Jazminos

Entro a Jazminos, obert l'estiu del 2025, i em sorprèn l’aspecte espartà d'un restaurant que, en teoria, fa cuina del Pròxim Orient: és una estança allargada amb parets de blanc nu, mobles sobris i ferms de fusta fosca i molta llum sobre el blanc. Cap cartell a l'entrada. La propietària de Jazminos és la Paula Sandoval, una cuinera jove de Barcelona amb estudis de cuina al País Basc i una experiència decebedora en l'ecosistema de restaurants Michelin: "Hi vaig treballar contractada, guanyant un bon sou, i vaig veure que per a mi allò no era cuina", m'explica. Com a resposta a aquesta crisi d'identitat culinària, Sandoval es va passar el 2019 i el 2020 cuinant per Palestina, el Líban, Grècia i Turquia: "Res de restaurants. Anava a cases de gent i els demanava si podia cuinar amb ells", recorda.

Jazminos no reprodueix receptes del món àrab literalment, “més aviat és la interpretació que jo pugui fer, com a persona mediterrània, d’aquella cuina i fent que la brasa i el pa siguin el nexe d’unió". Aquí no hi ha cap fogó de gas, només foc de carbó en una petita cuina. Endrapo a plaer un babaganuix de primer i, de segon, un falàfel enorme de xai ecològic marinat i tallat a ganivet, amb l’aroma de la brasa present en cada bocí, amb cogombre envinagrat, salsa tzatziki i "tunejat" per una picada de julivert i piparra: una delícia gurmet, primitivisme d’alta cuina i del tot reconeixible, sens dubte, dels millors kebabs que he menjat en la meva vida (malgrat que no s'ha rostit ni tallat al trompo). Amb beguda, em surt tot per 25 euros. "El que hem de fer els cuiners és possibilitar que la gent tingui experiències increïbles al voltant d’una taula, i sobretot que se les puguin permetre", diu convençuda.