Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Restaurants del barri del Raval de Barcelona

Restaurants del barri del Raval de Barcelona

La millor cuina del barri més multicultural de la ciutat

The Fish and Chips Shop Raval
Foto: Maria Dias The Fish and Chips Shop Raval
Per Ricard Martín |
Advertising

El Raval està ple de bars i restaurants i n'hi ha molts de bons. També hi ha trampes per a despistats: no tot brilla. Obren, tanquen, reobren, se'n recuperen de clàssics, altres desapareixen per sempre. Si coneixeu el barri, probablement teniu els vostres restaurants i bars predilectes. Nosaltres també, i ens n'han sortit una pila. En aquesta llista apostem per clàssics de tota la vida i també per llocs que acaben d'apujar la persiana i ja ens han enamorat. Anirem repensant la selecció que hem fet. N'inclourem alguns, en traurem d'altres. Si considereu que en falta algun d'imprescindible o heu fet un descobriment que voleu compartir amb nosaltres, aviseu-nos als comentaris de sota i els investigarem. 

 

NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona

Casa Leopoldo
© Maria Dias
Restaurants, Catalana

Casa Leopoldo

icon-location-pin El Raval

Quim Manresa i Romain Fornell van decidir reanimar Casa Leopoldo quan estava a punt de morir. Potser –és una idea– els responsables de 'The walking dead' els haurien de trucar per saber quina és la fórmula que pot guarir els infectats. I de manera intel·ligent, Manresa i Fornell van decidir mantenir l’esperit del mític restaurant que va néixer al Xino i renéixer al Raval amb el rabo de toro, aquell plat que tant li agradava a Germán Gil, el capipota, el bacallà à brás portuguès, el pernil (ara Joselito), el rom i el peix del dia al forn, els calamars a la romana, els arrossos, les croquetes... Les anxoves com a elixir. Tots aquests plats, amb alguna novetat, segueixen sent la marca Casa Leopoldo. Res o tot ha canviat a Casa Leopoldo. L’aspecte renovat manté el caliu d’abans, amb les mateixes fotos penjades però amb el color renovat. Per commemorar un retrobament quasi familiar, hi vaig a dinar amb dos bons amics. Després de tant temps de no haver-hi entrat, és necessari alimentar la memòria demanant allò que vas prendre amb els teus. Són tants els actors principals i secundaris que s’han quedat pel camí, que les croquetes de calamar serveixen per il·luminar l’escenari del teatre. D’epíleg, tortell de la Lis, pastisseria de Riera Alta. Altes emocions.

Time Out diu
Restaurants

Ca l'Estevet

icon-location-pin El Raval

En Pepe, el besnét de la Casa Agustí, camina amunt i avall del menjador de Ca L'Estevet, aquest restaurant centenari del carrer Valldonzella que s'ha quedat quiet en una època del món. Les tovalles blanques planxades i llustroses a cada taula, els coberts lluents, les rajoles esmussades de les parets, els llums d'aranyes, tot dibuixa una novel·la de Sagarra. Sense en Pepe, estic convençuda que aquest restaurant no seria el mateix. Ell, i també el personal que hi treballa des de fa anys, tenen l'orgull de posar cada dia a la taula allò que ja mai ningú s'entreté a cuinar a casa.Cuina i mam visceralServeixen cervellets arrebossats de xai, tripes, peus de porc, arròs amb cigrons i carxofes, i aquests dies de fred, escudella i carn d'olla els dimecres. Són plats que no necessiten descripció perquè l'únic que hi ha al darrere és bon producte i cuina presentada i servida sense filigranes. Quines carxofes fregides! Ploro només de pensar-hi. El menjar s'acompanya d'una modesta carta de vins, ben escollida. N'hi ha de catalans, de Rioja, Ribera del Duero. Juguen clàssics però juguen bé.En Pepe em convida a dinar abans que comenci a passar la clientela de cada migdia on gairebé tothom es coneix. I mentre saluda pel nom a qui travessa la porta, directors de museus, oficinistes i algun editor que treballa a la vora, deixa anar comentaris intel·ligents. "El que ha passat amb la cuina d'aquest país és irrepetible, gairebé el mateix que va succeir als 80 amb el disseny gràfic. Pensàvem que

Advertising
Flax & Kale
© Maria Dias
Restaurants, Cuina creativa

Flax & Kale

icon-location-pin El Raval

El germà de Teresa Carles és aquest ambiciós espai que vol aglutinar totes les tendències de cuina sana: hi trobareu plats de raw food, vegans, sense gluten i també opcions de peix blau. Es defineixen com a flexiterians -vegetals amb un xic de peix del bo- i un dels seus trets distintius són els 'superaliments', menjar que té molts nutrients, com l'alga espirulina. I això és bo? Doncs sí, les seves receptes no són barates però sí delicioses. Per si fos poc, disposen de sucs de multivegetals premsats en fred, és a dir, que mantenen totes les seves propietats. Fora d'hores de dinar i sopar hi podreu esmorzar o berenar, i fan brunch els caps de setmana.

Sifó
© Ivan Giménez
Restaurants

Sifó

icon-location-pin El Raval

“Qualsevol plat argentí que et passi pel cap el tindrem”. Aquest és el titular del nou Sifó. Pablo Antico i Jorge Runnacles acaben de reconvertir el Sifó de bar de nit –pioners, el van obrir fa 18 anys, quan el Raval semblava Kosovo– en restaurant argentí. Preciós: cuina oberta, llum, fusta i dibuixos d’icones argentines (El Eternauta a càrrec del gran Martín Tognola!). Després van oferir durant quinze anys un dels millors menús de migdia al veí Ofis, traslladat ara al Sifó diürn. Que abraça, per fi, “l’argentinitat sense complexos”. Mestres de la carn i de la creativitat popular, auguren una graella I+D, pizza argentina –quasi inèdita a Barcelona–, empanades i un tiquet que va “d’allò universal fins al que et vulguis gastar”.

Advertising
Restaurants, Catalana

Can Lluís

icon-location-pin El Raval

“L’avi tenia per costum –i ho mantenim– tractar tots els clients de la mateixa manera”. Ho diu la Júlia Ferrer, la dona d’en Ferran Rodríguez, ànima de Can Lluís, un dels restaurants preferits de Manuel Vázquez Montalbán (MVM), que hi anava des de molt jove: va néixer al veí carrer d’en Botella, al cor del Raval. I aquest tracte i acollida avui segueix vigent en les noves generacions d’aquest lloc més que emblemàtic, representant de la bona qualitat de la cuina casolana, polida amb amor. És una cuina a mitges entre la catalana i l’alacantina, d’on provenen els seus fundadors, per tant el plaer està assegurat en guisats i arrossos.

Time Out diu
Restaurants, Cuina creativa

Dos Palillos

icon-location-pin El Raval

Albert Raurich –bullinià de pro– demostra que existeix germanor entre les tapes asiàtiques i espanyoles, i un nivell d'excel·lència de producte i creativitat que els ha valgut la seva primera estrella Michelin. Dos Palillos és una perfecta fusió entre bar Manolo i barra asiàtica d’alta cuina, un lloc que no té ni taules i on, si no tenen temps, no et van abocant el vi. Reflexió: part de l’estrella Michelin sempre premia el servei, i que ells la tinguin encara posa en més valor les seves fenomenals tapes asiàtiques.

Advertising
Restaurants

Cera 23

icon-location-pin El Raval

El Cera 23 va començar com a restaurant de menú de migdia gallec a bon preu al cor del Raval. I segueix estant allí, esclar, però s'ha assimilat força al seu germà petit Arume: ha fet la seva oferta més noctàmbula, amb un repertori de clàssics de la cantonada verda modernitzats. Això sí, amb una relació qualitat-preu òptima. Aquí el pop a la gallega és pop a la gallega, però també hi ha receptes de cuina mediterrània moderna i tatakis i carpaccios excel·lents. I us podeu clavar un bon entrecot de vedella gallega amb salsa de formatge de tetilla a un preu òptim!

Restaurants, Mediterrània

Lo de Flor

icon-location-pin El Raval

Blanc, d’interiorisme excel·lent, fusta i metall formant una mena de minimalisme rústec i acollidor, aquest petit restaurant es presenta com una continuació de la casa de la seva propietària, la Flor Falchetti. La seva cuina és un recorregut culinari per la Mediterrània que s'atura a França, Itàlia i Espanya. La seva carta flueix constantment, així que les mandonguilles casolanes o el peix fresc entren i surten tota l'estona, però sempre hi ha uns fixos com el tàrtar de bou o les arengades amb salsa tàrtara.

Advertising
Bar Guixot
Maria Dias
Restaurants, Mediterrània

Bar Guixot

icon-location-pin El Raval

Dinar o sopar  amb un entrepà, una crep o una amanida. Fins aquí, cap novetat. Però, per qui ha entrat al Guixot, hi ha un abans i un després en aquest tipus de restaurants. Aquí, els entrepans són molt diversos, molt complets i amb combinacions que els fan exquisits (tasteu el “Gòtic”, de pollastre, alvocat, albergínia, maionesa i brie). Igual que les creps o les amanides. L'ambient és molt distès, i el tracte, excel·lent. I hi trobareu un bon menú de migdia, d'aquells amb tantes opcions que sembla una carta.

Restaurants

Suculent

icon-location-pin El Raval

Sota la façana d’un curós bar de tapes, al Suculent és una casa de menjars on es maneja una cua de bou superlativa, d’aquella que es serveix enganxada al moll de l’os i que per efecte de la cocció del xup-xup es desprèn gairebé per poder mental. Un plat difícil de trobar fins i tot als qui fan bandera del tradicionalisme. I que, per cert, no és de toro ni de bou: és vaca vella i així ho fan constar a la carta. Tasteu també el costellam de porc ibèric Maldonado, l’aristòcrata de la peülla, o unes mandonguilles de botifarra amb sèpia, l’estrella de la cullera, que és la tercera pota del local, a més de les tapes. Els diumenges hi trobareu arròs de mar i muntanya i flamenc en directe.

Advertising
Summak
© Maria Dias
Restaurants, Libanesa

Summak

icon-location-pin El Raval

Ah, la dieta mediterrània, vaporós concepte que, resseguit al mapa, abasta des de la calma gaditana fins a la guerra siriana. No entraré en disquisicions sobre Ancel Keys, el creador del concepte, però sí que val molt la pena anunciar que ha obert el Summak, un libanès libanès (restaurant libanès de propietat libanesa). Aquí, explica en Yann Lassade, un dels socis, tenen un objectiu molt simple: “Oferir el menjar libanès quotidià en un ambient maco i amb molta llum”. En Yann posa èmfasi en el dia a dia, perquè assegura que quan va venir a viure a Barcelona, va “visitar la majoria de libanesos. I tenien un enfocament molt turístic”. Aquí, diu, “res és congelat, i menjaràs el mateix que mengem cada dia”. Oblideu-vos de fantasies aràbigues de mil i una nits i catximbes: el Summak –dit així per l’espècia omnipresent en la cuina libanesa, de color vermell fosc i sabor acidulat– és un restaurant d’ús quotidià, obert a la fantàstica llum de les Drassanes i amb un plantejament planer: fan 'meeze' (plats per compartir, les tapes del Líban), plats principals i un exèrcit de 'manakeesh', una mena de pizza libanesa molt popular Costa entre quatre i sis euros i es pot menjar en una senzilla versió amb 'zaatar', fonoll libanès sec i oli d’oliva, o amb 'shanklish', potent formatge blau libanès, acompanyat de tomàquets i espècies. El Summak és les Drassanes, just davant del solar que ha vist denegada la llicència per a un hotel de luxe. A en Yann això no li fa perdre la son, perquè l’ofer

Fish & Chips Raval
Maria Dias
Restaurants, Britànica

Fish and Chips Shop Raval

Quan van obrir el seu primer Fish & Chips a Sant Antoni, la idea dels germans Mani i Magid Alam era exportar a Barcelona un concepte 100% britànic gairebé inèdit aleshores. Lluç arrebossat amb patates fregides, elaborat amb bon producte i tècnica impecable, i una sèrie de tapes senzilles per acompanyar l’experiència surrealista d’estar menjant 'fish & chips' al cor de l’Eixample. De cop i volta, es va fer el miracle: cues de més d’una hora per gaudir d’una oferta senzilla i informal, 'fast food trendy' de qualitat que atipa a un preu ajustadíssim. I més per intuïció que per olfacte 'marketinià', els Alam van haver de posar-se les piles i buscar un segon local per donar resposta a una demanda creixent que ni ells s’imaginaven quan van obrir. Això va ser fa tres anys, i en fa un i mig va arribar el local de Balmes, que ha donat pas a un tercer, al Raval, i a un quart a prop d’Universitat, a Aribau 18, amb cocteleria. Ubicat a prop del Museu Marítim, aquest tercer Fish & Chips té alguns detalls que el diferencien dels altres, malgrat que la filosofia és la mateixa: fusionar el 'fish & chips' clàssic amb un toc asiàtic, especialment pakistanès, país d’origen dels germans Alam. Aquest local, però, té un especial valor sentimental perquè es troba al barri on van créixer, i és l’únic de tots que té planxa, cosa que permet crear plats que només trobem aquí, com ara un tataki de tonyina fantàstic amb una salsa de iogurt i albergínies envinagrades. Tots els plats tenen un inconfusib

Advertising
Gringa
© Maria Dias
Restaurants, Mexicana

La Gringa

icon-location-pin Ciutat Vella

La furgoneta pionera Eureka, del Gastón i la Priscilla, va engegar el 2013 i ara s’acaba d’encastar en un cantó de la plaça Reina Amàlia, punt d’entrada 'soft' al Raval 'hard'. El restaurant, que el Gastón defineix com un "diner californià", és tan pulcre, angulós i minimalista com la reurbanitzada plaça, abans forat negre. "Una barra de roure massís és l’únic que separa la cuina de la gent. Res a amagar –diu ell–. El caràcter d’un lloc no ve de la carta ni de la decoració, sinó dels treballadors i els clients, i volíem conviure junts”. Deia cuina de gènere? Cuina de carrer de Los Angeles, on va néixer la Priscilla: "Picant, xilis, tacos, cebiches... Quan vam començar, no hi havia un lloc així aquí: tot era dels Estats Units o mexicà", recorda el Gastón. Un lloc impol·lut on acabes amb les mans empastifades. El seu entrepà de pollastre és una bomba: pollastre fregit i arrebossat, coleslaw amb llima, cogombres i salsa de chipotle i mel, en brioix. Per 10 euros, porta una generosa ració de patates al forn amb chimichurri i una bona amanida de full de roure. L'entrepà dispara instantàniament els receptors de plaer i se’t queda a la gola una bona estona després. Els tacos també són excel·lents: en cap de setmana els preparen en versió brunch, barbaritat XXL amb ous remenats i xoriço crioll, sobreeixint de sour cream, patates i amb totopos i guacamole. Aquest no és un lloc de fer bondat sinó d’indulgència, com indulgent és fotre’s uns jalapeños farcits de cheddar (i després una

Bar Fidel

icon-location-pin El Raval

Com pronunciar la paraula entrepà i no pensar en el Fidel, en la seva carta quilomètrica, el seu mestratge per combinar ingredients amb senzillesa –salmó amb rocafort, emmental amb confitura de tomàquet–, i aquell pa planxadet... Un entrepà al Fidel és una inversió a risc zero.

Advertising
Restaurants

Sésamo

El restaurant Sésamo es troba al barri del Raval en el centre de Barcelona, a prop de molts llocs d'interès de la ciutat així com les rambles o el port. La seva decoració i les seves petites dimensions fan d'ell un restaurant acollidor i d'ambient càlid que t'atrapa. Se centra en la cuina vegetariana amb influències italianes i internacionals, i utilitza els millors productes biològics del mercat. Posseeix una carta amb plats molt variats, que sorprenen els paladars més exquisits. Sésamo és un restaurant especial que posa molt d'afecte en tot el que fa i aposta sens dubte per l'originalitat i l'art en tots els seus sentits. S'hi organitzen exposicions de fotografia, els dijous ofereixen còctels i els divendres i caps de setmana hi ha un DJ en directe. Un local en continu moviment que no para de innovar i de sorprendre. Tot un punt de referència de la ciutat comtal, que suposa una visita imprescindible. 

Restaurants, Vegetariana

Teresa Carles

icon-location-pin El Raval

Tots els vegetarians volen ser diferents, però aquest ho és de veritat: el seu receptari, a mig camí entre la tradició catalana i la cuina d'autor, és sorprenent, saborós i sense dogmes vegetarians. Tasteu les faves a la catalana o el seu timbal d'escalivada i figues i ja em direu. I tenen una bona bodega.

Advertising
Restaurants, Cuina contemporània

Caravelle

icon-location-pin El Raval

Abans la bodega Fortuny, aquest local minimalista d'una anglesa i un australià es defineix com a 'gastropub'. Hi podreu trobar receptes originals i delicioses, amb influències britàniques, italianes o catalanes però sempre molt originals. Bons esmorzars, dolços i salats, i plats imaginatius com el 'fried rabbit', és a dir, conill fregit i arrebossat a l'estil USA. Postres casolanes excel·lents.

Restaurants

Bacaro

icon-location-pin Ciutat Vella

No és un restaurant italià. No és, tampoc, una trattoria italiana. És una taverna veneciana i porta el nom amb què anomenen aquests llocs a la ciutat dels canals, Bacaro. Els venecians són diferents de la resta dels italians. Proveïdors de peix a l’època romana, els venecians encara continuen vivint amb els peus a l’aigua i en qualsevol dels seus sis sestieri (barris) es menja divinament si es pren la precaució d’esquivar els llocs turístics. Tenen una cuina molt particular, marinera i refinada, amb tocs que van quedar de les evitades invasions turques i enriquides gràcies a la passió aventurera dels seus marinaros, amb Marco Polo al capdavant. Mauri, venecià resident a Barcelona inquiet i creatiu com no n’hi ha (XeMauri a Milà; Xemei i Santa Marta a Barcelona), es va aliar amb el jove xef venecià Vieri, amb l’uruguaià Pablo i amb el pakistanès Alí, per posar en marxa aquest lloc tan particular que fa difícil la seva definició. Un lloc on generalment es rep amb un petó o una abraçada, i això ja és molt. Un lloc on es pot prendre des d’un prosecco fins a una canya, i passar una de les nits més delicioses en bona companyia i amb una oferta gastronòmica excel·lent i a preus més que raonables. Comencem la serata compartint una inigualable burrata amb bresaola (similar a la cecina) i unes sardines in saor, amb panses i ceba confitada, escabetxades en blanc. Un plat sublim de la cuina marinara de la Sereníssima República de Venècia. Tot seguit, i sempre acompanyats per una copa d

Time Out diu
Advertising
La Monroe
©IreneFernández
Restaurants, Cuina internacional

La Monroe

icon-location-pin El Raval

La Berta, en Sergi i la Jordina fa anys que tenen negocis petitons i aprofitadíssims al Raval i treballen plegats per cultivar un nou model de relació establiments-barri, basat en la xarxa, la sostenibilitat i l’atenció als veïns. Que hagin unit esforços per obrir La Monroe, el bar de la Filmoteca, és molt bona notícia, perquè la gestionen amb el mateix amor i coneixement del territori que els seus propis locals. En entrar-hi ja es nota: en un espai enorme i diàfan, tot finestrals, han aconseguit traslladar aquella calidesa i ambient familiar del Lupita, Las Fernández o el Pódame. Les llambordes de la plaça són el terra del local, té una gran terrassa amb gàbies d’ocells per fer-hi créixer l’heura i tauletes d’alumini lacades de verd piscina i roig corall. L’interiorista Antonio Iglesias ha fet una feina magnífica: ha iŀluminat l’espai amb llums fets amb oueres reciclades i bombetes de gran filament i ha disposat llargues taules de fusta per compartir amb esquelet de bastida –diu que per retre homenatge a En construcción, del Guerín, que es va rodar allà–. La Monroe és tot terreny: hi pots esmorzar, picar tapes –l’ensalada russa és boníssima i els embotits són de Ponts!–, fer un menú a bon preu, beure tes, còctels, menjar entrepans i amanides, sopar un cebiche o un secret ibèric. T’hi pots gastar quatre rals i fer un cafè i un fabulós pastís casolà o sopar per 25 € i quedar com un senyor. A La Monroe hi ha germanor i fa de bon passar-hi el dia. Ara sí que podem dir que a la

Time Out diu
Restaurants

A tu bola Gourmet food

La israeliana Shira ha obert A Tu Bola Gourmet Food, un minúscul restaurant que refon el producte de proximitat en forma de plats combinats d'imaginatives mandonguilles, on es pot triar pilota i l'acompanyament. Tres enormes boles de xai especiat –tenen moltes varietats vegetarianes– més uns fideus –d'arròs, extrafins– saltats amb verdures, costen 7,80 euros (copa de vi bo inclòs). Si seieu a la barra que mira al Raval, espectacle assegurat.

Advertising
Restaurants, Catalana

Sagarra

icon-location-pin El Raval

Si encara no hi heu menjat mai, heu de saber que a vint metres de La Rambla també s'hi pot menjar bé. Aquest restaurant casolà ofereix cada dia de la setmana un menú immillorable, on s'ajunten preu ajustat, bon producte i racions generoses. Un diumenge qualsevol, per exemple, us hi podeu trobar un bon arròs negre i un 'marmitako' de segon. És un lloc ampli, còmode i amb bon servei, més visitat pels locals que pels turistes.

Arume
©MariaDias
Restaurants, Cuina creativa

Arume

icon-location-pin El Raval

L'Arume és el germà gastronòmic del Cera 23. Som davant un restaurant gallec jove i sense tòpics. Es defineixen com a cuina atlàntica, i exerceixen la renovació de plats clàssics com el pop a la gallega, que ells preparen amb una salsa d'algues i allada de pebres (plat guanaydor del premi a la Tapa de l'Any del 2015). La situació és tel·lúrica: el número 13 del carrer Botella, on va néixer Vázquez Montalbán, i on hi havia hagut la casa de menjars gallega el Cau del Padró, i la seva arquitectura és molt singular. De fora sembla diminut, de dins és enorme.

Advertising
Restaurants

En Ville

Amb aspecte d'agradabilíssim –preciós, més aviat– bistrot francès, aquest restaurant a la part noble del Raval ofereix cuina mediterrània amb un fort toc italià. Plats com el magret d'ànec amb verdures de temporada tenen una forta identitat francesa, però també es permeten divertiments de fusió com un secret ibèric a la brasa amb chutney de pera i escata negra.

Bar Cañete

icon-location-pin El Raval

Un dels plats estrella d’aquest bar de tapes amb una llarga barra és l’anomenada fritura Cañete, una selecció de gambetes, calamars, morena en adob i peix de llotja del dia, fruit de la feliç germanor entre Atlàntic i Mediterrani. Arrebossats amb farina d’arròs, com és tradició al sud, són uns peixos gustosos i gens oliosos, que competeixen amb altres fregits de la carta de gran nivell: uns seitons recepta de la mare del Julio, el cap de sala, una gran croqueta de pernil i la torta de gambetes. Tapa fina, fina, fina.

Advertising
Restaurants, Catalana

Quim de la Boqueria

icon-location-pin El Raval

La gastronomia d’un indret no és només el producte, la tècnica, les receptes... També hi influeixen els llocs on es desenvolupa i es cou, el seu soroll, les olors, el comportament de les persones. Planteu-vos a la Boqueria ben d’hora al matí i fiqueu-vos entre pit i esquena uns ous ferrats amb bolets, un capipota o un peixet fregit envoltats de gent que transporta carn, peix i verdures, i el caràcter animat d’en Quim i els seus...I entendreu què és la Mediterrània.

Restaurants, Cuina creativa

Fonda Espanya

icon-location-pin El Raval

Dinar a la Fonda Espanya és un dels luxes que es pot donar un bon vivant d’aquesta ciutat, però no pel preu, sinó pels components que transformen aquesta fase del dia en un moment agradable i inoblidable. S’hi ha d’entrar amb la mentalitat de passar un moment rodejat de bon gust. Per l’estil del menjador, espai modernista, originalment projectat i decorat per Domènech i Montaner, i per la bona oferta gastronòmica de la mà d’un dels grans cuiners del país, Martín Berasategui. Als fogons hi ha un experimentat Xavier Sender, set anys deixeble predilecte del gran cuiner basc i amb una trajectòria que es percep en el resultat final de cada plat. Com en la nostra darrera visita, quan ens vam emportar a la boca uns magnífics cigrons amb orella de porc i botifarra negra d’especial qualitat. La particularitat de l’expert i sensible Sender és que ha sabut mantenir-se en aquesta cuina ‘dictada’ per Berasategui i modernitzada per ell sense exagerades pretensions. “Això implica diferents viatges al mes i converses profundes amb el mestre”, ens explica quan li preguntem com es fa per mantenir una cuina conjunta amb un dels grans. Martín “pretén atansar el seu concepte culinari a tots els públics, buscant elaboracions senzilles, equilibrades i saboroses”, comenta. Entre les espectaculars rajoles i aquest màgic espai de sostres alts i decorats, la Fonda Espanya ofereix una cuina d’arrels tradicionals, actualitzada, presentada amb imaginació i basada en els millors productes del mercat. Segui

Time Out diu
Advertising
Restaurants

Ca l'Isidre

icon-location-pin El Raval

A vegades, un xic de luxe i plaer no està obligatòriament renyit amb la butxaca. Pensem massa en el preu de la nota i no tant en el plaer d’una bona vetllada amb bona cuina i millor atenció com a elements fonamentals. El luxe no és el que predomina a Ca l’Isidre, un restaurant únic: són més aviat els detalls, l’atenció, la bona cuina de sempre i una carta de vins que fa somiar el paladar només de llegir-la: unes 300 referències, d’allò més temptadores, tot i que alguna de preus reservats per a grans celebracions. Ara que el Raval està de moda, no està de més recordar que l’Isidre Gironés i la seva dona, la Montserrat, van tenir el coratge, el 1970, d’obrir un restaurant en un barri que no era el d’avui.

Time Out diu

També t'agradarà

Viatge

El Raval es mou

Galeries, associacions i tallers donen vida als carrers del Raval És un barri d'oportunitats, que s'autoabasteix. Manté el pols dels anys 70 i té una cara trapella que es deixa veure de nit i de dia.No és un posat, ni un discurs oficialista, sinó l'opinió de la gent que treballa (i viu) al Raval. "La gent no s'ha de tancar a casa, s'ha d'ocupar el carrer per fer-hi coses interessants, que són una eina per dissuadir activitats iŀlícites", diu Sergi Coloma, propietari de la perruqueria Pódame i president de Raval Verd, associació partidària d'una dinàmica de win-to-win amb la ciutat. Coloma argumenta que el Raval viu "un moment irrepetible, com Cuba; algun dia perdrà la màgia i n'ha de quedar constància". El Freedonia, al carrer Lleialtat, és un dels espais de visita obligada. Des de setembre organitza un mercat de segona mà que s'ha convertit en punt de trobada per als veïns i les associacions del barri . Els seus principis recorden els del Despacho Cultural La Virgen, associació veterana del Raval Nord que ha aconseguit reconvertir el carreró de la Verge en un espai de pas iŀluminat i actiu a nivell cultural, sobretot amb el seu mercat mensual. A tocar del Macba i el CCCB, els tallers viuen amb les portes obertes i les persianes amunt pel simple fet de fer barri.N'és una mostra La Lleonera, un reducte ple d'antiguitats on s'organitzen tallers de restauració i serigrafia. Res a veure amb l'artèria de Joaquín Costa, on hi trobem El Bigote del Sr. Smith, una

Locals de nit

Bars del Raval

Bar Ultramarinos Un bar acollidor i funcional, que prepara uns gintònics de primera fila fets molt bé de preu, fets amb magnífica ginebra de Vilanova. Lupita del Raval “La petita empresa s’ha d’entendre en el seu context, ha d’interactuar amb l’entorn per millorar allò comú: hem de fer xarxa”, explica Sergi Coloma, soci del Lupita –antic SF– juntament amb la Jordina –de La Rouge i el desaparegut Lempika– i la Gemma. I aquest és l’esperit que conreen, el de la col·laboració amb el barri: per exemple, els diumenges al matí l’encarregat del bar és en Víctor, de la botiga de queviures del davant, que els fa uns bons pintxos. També formen part de La Verde, una cooperativa/central de compres i serveis que els agermana amb Las Fernández, La Casa de la Pradera, el Libélula... El Sergi és una d’aquelles persones que sempre té mil projectes entre mans: fa uns quants anys que va obrir Pódame, perruqueria del carrer de la Cera, no fa ni cinc mesos que van engegar el Lupita i aquest dijous passat va inaugurar una altra perruqueria a Robadors: embolica que fa fort! “Ens agrada el Raval eclèctic, de carrer, de la barreja i l’espontaneïtat”, diu. El Lupita i la terrasseta volen convertir-se en un espai de trobada, on els dijous hi puguis escoltar flamenc en viu, els divendres siguin més queer –amb el DJ Rebote i Borja Pony i clientela trash amb talons–, els dissabtes més rock’n’roll i els diumenges vermut –i si t’agafa gana, pots endrapar un entrepà de mandonguilles que et deixarà tip i feli

Advertising
Botigues, Art, artesanies i aficions

Noves botigues del Raval

Descobrim les botigues i tallers que acaben d'obrir portes al barri El barri més emblemàtic de Barcelona desperta de la seva letargia. Nosaltres albirem brots verds amb els nous establiments que s'han obert als carrers Lluna, Lleó i Doctor Dou en els darrers mesos. Caninetto Quan entreu a Caninetto el més probable és que us rebin els lladrucs de la Cuca, la Celia, la Lulú i la Tara, les gossetes més ben vestides del barri. En aquesta original sastreria de mascotes la Maite, l’Edgar i l’Aritz dissenyen, tallen i cusen samarretes, dessuadores, armilles, abrics i impermeables per a gossos. I per a gats. I per a conills. I és que aquest equip de creadors estan oberts a tot tipus d’encàrrecs, per molt animals que siguin. Bicious Si estimeu la vostra bici, recordeu aquest nom: Bicious. El nou projecte de Ferran Casademont combina un taller de reparació i restauració amb una botiga d’accessoris (hi ha straps de Pinza’t, seients de colors de Brooks, samarretes amb motius ciclistes...). Un punt i a part mereixen els quadres de bambú i fibra de carboni de Bamboocycle, amb els quals en Ferran revoluciona el concepte de bicicleta de ciutat. En ètica i en estètica. Nuna by Begoña Isus Mai havia estat tan fàcil com ara vestir bebès i nens petits. Però potser teniu nostàlgia per la roba ben feta, de tall més aviat clàssic però amb un toc que la fa especial. Aquesta és l’especialitat de la Begoña Isus. A Nuna, la seva botiga-estudi, trobareu conjunts de primera posta i

Què fer

El millor de cada barri

8 barris de Barcelona sota la lupa de la redacció de Time Out A Barcelona hi ha més de 70 barris. A veure qui s'atreveix, doncs, a dir que el seu barri és el millor. A Time Out, tanmateix, ens hem tirat a la piscina i vuit membres de la redacció de la revista us expliquen què és el millor del seu barri, perquè ja som grandets i hem pogut triar, amb més o menys fortuna, el lloc on volem viure. Trobareu racons de l'Eixample Esquerre, Gràcia, Poblenou, Horta, Poble-sec, la Barceloneta, Sant Antoni i el Raval. I indicacions per visitar dotze barris més. I si no us agrada cap dels nostres barris, què hi farem. Horta Un barri complet, tranquil i amb encant que va fructificar gràcies a l'abundància de l'aigua Sant Antoni Ja sabeu què diuen, "Si tiene barba, San Antón, y si no, la purísima Concepción". Mort a la Gillete! El Raval La vida al barri xino no només va inspirar Roberto Bolaño, Vázquez Montalbán o Terenci Moix Gràcia A mig camí del Parc Güell per als guiris, el lloc per estar al dia per als barcelonins Eixample Esquerre "Ruralitzeu el que és urbà, urbanitzeu el que és rural". Paraula de Cerdà. I si fem cas a l'utòpic? Poblenou Un barri on sempre s'arriba a la platja pel cantó assolellat de la vorera, ideal per tenir fills Poble-Sec No està de moda (ni ho estarà) però cada cop obren més locals a un barri on al carrer t'hi sents com a casa Barceloneta El barri de la platja, entre el mar, la sorra i l'asfalt. Com estar de vacances sense sortir de la ciutat Barcelona barri a b

Advertising