Cal celebrar l’èxit d'un lloc com Last Monkey. Aquest baret cantoner, obert el 2018, ha fet una feina excel·lent, sense pretensions i dedicada al barri: tapes asiàtiques i fusió mediterrània pel mateix pressupost amb què un aborigen pot anar a menjar al Vilaró o al Rafel.
El xef italià Stefano Mazza –dels Alps, territori de contundència i sabor– coneix molt bé Barcelona i el mestissatge amb Àsia. Va ser el segon de bord de l’enyorat Mé, a les ordres de l’huracà Thang Pham. Mazza ha bastit una carta curta i saborosa on el sud-est asiàtic s’empelta de tocs italians, o a l’inrevés. Els cuiners que no reneguen de l’etiqueta de fusió són els que ho fan molt bé. Com Mazza o els seus amics de Casa Xica.
D'exemples saborosos en té a cabassos: uns esplèndids 'gyozellini': tortel·linis cruixents, treballats com si fossin gyoza, fets al vapor i acabats amb un toc de fregit, farcits d’espinacs, ricotta, soja coreana i maionesa de kimchi (i tan cruixents que recorden el wonton); platàs per menys de 6 euros. També ho són les galtes tagaloc: de vedella, meloses, estofades a l’estil filipí, amb gingebre, lemongrass i comí, on la cuina catalana troba el punt de frescor que a vegades manca al sofregit lent. I el gran èxit de la casa són unes albergínies confitades amb soja i oli, amb salsa de xili dolç.
Tapejar aquí us portarà records de quan estàveu pelats i per mil peles fèieu festa, a base de braves cabrones i xoriços infernals. "El factor popular és molt important. Que pugui venir gent jove i del barri a menjar i fer uns tragos per euros és bàsic", valora Mazza. Al bar són quatre: a la minicuina, cúbica i optimitzada al màxim, només ell. Un agafa confiança a l’ètica culinària de Mazza.
