La Chana

La Chana és petitona i estreta, un bar d’aquells d’arrambar-te, d’intentar posar un colze a la barra o el cul a un dels tamborets clàssics de fusta que acompanyen les quatre taules que tenen a l’interior. Les parets de la Chana ho deixen clar: són devotes del rock and roll més canalla.

Dels Fleshtones als Meows, aquí no hi deixaràs de sentir grans guitarres i melodies: tot un gust i una raresa en aquesta Barcelona del monocultiu electrònic. A dalt de la barra, un peix de fusta pintada per l’artista Carmela Maracas deixa clar de què va la Chana: hi posa ‘Frita me tenéis’. I és que, des que van obrir el 2014, aquí s’hi menja peixet fregit i les mil i una especialitats de la badia de Cadis, perquè la mestressa, la Natalia, és de Sanlúcar de Barrameda.

L’oferta és variada, excel·lent i a bon preu: de fregits, seitó, xoco i 'cazón'; de Barbate, la fantàstica moixama, la tonyina i la 'hueva' de maruca; també fan un salmorejo per llepar-se’n els dits i tenen 'chicharrón' de Chiclana, botifarró, 'pringá' i 'tagarninas' (cardellet).
La Chana és tot un festival gastronòmic gadità per a qui en tingui nostàlgia i vulgui passar-se-la amb canyes ben tirades (o vins blancs de Cadis, o mançanilla o 'barbadillo'!), rock i peix molt ben arrebossat i fregit a l’andalusa.