Una bona recomanació, sí senyor. Cercava un lloc per menjar un bon arròs, i en Ricard em recomana Can Ros, un restaurant de la Barceloneta. Des que en Paco Camarasa va tancar la seva llibreria Negra y Criminal, vaig menys a la Barceloneta. I des que en Josep Maria tampoc és a Can Solé, també. La gastronomia i els llibres de guàrdies i serenos lliguen molt bé.
Can Ros és un al·licient per tornar a convertir la Barceloneta en un lloc de parada i fonda. A la carta –el menú està també molt bé i val 14 euros–, hi ha un apartat especial dedicat als arrossos, i encara que em tiren l’arròs de capipota amb llagostins i l’arròs melós de llamàntol, em deixo anar per una gana estil infantil. Als nens, els encanta embrutar-se les dents. Demano un arròs negre amb sípia i carxofes. La carxofa és la prova del cotó. Per preparar la gana arrossaire, demano unes croquetes de calamar amb allioli. Quadrades, ben fregides, l’arrebossat dorm sobre un fantàstic coixí d’allioli i salsa de tomàquet. Cuina senzilla, que és el que buscava.
L’arròs negre és fantàstic. Gustós, intens, amb una tinta que no embafa i un gra que es pot comptar com les pessetes, un a un. Un negre perfecte, allunyadíssim d’aquells arrossos que servirien com a massilla per tapar els forats de les parets. Aquest monoprograma, amb el calamar i l’allioli com a protagonistes, el marido amb un vi blanc del Penedès. Una copa. Amb una ampolla sencera, seria capaç de dir: com el Penedès no hi ha res. Per acabar, tiramisú amb garapinyats. Gràcies per la recomanació.
