Ippudo

Shigemi Kawahara, conegut arreu del món com el rei del ramen, va obrir el primer Ippudo el 1985 a Hakata, un barri de Fukuoka on va néixer un dels estils més celebrats d’aquest plat japonès. Parlem del ramen de Hakata, amb el seu característic brou tonkotsu: una preparació densa i cremosa a base d’ossos de porc, rica en col·lagen, que es combina amb fideus fins i elàstics. Quatre dècades després, l’imperi de Kawahara suma uns 150 restaurants al Japó i un nombre similar a la resta del món, especialment al sud-est asiàtic i als Estats Units. A finals de 2025 va obrir Ippudo Barcelona. No és una franquícia: el restaurant depèn directament de la companyia.

Aquesta cadena és una molt bona porta d’entrada al món del ramen, tant per la qualitat de les seves elaboracions com per uns preus raonables: el tiquet mitjà ronda els 25 euros i el menú de migdia no arriba als 15. La carta barcelonina és més breu que la japonesa, però va al gra i posa el focus en allò que la casa domina: el ramen de Hakata, amb brous treballats i fideus fins que absorbeixen el sabor sense perdre textura. El Shiromaru, el ramen de la casa, és la millor carta de presentació: cremós, saborós i ben equilibrat, amb una profunditat de gust que no es tradueix en pesadesa. El brou té cos, però no cau en l’excés greixós que de vegades s’associa al tonkotsu. Qui busqui una mica més d’intensitat pot optar per l’Akamaru, que incorpora oli d’all negre i afegeix un punt torrat i aromàtic al conjunt. La carta també reserva espai per a altres registres, com el ramen vegetarià o el Tan Tan Men, una versió picant inspirada en el dan dan xinès, amb una base —el tare, en l’argot del ramen— elaborada amb pasta de sèsam.

L'espai és ampli, sobri i còmode, lluny de la caricatura temàtica dels locals estrets, tamborets incòmodes, ambient carregat de vapor i males extraccions.