Aprenent dels guiris a Barcelona

El primer que m’he preguntat és un impossible: pot, un barceloní, afartar-se de sangria sense sentir-se com un hooligan del Liverpool a Platja d’Aro? Barcelona és la ciutat de la sangria prèmium, i hi ha locals que fan autèntics miracles amb aquesta recepta tan menystinguda per la fauna local. Al restaurant Cachitos (Rbla. de Catalunya, 33) tenen varietats per a tots els gustos, a la cocteleria Old Fashioned (Santa Teresa, 1) fan la millor sangria de Gràcia i la del Bar Mut (Pau Claris, 192) sembla preparada a una dimensió paral·lela on la plaga turista només beu ambrosia. 
També podreu fer el guiri amb estil si aposteu pel brunch del restaurant Milk (Gignàs, 21): la colònia americana de Barcelona hi va en massa, només hi parla català la màquina de tabac, però són els pioners i els millors en això dels ous Benedict i els pancakes. Els restaurants Sensi Bistro Tapas (Regomir, 24) que hi ha al Gòtic –fa poc han obert el tercer– s’han convertit també en una rara avis: el 99% de la clientela és forana, però les seves tapes estan fetes per a paladars entrenats. Tan bo com el Gallito (Mare Nostrum, 19-21), el xinriguito cool que hi ha a l’hotel W, a peu de platja. Còctels collonuts i cuina fresca de qualitat. Més o menys la mateixa fórmula que un dels meus locals guiris favorits de la costa: The Coconut Club (Marina, 19-21). Al principi sembla un tuguri, però la cuina és deliciosa, els còctels de nivell top i el ramat masculí i femení està sempre a punt de caramel.
Teniu un cor allà dins? Sou uns clàssics? Doncs també podeu tenir una cita romàntica amb final feliç garantit enmig de la jungla guiri. Tot i patir les fuetades més bèsties de la crosta turística, la plaça de Sant Felip Neri segueix tenint màgia, segueix forjant més parelles que les cançons de Pablo Alborán. És un racó infal·lible per estovar el vostre objectiu. Si us sobren els calerons, un sopar al restaurant de l’Hotel Neri, amb vista a la plaça, seria el més proper a la perfecció. Ideal per regalar anells de compromís.

No tot és teca, mam i marro en la vida d’un turista a Barcelona. Sembla que aquesta gent fa activitats i, cordeu-vos el cinturó, algunes d’aquestes activitats poden resultar d’allò més enriquidores per als nadius. Quants barcelonins han vist la seva ciutat des del cel? No parlo de miradors, ni de pujar a la muntanya: parlo d’helicòpters i de veure Barcelona amb el cul petit. A  www.barcelonahelicopters.com i www.cathelicopter.com trobareu tota mena d’opcions per aixecar el vol: de debò permetreu que els guiris gaudeixin d’unes vistes com aquestes abans que vosaltres?
I què em dieu d’una passejada en barco? Sembla que els turistes han de venir a Barcelona per recordar-nos que tenim una costa meravellosa i embarcacions idíl·liques que ens permeten recórrer-la. Si per gaudir d’una vista de la ciutat des del mar heu de fer el turista a la vostra ciutat encara que sigui un cop l’any, benvinguda sigui la penitència: els catamarans ecològics de
www.barcelonanavaltours.com, per exemple, us faran el tràngol molt més digerible.
Si sou com els gremlins i no us agrada l’aigua, podreu viure la vostra pròpia novel·la de Dan Brown amb una visita nocturna per a turistes que té una pinta demencial. Una ruta per les àrees més secretes de la basílica de Santa Maria del Pi en companyia d’un guia qualificat i carregat d’històries misterioses, i una ascensió al campanar per fruir d’una panoràmica del Barri Gòtic que segur que desencaixa més d’una mandíbula. Informeu-vos-en a www.adsentiabarcelona.com.

Els museus. Els turistes van a museus. És un fet comprovable. La proporció de visitants seria d’un català per dos milions de guiris. El Museu Picasso el descartem, haureu de fer més cua que al càsting de 'Joc de trons' i segur que us hi van portar a l’escola. Però el Macba no té perdó de Déu: us hauria de fer vergonya confondre’l amb una pista de skate. Si els visitants hi van, i us considereu bons barcelonins, ja sabeu el que toca.
Hi ha barcelonins que no som conscients dels museus que tenim, ni tampoc dels espais verds. Com més allunyats del centre, més ignots ens resulten. Seguiu els guiris quan pugin cap a Montjuïc, perdeu-vos-hi i descobrireu un planeta vegetal que us farà oblidar una mica la pol·lució i l’olor d’aixella rància del metro. Els jardins de Joan Brossa, per exemple, són un dels objectius turístics més fotudament preciosos que tenim: no deixeu que els monopolitzin les xancletes!     
Ben mirat, fer el guiri a Barcelona no és tan dolent. Fins i tot podria parlar de les coses de guiris que tots diem que ens fan ràbia però que en el fons ens agradaria provar. Això de conduir motoretes elèctriques amb els col·legues pel passeig Marítim de la Barceloneta ha de ser divertit. Per què em mireu amb aquesta cara? Vinga, no em digueu que mai heu tingut la fantasia d’anar pel carrer amb un Segway a tota hòstia amb dues birres de més... Ok, ok, no he dit res.