Baldomero

El màrqueting no és dolent, fins i tot pot tenir ànima. Un bon producte, atractiu a un preu just, n’hauria de ser l’essència. Aquest és el cas del Baldomero, un restaurant en un antic pàrquing de l’Eixample (el propietari, Baldomero, era un 'bon vivant', dels primers a tenir un Mercedes a Barcelona).

Entres a un local lluminós i de sostres alts, i et trobes una taula amb deu plats en safates: tots entre 3,50 i 6 euros. Et ve salivera (macarrons gratinats amb beixamel? Amanida de col arrissada amb poma? Quiche de carabassa i formatge de cabra?) i tries què vols al plat combinat (també pots fer-te’l com a primer i segon, si vols).

Jo em vaig asseure amb una deliciosa amanida de mongeta tendra i tirabecs, alegrada per cítrics –feta al vapor de convecció, d’aquí el toc al dente– i una abundant ració de guisat de xai esfilagarsat, amb un lleuger estranyament amb espècies del nord d’Àfrica. Tot boníssim. Tenen 63 receptes que segons temporada el cuiner reformula de 6 h del matí a 15 h, rotllo 'freestyle', i la taula evoluciona de 12.30 a 16.30 h.

El dimoni és en els detalls, i ho saben; contra l’abús de l’aigua filtrada a dos euros, aquí és gratis. Pots repetir de pa del Forn Sant Josep, i deu ser el primer cop que em prenc un tallat descafeïnat bo (perquè és de Nomad).

Per 11 euros surto cantant 'La traviata', i per 18, festa major. Ja amb la panxa i l’esperit contents, el propietari –que resulta que té una consultoria de muntar restaurants– m’explica que “la idea era portar l’experiència d’una casa de camp a la ciutat”. 'Guapo, joven, y con poco dinero'... Ves al Baldomero! 

NO T'HO PERDIS: els 50 millors restaurants de Barcelona