en el seu virtuosisme estètic i visual, en números musicals magníficament filmats i en el carisma de la seva parella protagonista.

Dir.: Todd Phillips (EUA, 2024). 138 min. Estrena: 4 d'octubre

Explica Pilar Palomero que amb la seva nova pel·lícula ha tractat de trobar la bellesa en quelcom tan dur com és el dol i la pèrdua. Adaptació de la novel·la 'Un corazón demasiado grande', d'Eider Rodríguez, el tercer llargmetratge de la cineasta aragonesa (després de les aplaudides i premiades 'Les nenes' i 'La maternal') mira de cara a la mort, a partir de la història d'una dona que, per petició de la seva filla adolescent, torna a acostar-se al seu exmarit, ajudant-lo en el dia a dia de la seva malaltia terminal. La saviesa davant de la càmera de Patricia López Arnaiz ('20.000 especies de abejas') i Antonio de la Torre, i la llum de la debutant Marina Guerola, llueixen en aquest relat delicat i emocionant, que confirma Palomero com una de les cineastes més rellevants de l'actual cinema espanyol.

Dir.: Pilar Palomero (Espanya, 2024). 101 min. Estrena: 4 d'octubre

Si no heu vist 'Bottoms' (un disbarat que capgira com un mitjó les clàssiques comèdies d'institut i que trobareu a Prime Video amb el títol 'El club de las luchadoras'), feu-ho, i us veureu conquerits per una de les millors comèdies de l'any passat, que unia tres dels talents que estan revolucionant l'escena còmica nord-americana: la cineasta Emma Seligman i les actrius Ayo Edebiri (coneguda per la sèrie 'The Bear') i Rachel Sennott, parella de fet al show de Comedy Central Ayo and Rachel Are Single. Seligman també havia comptat amb la segona en un altre film imperdible, 'Shiva Baby' (disponible a Filmin). Tot aquest context, al qual hem de sumar-li la feina humorística a les xarxes sociales que havia col·locat en el mapa a Rachel Sennott, serveix per fer valdre l'ascens d'aquesta nova musa de l'indie. Ella és la protagonista, per fi, d'aquest 'Antes era divertido', dramedy on amplia els seus registres, afegint tons dramàtics al seu personatge, una comediant que arrodoneix la seva nòmina fent de cangur.

Dir.: Ally Pankiw (EUA, 2023). 105 min. Estrena: 4 d'octubre

El mateix dia que es compleixen els 20 anys de la mort de Christopher Reeve s'estrena un commovedor documental que posa el focus en dos moments clau: l'elecció que el va portar a protagonitzar 'Superman' (1978) i l'accident d'equitació que el va paralitzar de coll cap avall i el va deixar condemnat a una cadira de rodes. Evitant el relat cronològic, el film es planteja, quasi, com un diàleg entre l'home d'abans i el de després de la caiguda. Així, ens parla de com un alumne de Juilliard (on va coincidir amb el que seria el seu amic de l'ànima, Robin Williams) és escollit per vestir la capa i l'S gegant del fill de Kripton, convertint-se en una estrella internacional de la nit al dia. Reflexiona sobre la frustració provocada per una indústria que el va encasellar. I no evita zones fosques en aspectes relatius a la seva paternitat, per exemple. I, ja després de l'accident, veurem com Reeve fa servir la tragèdia per fer sentir la seva veu, exercint d'activista i aconseguint notables millores en la qualitat de vida de tots aquells que han patit lesions medul·lars. Prepareu els mocadors!

Dir.: Ian Bonhôte & Peter Ettedgui (EUA, 2024). 106 min. Estrena: 10 d'octubre

Carolina Yuste ens reconfirma que és una de les millors actrius del país posant-se a la pell de l'única dona policia que es va infiltrar en la banda terrorista ETA. La seva història, en mans de la cineasta Arantxa Echevarría ('Carmen y Lola'), es converteix en un trepidant thriller que parla del sacrifici personal d'algú que ho va deixar tot enrere per mirar d'aconseguir informació que ajudés a destruir el Comando Donosti, convivint amb el terror a ser descoberta durant els vuit anys que va passar fent-se passar per algú altre. Yuste brilla amb llum pròpia en un retrat d'aquella Euskadi complexa que, fins fa no gaire, patia atemptats dia sí i dia també. Al repartiment, també hi són Luis Tosar, Nausicaa Bonín i Victor Clavijo.

Dir.: Arantxa Echevarría (Espanya, 2024). 118 min. Estrena: 11 d'octubre

Demi Moore torna al cinema per la porta gran amb la qual va ser guanyadora del premi a Millor Guió al passat Festival de Canes. A les ordres de la cineasta francesa Colarie Fargeat (recupereu 'Revenge', la seva òpera prima), Moore posa tota la carn a la graella en aquesta faula gore, a estones repugnant, sempre divertida, que parla del pànic al pas del temps. I més quan la protagonista pateix insuportables pressions i maltractaments pel simple fet de bufar espelmes. Com el seu personatge a la ficció, una famosíssima actriu que ha acabat com a conductora d'un programa televisiu de fitness per senyores, també Demi Moore ha patit els efectes de fer-se gran en una indústria que penalitza fonamentalment les dones que passen dels 40. Amb tones de sang i d'humor negríssim, 'La sustancia' proposa una mena de variació femenina i feminista d''El retrat de Dorian Gray', mostrant els perills de buscar, com es diu al film, “la millor versió de tu mateixa”. Margaret Qualley (la filla d'Andie MacDowell, a la que hem vist a 'Érase una vez... en Hollywood' o a 'Kinds of Kindness') dona una magnífica rèplica a Moore en una pel·lícula tant provocadora com eficaç en el seu potent missatge.

Dir.: Coralie Fargeat (EUA, 2023). 140 min. Estrena: 11 d'octubre

“Aquesta brossa és pura ficció que sensacionalitza mentides desacreditades des de fa molt de temps. Com els judicis il·legals de Biden, la pel·lícula és pura difamació i una interferència electoral per part de les elits de Hollywood”, deia el portaveu de la campanya de Donald Trump poc després que 'The apprentice' fos projectada al Festival de Canes, anunciant mesures en forma de demanda judicial. És probable que aquestes paraules facin una millor promoció que mil anuncis i portin encara més públic als cinemes, per veure aquest retrat de la joventut de l'ara aspirant a la reelecció a la presidència dels Estats Units. Dirigit per l'iranià nacionalitzat danès Ali Abassi ('Holy spider'), el film se centra en la relació de Trump amb el seu mentor, el corrupte i manipulador advocat Roy Cohn. Sebastian Stan (el Soldat d'Hivern de la Marvel) es posa a la pell de Trump, i Jeremy Strong (el Kendall Roy de la sèrie 'Succession') ho fa a la de Cohn.

Dir.: Ali Abbasi (EUA, 2024). 120 min. Estrena: 11 d'octubre

Guanyadora del Lleó d'Or al darrer Festival de Venècia, i posicionada ja com a una de les favorites a acumular nominacions als pròxims Oscar, la darrera pel·lícula de Pedro Almodóvar, la primera que roda en anglès (després dels seus curtmetratges 'La voz humana' i 'Extraña forma de vida'), ens submergeix en una història de reactivada amistat femenina i mort imminent. El cineasta manxec adapta la novel·la de Sigrid Nuñez 'Cuál es tu tormento', i fa un exercici d'austeritat formal i sobrietat en el to, per resseguir els darrers dies de vida d'una dona amb un càncer terminal que li demana a una amiga que l'acompanyi en la seva decisió d'aplicar-se l'eutanàsia. “És una pel·lícula sobre una dona que agonitza en un món que també està agonitzant”, explicava el director. I, amb la complicitat de dues enormes actrius com Tilda Swinton i Julianne Moore, 'La habitación de al lado' penetra en racons incòmodes per, d'alguna manera, oferir llum al final del túnel.

Dir.: Pedro Almodóvar (Espanya, 2024). 107 min. Estrena: 18 d'octubre

Quin començament, el de la carrera de la nova pel·lícula de Mar Coll, amb presència al palmarès del prestigiós Festival de Locarno. La cineasta catalana, que va enlluernar amb el seu debut amb 'Tres dies amb la família' (2009), i que no signava un llarg des de 'Tots volem el millor per a ella' (2013), torna ara amb una mirada insòlita i radical a la maternitat, posant el focus en el penediment i rebuig després de tenir un fill. Sobre el llibre de Katixa Agirre 'Les mares no', Coll i la seva coguionista habitual Valentina Viso mostren el retrat d'una escriptora que acaba de tenir un nadó i, obsessionada amb un cas real d'infanticidi, comença a fantasejar-hi com a possibilitat. Entre el drama i el terror, 'Salve María' presenta el primer rol protagonista al cinema de Laura Weissmahr (membre del col·lectiu teatral VVAA), acompanyada d'Oriol Pla.

Dir.: Mar Coll (Espanya, 2024). 111 min. Estrena: 31 d'octubre

Amb la complicitat de Martin Scorsese en categoria de productor, Rodrigo Cortés ('Buried', 'El amor en su lugar') torna a rodar en castellà per adaptar la inadaptable novel·la homònima d'Enrique Rubio. “Escriu com no s'escriu, i pensa com no es pensa, que és el què fan els veritables escriptors... 'Escape' no s'assembla a res (bravo) i rebenta qualsevol cotilla. És 'El comte de Montecristo' a l'inrevés, 'Papillon' a l'inrevés, 'La fuga de Alcatraz' a l'inrevés”, escrivia el cineasta sobre un llibre que ara porta a la pantalla. La proposta és tan hipnòtica com desconcertant, perquè ens condueix al fons de la ment d'un jove amb un trastorn mental i una voluntat després de viure un trauma: baixar del món. Mario Casas trenca prejudicis amb un personatge complicadíssim, que, des de la primera escena, només desitja que la justícia el fiqui a la presó i llenci la clau ben lluny. En aquest singular viatge, Cortés compta amb un repartiment de luxe: Anna Castillo, José Garcia, Albert Pla, Guillermo Toledo, Blanca Portillo, José Sacristán...

Dir.: Rodrigo Cortés (Espanya, 2024). 120 min. Estrena: 31 d'octubre