Time Out a la teva bústia d'entrada
🙌 Genial, ja t'has subscrit!
Gràcies per subscriure't! Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Aprofitem el 8 de març per revindicar i gaudir de la feina de les creadores de casa nostra i de tot arreu!
Des de mitjans del segle XIX, les dones surten al carrer per reclamar i reivindicar millores laborals i salarials, conciliació familiar, igualtat i per rebutjar totalment el sexisme. I tot i que ha passat més d’un segle, la lluita no ha cessat i s’ha demostrat que segueix sent necessària. El dia 8 de març és el dia marcat al calendari com el Dia Internacional de les Dones, però realment ho és cada dia. La cultura va lligada a la lluita i hem fet una tria d’activitats pensades especialment per aquesta celebració. La revolució serà feminista o no serà!
La manifestació del 8M d'aquest any tornarà, després de la pandèmia, a tenir moviment: començarà a les 18 h a la plaça de la Universitat, i la previsió és arribar fins l'Arc de Triomf. Aquest any, el lema per reivindicar la igualtat és 'Contra les precarietats, les fronteres i les violències, aquí estem les feministes!'.
Aquesta manifestació se sumarà a la vaga feminista del 8 de març, convocada per la CGT.
El dia 6 de març el Parc de les Tres Xemeneies de Barcelona s’omplirà de 10 murals artístics per visibilitzar les dones treballadores en un acte que s’emmarca dins la celebració del 8M a la ciutat.
Aquesta trobada artística duu el nom de Womart JAM i té l’objectiu de promoure el talent femení en l’art urbà, fer visible la desigualtat de gènere i reivindicar la necessitat d’erradicar la violència masclista.
Enguany se’n celebra la tercera edició, que organitza Rebobinart - una entitat que treballa per posar l’art urbà al servei de la dinamització social i cultural de l’espai públic- juntament amb l’Associació in via, que es dedica a la prevenció de la violència i discriminació per raó de gènere.
Un taller de sexualitat sempre és un pas més d'autoconeixement per gaudir del plaer: el Centre Cívic El Coll - La Bruguera acollirà el taller 'La rebel·lió del clítoris' per oferir estratègies feministes a les dones, amb l'objectiu de recuperar el protagonisme de la seva sexualitat i del seu plaer. Serà el dijous 10 de març a les 19 h i és gratuït.
La Berta, en Sergi i la Jordina fa anys que tenen negocis petitons i aprofitadíssims al Raval i treballen plegats per cultivar un nou model de relació establiments-barri, basat en la xarxa, la sostenibilitat i l’atenció als veïns. Que hagin unit esforços per obrir La Monroe, el bar de la Filmoteca, és molt bona notícia, perquè la gestionen amb el mateix amor i coneixement del territori que els seus propis locals. En entrar-hi ja es nota: en un espai enorme i diàfan, tot finestrals, han aconseguit traslladar aquella calidesa i ambient familiar del Lupita, Las Fernández o el Pódame. Les llambordes de la plaça són el terra del local, té una gran terrassa amb gàbies d’ocells per fer-hi créixer l’heura i tauletes d’alumini lacades de verd piscina i roig corall. L’interiorista Antonio Iglesias ha fet una feina magnífica: ha iŀluminat l’espai amb llums fets amb oueres reciclades i bombetes de gran filament i ha disposat llargues taules de fusta per compartir amb esquelet de bastida –diu que per retre homenatge a En construcción, del Guerín, que es va rodar allà–. La Monroe és tot terreny: hi pots esmorzar, picar tapes –l’ensalada russa és boníssima i els embotits són de Ponts!–, fer un menú a bon preu, beure tes, còctels, menjar entrepans i amanides, sopar un cebiche o un secret ibèric. T’hi pots gastar quatre rals i fer un cafè i un fabulós pastís casolà o sopar per 25 € i quedar com un senyor. A La Monroe hi ha germanor i fa de bon passar-hi el dia. Ara sí que podem dir que a la
Anna O’Flynn i Mariana González regenten un curiosíssim restaurant anomenat Les Tres a la Cuina. Situat en ple barri de Gràcia, en una zona en què la vida fa olor de vermut i la llum té el color de les bones converses, Les Tres a la Cuina té un look que podria equiparar-se a locals d’altres barris universals com el Soho. La cuina del restaurant és fresca, en el sentit que els plats que s’hi ofereixen són com un ram floral pel reguitzell d’aromes especiades que ofereix. El cap de setmana, hi serveixen un brunch que, segons m’han explicat, és magnífic. Però entre setmana, la cuina es basa en un menú compost per dos primers i dos segons, que varien segons la joie de vivre d’O’Flynn i González en interacció amb els productes del mercat i de proximitat.
23 d’abril del 1983. Al plató de TVE, quatre noies apareixen cantant una cançó que trasbalsaria tot Espanya. Eren les Vulpes i el tema, 'Me gusta ser una zorra'. 34 anys després, amb el mateix esperit combatiu, va obrir La Raposa, que vol dir guilla, o zorra en castellà. Sota el rètol de bar vegà i una llibreria feminista trobareu un local lluminós i viu. El projecte és potent: fruit de l’amistat i l’entusiasme activista de tres veïnes del barri, l’arquitecta Alba, la cuinera Momo i la dissenyadora Natalia, La Raposa neix com a espai polivalent de trobada i cooperativa de treball per fomentar una altra cultura de barri, perquè el Poble-sec està sent arrasat per la moda de la tapa ràpida del turista de pas. Els puntals del projecte són el bar vegetarià (croquetes, braves, amanides, cremes, curris i pastes a preus populars), amb aliments de km 0 i ecològics abastits per cooperatives agroalimentàries; la llibreria especialitzada en feminisme i transfeminisme, literatura infantil, fanzins, cuina vegetariana i antiespecista; i els tallers de pa, conserves d’aliments, d’hort urbà o d’autoedició bàsica, sempre impartits o coordinats per dones, lesbianes o trans.
Aquestes tres germanes del Bierzo tenen una proposta que combina el producte de la seva terra amb aires vermells, acolorits, de pel·lícula d'Almodóvar. Tots els plats es comparteixen. No és gaire gran i compta amb fans incondicionals, així que cal reservar amb suficient antelació.
Time Out Barcelona
