Activitats i festes per al Dia de les Dones a Barcelona

Durant tot el mes de març, el Centre Cívic El Coll- La Bruguera acull la 15a edició del cicle aDona't, en aquesta ocasió dedicat a parlar sobre com ha afectat les dones la pandèmia per la covid-19. La programació és extensíssima. Hi trobem, per exemple, el concert d'Alba Carmona el dia 14; el taller 'Dones i salut’, per a dones a partir de 60 anys', el dia 9 de març; i la conferència 'Violències i desigualtats en temps de confinament, el dia 4.

Al llarg de més de cinquanta anys de carrera professional, la fotògrafa americana Mary Ellen Mark es va interessar per la vida als marges retratant situacions complexes, abusos i pobresa, i la dona es va convertir en el centre del seu treball. Va fotografiar la vida de pacients d’hospitals psiquiàtrics, missioneres i treballadores sexuals. En destaca especialment la investigació sobre Erin Blackwell, coneguda com a Tiny, una adolescent fugitiva i els seus companys que, a principis dels 80, es van veure obligats a malviure al carrer. Una història que, per cert, va inspirar la colpidora pel·lícula 'Streetwise'.

El cicle '21st Century Filmmakers: dones directores' que la sala Phenomena li dedica a les directores més destacades del cinema contemporani s'allarga durant el mes de març amb la projecció de pel·lícules mítiques com 'Monster', 'American Phsycho', 'La invitación', 'Mujercitas' i 'Tenemos que hablar de Kevin'. 

Coincidint amb el Dia Internacional de les Dones, el MEAM inaugura (gratis amb reserva prèvia) l'exposició 'Women Painting (All over the world)', amb 87 obres, entre pintura i dibuix, de més de 78 dones artistes referents de l'art figuratiu contemporani com, per exemple, Froydis Aarseth, Omalix Arlette, Mary Jane Ansell, Tanya Atasanova, Teresa Brutcner, Kamille Corry, Erika Elan Ciganek, o la barcelonina Miriam Escofet, que el 2019 va pintar un retrat de la Reina Isabel II.

La mostra comptarà amb un programa d'activitats paral·leles durant tot el temps que estarà en cartell –fins al 2 de maig– com debats, webinars, xerrades i tallers, sempre seguint les recomanacions d'aforament.

L’Agrupació Fotogràfica de Catalunya es va fundar el 1923 i des dels seus inicis va afavorir l’afició a la fotografia entre les dones. Malgrat totes les dificultats, als anys 50 va sorgir una generació de dones fotògrafes que va aconseguir aprendre les tècniques i mostrar les seves obres a concursos i exposicions. Aquesta xerrada al Pati Llimona, amb la participació de Victoria Bonet Carbonell, Begoña Fernández Díaz i Rosa Franco Mendoza vol ser un homenatge a aquesta presència femenina dins l'Agrupació. 

Pati Llimona. Dv. 5, 18 h. Gratis amb inscripció prèvia.

Coincidint amb la celebració del Dia Internacional de les Dones, els cinemes Cinesa projectaran el documental 'Woman' en una única sessió. Serà diumenge 7 de març i, a Barcelona, es podrà veure als cinemes Cinesa Diagonal a la sessió de les 18.40 h. Es tracta d'un documental presentat a la passada edició del festival de cinema de Venècia, dirigit per Anastasia Mikova i Yann Arthus-Bertrand i que recull la veu de 2.000 dones de 50 països diferents amb l'objectiu de reflectir què significa ser donar en l'actualitat tractant temes com la maternitat, l'educació, la feina o la sexualitat.

Cinesa Diagonal. Dg. 7. 18.40 h. 9,10 €.

23 d’abril del 1983. Al plató de TVE, quatre noies apareixen cantant una cançó que trasbalsaria tot Espanya. Eren les Vulpes i el tema, 'Me gusta ser una zorra'. 34 anys després, amb el mateix esperit combatiu, va obrir La Raposa, que vol dir guilla, o zorra en castellà. Sota el rètol de bar vegà i una llibreria feminista trobareu un local lluminós i viu. El projecte és potent: fruit de l’amistat i l’entusiasme activista de tres veïnes del barri, l’arquitecta Alba, la cuinera Momo i la dissenyadora Natalia, La Raposa neix com a espai polivalent de trobada i cooperativa de treball per fomentar una altra cultura de barri, perquè el Poble-sec està sent arrasat per la moda de la tapa ràpida del turista de pas. Els puntals del projecte són el bar vegetarià (croquetes, braves, amanides, cremes, curris i pastes a preus populars), amb aliments de km 0 i ecològics abastits per cooperatives agroalimentàries; la llibreria especialitzada en feminisme i transfeminisme, literatura infantil, fanzins, cuina vegetariana i antiespecista; i els tallers de pa, conserves d’aliments, d’hort urbà o d’autoedició bàsica, sempre impartits o coordinats per dones, lesbianes o trans.

Got? Petit, que no s’escalfa.Temperatura? Glacial. Quadratura del gas? Perfecta. Escuma? Un dit i escaig de morbo. Suavitat? Mimosín tindria el primer orgasme de la seva miserable vida. La canya de Moritz del Gata Mala és de doctorat Honoris Rauxa. Ja paga la pena visitar aquesta llauna de sardines només per tastar les seves provetes d’ordi català, però també ajuda que amb la cerveseta et regalin una tapa. I no parlo de patates xip o pelleringa de bull. Aquí us posareu les botes: les viandes en miniatura són teca de la bona.    El Gata Mala és un espai comprimit que s’anuncia amb una pissarra al carrer –el nom, posat amb guix. Haureu d’emprar els colzes per fer-vos forts a un racó de la barra. I quina barra: de les seves entranyes no paren de sortir tapetes delicioses per a la Germandat de la Canya Afterwork. Mentre espereu el regal i assaboriu la birra, podeu passar el temps veient les fotos i delícies pictòriques que adornen el local: grafits de Banksy, dibuixos infantils a mig camí entre Liniers i Juanjo Sáez fets amb guix a la paret, per anunciar la carta i els preus... Impossible descansar la vista.    Els feligresos del Gata Mala voldran matar-me. No els culpo. Aquest bar amb nom libidinós és un dels secrets més ben guardats dels cims de Gràcia. Preus ajustats, generositat amb les tapes, canyes estratosfèriques, gintònics de traca, un caliu especial i sentit de l’humor als distintius de gènere dels lavabos: “Aquí los gatos buenos, aquí las gatas malas”. El vot de conf

La Berta, en Sergi i la Jordina fa anys que tenen negocis petitons i aprofitadíssims al Raval i treballen plegats per cultivar un nou model de relació establiments-barri, basat en la xarxa, la sostenibilitat i l’atenció als veïns. Que hagin unit esforços per obrir La Monroe, el bar de la Filmoteca, és molt bona notícia, perquè la gestionen amb el mateix amor i coneixement del territori que els seus propis locals. En entrar-hi ja es nota: en un espai enorme i diàfan, tot finestrals, han aconseguit traslladar aquella calidesa i ambient familiar del Lupita, Las Fernández o el Pódame. Les llambordes de la plaça són el terra del local, té una gran terrassa amb gàbies d’ocells per fer-hi créixer l’heura i tauletes d’alumini lacades de verd piscina i roig corall. L’interiorista Antonio Iglesias ha fet una feina magnífica: ha iŀluminat l’espai amb llums fets amb oueres reciclades i bombetes de gran filament i ha disposat llargues taules de fusta per compartir amb esquelet de bastida –diu que per retre homenatge a En construcción, del Guerín, que es va rodar allà–. La Monroe és tot terreny: hi pots esmorzar, picar tapes –l’ensalada russa és boníssima i els embotits són de Ponts!–, fer un menú a bon preu, beure tes, còctels, menjar entrepans i amanides, sopar un cebiche o un secret ibèric. T’hi pots gastar quatre rals i fer un cafè i un fabulós pastís casolà o sopar per 25 € i quedar com un senyor. A La Monroe hi ha germanor i fa de bon passar-hi el dia. Ara sí que podem dir que a la

Anna O’Flynn i Mariana González regenten un curiosíssim restaurant anomenat Les Tres a la Cuina. Situat en ple barri de Gràcia, en una zona en què la vida fa olor de vermut i la llum té el color de les bones converses, Les Tres a la Cuina té un look que podria equiparar-se a locals d’altres barris universals com el Soho. La cuina del restaurant és fresca, en el sentit que els plats que s’hi ofereixen són com un ram floral pel reguitzell d’aromes especiades que ofereix. El cap de setmana, hi serveixen un brunch que, segons m’han explicat, és magnífic. Però entre setmana, la cuina es basa en un menú compost per dos primers i dos segons, que varien segons la joie de vivre d’O’Flynn i González en interacció amb els productes del mercat i de proximitat.

Aquestes tres germanes del Bierzo tenen una proposta que combina el producte de la seva terra amb aires vermells, acolorits, de pel·lícula d'Almodóvar. Tots els plats es comparteixen. No és gaire gran i compta amb fans incondicionals, així que cal reservar amb suficient antelació.