Un dia de platja al Prat de Llobregat [FOTOS]

Bicicleta, tren i cap al Prat de Llobregat. En menys de 30 minuts des de l'Estació de França et plantes en un indret amb una riquesa i varietat sorprenents. Triem d'anar-hi en bici per moure'ns amb llibertat per la vila fins a arribar als camins de terra i al parc del Delta, però també podeu arribar-hi amb altres mitjans de transport (metro, bus) i completar la ruta a peu.

A quatre passes de l'estació de Renfe, hi ha la plaça de la Vila: el mercat, bars animats, el teatre Modern i un carrer (el de Ferran Puig) amb cases baixes i façanes esgrafiades que permet fer-se idea de com era el Prat fa uns anys. Circulem pel carrer paral·lel, Jaume Casanovas, per encarar-nos cap al mar.

Al número 80 del carrer Ferran Casanovas topem amb Torre Muntadas, una caseta noble de finals del segle XIX que funciona com a seu del Teatre Kaddish i també acull el Centre d'art. Més avall, coronant el Cèntric, un altre dels equipaments culturals de la ciutat, hi ha una torre d'aspecte futurista. No és una trànsfuga de les torres de vigilància de l'aeroport sinó el dipòsit d'aigües de la companyia del Prat.

Al capdavall del carrer Ferran Casanovas hi ha les Cases de la Seda. La urbanització es va fer als anys 50 per acollir els treballadors de l'empresa i encara avui crida l'atenció pel maó vist, els porticons de colors de les cases i les seves parcel·les verdes.

Agafem la carretera de la Platja, deixem les antigues granges lleteres de La Ricarda a mà dreta, i ens endinsem als espais naturals del delta del Llobregat. Hi ha diferents itineraris possibles, que condueixen fins als punts d'interès de la zona. Aguditzem tots els sentits mentre pedalem; topem amb una gallina que corre perseguida pels seus pollets, ensumem l'olor de figuera i dels arbres a l'estiu i les orenetes esbojarrades fan de les seves.

Fent ruta ens creuem amb camins secundaris, d'accés restringit, que duen a les hortes del Prat. Ens hi aturem sigilosament, i veiem treballar el tractor i l'agricultor. Fins a mitjan segle XIX, aquí creixien els cereals; més tard es van introduir els cultius de regadiu i la producció va ser intensa fins a l'inici de la Guerra Civil. Avui conviuen grans plantacions amb els horts urbans lúdics i la carxofa és un dels productes estrella de la zona.

Circulem pel costat del canal del delta en solitari per la carretera de la Bunyola i deixem enrere camps de conreu, joncs que ens doblen l'altura, pins i altra vegetació. Finalment arribem al mirador: a l'esquerra hi ha la platja de Ca l'Arana, un espai protegit on es reprodueixen espècies d'aus aquàtiques escasses a Catalunya. A la dreta, a primera línia de mar, intuïm un parell de construccions. I ni rastre de l'home.

Tenen un punt de fantasmagòriques les restes de l'antiga caserna de carrabiners i l'edifici del semàfor, i ens fan tornar al segle XIX, quan la zona costera del Prat tenia un cert trànsit marítim. Des d'aquesta casa solitària i misteriosa com una vila de la Martha's Vineyard, que avui és també un bon espai per divisar ocells, els guardes es comunicaven amb Montjuïc mitjançant senyals lumínics.

No cal ser un 'spotter', expert en l'observació d'avions, per quedar-se aturat mirant les altres aus que habiten el Prat. Veure'ls arribar planejant, sentir les turbines eixordidores, que et passin a tocar i que la seva ombra t'embolcalli durant uns segons és bestial. El 2009 es van instal·lar hamaques a tocar de la pista d'aterratge de l'aeroport i el mirador s'ha convertit en atracció. Seguint cap a la platja, hi ha una altra zona d'avistament, més elevada, on s'apleguen fans de l'aviació, la fotografia i curiosos que somien volar lluny.

Tenim un destí, la sorra i l'aigua, però no perdem de vista l'entorn. Ens atrapa una casa blanca amb esgrafiats i rajoles que decoren els balcons; segons indica un cartell a peu de carretera és Can Vallejo, que funcionava com a casa dels masovers de la finca de La Ricarda. Dins de la finca hi ha un llac, però també la casa Gomis, una joia racionalista construïda per Antoni Bonet Castellana als anys 60.

La platja del Prat està conformada per diferents trams, que van de la desembocadura del riu Llobregat a la platja del Remolar, ja a tocar de Viladecans. Les dunes són un dels elements característics d'aquest paisatge paradisíac.

La del Prat és una platja de sorra fina, amb metres i metres per córrer i escampar la tovallola, vigilància i espais lúdics. En temporada d'estiu, un dia de finals d'agost entre setmana, es pot gaudir de la immensitat del mar sense necessitat de viatjar al Carib...

El Calamar és el xiringuito més veterà de la zona. Van obrir fa catorze anys, abans que el Prat fos el 'great scape' per als urbanites que volen una platja diferent, i els habituals recomanen el lloc per les seves paelles i la música en directe. Podeu refrescar-vos després del passeig amb bici i abans de la capbussada aquí, al Dunas o al també popular El Maravillas.