Més que cuina gallega contemporània, l’Arume és un restaurant de gallecs que han viatjat arreu del mapamundi. El que fan –agafar productes de la cuina gallega i l’Atlàntic i modernitzar-los– és fàcil de dir. Però el que és difícil és refer plats que de tan locals són universals, com per exemple un cebiche de corbina salvatge amb llet de tigre, magrana i emulsió d’alvocat, i les vieires amb crema de blat de moro.
Menjar-hi és una experiència íntima: dos menjadorets bigarrats en una casa del segle XIX al Raval, que traça un fil de continuïtat amb grans cases de menjars ja perdudes, com Can Lluís o Casa Leopoldo. També podeu confiar en l’arròs de la carta, una altra de les seves especialitats: l'arròs amb ànec, escuma d'all rostit i pebrots del Padrón és una visió personal i plena de sabor del tema, que combina la melositat amb un punt de gra clavat. La carta no és gaire extensa, però cada plat fa diana. Per cert, el restaurant és en la casa on va néixer un fill de gallecs, l’universal Vázquez Montalbán, a qui no tenim cap dubte que gaudiria d'allò més amb aquesta visió del galleguisme ravalera i el sucar pa.
