Els ideòlegs de Dirty Office Pizza li han donat la volta a un concepte senzill i popular que a Barcelona semblava haver assolit la massa crítica. Italians havien de ser. Gianluca Crinelli i Alessandro Cesario han importat una idea que els va funcionar a Milà i han obert un espai inclassificable a l’Eixample, un local exquisidament decorat que evoca una elegant oficina dels anys 70: taules amb calaixos, cadires de treball, llums de taula Fase, llibres vells... Si sou d’estómac sorollós, prepareu-vos per dissimular, perquè abans d’accedir a l’oficina, passareu per davant del racó de les pizzes, amb un forn giratori italià perfumant l’entrada i el mestre, Edward Charl’s Vilela, un científic boig de la pizza vingut també d’Itàlia, acaronant les masses, com si estigués aplicant un massatge a la seva estimada. L’Edward no utilitza llevat, juga només amb una massa mare que guarda com un tresor des de fa 16 anys. És la font d’unes bases de pizza d’inspiració napolitana que competeixen directament amb les joies de Can Pizza o La Balmesina. Són cercles amb les vores ben alveolades i bombolles torradetes. El seu interior és més flonjo, però no perd el punt cruixent. A més, els ingredients són de gran qualitat i les salses totalment artesanals.
El millor és que a Dirty Office hi ha dues mides de pizza: de 20 i 28 centímetres de diàmetre. La gràcia està en demanar les pizzetes i cruspir-te’n un parell per tastar diferents varietats o combinar-les amb altres plats sense patir un còlic. L’encertem amb la 007, amb salsa pesto, tomàquets cherry, olives i formatge pecorino. Però la festa grossa arriba amb la Spy, amb patates cruixents, olives, cherries i carpaccio de pop. Efectivament, en aquesta oficina pizzera es treballa a base de qualitat, no de quantitat. Però al Dirty Office no només hi ha pizzes i pizzetes. Els entrants, en la seva majoria italians, triomfen gràcies a un entrepà de 'porchetta' majestuós, amb poma verda, ceba caramel·litzada i panet artesanal. No hi falten l’amanida caprese o la parmigiana d’albergínia amb scamorza fumat, clàssics que conviuen amb propostes híbrides, com un gaspatxo amb bunyols de bacallà o un tataki cruixent de tonyina amb festucs. I com es podia esperar, l’apartat de pasta (sempre fresca) no decep. Els carbonara fets a la italiana –no a l’espanyola– són el plat estrella, però me’n vaig al llit amb els medallons de foie gras: petites bombes de sabor directes a la llengua. I què passa si vols obrir la gana o culminar el tiberi amb un còctel? També hi han pensat. Al darrere d’una falsa paret, s’hi amaga una de les grans sorpreses del Dirty Office, una cocteleria 'clandestina' que sembla un saló xinès dels anys 30 per a fumadors d’opi. Hi haureu d’anar amb la lliçó apresa i preguntar per l’'speakeasy', perquè cap membre de l’equip us parlarà per iniciativa pròpia de la cocteleria oculta. I quin racó tan màgic. S’hi pot entrar abans i després de sopar per gaudir de còctels d’autor d’altíssim nivell.
