Fismuler

És un restaurant diàfan. Situat als baixos de l’Hotel REC, el viatge de Madrid –ciutat on el Fismuler original té un gran èxit– a Barcelona sembla que ha sigut profitós. A Barcelona, d’oferta de cuina de mercat ben treballada n’hi ha força, i el Fismuler ha vingut per afegir-s’hi. Els plats que serveixen tenen personalitat. Vull dir que en una minestra de beines hi ha alguna cosa més que unes beines, o en unes aletes de pollastre amb rovell, moniato i tòfona hi ha originalitat. La cuina de mercat pot ser autèntica i original, un bon maridatge. De primer demano mitja ració d’amanida de bonítol al sarment amb patata ratte i confitats, una delícia amb el toc melós de la ceba, i mitja de calamars amb bolets de card, un plat delicadíssim. De segon, dubto. El meu altre jo infantil –ai, els arrebossats!– em diu que assaboreixi l’escalopa vienesa amb ou i tòfona, però finalment em decideixo pel be anglès pre-salé amb remolatxa rostida, plat del qual els anglesos estarien tan cofois com del fish and chips. Una bona elecció en la qual cal posar atenció a unes perfumades mandonguilles de carn de be que converteixen el plat en memòria. Acabada l’última mandonguilla, la memòria ja és nostàlgia. Per postres, un pastís de formatge demolidor. He amenitzat l’àpat amb dues copes de Les Crestes, un magnífic priorat